Desde lo peculiar de la persona reconocer su interacción con los demás y la complementariedad que tenemos en la red social.
Archivo del blog
-
►
2023
(70)
- ► septiembre (9)
-
►
2022
(103)
- ► septiembre (17)
-
►
2021
(58)
- ► septiembre (14)
-
►
2020
(57)
- ► septiembre (4)
-
►
2019
(48)
- ► septiembre (10)
-
►
2017
(22)
- ► septiembre (4)
-
►
2016
(42)
- ► septiembre (1)
lunes, 11 de octubre de 2010
Símptomes de la religió en el mon contemporani:
-individualització de l’experiència religiosa
-desinstitucionalització “ “ (menys institució)
-desecularització “ “ (menys del segle,mes espiritual)
-revifalla de l’espiritualitat.
-Afirmació de la llibertat religiosa
-Transformació de les filiacions religioses
-Realisme místic 3 personatges que evoquen la trinitat
-Canvi, recerca, i incertesa, cercant estabilitat.
-Crisi, conversió: experiència iniciàtica.
-tensió entre el culte oficial i la conformació de la pròpia experiència de fe (el culte institucional es proposta que pot afavorir la pròpia experiència de fe)
-oposició entre la doctrina oficial i la reflexió personal (la doctrina oficial es base per la reflexió personal)
-La adscripció religiosa obeeix a lògiques de bricolatge. opcions identitaries afectives i religioses son objectes de consum i no de producció. religió=símbol com un souvenir, trivialitzada. Catedral= un camp de futbol, “Messi el Messies.”
-Emoció, intuïció, coherència interna validen les creences personals.
-Manca la comunitat creient.
-La identitat personal configura la religió de cada u.
-Bondat, compassió, i intel•ligència, tots les reconeixen, però cal que ens analitzen interiorment, per evitar la corrupció.
-Hom pot deixar una religió com qui pot canviar de club, i això treu força a la institució i a la comunitat religiosa.
-Estem acostumats a la provocació, a la diferència,i a la tolerància en coexistència pacifica en societat pluralista. No es protesta contra les heretgies, la blasfèmia,o el delicte. La provocació artística ofensiva com a mitja per adquirir notorietat, no es cosa bona, perquè incita a la discriminació, odi, i violència, aprofitant amb burla o escarniment, una qualitat dels altres no triada. (He nascut en el si de la comunitat cristiana,no la he triada,no es correcte que es burlin de mi per ser cristià)
RELIGIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ
En un programa tv en el que s’entrevista a un representant religiós que exposa les seves creences, davant un públic divers, el diàleg a nivell de iguals,fa que la lògica vertical queda substituïda per la horitzontal.
-Satisfacció de curiositat religiosa, per el Crist històric i el evangelis apòcrifs.
-Hi ha una manera de veure el fet religiós com ingenu i irracional supersticiós i fanàtic, i font de molts mals que patim.
-A la TV pública ha de ser neutrals, la privada sense faltar a la veritat tenen mes marge.
-Prendre partit per una valoració positiva de la fe.
TV = una àgora on es delibera sobre les diferents propostes de salvació, la veritat de les creences, i els dubtes de la fe.
-Es tracta de promoure una participació responsable en una religió, de forma desprivatitzada.
-Presentar un debat públic assenyat que contribueixi al us responsable de la llibertat religiosa, com exercici de l’autonomia privada i pública.
jueves, 30 de septiembre de 2010
VAGA INOPORTUNA, I ECONOMÍA FEBLE
Fa uns anys que noto en el ambient la mentalitat de reclamar al estat allò que correspon a la nostra responsabilitat personal, apel•lant sovint als drets dels treballadors, o de la gent amb pocs recursos, una còmoda posició provocada per el estat del benestar on tothom exigeix el màxim nivell de vida en lo econòmic des de un punt de vista estrictament personal, de manera que s’oblida totalment el be comú, i les lleis del mercat.
Si un producte fabricat i manipulat a un país on els costos en una economia globalitzada
son inferiors als del mateix producte fabricat aquí , el comerç intentarà donar sortida primer als de menys cost, per el al•licient que suposa el donar mes rendiment als diners dels que hom disposa.
Sols persones de baixa qualitat humana son capaços de actuar a la inversa, per punt d’honor personal i ganes de demostrar, a traves de la disponibilitat econòmica , que es allò que no es. Aquestos son els mes propicis a responsabilitzar l’estat d’allò que no li correspon.
Estem en un moment històric únic, per compaginar a nivell mundial productivitat, cost, qualitat, i valor afegit a qualsevol producte sorgit de la iniciativa i l’esforç humà, en això rau la competitivitat de les empreses.
