Símptomes de la religió en el mon contemporani:

Característiques actuals de la religiositat:

-individualització de l’experiència religiosa
-desinstitucionalització “ “ (menys institució)
-desecularització “ “ (menys del segle,mes espiritual)
-revifalla de l’espiritualitat.
-Afirmació de la llibertat religiosa
-Transformació de les filiacions religioses
-Realisme místic 3 personatges que evoquen la trinitat
-Canvi, recerca, i incertesa, cercant estabilitat.
-Crisi, conversió: experiència iniciàtica.
-tensió entre el culte oficial i la conformació de la pròpia experiència de fe (el culte institucional es proposta que pot afavorir la pròpia experiència de fe)
-oposició entre la doctrina oficial i la reflexió personal (la doctrina oficial es base per la reflexió personal)
-La adscripció religiosa obeeix a lògiques de bricolatge. opcions identitaries afectives i religioses son objectes de consum i no de producció. religió=símbol com un souvenir, trivialitzada. Catedral= un camp de futbol, “Messi el Messies.”
-Emoció, intuïció, coherència interna validen les creences personals.
-Manca la comunitat creient.
-La identitat personal configura la religió de cada u.
-Bondat, compassió, i intel•ligència, tots les reconeixen, però cal que ens analitzen interiorment, per evitar la corrupció.
-Hom pot deixar una religió com qui pot canviar de club, i això treu força a la institució i a la comunitat religiosa.
-Estem acostumats a la provocació, a la diferència,i a la tolerància en coexistència pacifica en societat pluralista. No es protesta contra les heretgies, la blasfèmia,o el delicte. La provocació artística ofensiva com a mitja per adquirir notorietat, no es cosa bona, perquè incita a la discriminació, odi, i violència, aprofitant amb burla o escarniment, una qualitat dels altres no triada. (He nascut en el si de la comunitat cristiana,no la he triada,no es correcte que es burlin de mi per ser cristià)
RELIGIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ
En un programa tv en el que s’entrevista a un representant religiós que exposa les seves creences, davant un públic divers, el diàleg a nivell de iguals,fa que la lògica vertical queda substituïda per la horitzontal.
-Satisfacció de curiositat religiosa, per el Crist històric i el evangelis apòcrifs.
-Hi ha una manera de veure el fet religiós com ingenu i irracional supersticiós i fanàtic, i font de molts mals que patim.
-A la TV pública ha de ser neutrals, la privada sense faltar a la veritat tenen mes marge.
-Prendre partit per una valoració positiva de la fe.
TV = una àgora on es delibera sobre les diferents propostes de salvació, la veritat de les creences, i els dubtes de la fe.
-Es tracta de promoure una participació responsable en una religió, de forma desprivatitzada.
-Presentar un debat públic assenyat que contribueixi al us responsable de la llibertat religiosa, com exercici de l’autonomia privada i pública.

VAGA INOPORTUNA, I ECONOMÍA FEBLE

La Vaga promoguda per els sindicats UGT i CC.OO del 29 de setembre, mereix una reflexió imparcial.
Fa uns anys que noto en el ambient la mentalitat de reclamar al estat allò que correspon a la nostra responsabilitat personal, apel•lant sovint als drets dels treballadors, o de la gent amb pocs recursos, una còmoda posició provocada per el estat del benestar on tothom exigeix el màxim nivell de vida en lo econòmic des de un punt de vista estrictament personal, de manera que s’oblida totalment el be comú, i les lleis del mercat.
Si un producte fabricat i manipulat a un país on els costos en una economia globalitzada
son inferiors als del mateix producte fabricat aquí , el comerç intentarà donar sortida primer als de menys cost, per el al•licient que suposa el donar mes rendiment als diners dels que hom disposa.
Sols persones de baixa qualitat humana son capaços de actuar a la inversa, per punt d’honor personal i ganes de demostrar, a traves de la disponibilitat econòmica , que es allò que no es. Aquestos son els mes propicis a responsabilitzar l’estat d’allò que no li correspon.
Estem en un moment històric únic, per compaginar a nivell mundial productivitat, cost, qualitat, i valor afegit a qualsevol producte sorgit de la iniciativa i l’esforç humà, en això rau la competitivitat de les empreses.
En el moment que per la matèria prima o la maquinaria els impostos o la ma d’obra eleva els costos de un producte per damunt del preu de mercat, el industrial queda ofegat i ha de plegar provocant atur.
Ha passat la època que el industrial vivia molt be a costa dels obrers,mantenint-los en una situació servil.
Sous i beneficis socials per el treballador estan a un nivell en general acceptable, de manera que portant una vida modesta poden viure sense problemes.
La ambició popular ha portat a les hipoteques subprime , i la ambició del mon financer ho ha corroborat.
En el mon occidental la destrucció dels àmbits familiars ha col•laborat a la multiplicació de persones que viuen soles o requereixen unes atencions socials per sobre de les que tindrien en un àmbit familiar ben establert. Tot això representa un increment de costos de consum i serveis addicionals, dels que se’n fan càrrec industrials i els estats .
Per uns determinats sectors de la societat això resulta lucratiu, però no crea riquesa, i quan el consum supera el índex de creació de riquesa automàticament es produeix un empobriment d’aquesta societat, o allò que es el mateix un endeutament per sobre del valor dels bens amb els que pot respondre. Tan la administració pública del estat espanyol com la de les nacionalitats autònomes estan en aquesta situació, per això es veuen obligats a una major recaptació de fondos i a una reducció de despeses, empitjorant la situació econòmica del poble que governen.
La mateixa situació han tingut les entitats financeres, bancs i Caixes, que han necessitat de un important suport per part dels estats, i que encara no tenen consciència clara de quina es la seva funció en la actual economia mundial.

Quins valors es viuen avui a la societat?

Copio integramen un article que es va publicar perque crec important la seva divulgació en l'àmbit que em moc:

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya reflexiona sobre com afrontar la crisi
Mónica García
Barcelona
Com passa ben sovint, quan la por,la derrota o la crisi entren a casa nostra,
vénen un carro de preguntes: què hem fet bé i malament?, quins valors ens manquen?, ho podíem haver fet millor?... L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va organitzar recentment una jornada titulada Valors convivencials en una societat en crisi per reflexionar-hi, i va convidar diverses personalitats del món acadèmic, polític, dels mitjans de comunicació i de la societat civil.

Valors com ara la confiança, l’esforç, la transparència o la responsabilitat esdevenen
protagonistes i es consideren la clau per anar definint un nou camí de progrés social i econòmic. «En definitiva,cal recuperar els principis i valors continguts en el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans», afirmen els responsables de l’associació, «uns principis i valors que han orientat la majoria de normes i constitucions vigents». Eduard Sagarra Trias, president de l’ANUE, i Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”, van inaugurar les taules rodones del debat,en què van participar el Dr. Broggi fill, metge cirurgià; Teresa Forcada,doctora en medicina, teòloga i monja benedictina; Cristina Gallach, periodista;Xavier Pons, vicepresident de l’ANUE; Miquel Roca, advocat; Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia; Rosa Cullell, exdirectora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i Joan Tàpia, periodista.

Més de 300 persones es van apropar al Caixa Fòrum de Barcelona per gaudir de les reflexions.
Manca de solidaritat

Miquel Roca va iniciar la seva intervenció de manera contundent tot afirmant que discrepava del títol de la jornada. «Amb crisi i sense crisi —va assegurar—; perquè aquesta crisi ve perquè no s’han viscut els valors.» Va alertar de l’oblit i la manca de solidaritat que hi ha a la nostra societat,com a conseqüència d’una «comoditat ideològica». L’absència de contrastos i l’homogeneïtzació de la societat ha provocat, segons Roca, un adormiment de les consciències. «Necessitàvem el mur de Berlín perquè ens generava una mala consciència… Ara res no fa exigir-nos més», va exemplificar.

L’advocat també va assenyalar que determinats valors religiosos tenen dret a influir en la societat i que no existeixen règims islàmics democràtics.

Miquel Roca, però, es va definir optimista per temperament i va assenyalar que la història d’Europa és una història de progrés. «A Europa no hi ha hagut un espai de pau i llibertat tan llarg com ara: és una etapa de referència des del punt de vista del progrés i dels drets humans», va subratllar.

També optimista es va mostrar Rosa Cullell. «Estem molt millor que el 1948 i per això sóc optimista», va manifestar,després d’esmentar detalls de la vida dels seus avis. Amb exemples viscuts en primera persona i referents a les dones que viuen sotmeses a l’Islam
—a Catalunya o a l’Orient—, Cullell va afirmar que no es poden imposar les cultures ni analitzar altres persones des de la nostra perspectiva occidental.«Els drets humans són suficients i en alguns punts magnífics, o ho serien si realment es complissin», va declarar Rosa Cullell referint-se a l’article 28, que reclama el dret a un ordre social i internacional en què els drets i les llibertats proclamats en la Declaració es facin plenament efectius.


La importància de la responsabilitat
Aquests incompliments van ser tractats per Esther Giménez-Salinas. «No es pot ser optimista quan s’incompleixen tants drets», va reflexionar. Tot seguit,va dir: «Què fem quan s’incompleixen? Per més que els declarem no fem res.

