VAGA INOPORTUNA, I ECONOMÍA FEBLE

La Vaga promoguda per els sindicats UGT i CC.OO del 29 de setembre, mereix una reflexió imparcial.
Fa uns anys que noto en el ambient la mentalitat de reclamar al estat allò que correspon a la nostra responsabilitat personal, apel•lant sovint als drets dels treballadors, o de la gent amb pocs recursos, una còmoda posició provocada per el estat del benestar on tothom exigeix el màxim nivell de vida en lo econòmic des de un punt de vista estrictament personal, de manera que s’oblida totalment el be comú, i les lleis del mercat.
Si un producte fabricat i manipulat a un país on els costos en una economia globalitzada
son inferiors als del mateix producte fabricat aquí , el comerç intentarà donar sortida primer als de menys cost, per el al•licient que suposa el donar mes rendiment als diners dels que hom disposa.
Sols persones de baixa qualitat humana son capaços de actuar a la inversa, per punt d’honor personal i ganes de demostrar, a traves de la disponibilitat econòmica , que es allò que no es. Aquestos son els mes propicis a responsabilitzar l’estat d’allò que no li correspon.
Estem en un moment històric únic, per compaginar a nivell mundial productivitat, cost, qualitat, i valor afegit a qualsevol producte sorgit de la iniciativa i l’esforç humà, en això rau la competitivitat de les empreses.
En el moment que per la matèria prima o la maquinaria els impostos o la ma d’obra eleva els costos de un producte per damunt del preu de mercat, el industrial queda ofegat i ha de plegar provocant atur.
Ha passat la època que el industrial vivia molt be a costa dels obrers,mantenint-los en una situació servil.
Sous i beneficis socials per el treballador estan a un nivell en general acceptable, de manera que portant una vida modesta poden viure sense problemes.
La ambició popular ha portat a les hipoteques subprime , i la ambició del mon financer ho ha corroborat.
En el mon occidental la destrucció dels àmbits familiars ha col•laborat a la multiplicació de persones que viuen soles o requereixen unes atencions socials per sobre de les que tindrien en un àmbit familiar ben establert. Tot això representa un increment de costos de consum i serveis addicionals, dels que se’n fan càrrec industrials i els estats .
Per uns determinats sectors de la societat això resulta lucratiu, però no crea riquesa, i quan el consum supera el índex de creació de riquesa automàticament es produeix un empobriment d’aquesta societat, o allò que es el mateix un endeutament per sobre del valor dels bens amb els que pot respondre. Tan la administració pública del estat espanyol com la de les nacionalitats autònomes estan en aquesta situació, per això es veuen obligats a una major recaptació de fondos i a una reducció de despeses, empitjorant la situació econòmica del poble que governen.
La mateixa situació han tingut les entitats financeres, bancs i Caixes, que han necessitat de un important suport per part dels estats, i que encara no tenen consciència clara de quina es la seva funció en la actual economia mundial.

Quins valors es viuen avui a la societat?

Copio integramen un article que es va publicar perque crec important la seva divulgació en l'àmbit que em moc:

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya reflexiona sobre com afrontar la crisi
Mónica García
Barcelona
Com passa ben sovint, quan la por,la derrota o la crisi entren a casa nostra,
vénen un carro de preguntes: què hem fet bé i malament?, quins valors ens manquen?, ho podíem haver fet millor?... L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va organitzar recentment una jornada titulada Valors convivencials en una societat en crisi per reflexionar-hi, i va convidar diverses personalitats del món acadèmic, polític, dels mitjans de comunicació i de la societat civil.

Valors com ara la confiança, l’esforç, la transparència o la responsabilitat esdevenen
protagonistes i es consideren la clau per anar definint un nou camí de progrés social i econòmic. «En definitiva,cal recuperar els principis i valors continguts en el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans», afirmen els responsables de l’associació, «uns principis i valors que han orientat la majoria de normes i constitucions vigents». Eduard Sagarra Trias, president de l’ANUE, i Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”, van inaugurar les taules rodones del debat,en què van participar el Dr. Broggi fill, metge cirurgià; Teresa Forcada,doctora en medicina, teòloga i monja benedictina; Cristina Gallach, periodista;Xavier Pons, vicepresident de l’ANUE; Miquel Roca, advocat; Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia; Rosa Cullell, exdirectora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i Joan Tàpia, periodista.

