Al costat de les persones en situació de sense llar

 

Com algunes de vosaltres ja sabreu, a finals d'abril acabo la meva etapa a ASSÍS. 

Han estat 20 anys d'una experiència enriquidora que m'ha permès créixer com a professional i com a persona, coneixent i treballant amb gent meravellosa, com tu.

Als meus 53 anys, deixo el meu lloc de feina per buscar nous horitzons, tinc la necessitat de provar nous camins i experiències. En aquest cas, a l'àmbit de la salut mental.

Vull agrair-vos la complicitat i el treball conjunt durant tot aquests anys. Malgrat les dificultats que ens hem trobat, sempre hem tirat endavant; convertint les amenaces en noves oportunitats per tal de donar resposta a les dificultats que es troben les persones en situació de vulnerabilitat social.

No diré noms per no oblidar-me de cap persona, avui penso en tothom, miro enrere i em venen al cap records positius, de complicitats, de reunions, d'intercanvis d'experiències, de treball en xarxa, d'humanitat, d'abraçades de tristesa però sobretot d'alegria. De mirades còmplices i de valentia, molta valentia de les persones a qui hem anat acompanyant.

Avui, també, el meu record per a les que ens van deixar i tota la meva energia per a les que tenen els seus drets vulnerats.

Gràcies a les voluntàries d'ASSÍS per la vostra solidaritat incondicional, gràcies a les persones que heu format part de les diferents juntes directives d'ASSÍS pel vostre saber fer i per la vostra governança, gràcies a les companyes treballadores d’ASSÍS per la vostra visió i professionalitat, sou un gran equipàs, us he sentit com una família! Gràcies a les professionals amb les quals he anat compartint i interactuant, ha estat tot un plaer i un aprenentatge. També gràcies a les persones i entitats que han dipositat la seva confiança a ASSÍS, sense vosaltres tot això no hagués estat possible.

Finalment, voldria desitjar molts encerts a la nova directora, la conec i sé que, juntament amb totes les persones que formen ASSÍS, farà un magnífic treball en  favor de les persones en situació de sense llar. Companya, sempre em tindràs al teu costat.

Us enllaço la notícia del canvi de direcció, on Maria José Ribas, presidenta d’ASSÍS, presentant la nova directora.

Bé, només em queda donar-vos les gràcies per fer-me gaudir de la meva feina, per fer-me gaudir de la vida!

Un plaer haver compartit amb vosaltres, segur que ens trobarem de nou al camí.

Avui més que mai, tot està per fer i tot és possible!

Jesús Ruiz Farrona    jesusruizfa@gmail.com    691236798   Jesús,

La teva feina com a director ha fet que ASSÍS creixi sense perdre el seu esperit fundacional d'acollir, ajudar i millorar la vida de moltes persones vulnerables. A l’entitat es respira un ambient de treball agradable, estimulant i ben avingut, perquè amb la teva sensibilitat has sabut tractar a  totes les persones amb delicadesa. Persones treballadores, voluntàries i la Junta Directiva reconeixem la teva important tasca durant tots aquests anys.

Et felicitem per la teva iniciativa per engegar nous projectes i fer que l'ajuda arribi a moltes més persones. Hem crescut molt aquests darrers anys i has aconseguit que tot l'equip se senti orgullós de pertànyer a ASSÍS. Ets un gran exemple per a nosaltres per la teva integritat i la teva discreció. No t'ha agradat mai figurar i donar-te importància encara que has fet coses molt importants i valuoses. Has sabut motivar el "Tot està per fer i tot és possible", una frase que et caracteritza ens impulsa endavant. Has superat amb escreix totes les expectatives que teníem d'un bon director per la teva qualitat humana, la proximitat, l'equilibri, l'empatia i el treball responsable.

Com diu Cervantes "D'alts esperits és aspirar a coses altes". Ens has demostrat el teu alt esperit tots aquests anys i també amb l'elecció de dedicar-te a partir d'ara a les persones que pateixen problemes de salut mental. Et desitgem molta sort a la teva nova etapa professional. Estem segurs que continuaràs aportant totes les teves qualitats i tot el teu cor com has fet sempre a ASSÍS.

Ha estat un privilegi conèixer-te i poder somiar i treballar amb tu. Jesús, només ens resta dir-te que ASSÍS serà sempre casa seva, sens dubte ha deixat petjada.

