Tenim un deuta amb l'Esperit.

 Tenim un deute amb l’Esperit que ens es Font de vida.

L’Esperit de Deu ens guía a ser fills de Deu; condició que ens allibera de tota submisió que ens obliga a seguir els desitgs terrenals d’aquest mon.

En aquest alliberament ens fem conscients que som fills de Deu, es a dir qui Ell ens ha creat per a ell, i es per aixó que ens fa hereus en la glorificacio de Jesús , mitjansá el sufriment.

Temps a venir  es  manifestará la gloria que ens ha estat         concedida.

Crist ens allibera de tot alló corruptible d’aquest mon

Ens cal creure seriosament que aixó es així, i que la carn assumida per l’Esperit inclou la alimentacio,i totes les altres funcions propies d’aquesta vida fisiológica, la generació humana el creixement, la relació entre persones a traves dels  sentits i el llenguatge, i la activitat profesional en favor del be comú. L’Esperit assumeix al seu sí la carn corruptible mitjansá una consciéncia bona.

El fons del testimoniatge cristiá

 ¿Com comprovem que  estimem els nostres germans? Quan mans , peus, pesament i sentiments espontaneament es llençan a socorre  aquella necesitat que observem en algú del nostre entorn.

Per tenir aquesta actitud cal haver renunciat a la propia voluntad i al amor propi al orgull de la propia dignitat, de manera que pugui atendre afectuosament a qui em menysprei o es manifesti violent contra mi.

Quan m’ofenen de mil maneres i m’arraconen  jo no em sento ofes ni arraconat, sino que segueixo fidelment al     servei de   qui em considera un inutil i ho explica a la gent  perque tothom li dongui la raó.

RETRAT DE JESÚS

 

 

“Sabeu com Deu va ungir a Jesús de Natzaret amb Esperit Sant i amb poder”.

Tan per les paraules  convicents com per les obres que va fer,constatem que superaven tot alló que la ciencia pot fer o intuir, tan per la forma com per el resultat.

I segueix: “ va pasar fen el be perque Deu era amb Ell”.

I nosaltres que varem conviure amb ell en som testimonios del que va fer.

I ens va demanar que expliquesim a la gent perque tothom que  cregui en Ell obtingui el perdó de tot lo que ha fet incorrecta, i quedi ple del Esperit Sant.

ACTITUD HUMANA -ACTITUD DIVINA.

 

Jesús morint a la creu  i en aquesta situacio nosaltres li demanem que s’apiadi de nosaltres. ¿Qui está en pitxos condicions per ser compadit?

Si quelcom  mou a  pietat es Jesús en aquesta situació ¿Quina es la gosadía nostra per demanar-li pietat? Sols una paraula a punt de morir ho justifica: ”Para. Perdonals perque no saben el que es fan”. 

No som conscients de la trascendéncia de la nostra conducta; ens excusem en la conducta colectiva; Si tots ho fan ¿seré jo qui tindrá tanta o mes culpa? 

Ningú te prou consciencia de la trascendencia de les decisios que pren, ¿Será aquesta la pobresa mes gran que tenim? 

Ens falta visió de les coses, de les nostres decisións, en profunditat, perque ens tanquem en la visió material, existencial de la nostra vida.

En principi estem privats de la dimensió trascendent. La nostra pauta per decidir es el curt termini.

Ens alegrem perque Deu ens perdona; ens perdona haber  rebutjat o  mort a Jesús .

Quan nosaltres tindriem que ser piatosos amb Jesús, en la seva desgracia, es quan li demanem que s’apadi de nosaltres aquell que hem rebutjat y mort, que s’apiadi del disbarat que hem fet,  suposant que no ens tingui desconfianza , o rancunia , o fins i tot venjanza, o mantingui les distancies  i el silenci , no fos que insistim amb la nostra actitut perversa.

¿Com es el cor de Crist que no respon  amb prudencia a la manera humana? S’exposa a que el deixem de banda una i altra vegada.

La seva actitut davant el nostre comportament es tant potent que ens desmonta i

Misteriosament hem pasat de la actitud del odi, a la tolerancia, i a humiliar-nos davant JESÚS RESUSCITAT, i ell que es tot amor no pot fer altre cosa que acollir-nos amb el braços oberts, i convoca cel i terra per fer festa, en el nostre honor, i situar-nos a la seva taula al seu costat, com la persona mes honorable que comparteix amb ell el pa i el vi.