Reflexiones sobre la justuicia
Tertúlia
Justícia escrita del àudio:
Uns
comentaris sobre els que excusant la seva assistència
Vaig
depresa passant les imatges de la editorial còmica “charli ebdo”, es el símbol
d’una injustícia, per haver publicat un còmic sobre Deu segons la creença
musulmana; musulmans fanàtics van irrompre a la editorial i van matar a 4 dels
periodistes que hi havien.
Fan
una revista de humor semblant al jueves. El terrorista que li cau el llapis a
sobra, simbolitza que el humor està per damunt al terrorisme.
Un
altre punt de injustícia: Posat a discutir en tot cas però no matis per un
dibuix que no t’agrada, o no el miris, un altre símbol son les fotos dels que
van morir que ara tenim a la vista. Be això es un dels punts de injustícia que
hi ha en el mon, i n’hi ha tants.
Un
“dibujo solo puede herir la estupidez de la sinrazón”, això es un punt de
injustícia que hi ha al món
Ara
us poso un altre perquè després passo el que he fet jo i donarà per
comentar mes. Ara un exemple totalment contrari el de Angelina Joli, es una
dona que sent model i artista, ho ha deixat tot totalment entregada als
necessitats. dedicada a la misericòrdia... i això que te varius fills.
Aquí
veieu un nano nu lligat a un arbre i la família el te així perquè
creu que no es digna, 7 anys, traumatitzat, per conflictes familiars. La
abraçada tranquil·litza al nen.
A
vegades es això, una abraçada un somriure una paraula, pot fer molt per ajudar
a viure.
Ara
ja fa mes de 7 anys que ella està involucrada en tot això. Ha viatjat par tot
el mon, amb tot el que ha vist se li tenia que trencar el cor,
buscant la solució de tants problemes amagats, i no ho solucionarà, però sí que
es un testimoni per dir ¿A on anem i què fem? I per això es també
aquest vídeo, aquí en mig de una comunitat africana malgrat la bona voluntat de
Nacions Unides, ha recorregut el Chad, Costs Rica, India,
Paquistan, el Liban, el Sudan,Tailandia, Sri Lanca, Tanzania,
Namidia, Nova Deli, Sierra Leona entre d’altres. Es tot un testimoni positiu
aquesta dona. Se li ha atorgat el títol de ciutadana del mon. Fem ambient en
aquesta línia. Deixant fer a aquesta gent que son persones públiques s’ajuda a
millorar una mica la cosa. Mireu: la setmana passada la segona persona mes
influent del mon, si un s’hi posa es nota, mira va agafar
la malària però va dir val la pena tenir aquets riscos perquè has de
defensar el pobre el que sofreix, participant del seu sofriment.
La
mort allibera la esclava , la mort sotmet al rei i al papa, i dona al pobre lo
que te i al ric, es queda sense re. En el planeta terra hi ha dos mons tan distants.
Que
guapo... ES important això: “Ajudar al proïsme em condueix a una vida amb mes
sentit”. Tan quant ajudem la nostra vida te mes sentit.
“Me
gustaria que Mardoc me recordase no solo como actriz y que por eso gane
premios, sinó tambien como alguien que se preocupo de los otros.”, y ¿Que hizo?
Por lo menos intento El cambio. Lo que va fer ,o lo que al menys
intenta fer que un es per els demes.
Un
psicòleg va fer aquesta definició d’ella:” Ajudar al proïsme em condueix a una
vida amb significat” això vol dir que tant quan ajudem la nostra vida te mes
sentit.
Això també es un concepte molt important : La felicitat no es un concepte et fa
persona.
La
mort tots hi anem sense endur-nos res. La terra produeix menjar per a tot hom.
però la mitat dels seus habitants passen gana.
Els polítics cerquen el poder tenim exemples ben prop de escàndols de fraus, de
mentires, teatre per les veritats, política partidista, amagats de aquells a
qui devien servir, el poble.
A vegades
no es veu que els polítics serveixin el poble. Ministra que no fa la
seva feina apart al. Dos mons tan diferents, a vegades se serveixen a si
mateixos.
La
borsa sempre intentant treure mes beneficis, mentrestant al altre
extrem de la terra la gent pel carrer, sense tenir que menjar i
dormint al carrer. Que cruel abisme es aquest, ¿Que construïm? Es tracta de
prendre consciencia de com nosaltres construïm, aquest mon.
