¿Perquè Deu se ha fixat preferenment en el home ?

 

¿Perquè Deu s'ha fixat preferenment en el home?

Deu no va escollir entre la seva creació cap altre espècie sinó l’home.

NO es va voler unir als àngels, que eren espirituals, ni als astres ni als altres essers vius.

 Per això no podem adorar els astres ni els altres animals vius  ni l’aigua ni el foc, però si podem adorar el deu personificat en la humanitat

L’home la criatura mes complexa i completa de la creació que Deu ha fet , i escollir per dialogar amb ell seleccionat entre tota criatura, i per després incorporar-se ell mateix a la humanitat, identificant-se amb ella.

¿Que te d’excel·lent l’home que el creador de tot s’hi ha fet tan proper?

La dignitat del home: constituït de carn i esperit, matèria i esperit.

Els àngels no gaudeixen d’aquesta combinació, ni els altres essers vivents, que son per el profit del home, ni els astres que obeeixen rigorosament  les lleis que Deu els ha posat.

Sols el home es capaç de decidir per el seu compte , fora els angels que son simple esperit, l’home en canvi actua sobre la matèria i l’esperit, sobre les vides que estan al seu servei, o la matèria sotmesa al seu us.

LAS 10 REGLAS DE LA INTERCESIÓN

 

2. LAS DIEZ REGLAS DE LA INTERCESIÓN

 1. Regla: ORAR EN EL PODER DEL ESPÍRITU SANTO

2. Regla: ORAR SEGÚN LA VOLUNTAD DE DIOS

3. Regla: ORAR CON VISIÓN

4. Regla: ORAR CON FE

5. Regla: ORAR CON AMOR

6. Regla: ORAR CON COMPASIÓN

a 7. Regla: ORAR INDENTIFICÁNDOSE CON LA PERSONA

AFLIGIDA

8. Regla: ORAR EN UNIDAD

9. Regla: ORAR LLEVANDO LA CARGA ESPIRITUAL

10. Regla: MANTENER UNA POSICIÓN FIRME (mantener la posición que hemos adoptado ante Dios,el constante).

Intercesion profética ¿Qué es?Si no hay profetas …hay que pedirlos.

EL MISTERI DE NADAL

 

EL MISTERI DE NADAL

Per a Deu ha estat plaent fer els homes  tan perfectes que podem dialogar amb ell y fins i tot ens hi podem oposar en la línia de essers materials, amb capacitats espirituals.

Per damunt nostre ha creat els àngels, que son essers espirituals, amb dons de intel·ligència, de voluntat, de llibertat i de sentiments per valorar, i poder dialogar amb Deu i altres criatures amb capacitats similars.

Els altres essers vius de la terra han estat posats a la nostra disposició.

La capacitat de oposar-se a Deu la han practicada àngels i homes pervertint la obra de Deu, i posats aquí, actuar contràriament a la voluntat de Deu e intentant destruir la seva obra.

En el pla creador de Deu encara hi ha un pas millor, que se ens ha revelat als homes i es que en el seu si , la dinàmica es totalment positiva, apreciativa, amorosa, i així es revela en el nostre llenguatge com a pare, fill, i esperit, o font, verb, i  força, lligam o cohesió interna.        

S’ha arrodoneix aquest pla de Deu al encarnar-se el fill o verb en qualitat d’home, manifestar-se com persona material i al hora espiritual.

Deu convertit en un esser humà, Jesús a la plenitud del temps, en mans de qui està tota la creació. Es admirable com en el centre de la creació Deu ha posat l’home i en la seva historia inserit, Deu hi es present, ell confirma allò que l’home ha fet segons el seu pla o voluntat, i deixa a la seva sort tota la oposició perversa i destructiva.

Deu ha creat i ha volgut dialogar amb allò que ha creat; quelcom semblant a la Trinitat es mou dins nostre, que ens introdueix a aquest diàleg; el diàleg que poèticament s’expressa en el Edèn, a la tarda de cada dia, Deu passeja amb el home tot compartint la riquesa interior, i l’ambient agradable de la posta del sol.

Ara tenint en compte que aquest pla inicial s’ha trencat però que  Deu està  disposat a restablir-lo, anem a com experimentem aquesta voluntat; en primer lloc amb un desix potent per tornar  al diàleg distes i profund que volem de Jesús, camí, veritat i vida, com se el van trobar els deixebles que fugien de Jerusalem a Emmaús.

En Jesús reconeixem el Deu invisible, que es el llaç nostre de contacte amb Deu, i gracies a Ell em puc adreçar al Pare i puc rebre l’Esperit en qui tinc que cercar la meva “ánima” ,entitat estable, profunda en mi.

Sento que ara i aquí tenim l’Esperit que tanca el cercla de la nostra relació amb Deu, a continuació de la vinguda de Jesús.

Jesús nascut de una dona verge concebut per l’Esperit de Deu, personificant la manifestació de Deu, o paraula de Deu  a nosaltres, per ensenyar-nos a com tractar les altres persones humanes,  començant per aquest nadó nascut a Betlem, model d’home  i manifestació de la mes alta dignitat humana.

Com presentar la fe

 

1-CAL DIR QUELCOM QUE ESTIMULI A VIURE LE FELICITAT CRISTIANA

2-CONTENTAR-SE AMB LA DISPOSICIO DELS BENS QUE PERMETEN CUBRIR LES NECESITATS DE DESENVOLUPAMENT I SUBSISTÈNCIA

3-COM A LIBERACIÓ DE LES ANGOIXES DE LA ACUMULACIÓ DE BENS SUPERFLUOS, 

4-MANTENIR LA SERENITAT I LA PAU PERSONAL I SOCIALMENT, 

5-TENIR UN COR COMPASIU, 

6-TENIR LA VALENTIA DE AFRONTAR LES CONTRARIETATS DE LA VIDA,

7- I MALGRAT LES DESGRACIES E INJUSTICIES SABER-SE CONSOLATS I ATESSOS.

FRANCISCO NOS HABLA DE ESPERANZA

 

Queridos hermanos y hermanas: ¡buenos días!

  Esta es la última catequesis sobre el tema de la esperanza cristiana, que nos ha acompañado desde el comienzo de este año litúrgico. Y terminaré hablando del paraíso, como meta de nuestra esperanza.

  “Paraíso” es una de las últimas palabras pronunciadas por Jesús en la cruz y está dirigida al buen ladrón. Observemos un momento esa escena. En la cruz, Jesús no está solo. Junto a él, a la derecha y a la izquierda, hay dos delincuentes. Tal vez, pasando ante aquellas tres cruces izadas en el Gólgota, alguien lanzó un suspiro de alivio, pensando que finalmente se hacía justicia condenando a muerte a gente así.

   Al lado de Jesús también hay un reo confeso: uno que reconoce que ha merecido ese terrible suplicio. Lo llamamos el “buen ladrón”, que, al contrario del otro, dice: Nosotros recibimos lo que hemos merecido por nuestros hechos (cf. Lc 23,41).