Maria José Ribas Batlló, Presidenta, en nom de la Junta Directiva d’ASSÍS.

Testimonios de oración en familia

 Hans Urs Von Balthasar, uno de los mayores teólogos del siglo XX, contó en una ocasión lo siguiente: "En casa, nada de piedad expansiva y solemne; solo cada día el rezo del rosario en común, pero es una cosa que recuerdo claramente y que recordaré mientras viva... Yo iba aprendiendo que hace falta hablar con Dios despacio, seria y delicadamente. Es curioso cómo me acuerdo de la postura de mi padre. Él, que por sus trabajos en el campo o por el acarreo de madera siempre estaba cansado, que no se avergonzaba de manifestarlo al volver a casa; después de cenar, se arrodillaba, los codos sobre la silla, la frente entre sus manos, sin mirar a sus hijos, sin un movimiento, sin impacientarse. Y yo pensaba: 'Mi padre, que es tan valiente, que es insensible ante la mala suerte y no se inmuta ante el alcalde, los ricos y los malos, ahora se hace un niño pequeño ante Dios. ¡Cómo cambia para hablar con Dios! Debe de ser muy grande Dios para que mi padre se arrodille ante Él, y también muy bueno para que se ponga a hablarle sin mudarse de ropa'. "En cambio, a mi madre nunca la vi de rodillas. Demasiado cansada, se sentaba en medio, el más pequeño en sus brazos, su vestido negro hasta los tacones, sus hermosos cabellos caídos sobre el cuello, y todos nosotros a su alrededor, muy cerquita de ella. Musitaba las oraciones de punta a cabo, sin perder una sílaba, todo en voz baja. Lo más curioso es que no paraba de mirarnos, uno tras otro, una mirada para uno, más larga para los pequeños. Nos miraba, pero no decía nada. Nunca, aunque los pequeños enredasen o hablasen en voz baja, aunque la tormenta cayese sobre la casa, aunque el gato volcase algún puchero. Y yo pensaba: 'Debe de ser sencillo Dios, cuando se le puede hablar teniendo un niño en brazos y en delantal. Y debe de ser una persona muy importante para que mi madre no haga caso ni del gato ni de la tormenta'." Y, a pesar de ser tan gran teólogo, concluye: "Las manos de mi padre, los labios de mi madre me enseñaron de Dios más que mi catecismo"9. Y, por último, no puedo evitar dejar el testimonio de un amigo mío. Rezaba todas las noches el Rosario (y otras oraciones) con su mujer y sus hijos. Y yo, conociendo más la familia, terminé por decirle un día: "J., tú tienes una de las cuatro mil mejores familias de España". Y él no respondió modestamente, quitándole importancia; en lugar de eso, me contestó convencido: "Sí, Miguel, pero es que se lo debo a la oración".

L'acompanyament, I'ajuda que més necessita el pacient

 

Fa més de 15 anys que David Masobro col-labora setmanalment, a través d'una associació, en I'hospital pslquiá-
tric del Recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet. Acompanya els pacients del centre, els quals es tro-
ben en situacions molt diverses i molt dures. Grácies a la petició de molta gent que Ii ho ha demanat, Masobro
ha escrit el libre”La casa de les petites alegries”, on relata en 61 testimonis la realitat d'aquests centres.  

Masobro va explicar als assistents que I'elecció del títol va ser fruit dels seus sentiments: malgrat la situació de
dificultat de cada malalt, a ell, en aquest acompanyament, Ii ha acabat omplint la vida amb alegria. No només
recull el testimoni dels pacients, sinó que també surten experiencies amb familiars i professionals.                   Aquests últims, segons va destacar I'autor en la presentació, necessiten un altre llibre a part per la gran tasca que fan.         Al acabar la presentació, va dir que el seu lIibre és una memoria dels malalts i del "Crist que pateix amb ells".

RIESGOS DE SEGUNDA PAREJA

 

A que se compromete cuando una persona decide convivir con otra de sexo complementario siendo adulta con una previa convivencia con otra persona complementaria y de la que han tenido hijos.

Suele ocurrir que el hombre sin hijos previos, desea tenerlos de la pareja actual pero la mujer se niega, porque no quiere tener hijos de 2 padres distintos, pero ello frustra en el hombre la voluntad de tener hijos, siendo que tenerlos es la realización de los deseos profundos del hombre.