Més de 300 persones es van apropar al Caixa Fòrum de Barcelona per gaudir de les reflexions.
Manca de solidaritat

Miquel Roca va iniciar la seva intervenció de manera contundent tot afirmant que discrepava del títol de la jornada. «Amb crisi i sense crisi —va assegurar—; perquè aquesta crisi ve perquè no s’han viscut els valors.» Va alertar de l’oblit i la manca de solidaritat que hi ha a la nostra societat,com a conseqüència d’una «comoditat ideològica». L’absència de contrastos i l’homogeneïtzació de la societat ha provocat, segons Roca, un adormiment de les consciències. «Necessitàvem el mur de Berlín perquè ens generava una mala consciència… Ara res no fa exigir-nos més», va exemplificar.

L’advocat també va assenyalar que determinats valors religiosos tenen dret a influir en la societat i que no existeixen règims islàmics democràtics.

Miquel Roca, però, es va definir optimista per temperament i va assenyalar que la història d’Europa és una història de progrés. «A Europa no hi ha hagut un espai de pau i llibertat tan llarg com ara: és una etapa de referència des del punt de vista del progrés i dels drets humans», va subratllar.

També optimista es va mostrar Rosa Cullell. «Estem molt millor que el 1948 i per això sóc optimista», va manifestar,després d’esmentar detalls de la vida dels seus avis. Amb exemples viscuts en primera persona i referents a les dones que viuen sotmeses a l’Islam
—a Catalunya o a l’Orient—, Cullell va afirmar que no es poden imposar les cultures ni analitzar altres persones des de la nostra perspectiva occidental.«Els drets humans són suficients i en alguns punts magnífics, o ho serien si realment es complissin», va declarar Rosa Cullell referint-se a l’article 28, que reclama el dret a un ordre social i internacional en què els drets i les llibertats proclamats en la Declaració es facin plenament efectius.


La importància de la responsabilitat
Aquests incompliments van ser tractats per Esther Giménez-Salinas. «No es pot ser optimista quan s’incompleixen tants drets», va reflexionar. Tot seguit,va dir: «Què fem quan s’incompleixen? Per més que els declarem no fem res.

El que calen són instruments com els tribunals internacionals.» La rectora de la URL va assenyalar el valor de la responsabilitat com el més important, tant des del punt de vista individual com col•lectiu: «Cal qüestionar-se sobre la responsabilitat, perquè si les oportunitats no són iguals per a tothom, tampoc les responsabilitats no ho són.» Giménez-Salinas també va destacar la solidaritat i el sentiment de pertinença com a valors fonamentals.
Per la seva banda, Salvador Alemany va apostar per defensar un sistema de valors compartits. Va manifestar que «les normes compartides configuren les nostres fronteres molt més que els territoris». En opinió del president del Cercle d’Economia, els conflictes provenen de sistemes de valors diferents que provoquen la pèrdua de referències sòlides.

En acabar les intervencions de les taules rodones, Eduard Sagarra Trias va manifestar que «la intensitat de la jornada» havia estat «brutal». Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials a ESADE, va concloure que els valors vinculats a la Declaració Universal dels Drets Humans són una referència mundial i necessaris sempre, amb crisi i sense.

També va ressaltar el problema que planteja la interpretació, l’aplicació i la priorització dels valors. A més, Castiñeira va apuntar a la regeneració de la democràcia, la confiança en la política i la corresponsabilitat ciutadana.
En aquest sentit, va assenyalar les ombres de la Il•lustració: l’acceleració de la vida i la visió materialista han aportat molts coneixements, però poca saviesa.

DONS DEL ESPERIT SANT

CAS

La presencia del Espíritu de Dios en nosotros, a un primer nivel tiene 7 maneras de manifestarse.

Sabiduría: la reconocemos cuando intuimos o captamos unas actitudes y maneras de hacer, por encima incluso del sentido común, y que se da principalmente en los cristianos.  Las mujeres que el domingo a primera hora fueron al sepulcro de Jesús, al verlo vacío quedaron perplejas y desconcertadas.  Entender que había resucitado y la conveniencia de lo que había pasado solo era posible por el don de sabiduría.

El sentido común no entiende que una persona buena, Inocente sea condenada a crucifixión y que después resucite.  El primer juicio sobre esto es decir que son fantasías de personas que se dejan llevar por la imaginación, pero la realidad desmiente que sea una fantasía, y hace que… ejem. de estar perplejas y desconcertadas, y queden eufóricas y entusiasmadas, llenas de gozo al constatar esa realidad tan increíble.