En el moment que per la matèria prima o la maquinaria els impostos o la ma d’obra eleva els costos de un producte per damunt del preu de mercat, el industrial queda ofegat i ha de plegar provocant atur.
Ha passat la època que el industrial vivia molt be a costa dels obrers,mantenint-los en una situació servil.
Sous i beneficis socials per el treballador estan a un nivell en general acceptable, de manera que portant una vida modesta poden viure sense problemes.
La ambició popular ha portat a les hipoteques subprime , i la ambició del mon financer ho ha corroborat.
En el mon occidental la destrucció dels àmbits familiars ha col•laborat a la multiplicació de persones que viuen soles o requereixen unes atencions socials per sobre de les que tindrien en un àmbit familiar ben establert. Tot això representa un increment de costos de consum i serveis addicionals, dels que se’n fan càrrec industrials i els estats .
Per uns determinats sectors de la societat això resulta lucratiu, però no crea riquesa, i quan el consum supera el índex de creació de riquesa automàticament es produeix un empobriment d’aquesta societat, o allò que es el mateix un endeutament per sobre del valor dels bens amb els que pot respondre. Tan la administració pública del estat espanyol com la de les nacionalitats autònomes estan en aquesta situació, per això es veuen obligats a una major recaptació de fondos i a una reducció de despeses, empitjorant la situació econòmica del poble que governen.
La mateixa situació han tingut les entitats financeres, bancs i Caixes, que han necessitat de un important suport per part dels estats, i que encara no tenen consciència clara de quina es la seva funció en la actual economia mundial.
martes, 21 de septiembre de 2010
Quins valors es viuen avui a la societat?
L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya reflexiona sobre com afrontar la crisi
Mónica García
Barcelona
Com passa ben sovint, quan la por,la derrota o la crisi entren a casa nostra,
vénen un carro de preguntes: què hem fet bé i malament?, quins valors ens manquen?, ho podíem haver fet millor?... L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va organitzar recentment una jornada titulada Valors convivencials en una societat en crisi per reflexionar-hi, i va convidar diverses personalitats del món acadèmic, polític, dels mitjans de comunicació i de la societat civil.
Valors com ara la confiança, l’esforç, la transparència o la responsabilitat esdevenen
protagonistes i es consideren la clau per anar definint un nou camí de progrés social i econòmic. «En definitiva,cal recuperar els principis i valors continguts en el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans», afirmen els responsables de l’associació, «uns principis i valors que han orientat la majoria de normes i constitucions vigents». Eduard Sagarra Trias, president de l’ANUE, i Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”, van inaugurar les taules rodones del debat,en què van participar el Dr. Broggi fill, metge cirurgià; Teresa Forcada,doctora en medicina, teòloga i monja benedictina; Cristina Gallach, periodista;Xavier Pons, vicepresident de l’ANUE; Miquel Roca, advocat; Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia; Rosa Cullell, exdirectora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i Joan Tàpia, periodista.
Més de 300 persones es van apropar al Caixa Fòrum de Barcelona per gaudir de les reflexions.
Manca de solidaritat
Miquel Roca va iniciar la seva intervenció de manera contundent tot afirmant que discrepava del títol de la jornada. «Amb crisi i sense crisi —va assegurar—; perquè aquesta crisi ve perquè no s’han viscut els valors.» Va alertar de l’oblit i la manca de solidaritat que hi ha a la nostra societat,com a conseqüència d’una «comoditat ideològica». L’absència de contrastos i l’homogeneïtzació de la societat ha provocat, segons Roca, un adormiment de les consciències. «Necessitàvem el mur de Berlín perquè ens generava una mala consciència… Ara res no fa exigir-nos més», va exemplificar.
L’advocat també va assenyalar que determinats valors religiosos tenen dret a influir en la societat i que no existeixen règims islàmics democràtics.
Miquel Roca, però, es va definir optimista per temperament i va assenyalar que la història d’Europa és una història de progrés. «A Europa no hi ha hagut un espai de pau i llibertat tan llarg com ara: és una etapa de referència des del punt de vista del progrés i dels drets humans», va subratllar.
També optimista es va mostrar Rosa Cullell. «Estem molt millor que el 1948 i per això sóc optimista», va manifestar,després d’esmentar detalls de la vida dels seus avis. Amb exemples viscuts en primera persona i referents a les dones que viuen sotmeses a l’Islam
—a Catalunya o a l’Orient—, Cullell va afirmar que no es poden imposar les cultures ni analitzar altres persones des de la nostra perspectiva occidental.«Els drets humans són suficients i en alguns punts magnífics, o ho serien si realment es complissin», va declarar Rosa Cullell referint-se a l’article 28, que reclama el dret a un ordre social i internacional en què els drets i les llibertats proclamats en la Declaració es facin plenament efectius.