El que calen són instruments com els tribunals internacionals.» La rectora de la URL va assenyalar el valor de la responsabilitat com el més important, tant des del punt de vista individual com col•lectiu: «Cal qüestionar-se sobre la responsabilitat, perquè si les oportunitats no són iguals per a tothom, tampoc les responsabilitats no ho són.» Giménez-Salinas també va destacar la solidaritat i el sentiment de pertinença com a valors fonamentals.
Per la seva banda, Salvador Alemany va apostar per defensar un sistema de valors compartits. Va manifestar que «les normes compartides configuren les nostres fronteres molt més que els territoris». En opinió del president del Cercle d’Economia, els conflictes provenen de sistemes de valors diferents que provoquen la pèrdua de referències sòlides.

En acabar les intervencions de les taules rodones, Eduard Sagarra Trias va manifestar que «la intensitat de la jornada» havia estat «brutal». Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials a ESADE, va concloure que els valors vinculats a la Declaració Universal dels Drets Humans són una referència mundial i necessaris sempre, amb crisi i sense.

També va ressaltar el problema que planteja la interpretació, l’aplicació i la priorització dels valors. A més, Castiñeira va apuntar a la regeneració de la democràcia, la confiança en la política i la corresponsabilitat ciutadana.
En aquest sentit, va assenyalar les ombres de la Il•lustració: l’acceleració de la vida i la visió materialista han aportat molts coneixements, però poca saviesa.

DONS DEL ESPERIT SANT

CAS

La presencia del Espíritu de Dios en nosotros, a un primer nivel tiene 7 maneras de manifestarse.

Sabiduría: la reconocemos cuando intuimos o captamos unas actitudes y maneras de hacer, por encima incluso del sentido común, y que se da principalmente en los cristianos.  Las mujeres que el domingo a primera hora fueron al sepulcro de Jesús, al verlo vacío quedaron perplejas y desconcertadas.  Entender que había resucitado y la conveniencia de lo que había pasado solo era posible por el don de sabiduría.

El sentido común no entiende que una persona buena, Inocente sea condenada a crucifixión y que después resucite.  El primer juicio sobre esto es decir que son fantasías de personas que se dejan llevar por la imaginación, pero la realidad desmiente que sea una fantasía, y hace que… ejem. de estar perplejas y desconcertadas, y queden eufóricas y entusiasmadas, llenas de gozo al constatar esa realidad tan increíble.

Una frase de la Biblia dice: Destruiré la sabiduría de los sabios… ¿De qué sabiduría habla?: Del cúmulo de conocimientos y criterios que usan los sabios que escalan posiciones de poder social, económico o religioso, la biblia deja de lado a estos escaladores para valorar las actitudes de servicio, sencillez, y humildad; no vale discutir de todo, ser rebelde por principio; los juicios fáciles suelen ser de los engreídos.

Estas actitudes nos conducen a acoger los disparates de la gente sin condenarlos, porque el plan de Dios va más allá de esta nuestra vida terrenal. La sabiduría nos da la sensación, conciencia o convicción interior de la presencia de Dios como absoluto produciendo una sensación de libertad de lo temporal eliminando cualquier temor, y sintiéndose uno disponible para hacer todo el bien que pueda.  Así con la sabiduría se da esa conciencia de la presencia de Dios como absoluto`.

La inteligencia es esa capacidad que se despierta en nosotros, para entender el mensaje cristiano de manera que en lugar  de patinar en nosotros, nos sacude, nos conmueve y le vemos el valor que antes nos pasaba por alto y nos sitúa en la verdad de Jesús, identificándonos con su manera de entender las cosas; el simbolismo de la luz aquí juega un papel importante, porque la inteligencia es un don que hace comprensibles mensajes y experiéncias que antes uno no entendía, en cuanto a experiencias la propia de sentirse miembro de la comunidad cristiana y como tal participar de sus fiestas y celebraciones de culto, y también ser consci3ente de que Dios está presente tanto en mi como en los demás miembros de la comunidad cristiana . A Jesús le dijeron: “Maestro sabemos que dices la verdad sin dejarte influenciar por nadie, ya que no discriminas a nadie sino que enseñas realmente el camino de Dios.”

Este sabemos que, y que enseñas realmente es la percepción que tienen gracias al don de inteligencia, y esto nos hace vivir en la verdad que nos hace libres.

Don de consejo:Ante situaciones de duda para saber cómo actuar, este don nos saca de dudas, y propone a nuestra inteligencia o imaginación la forma adecuada  de cómo hemos de desarrollar la actividad en nuestra vida.

Este don supone mantenernos en una actitud de niño dispuestos siempre a una conversación confiada, de corazón a corazón, con el Espíritu divino, es acoger los designios de Dios en la vida cotidiana, y en ello reflejamos la paz i alegría que el nos da, y vivimos para hacer su voluntad aquello que nos es más conveniente en cada momento; porque Él nos dice: “Mando que se cumpla mi designio, y llevaré a buen término todo lo que decido” lógicamente si nosotros lo acogemos ya que se nos ha puesto como señores de este mundo; de todas maneras  antes o despues  por un camino o por orto se cumplirá; las predicciones  profeticas y el curso de la historia nos dan bastantes elementos como para creerlo.Nosotros podemos hacer este camino más fácil o más complicado.

Fundamenta este don de consejo el hecho de ser hijos de Dios por creación y por gracia, porqueÉl ha enviado a nuestros corazones el Espíritu de Jesús que nos hace reconocer y desear a Dios comoPadre, mediante el aamor que instaura en nuestros corazones. Con este don promovemos nuestra perfección y santidad.

Don de fortaleza: Es la capacidad que nos fortalece interiormente para poder afrontar todas aquellas situaciones u ocasiones denigrantes que se nos presentan a través de la vida y a la vez resistir con valentía los ataques  contra la verdad, justicia, fe, esperanza,  porque  presentimos que hay algo más allá del sufrimiento y la muerte, amor, prudencia,  y el control de todo aquello que tiende a descontrolarnos ( odio, envidia,  codicio, ira,  pereza, glotonería etc.) y  mantener el equilibrio y poder dominar todas estas situaciones.

Esta capacidad  nos permite soportar todo sufrimieto con coraje y buen ánimo y generosidad.Tambien gracias a la fortaleza podemos propagar el mensaje cristiano sin temor ante las dificultades.

El don de conocimiento: es el don por el que podemos conocernos a fondo nosotros mismos, la sociedad de nuestro entorno y el mundo donde vivimos. Es un conocimiento que apunta a las causas y al plan que Dios tiene sobre nosotros. Es el don que nos ponee n contacto con el Jesús histórico, es una mirada limpia sobre el mundo y una voluntad de ser fieles a las leyes de la naturaleza tal como es, sin estropear nuestra sociedad ni nuestro mundo, es vivir con  una actitud en favor de la vida, es poner los medios que favorezcan la vida.Este don es adecuado para acoger la manifestación de Dios en nuestro corazón.

Don de piedad: desde una actitud humilde y acogedora, la piedad da la capacidad de tratar, conversar con Dios, y así da entusiasmo y alas a nuestra vida; es el que de forma más consciente  nos manifiesta su presencia en nuestra vida, nos da familiaridad y intimidad con Dios, y eso luego lo nota la gente con la que uno trata., porque comporta una libertad y alegría que no tienen los que no viven este don. Despierta una actitud amorosa hacia la dignidad humana y el respeto a la obra de Dios.

Este don nos libera de toda actitud servil o de dependencia de la voluntad de otras personas, porque es Dios quien en nuestra intimidad ns marca el camino del que gozamos en amorosa fidelidad.

Don de reverencia: No se trata de sumisión, sino de concordia con Dios, de haber llegado a un acuerdo en la manera de funcionar. ES un don de respeto y admiración a un Dios majestuoso de quien depende toda la creación, es tener cuidado en no disgustarlo o contrariarlo, ya que él se manifiesta con toda autoridad y verdad, y uno se siente como que no es nadie para discutirle sus decisiones.

Con los dones podemos entender que todo aquello que Dios hace es acertado y justo, es para nuestro bien aunque a veces no entendamos como se va allegar a ese bien, porque su manera de hacer supera la nuestra y nuestra inteligencia, pero a la lara lo llegamos a tener claro.

El nos ha dado muestras de su superioridad y de todos los signos que hace para nuestro bien y de los que vale la pena fiarnos

CAT

Saviesa:La presència del Esperit de Déu en nosaltres, a un primer nivell te 7 maneres de manifestar-se.

La primera que tractem es la saviesa, es quan intuïm o captem unes actituds i maneres de fer, per damunt inclús del sentit comú, i que es dona principalment en els cristians.

les dones que el diumenge a primera hora van anar al sepulcre de Jesús, al veure-l vuit van quedar perplexes o desconcertades… Entendre que havia ressuscitat, i la conveniència d’allò que havia passat (mort en  creu) es per el do de saviesa. El sentit comú no entén que convingui que una persona bona innocent sigui condemnada a la crucifixió i que desprès ressusciti. Sona a fantasies de persones que es deixen portar per la imaginació, però la realitat desmenteix que sigui una fantasia , i fa que deixin de estar perplexes i desconcertades, i quedin eufòriques i entusiasmades , plenes de joia al constatat aquesta realitat tan increïble.

Una frase de la bíblia diu: destruiré la saviesa dels savis...¿De quina saviesa parla? Del cúmul de coneixements i criteris que fan servir aquells que escalen posicions de poder social o econòmic ,la bíblia deixa de banda els grimpaires, per valorar les actituds de servei,senzillesa, i humilitat, no val discutir-ho tot, ser rebel per principi, els judicis fàcils solen ser dels creguts .