  En el Calvario, en ese viernes trágico y santo, Jesús llega al extremo de su encarnación, de su solidaridad con nosotros, pecadores. Allí se cumple lo que el profeta Isaías había dicho del Siervo doliente: “Fue contado entre los malhechores” (53:12; Lc 22:37).

  Es allí, en el Calvario, donde Jesús tiene la última cita con un pecador, para abrirle, también a él, las puertas de su Reino. Esto es interesante: es la única vez que la palabra “paraíso” aparece en los evangelios. Jesús se lo promete un “pobre diablo” que en el madero de la cruz tuvo el valor de hacerle la más humilde de las peticiones: “Acuérdate de mí cuando entres en tu reino” (Lc 23,42). No tenía buenas obras que ofrecerle, no tenía nada, pero confíaba en Jesús, al que reconoce como inocente, bueno, tan diferente de él (v. 41). Fue suficiente esa palabra de humilde arrepentimiento para tocar el corazón de Jesús.

    El buen ladrón nos recuerda nuestra verdadera condición ante Dios: Que somos hijos suyos, que siente compasión por nosotros, que está desarmado cada vez que le manifestamos la nostalgia de su amor. En las habitaciones de tantos hospitales o en las celdas de las prisiones este milagro se repite infinidad de veces: no hay nadie, por muy mal que haya vivido, al que solo le quede la desesperación y le esté prohibida la gracia. Ante Dios todos nos presentamos con las manos vacías, un poco como el publicano de la parábola que se había puesto a rezar al fondo del templo (Lc 18:13). Y cada vez que un hombre, haciendo el último examen de conciencia de su vida, descubre que las faltas superan ampliamente las buenas obras, no debe desanimarse, sino confiar en la misericordia de Dios. ¡Y esto nos da esperanza, esto nos abre el corazón!.

      Dios es Padre, y espera hasta el final nuestro regreso. Y al hijo pródigo que vuelve y comienza a confesar sus faltas, el padre le tapa la boca con un abrazo (véase Lc 15:20). ¡Este es Dios: nos ama así!.

   El paraíso no es un lugar fabuloso, ni tampoco un jardín encantado. El Paraíso es el abrazo con Dios, Amor infinito, y entramos gracias a Jesús, que murió en la cruz por nosotros. Donde está Jesús, hay misericordia y felicidad; sin Él hay frío y tinieblas. En la hora de la muerte, el cristiano repite a Jesús: “Acuérdate de mí”. E incluso si no hubiera nadie que se acordase de nosotros, Jesús está allí, a nuestro lado. Quieres llevarnos al lugar más hermoso que existe. Quiere llevarnos allí con lo poco o lo tanto bueno que ha habido en nuestras vidas, para que no se pierda nada de lo que ya había redimido. Y a la casa del Padre llevará también todo lo que en nosotros todavía necesita redimirse: las faltas y los errores de una vida entera. Esta es la meta de nuestra existencia: que todo se cumpla y sea transformado en amor.

     Si creemos esto, la muerte deja de darnos miedo, y también podemos esperar en dejar este mundo con serenidad, con tanta confianza. El que ha conocido a Jesús ya no teme nada. Y también nosotros podremos repetir las palabras del anciano Simeón, bendecido por el encuentro con Cristo, después de una vida consumida en espera: “Deja ahora ,oh Señor, que tu siervo vaya en paz, conforme a tu palabra, porque mis ojos han visto tu salvación “(Lc 2,29-30).

     Y en ese instante, por fin, ya no necesitaremos nada, no veremos borroso. No lloraremos más innecesariamente porque todo ha pasado; incluso las profecías, incluso el conocimiento. Pero el amor no, el amor permanece. Porque “la caridad no acaba nunca” (véase 1 Cor 13: 8).

PREPARACIÓN PARA LA EFUSIÓN DEL ESPÍRITU

 

Segun el libro El bautismo en el Espíritu:

1ª semana-El amor de Dios Padre

2ª semana- El Señorio de Jesús (El Padre nos ama en Jesús , por eso le damos el control de nuestra vida)

3ª semana-El Poder del Espíritu Santo ( el Espíritu realiza en nosotros  la salvación procedente de Cristo)

4ª semana- El arrepentimiento, el perdon, y la batalla espiritual ( si aceptamos el perdon y la fortaleza del Espíritu)

5ª semana- La efusión del Espiritu Santo

6ª semana- Los carismas y dones (en la comunidad cristiana, tenemos los recursos para  conseguir la santificación)

7ª-Crecimiento continuo ( santificación de forma progresiva)

 Esta preparacion es trinitaria donde la voluntad del hombre queda asumida por la acción de Dios, acción que queda mas patente, y está  dirigida al cristiano que busca un crecimiento espiritual a partir de una situación creyente.

DE GETSEMANI A EMAUS

 

EL SALMON NACE EN EL RIO, BAJA AL MAR Y SE REPRODUCE EN LAS FUENTES DE LOS RIOS, LOS MENOS CONSIGUEN LLEGAR. LAS CRIAS DESPROTEGIDAS SIGUEN SU INSTINTO SUPERIOR EN CONTRA DE SU VOLUNTAD Y SUBEN CONTRACORRIENTE  CON TAL ESFUERZO QUE LOS HACE DESFALLECER

 

 

Jesús como llegó al principio del rio: Getsemaní. Tristeza y angustia. Padre en quien confio librame del miedo y la angustia en la soledad. No pudieron acompañarlo los apóstoles, solo Jesús, solo el Padre con Él.

Intentaria esquivar el problema, no queremos sufrir y echamos la culpa a Dios , lo contrario de Jesús.

GEtsemani es lugar de luz; amar el dialogo con el Padre.

El padre habla a nuestro corazon 

Getsemani se convierte en gracia si no te encierras en el porqué de la desgracia:

Muerte inútil y sin sentido no se aclara en la escritura.

El Senyor ens doni la gracia de  seguir abandonats en ell sense buscar la salvació en la paraula, la compassió, ni en l’amor que no es continuo; vaig a la paraula, a la compassio i al amor, tot gemagant.

 Hi ha camps que reclamen la pròpia autonomia en la vida monàstica, com es el reconeixement de la consistència i de la autonomia de les diferents  esferes profanes de la vida humana, respecte a la activitat religiosa i cultual.

Tot hom està immers en la societat en la seva organització social, mundana, ja que del mon, del cosmos creat, no sen surt sinó per la mort.

El baptisme ens fa veure segons les exigències del Esperit. Som en el mon dels homes amb la seva vida econòmica, política, social.

Des de viure la fe en el monaquisme al segla 4t a viure la fe en seglar en institucions caritatives, evangelitzadores, professionals fins arribar a la santificació del matrimoni i la família.

Així en perfecta consciencia tot hom pot abordar la seva plenitud des de qualsevol vocació i ámbit.

¿Com expressar la relació del home amb Deu? El cristianisme es revelació de Deu als homes,  a cada ú personalment dins la historia per salvar-los.

Tot hom necessita expressar allò que es i sent, i en aquest marc hi ha la expressió religiosa, o la relació personal amb Deu.