Envejecer sin hijos tanto para el hombre como para la mujer, es la mayor frustración de su vida y provoca depresión, la sensación de inutilidad improductiva.

En consecuencia hay que tener claro por ambas partes al emparejarse que la finalidad es tener hijos de lo contrario mejor no emparejarse y no acabar disgustados.

QUIERO MORIR

 JEREMIAS:

Maldito el dia que nací...¿Para que sali del vientre?¿Para ver trabajo y dolor y que mis dies se gastasen en afrenta? Jeremias.

En la multitud de mis pensamientos dentro de mi tus consolaciones albergaban mi alma.Sl.94,19.

Jeremias vivió en una  época mala cuando Israel olvidó a su Dios y rechazaba las advertencias de Jeremias quien por la soledad  se dejo sumergri en el dolor y abandonar su fe, peo Dios lo sotuvo y hasta el fin dió los mensajes que recibia de Dios.

JONAS:

Atravesó la Ciudad de Ninive predicando las amenazas de Dios si no se convertian; se convirtieron y Dios no cumplio con las amenazas.Entonces Jonas se sintió humillado, reprocho a Dios su misericòrdia y pidió la muerte a pesar de  saber que Dios e ra lento para el c astigo y propicio a perdonar.

Se secó la planta en la que se recostaba Jonás ,y al no tener sombra el calor lo agobiaba, y Dios le hablo de nuevo de su misiericordia sobre Ninive, una poblacion jovent con muchos ninos, haciendole reconocer que vale mas la poblacion que su mata y su amor propio y su orgullo.

ELIAS:

Dijo Oh Señor quitame la vida,porque solo yo me mantengo fiel a  Ti ,porque Israel ha abandonado tu pacto,Dios le respondió: Yo hare que en Israel queden siete mil fieles a mi.

Elias se enfrentó a falsos profetes demostranddoles la veracidad de su mensaje , con la impresion que solo el  se mantenia fiel a Dios por eso le pidió le quitara la vida, però Dios lo arrebató de la `tierra en un carro de fuego.

MOISES:

Dijo a Dios :Has puesto la carga de todo este pueblo sobre mi... te ruego me des la muerte y que no vea mi mal, y es verdad que se le encomendó de sa car el pueblo de la esclavitud de Egipto pa llevarlo a la tierra que havia previsto , y que esto le fué costoso y doloroso .

Moises pidió la muerte ante el reiterativo descontento de su pueblo 600.000 hombres + mujeres y ninos sobrepasando ampliamente el millón de persones.                       

 

Desalienta estar luchando contra un muro infranquejable e inexpugnable.

Desalieta sentirse humillado y desacreditado en lo que has hecho.

Desalienta sentirse solo ante un pueblo que te rechaza y desacredita.

Desalienta sentirse portador de una resposabilidad que supera las propias fuerzas y con el constante descontento de los beneficiarios de tus Servicios.

aliments desaprofitats

Es sobretot en els grans comerços de alimentacio ON CAL QUE CONTINUAMENT TINGUIN DISPONIBLE PER EL COMPRADOR, TOT TIPUS DE GÉNERE I ON LO NO VENUT A DINS EL TERMINI DE CADUCIDAD CA LRETIRAR.HO DE LA VENDA.

tambe en els retaurants  lo que el client no menja i queda en el restaurant, i lo que queda mitg cuinat   i no surt al dia cal retirar.ho de la venta. aixó incrementa proporcionalent els preus de lo venut, perque el negoci es pugui mantenir.

A uns i altres els cal cercar la manera  de minimitzar aquestes perdues, per exemple  en els comerços en els sobrants de verdures que ja se els marseixen fer-ne pures, que tambe tenen bona sortida així com ara  els mejars precuinats o plata preparats a punt de menjar, que surten molt economics  fets amb productes que ja havien perdut  en gran part el valor comercial, i t'eviten de cuinar a casa.

Es dona el cas de restaurants molt acreditats que fan plats prepatats per posar-los a la venda en els grans centres comercials o inclús en restautrants de categoria inferior.

Son maneres de donar el valor que es mereixen els aliments, sense que es tirin al famer.

Aixó ho pot fer qui ter els mitjans apropiats "perque no li surti mes car el farcit que el gall", es a dir que de manera molt económica en feina  i mitjans tecnics pugui servir aliments presentats de manera dersitjable per el client.