Aquestes actituds ens menen a  acollir els disbarats de la gent sense condemnar-los, perquè el pla de Déu va mes enllà d’aquesta nostra vida terrenal. La saviesa ens dóna la sensació, consciència i convicció interior de la presencia de Déu com absolut produint una sensació de llibertat de lo temporal eliminant qualsevol temor i hom se sent disponible per fer tot el be que pugui.

Així com la saviesa  ens dona aquesta consciència de la presencia de Déu com absolut, la intel·ligència es la capacitat que es desperta en nosaltres per entendre el missatge cristià, de manera que en lloc de relliscar-nos ens frapa,ens commou, hi veiem un valor que abans ens passava per alt ,i ens situa en la veritat de Jesús,identificant-nos amb la seva manera de entendre les coses, el simbolisme de la llum aquí te un paper important, perquè la intel·ligència es un do que fa comprensible missatges i experiències que abans hom no entenia; en quant a experiències les pròpies de sentir-se membre de la comunitat cristiana,i com a tal participar de les seves festes i celebracions de culte,i també ser conscients que Déu hi es tan en mi, com en els altres membres de la comunitat cristiana. A Jesús li van dir “ mestre, sabem que dius la veritat sense deixar-te influenciar per ningú, ja que no discrimines a ningú, sinó que ensenyes realment el camí de Déu” .

Aquest “sabem que... i que ensenyes realment...” es la percepció que els ve per el do de intel·ligència, i axó ens fa viure en la veritat que ens fa lliures.

Do de consell:

Davant les situacions de dubte sobre com em d’actuar aquest do ens treu de dubtes i ens proposa a la nostra intel·ligència o imaginació la forma adequada com hem de  desenvolupar la activitat de la nostra vida.

Aquest do suposa mantenir-se en una actitud de infant disposat sempre a una conversa confiada, de cor a cor, amb l’Esperit diví , es acollir els designis de Déu en el dia a dia, amb ell reflectim la pau i la joia que ell ens dona,i vivim per fer la seva voluntat,allò que es mes convenient en cada moment per la nostra vida.

Déu afirma: Jo mano que es compleixi el meu designi , i portaré a terme tot allò que decideixo, llògicament si nosaltres ho acollim ja que hem estat posats com a senyors d’aquest mon, de totes maneres abans o desprès per un camí o per un altre es complirà, les prediccions profètiques i el curs de la`historia ens donen prous elements com per creure això . Nosaltres podem fer aquest camí mes fàcil o mes complicat.

Fonamenta aquest do de consell el fet de ser “fills de Déu”per creació i per gracia, perquè Ell ha enviat als nostres cors el Esperit de Jesús  que ens fa reconèixer i desitjar Déu com a Pare, mitjançà l’amor que instaura en els nostres cors.

Amb aquest do promovem la nostra perfecció o santedat .

Do de fortalesa: Es la capacitat que  ens enforteix interiorment per poder afrontar totes aquelles situacions u ocasions denigrants que se ens  presenten al transcurs  de la vida i resistir amb valentia als atacs contra la veritat, justícia, fe, esperança en que hi ha quelcom mes, mes enllà del sofriment i la mort,  amor, prudència, i el control de tot allò que tendeix a descontrolar-nos (odi,enveja,cobdícia ira, mandra, golafreria etc) i mantenir el equilibri i poder dominar totes aquestes situacions.

Aquesta capacitat ens permet patir tot sofriment amb coratge bon ànim i generositat.

També es la capacitat de promoure el missatge cristià sense esporuguir-se davant les dificultats.

Es la capacitat de superar de forma estable  les foscors espirituals, i descansar en allò que es correcte. Ens fa ferms  en la justícia amb paciència i generositat, això ens garanteix el triomf sobre la nostra debilitat.

El do de coneixement:

Es el do per el que ens podem conèixer a fon nosaltres mateixos i el mon i societat que ens envolta, es un coneixement que apunta a les causes i al pla que Déu te sobre nosaltres.

Es el do que ens posa en contacte amb el Jesús històric; es una mirada neta sobre el mon i una voluntat de ser fidel a les lleis de la natura tal com son, sense malmetre la nostra societat i el nostre mon.

Es viure amb una actitud en favor de la vida i no de la mort, es posar els mitjans per afavorir aquesta vida.

Aquest do es el punt adequat per  acollir la manifestació de Déu en el cor de la persona.

Do de Pietat:

Des de una actitud humil i acollidora aquest do dona la capacitat de tractar, conversar amb Déu, aquest do dona entusiasme i ales a la nostra vida , es el que mes directament ens fa conscients de la seva presència en nosaltres, ens dona familiaritat i intimitat amb Déu,i això ho nota la gent amb qui un tracta, hi ha una llibertat i una alegria  que no tenen els que no viuen aquest do. Desperta una actitud amorosa en vers la dignitat humana i el respecte a la obra de Déu.

Aquest do ens allibera de tota actitud servil o de dependència de la voluntat d’altres persones, perquè es Déu que en la nostra intimitat ens marca el camí que fruïm en amorosa fidelitat.

Do de reverència:

No es tracta de submissió , sinó de concòrdia amb Déu,de haver arribat a un acord en la manera de funcionar.

Es un do de respecta i admiració a un Déu majestuós de qui depèn tota la creació,  es tenir cura de no disgustar-lo o contrariar-lo, ja que ell es manifesta amb tota autoritat i veritat, hom experimenta que no es ningú per discutir-li  les seves decisions.

Amb els dons podem entendre que tot allò que fa es encertat i just, es en be nostre encara que a vegades no entenem com s’hi arriba perquè la seva manera de fer supera la nostra intel·ligència però a la llarga ho arribem a tenir clar.

Ell en ha donat mostres  de la seva superioritat i de tots els signes  que fa per el nostre be i cal que ens em fiem.

DONES DEL ESPÍRTU

SON COMPLEMENTARIOS EN LA PERSONA Y UNO NO ES EFECTIVO SIN LOS DEMÁS .

Si se pide el de fortaleza , no se venceran las tentaciones, si no sabemos en qué consisten y no sabemos qué hemos de vencer,  y para eso se necesita el de consejo, pero  el consejo requiere  el conocimiento de la verded, de la ley de Dios escrita en nuestros corazones, y esta no la podemos reconocer sin el don de inteligencia,  pero no seremos concientes de la necesidad de cumplir esta ley si no tenemos el don de conocimiento por el que reconocemos nuestras limitaciones pobreza e incapacidad  para cumplirla, pero no estamos motivados si no tenemos el don de sabiduria  por el que nos hacemos concientes  del misterio de la Divinidad, a través de penetrar, comprender y alcanzar este misterio por revelación Divina, pero  nuestros sentimientos y voluntad no tendrán la libertad  para acoger y preferir  la voluntad de Dios si no tenemos el don de piedad ,  pero aún así podemos menospreciar todos esos dones si falta el temor de Dios que nos mueve a reverencia  humilde ante la majestad de Dios y nos abre el corazón a su presencia.

Me temo que mucha gente en la Renovación no es conciente de esto, porque lo hemos predicado poco.

Entiendo que eso es funamental para crecer en la vida del Espíritu, pues muchas veces estamos en el hombre natural con su sentido comun, con la instrucción  del catecismo, pero eso no nos da la verdadera vida en Dios si no hacemos experiencia de sus dones, si no los pedimos, ni estamos atentos a su recepción , ni les somos fieles.

Definición de los dones:

Sabiduria: “Presencia del Espíritu Santo en nosotros que nos muestra la divinidad del Padre Santo, revelando en nuestro espíritu lo que los sabios y filósofos llaman locura. “

Lc. 24,11. Les pareció locura  y no creyeron a las mujeres que decian: “ Encontramos el sepulcro del Señor abierto, y Él no estaba; y mientras estábamos perplejas ante este hecho se nos presentaron dos hombres con vestidos resplandecientes  que nos dijeron: “¿Porque buscais entre los muertos al que vive? No está aquí, ha resucitado. Recordad lo que os dijo cuando aún estaba en Galilea: Conviene que el hijo del hombre sea entregado a manos de pecadores, que sea crucificado y que resucite al tercer día.””

San Pablo habla de la locura de la cruz,( 1ª Cr. 1,18-19) “Los que van a la perdición tienen por un absurdo la doctrina de la cruz... Dice la escritura: Destruiré  la sabiduria de los sabios y anularé la inteligencia de los inteligentes.” y en ( 1ª Cr. 1, 21) “¿Donde estan los sabios de este mundo? ¿Donde estan los maestros de la ley? ¿Donde estan los que saben discutir? Dios ha convertido en absurda la sabiduria de este mundo.” y la cruz en Cristo es acoger los disparates de los hombres sin condenarles, porque  tanto el mismo Dios como su plan en nosotros, va más allá de la caducidad de este mundo, de sus estructuras sociales , de nuestra vida mortal. Todo lo que corresponde a este mundo queda relativizado ante la Sabiduria de Dios, ante esa sensación conciencia y convicción interior  de la presencia de Dios como el Absoluto, experiencia que produce esa libertad respecto a todo lo temporal, eliminando cualquier temor  a carecer de lo necesario para esa vida temporal, pero al mismo tiempo permitiendo  disponer de todo para el bien comun.

La Sabiduria produce frutos según se manifiesta en el Temor de Dios,y mueve a reverencia.