La acció salvadora de Deu ens ve a traves de signes.

La nostra resposta afirmativa a la acció de Deu, consentiment, gratitud, esperança, es el nostre do total, als actes d’amor en servei al proïsme.

No hem rebut un esperit d’esclaus per viure en el temor, sinó de fills de Deu que l’escoltem, que n’estem agraïts i que ens desperta la estimació vers Ell ; així que en la mida que l’escoltem l’estimem.

En la pregaria comunitària, manifestem els nostres sentiments vers Deu amb la ajuda de cants, himnes de lloança i gratitud alhora que escoltem el seu Esperit.

DONES Y CARISMAS

Tanto como hemos sido capaces de desarrollar estas características hemos alcanzado nuestro desarrollo adulto desde el punto de vista espiritual, y hemos dado al Espíritu Santo la libertad para manifestarse y actuar libremente en nosotros.

 Juan XXIII pidió a Dios en nombre de la iglesia un nuevo Pentecostés y nos invitó a todos que nos uniéramos a su oración, al convocar el concilio Vaticano II, y Dios ha respondido con la renovación carismática, para realizar esta puesta al día de la Iglesia.

Dios tiene su manera  de atar cabos y a veces no entendemos como Pedro no entendía poque Jesús le quería lavar los pies, y le tuvo que decir que lo entendería más tarde Jn.13,7)

Voy a deciros como me ocurrió a mi esta manifestación del Espíritu:  Yo solo tenia deseo sincero, pero ni sentimiento, ni consuelo, ni ilusión, solo anhelo sincero, en el momento que oraron por mí, no experimente nada especial, pero luego por la tarde, empecé a tener luz, a ver, a entender a alegrarme.

 

¿Para que esta efusión?

Para dar un nuevo impulso, nueva fuerza a la vida espiritual de cada uno, con una aceptación consciente de lo que Jesús ha hecho por mi reforzando nuestro compromiso bautismal i de confirmación. De ahí que el cristiano es santo en su vivir, en el desarrollo de su vocación: santo sacerdote, santo padre de familia, santa maestra, santo músico, santo carpintero, santa peluquera santa modista, santo político, santo estudiante, santo comerciante… Es el cumplimiento de la profecía de   Joel “sucederá en aquellos días…” (Joel, 3. 1-5. Y Hs.2,17)

 

La presencia del Espíritu Santo produce en algunas personas una especie de magia que se puede comprar pasando de tener una visión superficial he interesada de los hechos de su vida y entorno, a una situación de lucidez abierta y generosa.

 Cosa que un tal Simón quiso comprar a Pedro, y ese lo reprendió enérgicamente.

No solo a nivel personal, sino también a nivel comunitario el Espíritu actúa despertando entre los miembros de la comunidad carismas como servicios a la comunidad o oración de intercesión, profecía, oración en lenguas, visiones ,afectuosidad muy expresiva, discernimiento comunitario, descubriendo problemas morales, sanando problemas de salud física y moral, palabras de conocimiento, asignación de misiones pastorales, desvelar vocaciones, dones gratuitos, que acogemos con gratitud  y humildad (1ª Cr. 12,7 y 11.  EF,2,22) muy convenientes para la evangelización.

Tengamos en cuenta no desacreditar los carismas, por vanidad, celos, preferencias, envidias, o ahogar el Espíritu por miedos, y o mentiras.

 

El proceso de santificación suele ir acorde o en paralelo con aumento de manifestaciones carismáticas, pero como cuando habló la burra de Balaal, o los falsos sacerdotes el espíritu se puede manifestar a través de otros medios.    

Pero es cierto que a más santificación, corresponden menos obstáculos para ejercer los carismas.

 

El Espíritu de Jesús, nos muestra cómo vivir al son del Espíritu, y acoger sus palabras “Sed santos como el Padre es santo”.

¿Qué instrumentos tenemos para ser santos? la fe la esperanza y el amor, el entregarse, abandonarse en los brazos del Padre, y obedecerle en lo que nos dice.

Confiando en Jesús Su Padre y el Espíritu (Jn. 16,23 y Lc. 11,13) porque lo que pidamos al Padre en el nombre de Jesús se nos concederá, y cuanto más el Padre os dará el Espíritu Santo.

 ¿Qué nos dice hoy su palabra además de todas las que ya hemos citado, tan grandiosas?

(Jeremías, 29,11) “Mis pensamientos son pensamientos de paz y no de desgracia, de daros un porvenir de esperanza. Me invocareis y vendréis a rogarme y yo os escucharé, me buscareis y me dejaré encontrar de vosotros… os sacaré de todos vuestros lugares de cautiverio”. Amén

EFUSIÓN DEL ESPÍRITU SANTO

el espíritu Santo como ámbito divino, hay que considerarlo como  capaz de relacionarse  con nosotros personalmente, por eso podemos hablar de que se derrama en nosotros como un perfume que invade cuerpo y alma produciendo en nosotros sus dones  como medios de  nuestro proceso de santificación, los 7 dones santificantes: ( sabiduría, entendimiento, consejo, fortaleza, conocimiento, y reverencia)  y además promotores de aquellas aptitudes o habilidades ,que dan un nuevo brillo a la vida del cristiano,  que originan actos de servicio a la comunidad humano-cristiana que promueven la santificación del prójimo.                                                                                                                                                                         

 

El Espíritu Santo, al acoger nosotros la salvación de Jesús, produce estos efectos en nosotros porque es la promesa del Padre que recibimos gracias a la glorificación de Cristo.

 

Cabe distinguir esta promesa como definitiva para la humanidad, como el instrumento divino que nos puede abarcar a todos, para que, a través de los siglos, en tanto lo aceptamos y acogemos, produzca nuestra mas profunda transformación interior.

Aquí Dios ya no selecciona unas personas para darles una misión, como ocurría antes de la venida de Jesús, ahora en nuestro tiempo su manifestación está dispuesta a alcanzar toda la humanidad.

Precisamente cuando se va a producir la pasión muerte y resurrección de Jesús es cuando éste nos habla más del Espíritu:

“No había espíritu porque Jesús todavía no había sido glorificado” (evang. Juan 7,39)

“El Espíritu Santo nos conducirá a la verdad plena” (Jn.16,13)

Sin eso no tenemos claridad de criterios

“El E.S. nos irá recordando cuanto Jesús  ha dicho” (Jn. 16 14.)

Sin eso no se hubieran escrito los evangelios

Jesús nos dice”No tenéis capacidad para cumplir la misión que os encomiendo”

“El E.S.es nuestro consolador y defensor “ (Jn 16, 7)

“No salgáis de Jerusalén hasta que hayáis recibido el espíritu” (Hs. 1,4)

El Espíritu Santo mantiene en nosotros la presencia y misión de Cristo

Jesús nos dice “No os dejare huérfanos” ( Jn.14, 16 a 18)

Porque tendréis “El Espíritu Santo el que convence al mundo de pecado” (Jn. 16,8)

Cambia la orientación de nuestras vidas al augmentar nuestra percepción espiritual, entonces

Quien crea en Jesús y lo acoja  recibirá el E.S“(Hs. 8, y 2,38,39 )   

Solo activando esta acogida de Jesús, dejando nuestro primitivismo, podemos experimentar los efectos del Espíritu Santo ,inactivos desde el bautismo, y la confirmación que nos dispuso para la vida adulta en el Espíritu, pero que tenemos olvidada.