Una frase de la Biblia dice: Destruiré la sabiduría de los sabios… ¿De qué sabiduría habla?: Del cúmulo de conocimientos y criterios que usan los sabios que escalan posiciones de poder social, económico o religioso, la biblia deja de lado a estos escaladores para valorar las actitudes de servicio, sencillez, y humildad; no vale discutir de todo, ser rebelde por principio; los juicios fáciles suelen ser de los engreídos.

Estas actitudes nos conducen a acoger los disparates de la gente sin condenarlos, porque el plan de Dios va más allá de esta nuestra vida terrenal. La sabiduría nos da la sensación, conciencia o convicción interior de la presencia de Dios como absoluto produciendo una sensación de libertad de lo temporal eliminando cualquier temor, y sintiéndose uno disponible para hacer todo el bien que pueda.  Así con la sabiduría se da esa conciencia de la presencia de Dios como absoluto`.

La inteligencia es esa capacidad que se despierta en nosotros, para entender el mensaje cristiano de manera que en lugar  de patinar en nosotros, nos sacude, nos conmueve y le vemos el valor que antes nos pasaba por alto y nos sitúa en la verdad de Jesús, identificándonos con su manera de entender las cosas; el simbolismo de la luz aquí juega un papel importante, porque la inteligencia es un don que hace comprensibles mensajes y experiéncias que antes uno no entendía, en cuanto a experiencias la propia de sentirse miembro de la comunidad cristiana y como tal participar de sus fiestas y celebraciones de culto, y también ser consci3ente de que Dios está presente tanto en mi como en los demás miembros de la comunidad cristiana . A Jesús le dijeron: “Maestro sabemos que dices la verdad sin dejarte influenciar por nadie, ya que no discriminas a nadie sino que enseñas realmente el camino de Dios.”

Este sabemos que, y que enseñas realmente es la percepción que tienen gracias al don de inteligencia, y esto nos hace vivir en la verdad que nos hace libres.

Don de consejo:Ante situaciones de duda para saber cómo actuar, este don nos saca de dudas, y propone a nuestra inteligencia o imaginación la forma adecuada  de cómo hemos de desarrollar la actividad en nuestra vida.

Este don supone mantenernos en una actitud de niño dispuestos siempre a una conversación confiada, de corazón a corazón, con el Espíritu divino, es acoger los designios de Dios en la vida cotidiana, y en ello reflejamos la paz i alegría que el nos da, y vivimos para hacer su voluntad aquello que nos es más conveniente en cada momento; porque Él nos dice: “Mando que se cumpla mi designio, y llevaré a buen término todo lo que decido” lógicamente si nosotros lo acogemos ya que se nos ha puesto como señores de este mundo; de todas maneras  antes o despues  por un camino o por orto se cumplirá; las predicciones  profeticas y el curso de la historia nos dan bastantes elementos como para creerlo.Nosotros podemos hacer este camino más fácil o más complicado.

Fundamenta este don de consejo el hecho de ser hijos de Dios por creación y por gracia, porqueÉl ha enviado a nuestros corazones el Espíritu de Jesús que nos hace reconocer y desear a Dios comoPadre, mediante el aamor que instaura en nuestros corazones. Con este don promovemos nuestra perfección y santidad.

Don de fortaleza: Es la capacidad que nos fortalece interiormente para poder afrontar todas aquellas situaciones u ocasiones denigrantes que se nos presentan a través de la vida y a la vez resistir con valentía los ataques  contra la verdad, justicia, fe, esperanza,  porque  presentimos que hay algo más allá del sufrimiento y la muerte, amor, prudencia,  y el control de todo aquello que tiende a descontrolarnos ( odio, envidia,  codicio, ira,  pereza, glotonería etc.) y  mantener el equilibrio y poder dominar todas estas situaciones.

Esta capacidad  nos permite soportar todo sufrimieto con coraje y buen ánimo y generosidad.Tambien gracias a la fortaleza podemos propagar el mensaje cristiano sin temor ante las dificultades.

El don de conocimiento: es el don por el que podemos conocernos a fondo nosotros mismos, la sociedad de nuestro entorno y el mundo donde vivimos. Es un conocimiento que apunta a las causas y al plan que Dios tiene sobre nosotros. Es el don que nos ponee n contacto con el Jesús histórico, es una mirada limpia sobre el mundo y una voluntad de ser fieles a las leyes de la naturaleza tal como es, sin estropear nuestra sociedad ni nuestro mundo, es vivir con  una actitud en favor de la vida, es poner los medios que favorezcan la vida.Este don es adecuado para acoger la manifestación de Dios en nuestro corazón.