Inteligencia: “Ilumina los ojos de nuestra mente dándonos un espíritu de percepción  infinitamente rico para penetrar en todo el misterio de la divinidad, pudiendo ver todas las cosas que eran  impenetrables, inalcanzables, e incomprensibles para nuestro espíritu, pero asequibles en la Luz Divina.(Ejem. Tomas de Aquino) Este don hace nuestra mente como la de Jesús, y nos situa plenamente en la verdad, alcanzando nuestro espíritu la plenitud de Cristo. Este Espíritu de inteligencia nos revela  que la Iglesia, Cuerpo de Cristo en la tierra, llena la creación. Nos pone como objetivo permanecer en la verdad, dedicando nuestro espíritu a la Santísima Trinidad.”

Ilumina los ojos de la mente((He. 6,4 y 10,32) Hubo quienes un día recibieron la luz, gustaron el don celestial, participaron en la efusión del Espíritu Santo, y saborearon la buena  palabra de Dios y los prodigios del mundo renovado...  Acordaos de aquel tiempo en que recien recibisteis la luz, y ya sostubisteis un combate fuerte y doloroso.(Ap. 21,23 y 22,3-5) En la ciudad tendran su trono Dios y el Cordero. Sus siervos les adorarán y los veran cara a cara y llevaran escrito en su frente Su nombre La ciudad no necesita que la ilumine el sol o la luna porque la gloria de Dios la llena de claridad, y el Cordero es la lumbre que la ilumina. Las naciones caminarán a su luz... No habrá mas noche,... el El Señor Dios los iluminará y reinarán por los siglos de los siglos.(Ro. 15,21) Verán los que  no le  habian oído anunciar; le comprenderán quienes no habían oido hablar de Él

Nos capacita para percibir aquello que solo es asequible a la luz divina. (1ª Co. 2,9-10)  Ningún ojo ha visto nunca, ni ningun oído ha sentido, ni el corazón del hombre sueña aquello que Dios tiene preparado para los que le aman; sin embargo a nosotros Dios nos ha revelado por medio del Espíritu ... hasta lo más profundo de Dios.

Nos situa plenamente en la Verdad(Mr. 12,14) Maestro sabemos que dices la verdad sin dejarte influenciar por nadie, ya que no haces distinción de personas sino que enseñas realmente el camino de Dios.(Jn. 8,31 y sgs.)Jesús dijo a los judios que habían creido en Él: Si os manteneis firmes en mi palabra, realmente sereis discípulos mios, conocereis la verdad , y la verdad os hará libres.

Nos revela que la Iglesia como Cuerpo de Cristo llena la creación (He.11,3, y 12,14) Comprendemos que todo el universo fué creado por la palabra de Dios, y que por lo tanto aquello que vemos no proviene de simples apariencias. Buscad la santidad, ya que sin santidad nadie verá al Señor.

Nos pone como objetivo permanecer en la verdad dedicándonos a la Santíssima Trinidad. . (Jn. 3,33)Quienes admiten al que viene del cielo, acreditan que Dios dice la verdad, porque el enviado de Dios comunica las palabras de Dios, ya que Él da sin límites su Espíritu.

Consejo: “El espíritu de consejo ayuda  a vivir una vida santa, porque hace que nuestra única alegria sea respetar la ley de Dios. Este Espíritu de consejo, nos aconseja ser como un niño inocente, para correr hacia Dios y tener con Él conversación de corazón a corazón, sin mostrarle desconfianza, y Él hará que reflejemos su imagen, la luz de nuestros ojos será la de Jesús, y tendremos un lugar entre los santos. Encontremos a Dios en la simplicidad de corazón, afianzándolo en la santidad integridad y amor. Si tenemos sed de Dios  las barreras para alcanzarlo seran rotas por nuestro amor, y aparecerá a nuestra vista Aquel por el que languidecía nuestra alma, más querido que todas las riquezas del mundo y que nuestra propia vida: el santo Rector de todo, el Unico, Trinitario, y Uno en la unidad de la esencia, el Irresistible y Glorioso, el Incomparable que nos dará la bienvenida a su Reino. Pidamos Su Espíritu de consejo para que no nos desviemos de la verdad.”

Consejo es dar a conocer los designios de Dios   en el día a día:

Ayuda a vivir vida santa porque muestra al hombre los designios de Dios: (Is. 5,19 – 14,26 – 19,21 – 28,29 – 46,10)Que se apresure el Dios Santo de Israel a acabar su obra porque la queremos ver....  Mi pueblo será liberado del yugo de la carga que le pesa... Aquel día el Señor se revelará a los egipcios y ellos le reconocerán y le adorarán, le ofreceran sacrificios y le presentarán ofrendas, le harán promesas y las cumplirán. El Señor que los hirió los curará...Todo eso viene del Señor del  universo, sus designios son admirables, es grande su sabiduria....  Dios desde el principio anunció las cosas que pasarian. Yo mando que se cumpla mi designio y llevaré a término todo lo que he decidido

Hace que nuestra alegria sea respetar la ley de Dios. (Jer. 23,22) Los falsos profetas si hubieran asistido a Mi consejo anunciarian al pueblo Mi palabra, lo harian regresar del mal camino, y le harian corregir sus malas acciones.

Aconseja ser como niño que corre hacia Dios y conversa con Él de corazón a corazón.(Lc 18,16-17) No impidais que los niños vengan a mi, porque el reino de Dios es de los que son como ellos. Os aseguro que quien no acoja el reino de Dios  como lo acoge un niño no entrará en él.(1ªP.2,2) Como recien nacidos  desead intensamente la leche pura de la Palabra que os hará crecer y os llevará a la salvación. Habeis probado cuan bueno es el Señor.(Gá 4,6) La prueba de que somos hijos es que Dios ha enviado a nuestros corazones el Espíritu de su Hijo que grita ¡Padre!

Hará que reflejemos Su imagen como fruto de fidelidad a su Espíritu de Consejo(1ªCr.11,1 y 15,49) Sed imitadores mios como yo lo soy de Cristo...Así como somos semejantes al hombre  hecho de polvo también seremos semejantes al Hombre que es del cielo (Ef.5,1)Sed Imitadores de Dios como hijos suyos queridos, vivid amando igual que Cristo nos amó y se entregó a si mismo por nosotros, ofreciéndose a Dios como víctima de olor agradable. (Fil. 3,17 y 21) Hermanos sed imitadores mios  y fijaos en los que viven según el modelo que teneis en mi...El transformará nuestro pobre cuerpo, y lo configurará al suyo glorioso, gracias a aquella acción poderosa con que  Él se someterá todo el universo (1ª Ts 1,6 y 2,14) Tambien vosotros os habeis hecho imitadores mios y del Señor acogiendo la Palabra en medio de muchas tribulaciones, llenos de gozo en el Espíritu Santo...Incluso hermanos habeis imitado las iglesias de Dios que estan en Judea y viven en Jesucristo ya que también vosotros  habeis sufrido de parte de vuestros compatriotas aquello que ellos sufrieron de parte de los judios (He 6,12)Querria que imitaseis  a aquellos que con fe  y constancia han recibido las promesas en herencia.( 1ª Jn. 3,2 y 9-10) Amados ahora somos hijos de Dios pero aún no se hsa manifestado lo que seremos, sabemos que cuando se manifestará seremos semejantes a Él porque le veremos tal cual es...Los hijos de Dios, nacidos de Dios, se conocen en  que  no pecan, porque conservan la semilla de Dios que les impide pecar.

La luz de nuestros ojos será la luz de Jesús como fruto de fidelidad a su Espíritu de Consejo(Jn 6,46 -8,38 -12,45 – 14,9 y 19-20) Al Padre solo lo ha visto quien viene de Dios, este sí que ha visto al Padre...Yo  digo aquello que he visto estando con mi Padre...Los que me ven a mi ven a quien me ha enviado...Quien me ha visto a mi ha visto al Padre, ¿Como puedes decir que os muestre al Padre?... Dentro de poco el mundo no me verá pero vostros sí que me vereis porque yo vivo y vosotros tambien vivireis.Aquel dia conocereis que estoy en mi Padre y vosotros en mi y yo en vosotros.

Afianza el corazón en la santidad (grande), integridad (fiel a la ley) y amor, como fruto de fidelidad a su Espíritu de Consejo(Lc 7,28) Os lo aseguro, entre los nacidos de mujer no hay nadie mayor que Juan, pero el mas pequeño en el Reino de Dios es mayor que él. (Ro 10,3)Desconocen la justicia que viene de Dios y buscan hacerse justos por su cuenta sin someterse a la justicia salvadora de Dios  Mt 19,21) Si quieres ser perfecto ve vende todo lo que tienes, dalo a los pobres,y tendras un tesoro en el cielo, despues ven y sígueme.(He 10,14) Con una sola ofrenda ha llevado definitivamente a la plenitud a los que ahora son santificados.; incluso el Espíritu Santo da testimonio de ello.: Pondré mi ley en su corazón la escribiré en su interior y no me acordaré mas de sus pecados.(Ro. 5,5) La esperanza no engaña porque Dios dándonos el Espíritu Santo, ha vertido su amor en nuestros corazones (2ª Cr.5,14)  El amor de Cristo nos tiene cogidos; hemos comprendido que uno ha muerto por todos. (Ro 8,35 a 39)¿Quien nos separará del Amor de Cristo?...nada del universo creado nos podrá separar del amor de Dios que se ha manifestado en Jesucristo, nuestro Señor.

Pidamos su espíritu de consejo para que no nos desviemos de la verdad.