Vemos ahora que condiciones Dios ha puesto en nosotros por creación:

Nos dice su palabra que somos hechos a su imagen y semejanza, por lo tanto,

 

1- libremente responsables de nuestras acciones, con capacidad de elección consciente por aquello que más nos interesa.

 

2-Nuestra capacidad de amar ejercida en nuestras relaciones de amor, misericordia, sintonía

 

3- y la amplitud de nuestro amor, nos conduce a una alianza, a un compromiso fundado en el amor mutuo entre Dios que tiene la iniciativa y nosotros que le correspondemos al escogerlo libre, consciente y voluntariamente.

 

4-aceptando la comunidad de fe su oración personalizada para cada individuo

Para que el espíritu se le manifieste en plenitud.

Experiencia en una entitat de voluntariat

 

JORNADA ANUAL DE REVISIÓ DEL VOLUNTARIAT:

ESTABLIR GRUPS DE TREBALL

RESUM GRUPS DE TREBALL

REPENSANT EL VOLUNTARIAT

VOLUNTARIAT ES UNA ACTIVITAT AFEGIDA A LES OBLIGACIONS

                    LABORALS FAMILIARS  SOCIALS O RELIGIOSES

-             Per a què fer voluntariat?  

o            Per millorar la vida d’ altres i donar-los esperança.

o            Per treballar sense cobrar en favor dels altres

o            Per suplir  a la administració en la atenció als mancats d’habilitats laborals, per disminucions psico-físiques , persones grans sense recursos, o com a  resultat de desnonaments.

o            Per un món millor, més just i solidari, oferir oportunitats per a tothom

o            La proximitat  a la gent necessitada invita a  donar gràcies a Deu perquè la providència arriba a tothom.

o            Donant afecte, escolta i  consideració a persones que pateixen I pal·liar els problemes de persones sense llar, donant acolliment, tractament, inserció social i laboral, afavorir el benestar de les persones desfavorides i compensar les diferències socials retornant a la societat allò que hem rebut en escreix.

 

-             Per a què fer voluntariat amb persones sense llar?

o            Perquè són persones molt vulnerables i necessitades I  els manquen recursos per una vida digna i és la situació més dura d’exclusió social i aprofitem el recurs que tenim a ma per ajudar a donar dignitat a persones que els manca, i fer-los la vida més agradable.

o            Perquè tenim el do i la capacitat per estar al seu costat i treballar per la seva felicitat i dignitat personal, donant-los servei i  temps personal, i ajuda per desenvolupar els seus recursos personals.

o            Per denuncia i responsabilitat social.

 

-              Fer-ho en el recurs que ens resulti mes facil col·laborar

o            Perquè es el recurs que tenim al abast

o            Per tractar-se d’un ambient  familiar.

o            Pel seu carisma humà

o            Per proximitat

o           

o            Perqué hi trobo gent senzilla amb una estructura assumible

o            Perquè m’agrada l’ambient i hi tinc un lloc

o            Perquè s’ofereix un servei eficient i eficaç

o            Em sento molt sostingut per l’organització, es veuen els resultats i les persones ateses estan contentes.

o            M’agraden molt les  arrels humanes del projecte.

o            Aquí hi ha humanitat, professionalitat i compromís.

o            Perquè és una organització seriosa i eficient, és un centre de dimensions assumibles i familiar.

o            Perquè calia un lloc que donés preferència a l’acollida.

o            Perquè cuiden els voluntaris, i la feina que fan els professionals està ben feta.

 

-             Què trobo a faltar quan no vinc?

-                         Se suposa que no es per negligència

o            Enyoro el grup, l’alegria de trobar-nos.

o            El goig de col·laborar.

o            Si no vingués hi hauria un buit important a la meva vida.

o            La relació amb gent diversa.

o            El contacte amb les persones, la comunicació, té un sentit allò que hi fem.

o           El centre forma part de la meva vida.

o            La llum que el voluntariat et dóna.

 

 

MANUAL D’ACOLLIDA DE VOLUNTARIAT

 

-             Què he de saber quan començo?

o            El tipus de Centre, el servei que ofereix, la seva infraestructura.

o            Accions concretes a fer.

o            El projecte,  la normativa (i el seu perquè), el funcionament del centre.

o            Que hi ha seguretat

o            Que s’ha de tenir molta paciència.

o            Que l’objectiu fonamental és l’acollida i el compromís ha de ser seriós.

o            Com has de relacionar-te amb les persones ateses, pautes de relació amb elles.

o            Quina és la problemàtica de les persones sense llar, com és la persona que acompanyaré.

o            Que no hi vas per fer beneficència sinó per a col·laborar perquè les persones puguin recuperar la seva vida.

o            Les actituds i aptituds necessàries per a fer aquest treball.

o            Les meves funcions.

o            Els ideals del centre

o            La meva missió.

o            Quants voluntaris hi ha.

o            En què consisteix ser un voluntari d'aquest centre

             Què espero trobar-me quan arribo al centre?

o            Una entitat que no sigui només un servei sinó una promoció de la persona, que treballi per la dignitat de la persona.

o            Gent que doni afecte a les persones ateses, amb paciència i comprensió.

o            Camaraderia, participació, actitud positiva i afecte.

o            Bon rotllo, neteja.

o            Tracte cordial i proper.

o            Voluntaris identificats amb la entitat i col·laboradors i coherents amb els companys del voluntariat.

Voluntaris nous, siguin presentats als companys  abans que se els assigni una feina concreta i al assignar-les la feina siguin acompanyat per una persona experimentada.

o            Ser ben acollit.

o            Que tot estigui organitzat evitant improvisacions desconcertants.

 

-             Com repercuteix l’equip de voluntaris/les persones ateses/l’equip professional/els voluntaris de la resta de dies el fet de no atenir-me a la normativa?

o            Genera conflictes entre voluntariat i persones ateses.

o            Cal ser molt curosos en un tracte que respongui a les autentiques necessitats dels usuaris, valorades per el educador social o la assistenta social segons correspongui, així i tot hi haurà qui estarà disgustat per no entendre les raons del altre.

o            Es produeixen injustícies, iniquitat.

o            Es crea desorientació als voluntaris i als usuaris contrarietat, caos.

o            Es dificulta el servei, suposa un problema per a la resta de voluntaris.

 

-             Què m’enduc al final del matí?

o            Satisfacció, alegria, pena, indignació a vegades  per manque de recursos en l’administració pública.

o            Haver sabut entrar en un món divers.

o            Depèn de com hagi anat el dia: satisfacció/disgust.

o            Amb les mans plenes, moltes vegades reps més del que dónes.

o            Tranquil·litat, feliç cansament, a vegades un sufoco. 

o            Reflexió i propostes de millora.

o            Inquietud per la situació.

o            Alegria trobar els companys.

o            Sensació bon equip professional i voluntaris.

o            Satisfacció per haver escoltat a qui ho necessitava, per haver sentit empatia per les persones ateses, per haver sigut buscat per conversar.

o            Algun disgust que es pot convertir en aprenentatge.

