NO ÉS POSSIBLE EXPRESAR EL TRASCENDENT
Aquests diumenges la litúrgia ens situa en esdeveniments
difícils d’entendre i el leccionari no ens hi ajuda. Avui celebrem la festa de la Santíssima
Trinitat: un Déu que està al cel, un Fill que torna al Pare i l’amor que hi ha
entre els dos, que és l’Amor per definició, i és l’Esperit diví que ens inspira
i ens ajuda. Això és la Trinitat: la realitat externa d’un Déu únic.
Els evangelistes van utilitzar conceptes del seu temps, amb
un llenguatge ple de simbolismes i analogies per explicar una realitat
transcendent que queda fora de l’abast dels nostres sentits. Llegir literalment
que la resurrecció va ser el tercer dia, que l’ascenció al cel va ser als
quaranta i que l’Esperit va baixat als cinquanta; i que la trobada del
ressuscitat amb els apòstols va ser a Galilea (segons Mateu) o a Jerusalem
(segons Lluc) és situar en el temps i l’espai els fets que ens aporten el missatge
de Jesus.
Però això no vol dir que siguin esdeveniments inventats.
Només que tots ells formen part d’una Única Realitat. I, és aquesta única
realitat intangible, no temporal, no localitzable, la que cal tractar de
descobrir per a que tingui també en nosaltres la mateixa eficàcia
transformadora que van tenir amb els primers cristians. És el fet de situar-los
a un temps i espai concrets el que es secundari. (cf. Fray Marcos – Fe adulta)
...
Amb relació a les veritats de la fe, és una cosa molt
important explicar-les de manera que s’entenguin, si més no una mica, que
tinguin quelcom de lògica, encara que això comporti apartar-se una mica de les
concepcions tradicionals.
Un cas clar és el de la Santíssima Trinitat. No es pot anar
enlloc explicant que un Déu són 3 persones i que les 3 persones constitueixen
un sol Déu, i que això s’ha de creure perquè és un misteri. Amb això no es pot
anar.
S’ha d’explicar d’una manera que s’entengui. Hi ha una
explicació relativament comprensible. És aquella que diu que:
* Hi ha un sol ésser
diví, que és perfecte. Aquest Déu pensa, i es fa una idea de si mateix. Aquesta
idea de si mateix, com que el subjecte pensant és perfecte, també és una idea
tan perfecta que és «igual» a si mateix. I és tan igual a si mateix que esdevé
una persona diferent, el Fill. Però d’ésser només n’hi ha un. Tenim dues
persones i un sol ésser.
* Aquestes dues
persones, com no podia pas ser menys, s’estimen. I, com que són perfectes,
l’amor amb el qual s’estimen, també ho és. Aquest amor és tan perfecte que
esdevé una altra persona, l’Esperit Sant. Una tercera persona. Però d’ésser
només n’hi ha un. Tot aquest complicat fenomen s’esdevé a l’interior de l’únic
ésser diví.
Tot això, amb un petit esforç d’imaginació, es pot entendre
i acceptar.
Si aquesta explicació encara semblés massa difícil,
proposaria una explicació alternativa semblant a la que dóna, en una situació
semblant, la religió hinduista.
Segons l’hinduisme, i segons el que tinc entès, hi ha un sol
Déu, Brahman, que té tres noms: Brahma, Shiva i Vishnú. Però és un sol Déu.
Brahman té tres funcions fonamentals: crear el món, mantenir-lo i
transformar-lo. Quan els hinduistes es refereixen a la creació del món,
l’anomenen Brahma. Quan es refereixen al manteniment del món, l’anomenen Shiva.
Quan tenen en compte la seva transformació l’anomenen Vishnú. Brahma, Shiva i
Vishnú són tres «personalitats» de Brahman, o sigui de Déu, adaptades a les
seves tres funcions fonamentals.
Aquesta interpretació, naturalment, no coincideix amb
l’oficial, segons la qual Pare, Fill i Esperit no són personalitats, sinó
«persones». La qual interpretació oficial és «una» de les possibles, la que es
va imposar en un temps, ja molt passat. Però aquesta de les tres personalitats
d’un sol Déu és «una altra» possible interpretació. Té alguns avantatges, com
ser perfectament comprensible, com donar lloc a una «diversitat»
d’interpretacions, com aprendre d’una altra religió.
Repeteixo: donar una explicació entenedora és més important
que mantenir l’obediència d’una sola explicació oficial, encara que no
s’entengui i s’hagi de dir que és un misteri. Acabem amb els misteris, i donem
pas a un cristianisme plural.
del llibre del mateix
autor: «Per un cristianisme en la frontera».
No hay comentarios:
Publicar un comentario