( Parece que los servicios de profecia y discernimiento van unidos a este don)

Fortaleza  “Estar decididos a obtener del Sr. Su Espíritu de fortaleza, la fuerza con que podemos resistir las tentacicones que encontramos en el camino, y para superar con ánimo y estabilidad cualquier obstáculo que pueda privarnos de la luz imperecedera de Dios .Hemos de pedir al Espíritu de Fortaleza que nos de un corazón de guerrero, para luchar en la buena lucha de la fe y la justicia y unirnos en esta batalla espiritual a los arcángeles Miguel y Rafael, que sobresalen en fuerza y valentía, guerreros de justicia observando a través de la luz del santo Espíritu de Dios cada aspecto del comportamiento humano. Abramos la boca y pidamos con humildad el Espíritu de Fortaleza, porque es voluntad del que vive para siempre y que creó todo el universo, y Él nos escuchará. El día de la visita está al alcance de la mano, por eso es necesario que  el Espíritu de Fortaleza nos de el poder y la fuerza para llevar  nuestra cruz con dignidad y fervor, de modo que a través de los sufrimientos nuestra generosidad nos asocie al triunfo de el Hijo de Dios Jesucristo.”

La fuerza con que podremos resister a las tentaciones. (Mc.16,17) Las señales que acompañarán a los que han creido serán. En mi nombre sacaran demonios , hablaran lenguajes que no conocian.(2 Cor.12,9) Mi gracia te basta. En tu flaqueza actua mi poder.

Nos da un corazón fuerte y valiente para luchar con coraje por la fe y la justicia(1ª J.n.5,5 )¿Quien vence al mundo sino quien cee que Jesús es el hijo de Dios?

Unirnos a la batalla espiritual de los  arcangeles Miguel y Rafael(Mt,13,41.) “El Hijo  del Hombre enviará sus ángeles  a arrancar de su Reino  todos los que hacen caer en pecado , y todos los que hacen el mal”(Ap 12,7-8)Entonces estalló una lucha en el cielo, Miguel y sus ángeles combatian contra el dragon, el dragon tambien combatia con sus ángeles  pero fué vencido y perdieron el lugar que tenian en el cielo (Dan,10,21 y 12,1.) Contra aquellos solo hay uno que me sostenga: es Miguel, vuestro angel... En aquel tiempo se alzará Miguel el gran angel, que estará de parte de los hijos de tu pueblo. (Tob.3,17 y12,15)  Les envió Rafael para que los curara a los dos...Yo soy Rafael uno de los siete ángeles  que entran y estan en presencia del Señor.

Para superar con ánimo y estabilidad cualquier obstáculo que nos prive de la luz de Dios(Sl. 19,8) Es perfecta la ley del Señor, el alma descansa en ella; es firme lo que el Señor dispone,da juicio a los ignorantes.(Sl.41,12-13) En eso he conocido que me aprecias: en que mi enemigo no puede cantar victoria, y a mi me has sostenido porque soy inocente, me mantienes siempre ante Ti.

Buscar la justicia, en cada aspecto de la conducta humana, a traves de la luz de Dios: (Lc. 16,16)Fortalecidos con toda fortaleza, según el poder de su gloria para el ejercicio alegre de la  paciencia y de la longanimidad.

Nos da el poder y la fuerza para llevar nuestra cruz con dignidad y fervor. (Ef, 1,19s.)La diestra de Dios Padre hace al cristiano vencedor del mundo dándole dominio sobre todo poder del mal. (Sl 113,7-8) Levanta del polvo al desvalido, saca al pobre de la ceniza, para sentarle entre los poderosos de su pueblo.

A traves de los sufrimientos  nuestra generosidad nos  asocia al triunfo de Jesús (Flp.3,10)Así conozco a Cristo y la fuerza de su resurrección, y puedo entrar en comunión con sus sufrimientos, configurandome a su muerte , esperando llegar a la resurrección  de entre los muertos.

Hemos de pedir con humildad el Espíritu de Fortaleza.(2Cr.4,7)Este tesoro lo llevamos en vasos de arcilla para que se vea bien que este poder extraordinario pertenece a Dios y no viene de nosotros.

Conocimiento   “Con confianza vayamos a pedir a la Santísima Trinidad el espíritu de Conocimieneto, el conocimiento de cómo poseer a nuestro Dios, el conocimiento de acercarnos a Él  con pasos como los de los ángeles.  Si nuestras tierras estan en llamas es porque tenemos muy poco conocimiento de quien es Dios. Sí la maldad quema como un fuego, vayamos a Él los que erramos sin meta dando vueltas y aparecemos desnudos y lastimosos, y pidamosle , con una sencilla palabra el Espíritu de Conocimieneto, y Él nos lo enviará, y cuando Él llegue nos mostrará como hemos dejado de existir apenas nacidos, pues aunque parecíamos existir estábamos muertos de hace tiempo, y el hedor de nuestra muerte había llegado al olfato de Dios. El Espíritu nos enseñará a conocernos a nosotros mismos y a escuchar las llamadas del Señor, y cuando lo hagamos una luz brillará en nuestro interior revelándonos al Señor, nuestro Dios Trino, en toda su gloria, cariñoso con el ser humano, Incomparable, Justo y Santo”

Como poseer a Dios(Col.1,19 y 2,9-10)Dios quiso que residiera en Él toda plenitud...porque en Él reside corporalmente toda la plenituds de la Divinidad, y vosotros habeis llegado a la plenitud gracias a Él

Conocer cómo acercarnos a Él.(Mt.11,29) Aceptad mi yugo y haceos mis discípulos que soy bondadoso y humilde de corazón, y encontrareis el reposo(1ª Jn.3,18-19) Amemos con hechos y de verdad, así conoceremos que somos de la verdad, y ante Dios mantendremos en paz nuestra conciencia.

Conocernos como errantes desnudos y lastimosos (2ª Cr.8,9) Conoceis bastante la generosidad de nuestro Señor Jesucristo; el, siendo rico , se hizo pobre por vosotros para que os enriquecierais con su pobreza (Heb.10,34) Aceptasteis con gozo que os expoliaran, sabiendo que poseeis otros bienes mejores que duran siempre. (Lc 15,1 y 18,13)Los publicanos y los otros pecadores se acercaban a Jesús para escucharlo... El publicano desde lejos no se atrevia a levantar los ojos al cielo, sino que se daba golpes al pecho diciendo “ Dios mio, me seas propicio que soy un pecador.”

Conocernos como muertos y podridos (Lc. 11,44 ) Ay de vosotros que sois como sepulcros  que no se ven , y la gente sin saberlo pasan por encima.

Escuchar las llamadas de Dios: (lc. 11, 28) Bienaventurados los que escuchan la Palabra de Dios y la guardan.(Hch, 16,14) Una mujer que ya adoraba al único Dios escuchaba a Pablo, y el Señor le abrió el corazón para que acogiera lo que decia Pablo, y se hizo bautizar ella y su familia.(Rom. 8,14 i 16)  Todos los que son guiados por el Espíritu de Dios son hijos de Dios...así el Espíritu mismo se une a nuestro espíritu para dar testimonio de que somos hijos de Dios.

Punto de partida para que se de la revelación interior del Señor en toda su gloria amorosa. (Jn.6,44-45) Nadie viene a mi si no le atrae el Padre que me envió...todos los que escuchan al Padre y acogen su enseñsanza vienen a mi.

Pedir  a la Stsma. Trinidad el E. de Conocimiento

Piedad ”¿Porque muy pocos piden el Espíritu de Piedad? ¿ Lo impide el orgullo de nuestro corazón? Intentemos comprender cómo nos movemos, y cómo todo lo creado se mueve en el Espíritu de Dios tres veces Santo.Si buscamos el Espíritu de Piedad seremos libres para servir a Dios de un modo nuevo y espiritual, renunciando a nuestro espíritu de letargo, que ha acampado en nosotros creando un abismo entre nosotros y Dios. Tengamos prisa por pedir el Espíritu de Piedad  pues por él el Señor  nos enseñará el conocimiento de todas las cosas santas, enviará su Espíritu desde lo alto para que venga y descanse sobre nosotros, de modo que en adelante nos convirtamos en la delicia de Sus ojos, y en la niña de los ojos de Jesús, la luz de estrellas para nuestro alrededor, que es tan oscuro, y en nuestro resplandor seremos la atracción de nuestra sociedad tan corrupta, atrayéndola hacia Dios. Irradiaremos la imagen de Jesucristo y Dios llenará nuestras manos de incontables riquezas para que Le deleitemos mientras le servimos a Él que es nuestro Dios Uno y Trino en la esencia de la unidad. . La piedad en la humildad y la renuncia es más fuerte que la sumisión. “

El orgullo del corazón:( Jer. 9,22) Que el sabio no se glorie de su sabiduria,ni el fuerte de su fuerza, ni el rico de su riqueza, solo de una cosa podeis gloriaros, de entenderme y conocerme, dice el Señor; libertad de lenguaje y conducta; y vivir con la cara alta  sintiendo la propia dignidad de hijo de Dios; cuando no es en función de la dignidad , ni se respeta la obra de Dios es soberbia)

Nos movemos con todo lo creado en el Espíritu de Dios (Gen. 14,22) Abraham dice: levanto la mano al  Señor, el Dios altísimo, creador del cielo y la tierra jurando...(Gal. 4,6) La prueba de que somos hijos es que Dios ha enviado a nuestros corazones el Espíritu de su Hijo que grita ¡Padre!

El Espiritu de Piedad nos hace libres: (Gal. 5,1)  Cristo nos ha liberado para que seamos libres, así pues mantengámonos firmes, y no os dejeis  someter de nuevo al yugo de la esclavitud. (Sir. 35,12- y 39,27)  Da al Altísimo según aquello que el te dió, y hazlo con corazón generoso en la medida que puedas...todas las cosas materiales son un bien para los piadosos.