 

 

REORGANITZANT EL MATÍ

 

-             Per a què oferir esmorzars?

o            Per satisfer la fam

o            Com reclam per tal de conèixer el centre.

o            Perquè tinguin un lloc de referència al matí.

o            Per iniciar el dia amb energia

o            Una etapa en la normalització

o            Per afavorir el contacte social

o            Per criar un vincle amb ells

 

o            Per oferir acollida, vincle, afecte.

 

-             Per a què oferir servei de consigna?

o            Per a millor higiene, confort i ordre al menjador. Evitar conflictes.

o            Perquè les persones ateses sentin que algú està tenint cura de les seves coses, per seguretat.

o            Per conèixer perfil usuaris.

o            Per evitar que entrin aliments, ampolles.

o            Una mena de control de l’ingrés.

o            Per ordre al centre és imprescindible

 

-             Per a què oferir servei de dutxes i rober?

o            Perquè és una necessitat bàsica, per dignitat.

o            Per salut.

o            Per a la bona convivència.

o            Per poder estar amb altres persones.

 

-             Per a què oferir activitats ocupacionals?

o            Per a la integració a la vida social, laboral i a la convivència de les persones que utilitzen el centre.

o            Per recuperar habilitats i hàbits.

o            Per ocupar el temps buit, per sentir-se útils i ocupats.

o            Per dignitat, per millorar autoestima.

o            Perquè és un temps que es comparteix amb voluntaris, fent que les persones ateses s’integrin en realitats habituals de la societat.

o            Per l’enriquiment  que significa i el redescobriment de les capacitats pròpies.

o            Per fer seguiment de la seva salut.

o            Per afavorir el contacte amb la família (internet).

 

-             Per a què fer reunió de dia?

o            Per intercanviar impressions, les experiències viscudes serveixen per a la resta. Sintetitzar feines i acceptar suggeriments.

o            Per conèixer problemàtiques que es poden presentar i plantejar solucions.

o            Per conèixer millor les persones ateses per poder-t’hi relacionar millor

 

o            Perquè crea corresponsabilitat

o            Per coordinació posterior

o            Per rebre i donar informació (conèixer el funcionament del centre, de la reunió de Coordinació, etc.)

o            Per organitzar següents dies i valorar la forma com s’ha fet, cercant millores.

o            Per afavorir la cohesió de l’equip

o            Pot ser que alguns voluntaris considerin que aquesta reunió no és necessària, pero aquest control repetitiu construeix la historia del centre.

 

-             Per a què omplir el full de dia?

o            Per control i constància de tot el que passi (voluntaris, material, persones ateses, etc.)

o            Perquè quedi registrat les necessitats i el que ha de fer-se millor.

o            Per millorar i buscar solucions, i quedi constancia de la regularitat del servei i les seves oscilacions.

o            Perquè els responsables del centre coneguin incidències, propostes i necessitats.

o            Per estadístiques, comunicació i organització interna.

 

 

PROPOSTES DE MILLORA

 

-             Esmorzars (cuina i menjador)

                   Que les responsables de logística indiquin al full la quantitat d’embotit que s’ha de posar en cada entrepà, per a que sigui homogeni.

Augmentar el “contingut” dels entrepans, mes proteina.

o            Fomentar el consum de fruita.

o            Millorar la coordinació entre cuina i menjador.

o            Fer poques excepcions en el menjar.

o             Permetre repetir cafè.

o            Preguntar els usuaris què troben a faltar.

o            Fomentar el diàleg voluntaris/persones ateses.

o            Una persona especialitzada en conversa.

o            Més acompanyament.

o            

o         

 

 

-             Consigna

o            Informatitzar.

o            Potser caldria crear una targeta

o            Usar consigna per anar a dutxes i rober.

o            Millorar les llistes. Als dilluns és molt complicat.

 

-             Dutxes i rober

o            En algun cas fer dutxar-se abans d’esmorzar.

o            Donar una bossa perquè portin només xampú, i altres coses imprescindibles a la dutxa.

o            Posar dispensador de xampú-gel de dutxa,crema hidratant i colonies, Ganivetes i sabó d’afeitar,crema depiladora, tallaungles, banys de peus amb sals minerals, pomades i desinfectats per petites ferides, tiretes, crema per dolors musculars.

o            Fer una mínima selecció de la roba abans de posar a la rentadora.

o            Començar abans; qui dorm al carrer a les 8 del mati ja está disponible.

o            Agilitzar la classificació de la roba en estoc.

o            Informatitzar, eliminar les fitxes.Cal tenir un equip que ho sapiga gestionar.

o            El voluntari/a que estigui a la dutxa ha de saber omplir les fitxes, col·locant en l’ordre correcte nom i cognom.

o            Millorar el control de qualitat de la roba.

o            Comunicar por whatsapp les necessitats específiques de roba.

o            Millorar la coordinació perquè tothom actuï igual.

o            Donar més informació als usuaris sobre normativa.

 

-             Activitats

o            Donar curso de correcta alimentació.

o            Donar curso d’autoestima.

o            Criar taller de Música.

o            Obrir espai per a parlar amb les persones ateses.

o            Netejar més els espais d’activitats

o            Més premsa per llegir. o facilitasr la informacio conectada a les xarxes

o            Estimular més les persones ateses perquè participin.

o            Analitzar els productes del taller per millorar les vendes.

 

-             Reunió de dia

o            Sempre millor si hi assisteix un professional.

o            Comprometre’ns a quedar-nos per tal que es facin sempre.

o            Que es faci obligatòria. Donar-li la importància que es mereix.

o            Ha d’estar un professional.

 

o            Que no s’allargui més enllà de les 12.00 h.

o            Que es faci al rober perquè les persones que hi són puguin participar.

o            Que almenys una persona d’informàtica participi.

o            Hauria de ser inexcusable fer-la

 

-             Full de dia

o            Llegir les informacions en la reunió de dia.

o            Fer que les persones d’informàtica tinguin accés a la informació.

o            Si es milloressin les eines de registre, es facilitaria omplir-lo.

 

HABLAR MAL DEL VECINO ES HABLAR MAL DE LA LEY.

 

“Hermanos no hableis mal los unos de los otros, quien habla mal de un hermano o lo juzga, habla mal de la ley y juzga la ley. Y si tu juzgas la ley, en lugar de cumplirla, te haces juez de ella.

Pero  ten en cuenta que de legislador y juez solo hay uno, quien puede salvarte o hecharte a perder, Así pues ¿tu quien eres para juzgar a otros?” (Jm..4.11-12.)