Don de piedad: desde una actitud humilde y acogedora, la piedad da la capacidad de tratar, conversar con Dios, y así da entusiasmo y alas a nuestra vida; es el que de forma más consciente  nos manifiesta su presencia en nuestra vida, nos da familiaridad y intimidad con Dios, y eso luego lo nota la gente con la que uno trata., porque comporta una libertad y alegría que no tienen los que no viven este don. Despierta una actitud amorosa hacia la dignidad humana y el respeto a la obra de Dios.

Este don nos libera de toda actitud servil o de dependencia de la voluntad de otras personas, porque es Dios quien en nuestra intimidad ns marca el camino del que gozamos en amorosa fidelidad.

Don de reverencia: No se trata de sumisión, sino de concordia con Dios, de haber llegado a un acuerdo en la manera de funcionar. ES un don de respeto y admiración a un Dios majestuoso de quien depende toda la creación, es tener cuidado en no disgustarlo o contrariarlo, ya que él se manifiesta con toda autoridad y verdad, y uno se siente como que no es nadie para discutirle sus decisiones.

Con los dones podemos entender que todo aquello que Dios hace es acertado y justo, es para nuestro bien aunque a veces no entendamos como se va allegar a ese bien, porque su manera de hacer supera la nuestra y nuestra inteligencia, pero a la lara lo llegamos a tener claro.

El nos ha dado muestras de su superioridad y de todos los signos que hace para nuestro bien y de los que vale la pena fiarnos

CAT

Saviesa:La presència del Esperit de Déu en nosaltres, a un primer nivell te 7 maneres de manifestar-se.

La primera que tractem es la saviesa, es quan intuïm o captem unes actituds i maneres de fer, per damunt inclús del sentit comú, i que es dona principalment en els cristians.

les dones que el diumenge a primera hora van anar al sepulcre de Jesús, al veure-l vuit van quedar perplexes o desconcertades… Entendre que havia ressuscitat, i la conveniència d’allò que havia passat (mort en  creu) es per el do de saviesa. El sentit comú no entén que convingui que una persona bona innocent sigui condemnada a la crucifixió i que desprès ressusciti. Sona a fantasies de persones que es deixen portar per la imaginació, però la realitat desmenteix que sigui una fantasia , i fa que deixin de estar perplexes i desconcertades, i quedin eufòriques i entusiasmades , plenes de joia al constatat aquesta realitat tan increïble.

Una frase de la bíblia diu: destruiré la saviesa dels savis...¿De quina saviesa parla? Del cúmul de coneixements i criteris que fan servir aquells que escalen posicions de poder social o econòmic ,la bíblia deixa de banda els grimpaires, per valorar les actituds de servei,senzillesa, i humilitat, no val discutir-ho tot, ser rebel per principi, els judicis fàcils solen ser dels creguts .

Aquestes actituds ens menen a  acollir els disbarats de la gent sense condemnar-los, perquè el pla de Déu va mes enllà d’aquesta nostra vida terrenal. La saviesa ens dóna la sensació, consciència i convicció interior de la presencia de Déu com absolut produint una sensació de llibertat de lo temporal eliminant qualsevol temor i hom se sent disponible per fer tot el be que pugui.

Així com la saviesa  ens dona aquesta consciència de la presencia de Déu com absolut, la intel·ligència es la capacitat que es desperta en nosaltres per entendre el missatge cristià, de manera que en lloc de relliscar-nos ens frapa,ens commou, hi veiem un valor que abans ens passava per alt ,i ens situa en la veritat de Jesús,identificant-nos amb la seva manera de entendre les coses, el simbolisme de la llum aquí te un paper important, perquè la intel·ligència es un do que fa comprensible missatges i experiències que abans hom no entenia; en quant a experiències les pròpies de sentir-se membre de la comunitat cristiana,i com a tal participar de les seves festes i celebracions de culte,i també ser conscients que Déu hi es tan en mi, com en els altres membres de la comunitat cristiana. A Jesús li van dir “ mestre, sabem que dius la veritat sense deixar-te influenciar per ningú, ja que no discrimines a ningú, sinó que ensenyes realment el camí de Déu” .