Renunciar al espíritu de letargo A los tibios los vomito de mi boca (2 P.2,9) Sabe el Señor librar de tentación a los piadosos. (Sal. 86,2) Guarda mi alma porque soy piadoso

Por la piedad el Señor nos enseña las cosas santas (1 Tim. 5,4 ) Aprendan primero estos a ser  piadosos con la familia

Con su Espíritu seremos la delicia de sus ojos:

Seremos luz de estrellas alrededor y en nuestro resplandor seremos la atracción de la sociedad del mundo: (Hch. 2,4)  Todos quedaron llenos del Espíritu y empezaron a hablar diversas lenguas  según el espíritu les concedía expresarse... 3000 se convirtieron aquel día.

Y  llevaremos hacia Dios la sociedad corrupta ( 1 Tes. 1,5) Os anunciamos el evangelio no solo con palabras sino con obras poderosas y toda la plenitud del Espíritu

Irradiaremos la imagen de Cristo  ( 1ª Ti, 4,15 y 5,25) Ocúpate en poner todo el interés para que todo el mundo vea cómo progresas... Igualmente  las buenas obras estan a la vista, y las que no lo están tampoco podrán quedar ocultas.(Hc. 4,13-14) Ellos viendo con que valentia hablaban Pedro y Juan y dándose cuenta que eran hombres sin cultura ni instrucción, estaban sorprendidos. Los reconocian como compañeros de Jesús, pero como veian de pié a su lado al hombre que había sido curado no podian contradecirlos en nada.

Él nos llenará de riquezas para que le deleitemos con nuestro servicio (Pr. 8,18 y31) En boca de la Sabiduria, como atributo de Dios, dice: Llevo conmigo la riqueza y la gloria, fortuna sólida y prosperidad...Jugaba por la tierra que Ël habia creado y me era deliciosa la compañia de los hombres.

La Piedad en la humildad y renuncia es más fuerte que la sumisión. ( Sl.4,4 y 86,1-4)       

Sabed que el Señor ha escogido el hombre que le es fiel... Escucha Señor y respondeme que soy pobre y desvalido, guarda mi vida que soy un fiel tuyo, salva al  siervo que en ti confia, compadécete de mi que todo el día te invoco.

Pedir el E. de Piedad

Temor de Dios “Desde que el Espíritu habita en nosotros  tememos disgustar a Dios pues Él coloca en nosotros su Espíritu de Temor. Cada vez que vayamos a Él iremos y nos arrodillaremos ante su Majestad con reverencia, pues nuestro espíritu habrá gustado los frutos de Su Sabiduria. Temerle es la corona de la Sabiduria, es la raiz del arbol de la vida; vayamos y respiremos en Su Espíritu, y Este nos revelará , en lo más recóndito de nuestro corazón las profundidades de Dios para que tambien nosotros podamos poseerle”.

Temer disgustar a Dios: (Gn.22,12)  Ahora se que reverencias(temes) a Dios tu que no le has rehusado tu hijo único. (Gn. 42,18) José dijo: Soy un hombre que reverencia Dios, haced lo que os digo y salvareis la vida.( Dt. 5,29) Ojalá  estuvieras siempre dispuesto a venearme y a cumplir cada día todos mis mandamieentos, así encontrarian la felicidad para siempre.

Arrodillarnos ante su majestad con reverencia ( Dt. 6,13) Reverencia al Señor,tu Dios, adoralo solo a Él, y jura solo por su nombre.

Gustar los frutos de la sabiduria produce el Temor de Dios: (pr.1.33 y 2,1-5)  Quuien escucha la Sabiduria  vivirá seguro, en paz y sin temor a ningún mal. Hijo atiende a lo que te digo, mete ene tu cabeza mis preceptos, escucha la sabiduria, abre el corazón al buen juicio, llama a la inteligencia, y a la sensatez, desealas buscalas como un tesoro, entonces sabras venerar al Señor, llegarás al conocimiento del Señor, porque solo el Señor da sabiduria, de Él brotan el buen juicio y el entendimiento.

El Temor de Dios es la raiz del arbol de la vida Alusión a Adan y Eva..( Gn. 3,5 y 8)  Dios sabe que si un dia comeis se os abriran los ojos y sereis como dioses, conocereis el bien y el mal.... Cuando oyeron los pasos del Señor al fresco de la tarde se scondieron entre los árboles.

Respirar en su Espíritu para que se nos revele en profundidad y le poseamos. (Rm. 15,19) Mi palabra y acción van acompañadas del poder de obrar señales y prodigios y de la fuerza del Espíritu de Dios  (1ª Jn. 4,2) Reconocereis el Espíritu de Dios así: quienes confiesen  que Jesucristose ha hecho realmente hombre son de Dios.

Resumen “El Espíritu de lo alto nos invita a todos a penetrar en el misterio de los siete dones de su Santo Espíritu, vayamos y seamos benditos, vayamos y dejemos que haya luz en nuestra alma. Las cosas invisibles son eternas, vayamos y obtengamos del Espíritu lo que es invisible, para que podamos vivir con el Señor y seamos uno con la Santísima Trinidad.”

Nota: Este texto que creo muy luminoso, está  extraido en su contenido  de la revelación a Vasula Riden el 1-12—1995. Lo que he puesto como definición de cada don; ella lo ha escrito en primera persona en boca de la Santísima Trinidad, yo lo he puesto en lenguaje catequético, respetando las invitaciones exortativas del original.

CONCILIAR VIDA LABORAL I FAMILIAR

CONCILIACIÓ VIDA FAMILIAR I LABORAL

Des de que en la societat del benestar s’ha generalitzat el en la família treballin a sou fora de casa, home i dona tenim un nou risc per el foment de la natalitat una nova forma d’abandó infantil en la nostra societat del benestar ja que els pares la major part del dia no poden estar en contacte amb els fills sobretot si  tractem dels tres primers tres anys de vida en els que  les criatures necessiten qui respongui a la seva necessitat de comunicar-se. Es el temps dels aprenentatges més basics i de la major dependència psicoafectiva mes forta dels pares.

La natalitat ha caigut a Catalunya i a Espanya  per primera vegada en un dècada.

Les raona d’aquesta baixada del 5% el 2009, son tres:la crisi, el descens dels embarassos en els immigrants i la disminució de dones  entre 25 i 35 anys que estiguin en condicions de dedicar-se  a la maternitat. Les empreses valoren negativament en quant a la producció laboral, la maternitat, i axó desmotiva a les dones que vulguin ser mares.

Cal motivar les empreses que facilitin la natalitat entre els seus empleats.

 Els homes molts queden al atur i no poden aportar a la família recursos econòmics suficients. Les prioritats de les persones entre 25 i 35 anys i la seva concepció de la família son també motiu de no decidir-se per procrear, per altre banda els ajuts per natalitat han disminuït, tot i no ser suficients per moltes famílies dins l’estendard de vida  que tenim a la nostra societat

Els avis, els cangurs o el parvulari tenen una funció substitutiva però de menys qualitat que l’atenció que els pot oferir la mare o el pare.

La mare desprès de portar-lo 9 mesos a dins, com a mínim 3 mesos mes la mare l’alleta amb els seus pits i axó suposa una relació molt profunda entre mare i fill que dona seguretat i estabilitat a la criatura començant a formar el caràcter que completarà entre la infància i adolescència

Veiem les dificultats actuals d'aquesta conciliació, la importància de no rebre una atenció adequada en els primers anys de vida; que per trobar veritables solucions cal partir del infant mateix i escoltar-lo, la importància de donar a conèixer les seves necessitats bàsiques,

Com enfocar aquesta lluita? O que les empreses tinguin un parvulari al que en diferents moments del dia la mare hi tingui accés,o reduint la jornada laboral de manera que la mare disposi de mes temps per relacionar-se amb la criatura,donats els nous mitjan de treball en molts casos la feina es pot resoldre , via informàtica, des de casa

Una entitat de voluntariat que ha t reballat el  tema es “Els 4 vents” i hi podeu accedir a traves de la web: wwwAvents.org, o  per telèfon  i fax. 93 412 06 61 o per e.mail: infor@4vents,org.

 perquè el tema de la conciliació de la vida familiar i laboral? Perquè ens preocupa veure com afecta als infants aquesta, conciliació? Per que quan es parla de conciliar la vida familiar i laboral a continuació ve la pregunta, que necessitem per col·locar els infants?, però no ens preguntem, Com podem conciliar les dues vides, la familiar i la laboral.? Es realment possible aquesta conciliació?, i Que necessitem per fer-ho sense que els mes dèbils paguin les conseqüències per aquest motiu i sense que la dona-mare deixi o suspengui la seva vida laboral.?

Per intentar respondre aquestes preguntes, ens hem plantejat fer aquesta reflexió, que ens afecta com a professionals i com a mares.

 a vegades, hi ha un conflicte d'interessos per conciliar el dret superior de l'Infant (o sigui no perjudicar-lo) i les necessitats, laboral / econòmiques de la família, especialment si es monoparental i amb dificultats per manca de xarxa familiar i social.

Com a mares perquè els horaris son amplis i poc compatibles amb els escolars, especialment si la xarxa familiar també esta en situació laboral activa.

podem ressaltar que cal una regulació que faciliti la conciliació de la vida familiar. Hi ha d'haver un millor coneixement social de l’Infant petit i de les seves necessitats. Les solucions han d'anar mes enllà de la creació de recursos per col·locar els infants.