Este texto de la carta del Apostol Jaime es muy contundente en sus afirmacions, . Si juzgas al hermano juzgas la ley, y es que se trata de que el hermano como tu, es obra de Dios y es tal cual Dios lo ha hecho, y representa la ley que Dios ha puesto en la naturaleza. Las caracteristicas de cada persona son obra de Dios tal como Él la ha querido, por lo tanto no podemos juzgar a nadie en funcion de sus sensibilidades, capacidades  o limitaciones, y como actua en funcion de elles.

REspeto al propio cuerpo  en todas sus funciones , y segun la espontaneidad de las mismas, comer cuando hay hambre, descansar al estar cansado,dormir cuando el sueño  nos invasde, defecar cuando se presenta la necesidad,otro tanto con la miccion  o el orgasmo, mover la musculatura con ginasia cuando la agilidad del cuerpo lo requiere, sin esclavizarse a nada , sin adicciones  que aceleren el funcionamiento de determinades funciones , mantener  un desarrollo  y funcionamiento equilibrado de los diferentes ámbitos  del cuerpo, de las diferentes funciones , sin reprimirse, siguiendo el ritmo del cuerpo  que varia según los cambios de tiempo ,  las estaciones y la edad .

 En cuanto a las ganas de moverse o en cuanto a tener mas o menos apetito en alimentarse, por temperatura o  por presión admoferica hay unos alimentos mas apropiados que otros según el tiempo, El cuerpo suele marcar que alimentos apetecen más en  unas oasiones o en otras.

Tambien el tiempo juega su papel en la apetència sexual, así como la producción de semen varia según la alimentación que se ha consumido, y de la misma manera varian  los periodos de ovulación femenina.

Respeto la espontaneidad de todo tipo de apetència humana ,que en principio requiere via libre, para evitar reprimirse, acomplejarse,llenarse de escrupulos,verguenzas,temores, evitando reconocer la verdad ta cual es.

 Hay como complemento a la espontaneidad la educación de estos apetitós, que sin violentarlos permiten regular su funcionamiento creando costumbres y sujetando las apetències a una cierta regularidad, como por ejemplo  si tengo unes hores fijadas para COMER , la apetència de comer  se me despertarà a las hores previstes para el consumo de alimentos y así en el sueño, se nota su pesadez en las hores asignadas para dormir  cada dia, en el cansancio cuando el cuerpo detecta en si poca resistència al esfuerzo muscular, o  el corazon se acelera por encima del ritmo habitual, o la respiración se hace más costosa.

 Se trata de respetar la creació  según el equilibrio y las pautas originales que proporciona la misma naturaleza  a las que hay que atender ,en las sucesivas variaciones a lo largo de la vida.

Creo sinceramente  que la Sociedad actual està llena de complejos , condicionantes, adicciones, que obstaculizan el funcionamiento normal del cuerpo humano. Hemos de evolucionar hacia una educacion saludable en todas las áreas de nuestra actividad humana como Sociedad decidida a que haya transparència a nivel social, sin que nadie se sienta señalado o excluido o apartado por sus caracteristicas fisicas o fisiológicas, de inteligència o de afectividad.

El gran desenfreno sexual que hay en la sociedad actual,es devido a la falta de educacion en este ámbito, al encontrarse con la realidad sin que nadie le haya informado adecuadamente,sin que haya reconocido abiertamente las pautes de educacion sexual que el mismo cuerpo sol·licita , entonces se originan temores, verguenzas, complejos, para que nadie reconozca su cuerpo al desnudo, o la reacción opuesta, el exibicionismo, que ante el genero contrario tiende a las violaciones.

Otro aspecto, dentro el matrimonio,es generalment cuando la mujer se niega a las relaciones sexuales abiertas, o se niega el marido para no cargar con la responsabilidad de mas hijos. Eso crea  un descontento tan agudo, que fuerza la separación traumatica y violenta de la pareja, de manera que quedan enquistados sentimientos y sensaciones , y frustraciones en el consciente y subconsciente de la persona, que resultan insuportables, originando venganza contra la pareja o los hijos, en caso de persones muy rudas  o poco equilibrades.                                              Resultado es que en menos de un año mas de 100 mujeres han muerto a manos de la pareja sentimental, anulando este, así el objeto que produce su dolor, y como eso caso por caso salta a los medios de comuicacion, mas individuos lo ven como la salida desgraciada de sus sentimientos, però salida eficaç, ya que para ellos   todo acaba en la tumba. Aqui fallan tambien los principios de más nivel que podrian frenar en muchos casos la decisión de matar a la pareja.

DESDE EL PRINCIPIO LA TIERRA DE LA PROMESA

 

 

Dios y Abram hacen un pacto

Dios: “No tengas  miedo, yo soy el escudo que te proteje, y tu recompensa serà enorme”

Abram: “Dios soberano, no tengo hijos y me moriré sin descendència”

Deu li respon :” tu heredero será un hijo que saldrà de ti,  y tu descendència serà numerosa como las estrelles del cielo y las arenas del mar”.

Abraam se lo creyó.

Viendo que no tenia hijos pensó que a lo major no iba a ser de Sara,su  mujer, y se unió a la sierva Agar para tener descendència y de ella tuvo el hijo Ismael a sus 86 años

Abram tenia 99 años cuando Ismael tenia 13.y el con todos los Hombres de la casa de Abram fueron admitidos al pueblo bendecido por Dios en Abram.

Posteriormente Dios promete en una nueva aparición un hijo a Abram de Sara, el hijo de la herència Isaac, nace cerca de un año mas tarde .

Viviendo todos en la casa paterna Ismael jugava con Isaac como hermanos que eran, pera Sara pidió a su marido que  el heredero de la casa fuera Isaac y no Ismael , y este se vió obligado en favor de la paz a echar de casa a Ismael con su madre que fué a vivir a la franja de Gaza; para no compartir la herència de Isaac.

Sara mort als 127 años y la entierran al Hebrón.

Isaac se casa con su prima Rebeca , filla de un hermano de Abram

 Y este para no compartir la herència de Isaac con los hijos de una segunda esposa de la que tuvo 9 hijos mas, a estos com habia hecho con Ismael les repartio  donacions para que fuera a vivir lejos para que Isaac pudiera desenvolverse con anchura como heredero de la casa paterna.

Isaac pasó la herència a Jacob, que con sus 12 hijos desarrolló un pueblo que fué salvado por Dios de una ambruna en Egipto donde pasó 400 años donde habian pasado a ser un pueblo de segundo orden, agrícola y ganadero  de cultura distinta de la egipcia pagana, y en esta dinàmica fueron esclavizados y en buena parte a col·laborar el las Construcciones monumentales egipcias.

 Fueron liberados de Egipto por decisión divina y volvieron a su país de origen donde se habian instalado muchos otros pueblos que fueron eliminados por conquista, però se les pidió un respeto para los herederos de los otros hermanos de Isaac entre ellos los ismaelites.

Cuando volvieron a poseer la tierra que Dios ya havia dado a  Abram era absurda la confrontación el abuso de unos a los otros, y la guerra entre los descendientes de  los hermanos, y hay que tenerlo en cuenta ahora.