Aquest “sabem que... i que ensenyes realment...” es la percepció que els ve per el do de intel·ligència, i axó ens fa viure en la veritat que ens fa lliures.

Do de consell:

Davant les situacions de dubte sobre com em d’actuar aquest do ens treu de dubtes i ens proposa a la nostra intel·ligència o imaginació la forma adequada com hem de  desenvolupar la activitat de la nostra vida.

Aquest do suposa mantenir-se en una actitud de infant disposat sempre a una conversa confiada, de cor a cor, amb l’Esperit diví , es acollir els designis de Déu en el dia a dia, amb ell reflectim la pau i la joia que ell ens dona,i vivim per fer la seva voluntat,allò que es mes convenient en cada moment per la nostra vida.

Déu afirma: Jo mano que es compleixi el meu designi , i portaré a terme tot allò que decideixo, llògicament si nosaltres ho acollim ja que hem estat posats com a senyors d’aquest mon, de totes maneres abans o desprès per un camí o per un altre es complirà, les prediccions profètiques i el curs de la`historia ens donen prous elements com per creure això . Nosaltres podem fer aquest camí mes fàcil o mes complicat.

Fonamenta aquest do de consell el fet de ser “fills de Déu”per creació i per gracia, perquè Ell ha enviat als nostres cors el Esperit de Jesús  que ens fa reconèixer i desitjar Déu com a Pare, mitjançà l’amor que instaura en els nostres cors.

Amb aquest do promovem la nostra perfecció o santedat .

Do de fortalesa: Es la capacitat que  ens enforteix interiorment per poder afrontar totes aquelles situacions u ocasions denigrants que se ens  presenten al transcurs  de la vida i resistir amb valentia als atacs contra la veritat, justícia, fe, esperança en que hi ha quelcom mes, mes enllà del sofriment i la mort,  amor, prudència, i el control de tot allò que tendeix a descontrolar-nos (odi,enveja,cobdícia ira, mandra, golafreria etc) i mantenir el equilibri i poder dominar totes aquestes situacions.

Aquesta capacitat ens permet patir tot sofriment amb coratge bon ànim i generositat.

També es la capacitat de promoure el missatge cristià sense esporuguir-se davant les dificultats.

Es la capacitat de superar de forma estable  les foscors espirituals, i descansar en allò que es correcte. Ens fa ferms  en la justícia amb paciència i generositat, això ens garanteix el triomf sobre la nostra debilitat.

El do de coneixement:

Es el do per el que ens podem conèixer a fon nosaltres mateixos i el mon i societat que ens envolta, es un coneixement que apunta a les causes i al pla que Déu te sobre nosaltres.

Es el do que ens posa en contacte amb el Jesús històric; es una mirada neta sobre el mon i una voluntat de ser fidel a les lleis de la natura tal com son, sense malmetre la nostra societat i el nostre mon.

Es viure amb una actitud en favor de la vida i no de la mort, es posar els mitjans per afavorir aquesta vida.

Aquest do es el punt adequat per  acollir la manifestació de Déu en el cor de la persona.

Do de Pietat:

Des de una actitud humil i acollidora aquest do dona la capacitat de tractar, conversar amb Déu, aquest do dona entusiasme i ales a la nostra vida , es el que mes directament ens fa conscients de la seva presència en nosaltres, ens dona familiaritat i intimitat amb Déu,i això ho nota la gent amb qui un tracta, hi ha una llibertat i una alegria  que no tenen els que no viuen aquest do. Desperta una actitud amorosa en vers la dignitat humana i el respecte a la obra de Déu.

Aquest do ens allibera de tota actitud servil o de dependència de la voluntat d’altres persones, perquè es Déu que en la nostra intimitat ens marca el camí que fruïm en amorosa fidelitat.

Do de reverència:

No es tracta de submissió , sinó de concòrdia amb Déu,de haver arribat a un acord en la manera de funcionar.

Es un do de respecta i admiració a un Déu majestuós de qui depèn tota la creació,  es tenir cura de no disgustar-lo o contrariar-lo, ja que ell es manifesta amb tota autoritat i veritat, hom experimenta que no es ningú per discutir-li  les seves decisions.

Amb els dons podem entendre que tot allò que fa es encertat i just, es en be nostre encara que a vegades no entenem com s’hi arriba perquè la seva manera de fer supera la nostra intel·ligència però a la llarga ho arribem a tenir clar.

Ell en ha donat mostres  de la seva superioritat i de tots els signes  que fa per el nostre be i cal que ens em fiem.