Catalunya presenta un 21% de pobresa infantil. Aquestes taxes podrien baixar a nivell mitja europeu amb unes polítiques mes agosarades, facilitant des de el govern  una educació de la iniciativa social i empresarial  per reduir o eliminar la pobresa infantil; cal tenir en compte que l’exclusió social te conseqüències sobre la salut mental dels infants.

En axó ens estem jugant   tan la salut de les noves generacions com la eficiència de les empreses, per disposar de personal adequadament equilibrat en un futur.

Es constata que les famílies amb mes poder adquisitiu utilitzen els avis i cangurs com a suport per la conciliació i les que estan en situació de pobresa, les Institucions.  Hem comprovat els canvis que es produeixen en el comportament dels infants quan el seu horari fora de la llar s'amplia en excés.

La importància de l'etapa que va des del naixement fins els 3-6 anys es molt important en el desenvolupament humà i determina intensament la constitució bio-psicologica adulta. També cal ressaltar que en les primeres etapes de la vida, es construeix l'arquitectura del nostre inconscient, el qual condicionarà alguns aspectes de la nostra vida conscient, per sempre mes, i finalment, que una bona criança en aquesta etapa precoç; de la vida es la millor protecció possible per evitar el desenvolupament d'un trastorn mental,

Aquest abandó es dona no tan sols en el si de famílies desestructurades i amb pocs recursos, sinó també en famílies benestants.

Conclusions i propostes

1. Cal una regulació que faciliti, realment, la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.

2. S'ha d'abordar el tema dels horaris professionals adaptant-los als escolars, tot acceptant les reduccions de jornada.

3. Hi ha d'haver un coneixement social de l’Infant i de les seves necessitats, mes enllà d'un coneixement tècnic. S'ha de creure en l’Infant petit; creure que es portador de drets; que mereix un respecte; que te drets de participació; que pot tenir un diàleg amb els adults i que ens pot influir. Aquest es el veritable motiu de la conveniència de equilibrar la vida familiar i la laboral. L’Infant mateix ens dirà, a la seva manera, que s'ha de regular. Cal transmetre als infants línies clares, tendresa i contenció.

4. Afavorir la formació dels pares i la dels professionals. Ajudar el cuidador/a a comprendre l'infant.

Es imprescindible fer també un treball amb els progenitors, familiars i persones responsables si es vol influir, de manera suficient" en el procés de criança d'un infant. Cal valorar mes les persones que tenen cura d'ell. La condició ineludible per la substitució d'una figura representativa per a l'infant petit es l'estabilitat i la individuació de la figura substitutiva.

5. Els pares han d'estar físicament i mentalment presents amb els infants.

6.Més enllà de la creació  de recursos per col·locar els infants. Els pares han de poder estar amb els seus fills i saber-los escoltar. Si la regulació no va al fons del problema es pot produir o provocar una mena d’abandó infantil difícil de superar. Aquest abandó, o semi-abando, no deixa de ser un maltractament, i es dona en totes les classes socials; per això s'ha de pensar que pot afectar a tots els infants, no solament als identificats com de risc. L'abandonament es una forma significativa de maltractament, i mes difícil de detectar.

7. Tant en àmbits desestructurats com benestants podem trobar pares disposats a complir amb les seves responsabilitats, però impossibilitats per les circumstancies socials i/o laborals. Mes que el possible populisme d'inaugurar guarderies, seria millor

subvencionar els pares per tal que dediquessin temps a criar els seus fills fins els 3 anys. L'augment d'hores fora de la llar dels infants comporta canvis importants negatius en la seva conducta.

8. Es podria crear una assegurança i/o crèdit de maternitat que faciliti que els pares puguin dedicar-se a la criança dels infants.

9. Subsidiariament cal que l’administració publica cerqui els ajuts contra la pobresa infantil.

10. L' interès primordial del menor ha estat àmpliament promulgat en nombrosos textos legals, però l’experiència ens demostra que es un principi que resta teòric.

11. Aplicar L’Observació General del Comitè dels Drets de l'Infant, dedicada a la realització dels drets de L’infant en la petita Infància, proposa tot un projecte d’actuació respecte a la petita infància. (web. wwwAvents.org).

LA COMUNIDAD POLITICA

De quin govern parla la doctrina social de l’Església? Un govern per a tothom.

1.-Aspectes bíblics:

Saul escollit i consagrat per Déu, per ser rei del seu poble, actuarà com a fill de Déu, i farà visible el senyoriu de  Déu i el designi de salvació:Defensar els febles i procurar la justícia ( governa i te el poder executiu)

Com a fill de Déu governa amb saviesa, i obra la justícia segons  el designi de Déu

Un rei en el que habiti l’Esperit de Déu, pastor del poble ( procura el seu desenvolupament procurant-li els bens que necessita, i el guia en el seu destí. Aquest guiatge  per nosaltres es el poder legislatiu.)

Promotor de judicis justos, i detesta la iniquitat ( el poder judicial)

Donar a Déu i donar al cèsar ( no divinitzar ni absolutitzar el poder temporal)

No messianisme polític dominador de nacions ( autonomies pas cap el federalisme  o confederalisme, reconeixement del país Basc o el Català o Galícia com a nacions, per les seves característiques històriques , llengua, institucions i estructura social pròpies,  en un país ben definit geogràficament. )

El polític , el rei, es servidor del poble.

Col·laborar a que els politics puguin fer la seva feina amb els impostos legítims, i la participació amb les iniciatives ciutadanes en implica en la responsabilitat  compartida entre tots.

La llibertat no es pot fer servir per cobrir la pròpia malicia, sinó per servir el poble  segons la exigència de la seva dignitat.

Obediència lliure i responsable a una autoritat que fa respectar la justícia i garanteix el be comú, es a dir la vida pacífica i digna del poble.

Quan el poder polític procura rescatar de la misèria humana a qui ho necessiti en vistes a la qualitat de vida del conjunt de la població demostra la responsabilitat en el servei d’atenció a tothom.

Quant el poder polític es constitueix en tirania quan es considera absolut i es torna seductor i mentider ( campanyes electorals plenes de acusacions i mentides) Resistència a aquets poders.

El poder absolut no està en mans de cap esser humà, en les nostres mans està el govern de les nacions, la investigació científica, els oficis i professions humanes en favor del be social.

El poder polític es part integrant del ordre creat. Aquest ordre el reconeixem en la nostra consciència i es realitza en la vida social mitjançà la veritat, la justícia, la llibertat, i la solidaritat que procuren la pau.

2.-EL FONAMENT I EL FI DE LA COMUNITAT POLÍTICA

La persona humana es fonament i fi de la convivència politiques, responsable de les pròpies accions, capaç de du a terme projectes que donen sentit a la seva vida individual i socialment.

La persona assoleix la plena i completa realització de si mateix, obert al Transcendent, i als altres, per això la vida social es una dimensió humana  essencial e inalienable.

En la naturalesa humana radica l’imperatiu que per la consciència se ens dona a conèixer, i se ens impulsa a seguir la conducta ètica.

En relació a la societat civil, al poble, existeix la comunitat política (estructura, institucions, i persones dedicades a la política), sols per vetllar, perpetuar i fer créixer aquesta societat.

 Cada persona pot formar-se una opinió pròpia sobre la gestió i institucions públiques, i en conseqüència te la llibertat d’expressar el seu punt de vista i fer-lo valer en favor del be comú ( autonomia personal)

Cal no donar lloc a la passivitat i atonia de la població, sinó mes aviat afavorir les conviccions àmplies i responsabilitats de cada persona.

La sintonia en valors i el tenir un estil propi de compartir la vida es allò que dona coherència a un poble ( llengua, costums, creences, maneres de relacionar-se...); en aquest estil propi està el exercici de drets  i el compliment de deures i el gaudi comú de la bellesa en totes les seves expressions legítimes, afavorint sempre la transcendència, que es un sortir de si mateix i apreciar l’altre, tan a nivell de revelació personal de Déu com a nivell de comunicació i projectar entre persones.

Les nacions que son àmbits naturals que encerclen cada una la seva cultura i organització humana, creadora de les pròpies institucions malgrat aquesta comunitat humana ha de estar oberta al àmbit internacional i globalitzat, no pot renunciar a allò que li es peculiar i ha estat factor de cohesió i creixement d’un poble; cal tenir clar dons quines coses son pròpies de les relacions internacionals i quines no, quines son identiaries i quines genèriques.

La Europa de les regions que no dels estats, es el conglomerat de pobles natural, que no dels estats, les fronteres dels quals s’han obtingut a base de violar els drets dels altres pobles.

Tutelar i promoure els deures i els drets de la persona en funció del be comú, fonamenten les exigències socials i jurídiques de la societat perquè la persona fonamenta ontològicament i entelequicament les exigències socials i jurídiques.

La comunitat política amb estructura social, ofereix a cada ciutadà, l’àmbit adequat per el seu creixement i autorealització, i en el continu renovar-se de la societat ha de saber mantenir els equilibris econòmic, social, cultural, que faciliten aquest àmbit propici perquè es faci, renovi i creixi el teixit social, evitant tot privilegi que faci ombra al creixement dels demés.

Aquest teixit es impossible si el volem suportar sols en l’àmbit legislatiu, els poders legislatiu i judicial son molt feixucs si la societat no funcionem per altres motivacions com son la amistat, la generositat, el sentit de col·laboració i de disfrutar en allò que fem, solidàriament en llibertat i igualtat.