Palestina està ocupada por los descendientes de los hermanos de Isaac, y a Israel descendientes de Isaac, no les es licito el menosprecio de los descendientes de sus hermanos como no lo fué a la vuelta de Egipto, sinó que mas bien hicieron pactos de paz y convivència entre ellos.

Eso es lo que se espera ahora mas allà de la confrontación el respeto mutuo entre todos creyentes en un único Dios, aunque con religiosidad desarrollada de manera distinta.             

Exigencias de la sociedad sobre atención sanitaria:

 

La atención sanitaria universal es intocable.

Todos los ciudadanos nativos o residentes tienen derecho de ser atendidos sanitariamente.

Que los mas ricos paguen por los más pobres.

Las agrupaciones de asistencia sanitaria financiadas por sus socios independientes trabajan en paralelo a la seguridad social y debilitan a esta, tanto las asociaciones de médicos como de pacientes.

El copago en atención médica, y copago farmaceutico.

En el caso de familias con personas discapacitadas tienen derecho a transporte sanitario gratuito.

No tenemos una cartera común sanitaria.

CONCORDIA I COL·LABORACIO ENTRE PAÏSOS

 

Cal la igualtat entre els ciutadans dels diferents països, i això s'aconsegueix per la concòrdia i col·laboració entre ells.

El que progressa mes ràpid per les seves condicions, característiques des seus habitants, de la seva mineria, agricultura, ramaderia, clima, recursos hídrics, situació en el mapa, tot això marca diferencies entre països, però no es obstacle per una col·laboració que beneficiï a tots.

Cal posar de relleu que el estil de vida i el volum de necessitats dels habitants de un o altre país, difereixen i a cops àmpliament, de totes maneres cal entendre que la imatge que uns comporten es mes encisadora que la que aporten altres, que les costums son molt diverses entre uns i altres.

Els que mes progressen els convé fer una mirada als que ho fan mes lentament, i caldrà tenir-se unes exigències mútues en quant a planificació, i magnitud de despesa; evitant en tot cas les fugues de recursos en favor de interessos personals.

Apello a la justícia distributiva, perquè les fugues de recursos fàcilment  es donen en els que estan en pitjors condicions i desitjant fer un salt a una situació de mes prestigi; es per això que cal una planificació concordada i en funció del benefici mutu, sobretot entre països que comparteixen fronteres.

Actualment amb la intel·ligència artificial, es poden aconseguir, valoracions molt precises respecte les necessitats i recursos  de cada part, fins i tot respecte a la natalitat estimulant-la quan calgui o frenant.la, si es preveu un excés de població no assumible, sempre  respectant la dignitat humana.

 

Tota aquesta reflexió genèrica la podem aplicar en la relació entre Catalunya i Espanya.

En la taula de diàleg son aquets els punts que es tindrien que tractar. Espanya te una constitució quasi federal, amb bona voluntat podríem aproximar-nos a aquesta situació sense perdre ni la unitat ni la monarquia.

Ara be en la taula de diàleg tindria que sorgir la administració autònoma dels impostos de manera que Catalunya decidís que s’aporta a Madrid, com ho fa el país Basc, en funció dels pressupostos de cada estat federal, i llur urgència  en el conjunt, donant preferència a lo que beneficia a mes gent. No pot  sota ma actuar una mentalitat militar, decidint  de forma partidista els interessos generals del país.

Si ara els que vivim a Catalunya som 9.000.000 d’habitants, em de saber com l’entenen els que hi viuen; sabem també que hi ha milers de catalans escampats per el mon, catalans que tenen els seus drets en la terra d’origen.

Seria necessari un referèndum acordat sense anar a màxims, de tempteig per seguir negociant la manera com governar el país.

Hi ha ara moltes desconfiances i enveges respecte al nostre país, en el conjunt de Espanya, ens creuen molt ambiciosos i poc generosos, perquè ens veuen com la mula que cal portar-la ben lligada.

Demostrem que no tenim cap interès de escapada, però tampoc som un botí de conquesta, ni nosaltres sentir-nos conquerits.

Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,

 

“fer comprendre sentències intel·ligents,”

Paraules de Proverbis que ens porten a reflexionar  sobre el desenvolupament del esser humà de manera que els mes grans cuidin del desenvolupament dels mes joves els donin formació es a dir els donin les eines necessàries per posar en pràctica les seves habilitats i els ensenyin a  manipular-les, considerem el mot eines en el sentit mes ampli, no sols per oficis sinó per tota professió, en la llengua, en la imatge, en el estudi de tota la natura, qualsevol cosa de la que parli la Viquipedia.

Fer conèixer la saviesa  es farina d’una altre remesa, vui dir que això es una part important i necessària  en el creixement de la persona, i en el mot saviesa s’inclou el desenvolupament ètic i espiritual , la capacitat de elecció, i saber la argumentar de forma: 

coherent 

adequada 

i oportuna; 

coherent perquè no entri en contradicció amb cap àmbit de la vida humana i social,  

adequada perquè encaixi sense forçar-la en el lloc on s’aplica  la decisió, 

i en tercer lloc oportuna  s’apliqui en el moment convingut, ni abans ni després.

La intel·ligència humana  es capaç d’assolir els principis lògics o pautes que regeixen la conducta humana en concordança amb la evolució de tot el mon, però les nostres decisions no es poden escapar per la tangent si volem mantenir la pauta, el ritme de evolució del mon, que ens està subordinat, però no per mantenir-lo a interès de una persona particular, en aquest sentit tot el mon material es un be comú i com a tal l’hem de tractar.

 

 

 

 

3 procurar una formació completa

que porti a ser just, recte i honrat

 

Si tot el mon , nosaltres inclosos, es un be comú ens cal formar-nos en tots els àmbits de la nostra personalitat, de manera que hagem après quin es un comportament  just, respectuós amb el be comú es a dir amb les altres persones i els seus interessos legítims personals familiars laborals,

Dins el concepte de justícia  que la persona està el disposar dels mitjans  necessaris per completar el creixement personal i atendre  els fills en el  mateix sentit, i donar a la societat el treball que per vocació he escollit fer.

Coherent: la coherència consisteix en du a terme els criteris exposats de forma ben coordinada, cosa que requereix seny i bon equilibri en la persona protagonista, tan quan exerceix aquestes qualitats i habilitats hom pot escalar  responsabilitats superiors en el conjunt social.

Digna: Tan quan mes proper hom es troba de la plenitud Humana,  major es la seva dignitat; amb tot vull remarcar que per el sol fet de ser persona humana, esta equipada amb el cos humà capaç de totes les habilitats comuns  a la humanitat com es el llenguatge, l’anima, la relació humana, la entesa, i l’esperit amb la capacitat de enlairar-se en el mon espiritual capaç de considerar  que hi ha,  qui ha creat y governa tot lo que hi ha , i entrar en el mon simbòlic, i el extracte de la filosofia o les matemàtiques, la analítica.

La veritat: que hom reconeix tan quan te una confirmació interior d’allò que es correcte, es el nivell de consciència, de reconèixer l’entitat de les coses.