Ens
presenten una societat nomes per consumir, i aquesta pobre dona, amb el fillet
nu.
Volem
fer un esforç per ser conscients arreu.
Aquí
es representa un moment de ressaca ,de excés dels nostres temps, en les
qüestions que es consideren Públicas.
Estem
en una societat de excessos, si mirem, si fem un repàs a casa de las
coses que tenim ¿quantes coses no les fem servir mai, o fins i tot las tenim
apartades? I quan las volem fer servir no les trobem, hi ha coses que no es
troben, som de la societat del benestar que es tenir en excés moltes coses en
contraposició de qui no te res.
Sexi
sense valorar el paper femení, Angelina representa les mil cares que
no deixen espai, per a la imatge verdadera; es el nou títol de
celebritat, en definitiva una heroïna. Buscant la solució de tants problemes
amagats. Se li ha atorgat el títol de ciutadana del mon. Son persones públiques
Aquesta
presentació que ara veurem la he feta jo: justícia i injustícia:Justícia es
procurar que tots puguem gaudir sense obstacles , sense que la gent estiguin
en contra , sense que interposin barreres, dels deures i els drets que ens
corresponen, Justícia es això des de el punt de vista dels valors humans.
Has
de reconèixer quins son els teus deures i els teus drets. No podem parlar nomes
de drets, hi ha molta gent que sols parla de drets, però els deures es la
contrapartida dels drets, a cada dret li correspon un deure.
Lo
important es descobrir el punt on acaben els drets d’un i a on
comencen els deures.
Les
persones ho som en relació, nosaltres no som recintes tancats que no tenen
relació amb res, sinó que interiorment som fets per tractar amb els altres, es
una dinàmica que tenim interior i que si no la activem quedem frustrats, per lo
tant la relació amb els altres es molt important, sense tractes amb altres
hom es un misantrop, al final no te vida, no se li veu la vida , i
per lo tant la nostra bondat està en el servei als altres, en
qualsevol cosa que fem a favor de la família a favor dels amics, o de qualsevol
altre persona que en qualsevol moment requereix de la nostra
col·laboració.
Quan
mes s’enfosqueix l’ambient, mes hem de estar atents a la llum que
ens ve del cor.
A
vegades drets i deures, no es compleixen de manera
escandalosa. Una de las grans injustícies es el
desnonament, quan et fan fora de casa teva, et quedes despullat.
Potser que a la nostra societat ens em endeutat massa però quan
et quedes sense feina perquè els contractes son en precari, i ja no
pots pagar els deutes, ve el banc i et fa fora de casa perquè aquesta quedi ha
la seva disposició, per un altre llogater o comprador, Cercant els
interessos de la banca, i la banca també ha posat uns interessos que encareixen
molt els crèdits.
Jo
estic creant un mon millor, i això es el que cadascú de
nosaltres intentem fer.
Si
no te agrada lo que reps fes atenció a lo que estàs
donant.
Que
reps dels altres? Lo que et correspon, o no estàs content? Fes atenció a allò
que tu estàs donant, i a les hores potser allò que ells facin per tu
correspondrà a allò que tu dones.
Donar
es una manifestació d’allò que tu ets, dels teus valors , i de les teves
habilitats i al manifestar això hi haurà qui acceptarà els teus valors i les
teves habilitats, però si això no ho demostres a les hores et venen les coses
de fora sense encaixar amb tu, això es la interpretació que faig d’aquesta
foto.
Quan
no som capaços de canviar una situació ens trobem davant el desafiament de
canviar-nos a nosaltres mateixos i moltes vegades això es veritat;
em de canviar. A veure com afronto tal situació o tal altra i jo segurament
tindre que canviar una mica la meva mentalitat i afrontar la cosa
des de un altre punt de vista, a les hores trobarem una sortida per una
situació que ens te desconcertats.
Aquesta
foto la he posada aquí perquè crec que es molt significativa ens dona motiu per
xerrar una mica sobre la situació actual nostra. ¿Perquè tenim guerres? Estem
governats per una elit de psicòpates que posseeixen els bancs, controlen els
governs i els mitjans, ells financien ambdós bàndols de la guerra, es lucren i
creen el consentiment; es molt dura aquesta frase però ho podem
constatar.