La importància de la responsabilitat
Aquests incompliments van ser tractats per Esther Giménez-Salinas. «No es pot ser optimista quan s’incompleixen tants drets», va reflexionar. Tot seguit,va dir: «Què fem quan s’incompleixen? Per més que els declarem no fem res.
El que calen són instruments com els tribunals internacionals.» La rectora de la URL va assenyalar el valor de la responsabilitat com el més important, tant des del punt de vista individual com col•lectiu: «Cal qüestionar-se sobre la responsabilitat, perquè si les oportunitats no són iguals per a tothom, tampoc les responsabilitats no ho són.» Giménez-Salinas també va destacar la solidaritat i el sentiment de pertinença com a valors fonamentals.
Per la seva banda, Salvador Alemany va apostar per defensar un sistema de valors compartits. Va manifestar que «les normes compartides configuren les nostres fronteres molt més que els territoris». En opinió del president del Cercle d’Economia, els conflictes provenen de sistemes de valors diferents que provoquen la pèrdua de referències sòlides.
En acabar les intervencions de les taules rodones, Eduard Sagarra Trias va manifestar que «la intensitat de la jornada» havia estat «brutal». Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials a ESADE, va concloure que els valors vinculats a la Declaració Universal dels Drets Humans són una referència mundial i necessaris sempre, amb crisi i sense.
També va ressaltar el problema que planteja la interpretació, l’aplicació i la priorització dels valors. A més, Castiñeira va apuntar a la regeneració de la democràcia, la confiança en la política i la corresponsabilitat ciutadana.
En aquest sentit, va assenyalar les ombres de la Il•lustració: l’acceleració de la vida i la visió materialista han aportat molts coneixements, però poca saviesa.
DONS DEL ESPERIT SANT
La presencia del Espíritu de Dios en
nosotros, a un primer nivel tiene 7 maneras de manifestarse.
Sabiduría: la reconocemos cuando intuimos o
captamos unas actitudes y maneras de hacer, por encima incluso del sentido
común, y que se da principalmente en los cristianos. Las mujeres que el domingo a primera hora
fueron al sepulcro de Jesús, al verlo vacío quedaron perplejas y
desconcertadas. Entender que había resucitado
y la conveniencia de lo que había pasado solo era posible por el don de sabiduría.
El sentido común no entiende que una
persona buena, Inocente sea condenada a crucifixión y que después
resucite. El primer juicio sobre esto es
decir que son fantasías de personas que se dejan llevar por la imaginación,
pero la realidad desmiente que sea una fantasía, y hace que… ejem. de estar
perplejas y desconcertadas, y queden eufóricas y entusiasmadas, llenas de gozo
al constatar esa realidad tan increíble.
Una frase de la Biblia dice: Destruiré la sabiduría
de los sabios… ¿De qué sabiduría habla?: Del cúmulo de conocimientos y
criterios que usan los sabios que escalan posiciones de poder social, económico
o religioso, la biblia deja de lado a estos escaladores para valorar las
actitudes de servicio, sencillez, y humildad; no vale discutir de todo, ser
rebelde por principio; los juicios fáciles suelen ser de los engreídos.
Estas actitudes nos conducen a acoger los disparates
de la gente sin condenarlos, porque el plan de Dios va más allá de esta nuestra
vida terrenal. La sabiduría nos da la sensación, conciencia o convicción interior
de la presencia de Dios como absoluto produciendo una sensación de libertad de
lo temporal eliminando cualquier temor, y sintiéndose uno disponible para hacer
todo el bien que pueda. Así con la sabiduría
se da esa conciencia de la presencia de Dios como absoluto`.
La
inteligencia es esa
capacidad que se despierta en nosotros, para entender el mensaje cristiano de
manera que en lugar de patinar en nosotros,
nos sacude, nos conmueve y le vemos el valor que antes nos pasaba por alto y
nos sitúa en la verdad de Jesús, identificándonos con su manera de entender las
cosas; el simbolismo de la luz aquí juega un papel importante, porque la
inteligencia es un don que hace comprensibles mensajes y experiéncias que antes
uno no entendía, en cuanto a experiencias la propia de sentirse miembro de la
comunidad cristiana y como tal participar de sus fiestas y celebraciones de
culto, y también ser consci3ente de que Dios está presente tanto en mi como en
los demás miembros de la comunidad cristiana . A Jesús le dijeron: “Maestro
sabemos que dices la verdad sin dejarte influenciar por nadie, ya que no
discriminas a nadie sino que enseñas realmente el camino de Dios.”