 

 

4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts,

als joves, coneixement i prudència;

En el procés de desenvolupament de la persona tothom, un o altre cop es troba bloquejat, com sense veure per on continuar , i amb la impressió de que esta descepcionant a qui ha confiat en ell, resulta realment frustrant, per això es parla de proporcionar Sagacitat als inexperts, es a dir , que un expert acompanyi a estimular la sagacitat al novell per poder respondre a les exigències de la societat.

La sagacitat pot conduir  a la persona a ser imprudent, impetuósa  de manera que en ocasions  en lloc de tenir encert la esguerri, necessitant com a complement la educació en el coneixement i en la prudència.

El coneixement  analitza la situació i pot escollir entre els diferents aspectes la actuació mes apropiada, que pot donar un millor resultat, o pot fer menys mal. El coneixement ens fa actuar amb sentit de responsabilitat, ens permet respondre  el motiu per el que hem pres una o altre decisió.

Finalment la prudència demana ser educada, per no fer les coses de tabalot, fins i tot ben pensades, justes, però cada cosa al seu moment, de manera que oportunament puguin ser acceptades per la majoria; la prudència pondera com i quan afecten als demés les meves decisions, i quins sentiments desvetllarà en els demés que poden ser d’acollida o de rebuig, la prudència dons ens demana saber explicar perquè i quan hem decidit  una actuació que els afecta.

 

 

“El savi que escolti a les persones que han estat educades en la justícia, que son coherents, dignes,  autèntiques, sagaces, entenimentades i prudents,  augmentarà el  seu saber; i l’home instruït hi trobarà el camí.”

I es que les persones que han estat educades correctament en el tracte amb els demés escampen saviesa, i tan els que ja comparteixen saviesa, com els que acaben la etapa de la seva educació  per incorporar-se a la vida adulta, hi trobaran el camí a seguir.

Quan les coses van per aquest camí la pau y la entesa es produeixen espontàniament i la prosperitat els acompanya

 

 

“Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:”

Les persones amb llarga vida aporten en general una experiència  i bona voluntat a les noves generacions al explicar allò que creuen, perquè ensenyen en funció del que han viscut.

En una  família la prole si es assenyada farà cas dels ensenyaments del seu pare, tot i així hi farà les seves reflexions per assumir tota la veritat dels ensenyaments que rebé.

Vull remarcar que hi ha com un fil conductor que enllaça les famílies a traves del temps així com van enllaçades les erugues dels pins que cada primavera surten de terra i s’enfilen als arbres per aniuari.

Parlo de la successió en el temps que dona continuïtat a la espècie, engendrant cada generació a la següent , amb el mateix afany que cada any els arbres donen els seus fruits.

Així com la vida passa de generació en generació també el desenvolupament de la persona en tots els sentits  es reprodueix  en cada traspàs de generació; es aquest el deure  dels fills de prestar atenció als pares, perquè es reprodueixin en cada generació les condicions que necessiten per la seva continuïtat.

La fillada,  nens o nenes en relació amb la mare escoltaran la instrucció que els dona, i la ponderaran; tindran en compte els matisos particulars que hi posa segons la seva sensibilitat, així el conjunt de la instrucció de pare i mare queda enriquida. Pare i mare eren abans els educadors exclusius dels seus fills, ara la vida escolar aporta una amplitud de contactes i informació que abans no existia, la tindran que contrastar amb la de la família, i fer-se propi, allò que li val.

Es de esperar que els criteris mes fonamentals per la vida provenen de la paraula i el comportament dels pares, i els altres mirar de encaixar-los amb aquests

(DE S. Sol)

Per Jesús no ens lliura del judici ni les accions bones o dolentes, ni el compliment dels deu manaments» «Tot això, per Jesús, forma part del passat.» Déu és bo i no castiga: estima els homes i dones com un pare estima els fills. «La Paraula de Déu [que s’encarna] serveix per a curar la ceguesa i el seu Esperit ajuda a seguir endavant, lliurant-nos de tot mal si la nostra voluntat s’identifica amb la d‘Ell

Amb tot Jesús just, ha d’obrar en conseqüència segons la nostra conducta sigui o no, conforme a la seva voluntat.

 

 

9” com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.”

De la figura humana el front es la part mes noble que guarda al seu darrera el cervell el òrgan  de mes noble activitat y a on el home queda mes ben definit, i adornar-lo amb una diadema es un reconeixement  d’aquest lloc preferent, es un honorar la persona en lo que la distingeix, i sobre el coll i la pell del pit els collarets son  un decorat que assenyalen la persona  distingida.

D’entrada diu com,  es un terme comparatiu, parlem de la impressió que fa el fill quan es presentat en societat, ja amb el bagatge de educació que li han donat els pares i això el fa respectable digna de la mateixa  confiança que el entorn social tenia amb els pares i que invita a prosperar

Aquest verset fa referencia al respecte i atenció que els fills han de tenir  respecte als pares , i que queda recollit en el 4r. Manament de la llei del Sinaí .La experiència unit al amor dels pares per els seus fills, fa que aquests puguin  rebre i assumir la saviesa que els pares posseeixen i els hi transmeten.   

Aquest assumir lo que els pares li transmeten, fa als fills dignes de la diadema signa  de la saviesa , i els collarets signe del prestigi, del ben obrar, de la responsabilitat assumida, en successió de la generació dels pares, signa de festa i joia, quan els fills assumeixen la llibertat de decidir amb seny sobre les responsabilitats de la vida.

 

 

Fill meu, no et deixis ensarronar

per gent sense escrúpols

sense més ni més, paren trampes a l’home bo.

¡Que fàcil es, quan tens una posició social, que t’afalaguin  els aduladors! Tan fàcil com acaronar en el cor aquestes paraules agradables, i créixer la pròpia valoració per damunt  de la realitat de les pròpies limitacions, i refusar la correcció fraterna. Els que te afalagant son gent que volen destruir-te, per col·locar-se ells en el teu lloc o posicionament social.

“Gent sense escrúpols” aquí el sentit d’aquesta expressió es de gent que no respecta  les altres persones , ni a Deu, i passa per el damunt dels drets aliens, trepitjant-los; son gent que en contes de complir els seus deures es dediquen a fastiguejar als altres, intentant suplantar-los, Son envejosos, i insidiosos, en els que no se els pot confiar res, perquè tot ho malmeten, i que per divertir-se preparen trampes al home bo.

 

11 que et diuen: «Vine amb nosaltres

i posem-nos a l’aguait per vessar sang;

Seguim amb la gent sense escrúpols i aquí es posa mes de relleu la seva malicia: matà per fer-se amb els bens dels altres, ambiciosos a desdir. I així si no ha pogut quedar-se amb lo teu  t’invita a  associar-te a ell per fer el mal: Posem-nos al aguait, a veure a qui li trobem un punt dèbil  per llençar-nos com llops sobre ells  i arruïnar-los, per assassinar-los, vessar sang.

Cal tenir en compte que al nostre entorn així com hi ha gent bona col·laboradora i respectuosa

També estem envoltats de gent, que marginada, s’entregà al mals esperits  que volen la destrucció de la nostra societat  i a vegades  de manera molt rebuscada.