La solidaritat i el lliurament al proïsme ens defineix com a essers que viuen i es respecten mútuament en llibertat.

Aquest principi empara la justícia tan quan cerquem una consciència més desenvolupada d’allò que som i hem de fer, es a dir vers la civilització del amor, per damunt de la satisfacció de la pura dimensió material.

Justament Crist ens dona la clau de la òptima convivència humana al lliurar-se totalment als altres per amor, aclarint l’exercici legítim i els límits de l’autoritat pública, i l’autèntic sentit de la comunitat humana.

3- L’AUTORITAT POLÍTICA

L’autoritat política  fonamentada en la naturalesa social de l’home, es un element de cohesió social al servei de la naturalesa humana i en conseqüència  al servei de la convivència civil, raó que la legitima.

La autoritat política garanteix la vida ordenada i recta de la comunitat, i  cerca  la eficiència  de les persones i grups, tutelant decisions i activitats de les persones i associacions en vers la realització del be comú.

L’autoritat política coordina i dirigeix  relacions, institucions i procediments al servei del creixement humà integral; en quan es així els ciutadans estan obligats en consciència a obeir.

La sobirania resideix en el poble en conjunt, i delega el seu exercici els que elegeix lliurament com a representants seus, però manté la potestat de controlar-los i de substituir-los si no compleixen el comandament que se els ha fet.

La autoritat i dignitat dels governants deriva del exercici ètic del poder  que en últim terme ve del ordre establert a la creació que es vàlid per a tothom.

L’autoritat civil ha de respectar i promoure els valors inherents a la mateixa naturalesa humana, i que posen de manifest la seva dignitat, i per suposat el que hi siguin no depèn del govern de torn. Si no es respecten i promouen  aquets valors, el mateix govern trontolla.

Les lleis de un govern s’han de ajustar  a la llei natural, inherent a la naturalesa humana, al seu desenvolupament i supervivència, al contrari deixa de fer la seva feina i ensorra el poble.

En el cas de que l’autoritat civil mana coses contraries a la recta consciència dels ciutadans, aquestos han de acollir-se a la objecció de consciència en favor del be comú de tota la societat.

La objecció de consciència inclou el dret a resistir als mandats injustos del govern.

Recorre a les armes contra l’estat establert requereix que es donin les següents condicions:

a) En cas de violacions certes, greus, i prolongades dels drets fonamentals.

b) Desprès que s’hagin esgotat totes  les altres vies

c) Cal tenir en compte, que l’exercici de les armes no provocarà destrosses pitjors.

d) En cas de que hi hagi una esperança fonamentada d’èxit, s’utilitzaran les armes.

e)Si no, es preveuen solucions millors com per exemple la resistència passiva. 

Als ciutadans que infringeixin la justícia, l’autoritat pot aplicar penes  proporcionals a la gravetat dels seus delictes.

El poder judicial tindrà la independència necessària dels àmbits dels poders  legislatiu i executiu.

La funció de les penes que imposa el poder judicial i que el executiu posa en compliment ( multes, serveis socials, centres penitenciaris...), es defensar el ordre públic, garantir la seguretat, i corregir la persona infractora, als que s’hi afegeix el valor moral quan el delinqüent canvia d’actitud, possibilitant la seva reinserció social respecte la seva conducta errònia.

Els centres de rehabilitació social ( penitenciaris) garanteixen tan la dignitat del intern com la de la víctima.

La tortura no es el mètode apropiat per confessar l’autoria del delicte, o aclarir els fets, ja que sota coacció es pot afirmar qualsevol mentida a condició de evitar el sofriment de la tortura.

La mort del agressor sols es justificable en defensa de la pròpia vida, per la qual cosa no es legítima la pena de mort, ja que sempre es pot esperar del agressor, un cop controlat, un canvi d’actitud.

4.- EL SISTEMA DE LA DEMOCRÀCIA

La democràcia garanteix als governats el poder elegir i controlar els seus governants, o substituir-los de manera pacifica, pròpia de un estat de dret i d’una recta concepció de la persona humana, creant estructures de participació i corresponsabilitat.

La democràcia autèntica es fruit de l’acceptació de la dignitat de tota persona i el respecte dels seus drets, de la assumpció del be comú, com a fi i criteri regulador de la vida política.

L’agnosticisme i el relativisme fan perillar la democràcia perquè produeixen inoperància o instrumentalitzen a favor de interessos particulars, els valors que la sostenen.

La divisió de poders: legislatiu, executiu, i judicial, permet mantenir el equilibri, en el que es sobirana la llei, i no la voluntat arbitraria de les persones a qui se els confia el govern, avalat per les eleccions periòdiques que permeten escollir-los per sufragi popular , i substituir-los. Els governants tenen la obligació  de retre comptes a la societat.

Els governants electes es comprometen a cercar i realitzar allò que es útil al bon funcionament  de la convivència civil. Els que assumeixen el poder no poden fer política de partit, sinó que han de atendre les necessitats de tots els ciutadans.

Autoritat responsable significa servir el poble, treballant en equip, sense protagonisme, amb generositat, i eficiència, amb ordre i discerniment per decidir allò que es preferent en cada moment.

La corrupció política ( com electoralisme, desautoritzacions mútues, boicot de la oposició a la acció del govern, enfrontaments en lloc de diàleg constructiu, manipulació dels poders per interessos partidistes, malversació de fons públics o utilitzar-los per finalitats  no correctes...) crea desconfiança respecte les institucions publiques i causa desafecció progressiva dels ciutadans.

L’estat es el gestor del be del poble que ha de administrar en vistes al be comú, garantint la bona gestió, però alhora utilitzar els mitjans, que el poble posa a les seves mans, per simplificar la burocràcia, donant la màxima eficàcia a la seva gestió.

Els partits interpreten les aspiracions de la societat civil, i les orienten al be comú, i ofereixen als ciutadans la opció de participar en la formació  de les opinions politiques.

El referèndum es un instrument de participació política.

Informació es un instrument de participació. El govern estableix les pautes a l’accés equilibrat d’aquest dret a totes les opcions politiques. Els mitjans informatius han de tenir la llibertat suficient per oferir la informació objectiva i contrastada d’interès públic sense dependència del poder polític, amb tot  seran sancionables si falsegen la informació o si ofenen la dignitat de persones.

Els mitjans de comunicació serveixen per edificar i sostenir la comunitat en els sectors econòmic, polític,cultural, educatiu, religiós,  al servei del be comú i no per pervertir el poble creant un ambient de banalització i ridiculització dels valors humans que sostenen el desenvolupament social.

La dimensió ètica afecta el contingut de la comunicació i les qüestions de l’estructura i de sistema, procurant que a tots arribi  per igual i amb la mateixa qualitat la informació.

La persona i la comunitat humana son el fi, la mesura del us dels mitjans de comunicació social, i el be de les persones en participació del be comú de les comunitats a les que pertanyen.

Els politics han de controlar les comunicacions de manera que garanteixin  la seva representativitat del be comú, i no al servei de interessos partidistes o econòmics privats.

5.- LA COMUNITAT POLÍTICA AL SERVEI DE LA SOCIETAT CIVIL.

La societat civil genera la comunitat política. El concepte cristià del home es desmarca de les ideologies individualistes i de les totalitàries, ja que el considera autònom, relacional, i obert a la transcendència, afavorint el pluralisme social, l’associacionisme, sota els auspicis de la solidaritat, subsidiarietat, i justícia.

La comunitat política està al servei de la societat civil, i no a la inversa, per això forneix un marc jurídic adequat al exercici lliura de les activitats dels subjectes socials, i estar a punt d’intervenir quan sigui necessari en funció del principi de subsidiarietat.

La comunitat política ha de regular les seves relacions amb la societat civil segons el principi de subsidiarietat.

El creixement de la vida democràtica ha de arrancar del teixit social, el tercer sector de voluntariat i cooperació, son les modalitats mes adequades per desenvolupar la dimensió social de la persona. El 3r. Sector dialoga en pla de igualtat amb el estat i integra les funcions subsidiàries del estat.

La cooperació i solidaritat supera les barreres ideològiques, i porta a la recerca d’allò que uneix per el diàleg fratern i la col·laboració concreta. Així es consolida el principi del rerefons que es desvetlla  de la societat, i que defineix les característiques d’un poble o d’una nació.

6.- L’ESTAT I LES COMUNITATS RELIGIOSES

La persona te dret a la llibertat social i civil en el camp religiós, ja que la veritat flueix en funció de la seva pròpia força.

La recerca personal de Déu exigeix la llibertat en el àmbit religiós; ningú pot obligar a una persona a actuar en contra de la  consciència.

La llibertat religiosa  no es llicencia moral d’adherir-se al error, o un dret implícit d’error.

Cal delimitar l’exercici just de la llibertat religiosa en funció del be comú, en funció de la coexistència pacifica de tots els ciutadans.

En funció de la tradició, de la implantació, i de la amplitud ciutadana d’una confessió religiosa en un país, aquesta pot tenir una consideració particular, per part del poder polític, però mai ha de suposar una discriminació.

Comunitat política i religiosa son de naturalesa diversa i persegueixen finalitats diverses que en tot cas es complementen però no s’interfereixen.

Totes dues comunitats estan al servei de la comunitat humana.

Les entitats religioses tenen dret al reconeixement de les seves identitats per part del estat: llibertat d’expressió, de proselitisme, i de culte, i de crear la pròpia organització .

Hi ha formes estables de relació entre la comunitat religiosa i el estat.