Este sabemos que, y que enseñas realmente
es la percepción que tienen gracias al don de inteligencia, y esto nos hace
vivir en la verdad que nos hace libres.
Don
de consejo:Ante
situaciones de duda para saber cómo actuar, este don nos saca de dudas, y
propone a nuestra inteligencia o imaginación la forma adecuada de cómo hemos de desarrollar la actividad en
nuestra vida.
Este don supone mantenernos en una actitud
de niño dispuestos siempre a una conversación confiada, de corazón a corazón,
con el Espíritu divino, es acoger los designios de Dios en la vida cotidiana, y
en ello reflejamos la paz i alegría que el nos da, y vivimos para hacer su
voluntad aquello que nos es más conveniente en cada momento; porque Él nos
dice: “Mando que se cumpla mi designio, y llevaré a buen término todo lo que
decido” lógicamente si nosotros lo acogemos ya que se nos ha puesto como
señores de este mundo; de todas maneras
antes o despues por un camino o
por orto se cumplirá; las predicciones
profeticas y el curso de la historia nos dan bastantes elementos como
para creerlo.Nosotros podemos hacer este camino más fácil o más complicado.
Fundamenta este don de consejo el hecho de
ser hijos de Dios por creación y por gracia, porqueÉl ha enviado a nuestros
corazones el Espíritu de Jesús que nos hace reconocer y desear a Dios
comoPadre, mediante el aamor que instaura en nuestros corazones. Con este don
promovemos nuestra perfección y santidad.
Don
de fortaleza: Es la
capacidad que nos fortalece interiormente para poder afrontar todas aquellas
situaciones u ocasiones denigrantes que se nos presentan a través de la vida y
a la vez resistir con valentía los ataques
contra la verdad, justicia, fe, esperanza, porque
presentimos que hay algo más allá del sufrimiento y la muerte, amor,
prudencia, y el control de todo aquello
que tiende a descontrolarnos ( odio, envidia, codicio, ira, pereza, glotonería etc.) y mantener el equilibrio y poder dominar todas
estas situaciones.
Esta capacidad nos permite soportar todo sufrimieto con coraje
y buen ánimo y generosidad.Tambien gracias a la fortaleza podemos propagar el
mensaje cristiano sin temor ante las dificultades.
El
don de conocimiento: es
el don por el que podemos conocernos a fondo nosotros mismos, la sociedad de
nuestro entorno y el mundo donde vivimos. Es un conocimiento que apunta a las
causas y al plan que Dios tiene sobre nosotros. Es el don que nos ponee n
contacto con el Jesús histórico, es una mirada limpia sobre el mundo y una
voluntad de ser fieles a las leyes de la naturaleza tal como es, sin estropear
nuestra sociedad ni nuestro mundo, es vivir con
una actitud en favor de la vida, es poner los medios que favorezcan la
vida.Este don es adecuado para acoger la manifestación de Dios en nuestro
corazón.
Don
de piedad: desde una actitud
humilde y acogedora, la piedad da la capacidad de tratar, conversar con Dios, y
así da entusiasmo y alas a nuestra vida; es el que de forma más consciente nos manifiesta su presencia en nuestra vida,
nos da familiaridad y intimidad con Dios, y eso luego lo nota la gente con la
que uno trata., porque comporta una libertad y alegría que no tienen los que no
viven este don. Despierta una actitud amorosa hacia la dignidad humana y el
respeto a la obra de Dios.
Este don nos libera de toda actitud servil
o de dependencia de la voluntad de otras personas, porque es Dios quien en
nuestra intimidad ns marca el camino del que gozamos en amorosa fidelidad.
Don
de reverencia: No se trata
de sumisión, sino de concordia con Dios, de haber llegado a un acuerdo en la
manera de funcionar. ES un don de respeto y admiración a un Dios majestuoso de
quien depende toda la creación, es tener cuidado en no disgustarlo o
contrariarlo, ya que él se manifiesta con toda autoridad y verdad, y uno se
siente como que no es nadie para discutirle sus decisiones.
Con los dones podemos entender que todo
aquello que Dios hace es acertado y justo, es para nuestro bien aunque a veces
no entendamos como se va allegar a ese bien, porque su manera de hacer supera
la nuestra y nuestra inteligencia, pero a la lara lo llegamos a tener claro.