El sentiment del públic es en favor de la pau.
Aquí
a Espanya tenim la fàbrica d’armes Santa bàrbara, que es la que subministra a
tot el mon Àrab, a traves de Aràbia Saudí, ells van subministrar les armes en
la guerra dels Balcans... El ministra de defensa que es el Morenés n’és un dels
amos. I sa majestat Felipe VI es un dels principals propietaris de les
fàbriques d’armes, el rei esta ficat en negocis del petroli amb el països
àrabs, no sols cobra el sou de rei aquí a Espanya del
erari públic sinó que a mes a mes te un munt de negocis,
i han dit que te mes d’un 40% de IRPF.
A
mi no me importa la política jo també, ho voldria tenir, pero això manté la pobresa
d'altres .
Ell
es rei perquè te molts contactes molts negocis i moltes
complicitats sinó l’escolliria el poble i ja no seria rei.
No
hi ha res a fer perquè hi ha una majoria de gent que ja li està be hi son
perquè els deixem fer, si que hi ha res a fer, en la cosa pública, ens hem de
posar d’acord. Jo crec que no hi ha res a fer en absolut.
En
la situació actual una república no es pot posar en
marxa ara, ¿No va caure el rei en les eleccions del 31? Es
necessitaria el 90% de la població espanyola. Estem en context diferent però si
hi hagués una majoria.
Els
que em vingut aquí ja n’estem convençuts de tot això, el problema es com
escampes això, es necessita una forçà social que pugui fer pressió en això.
Aquest dibuix vol dir que se en foten de la justícia i que la justícia de ells,
veieu? està amb un ull destapat, la tirania se està rien de la justícia, però
la justícia diu de que riuen aquets.
Entra
al casal que vulguis, entra al centre cívic que vulguis, i veus que la gent que
venen cada dia a bars centres cívics... el 90% son ignorants, dic et
felicitaria.. a mi no m’importa la política sinó la persona , per exemple ¿
estàs casat? No.
Una
abraçada canvia d’actitud . Tinc una amiga que amb una abraçada
vàrem restaurar la amistat.
¿estàs
acomodat o ets feliç? Dons dona el cas que la majoria estan acomodats però no
saben que es la felicitat, vegeten, no produeixen ni un bri nou de vida.
Un
podoleg em diu: Jo escolto diversos canals de TV. I així tinc una
visió mes amplia dels fets. D’altres es que no fan res, ni van a
escoltar un concert, una xerrada, al que sigui ni que se equivoquin de porta,
es que ni això, no parlo nomes d’aquest centre , he anat a 40mil i a un
geriàtric, he fet de podòleg, a molts casals d’avis, i la immensa majoria Jo
diria que hi ha molta gent que es dedica a matar el temps, no se
aprofiten les possibilitats que s’ofereixen, no, aquí com a mínim es
dediquen a passar la estona i ja està.
Jo
vinc aquí, però casals , geriàtrics.. estan plens de gent que no se interessen
per res.
Com
val igual el vot de un ignorat com el de un científic. Com sempre hi
ha mes ignorants guanyen en vots.
No
aquest tema sinó qualsevol situació similar; imagineu-vos la situació d’un
país, que n’hi ha hagut molts, però per exemple a Sudàfrica una
discriminació que va trencar-la. Hi ha molta gent que no l’interessa
res perquè això es lo que interessa al poder, hem de respectar. Hem
d’ajuntar-nos amb els que tenen una idea de societat, mes avançada,
justa, mes progressista, que es garanteixin els drets, hi ha molta gent que
entén les coses de una manera i altres no.
També
hi ha una cosa que cada u ha de escollir: la vida que vols tenir, o hauríem de
ser lliures per escollir el que volem també hem de respectar que hi
ha gent a la que ja li està be la seva vida, però crec que hem de tenir una
porta oberta i aquí es el que crec , el que avui fem perquè qui vulgui pugui
entrar, un dia pot ser aquí , un altre dia una altre cosa un altre dia anirà a
casa i dirà ja en tinc prou. Es compromer-te en allò que vols i decideixes.
Lo
que no va be es quan un diu: Ja s’acabà, això no va be, i t’envio els
antidisturbis per matar la iniciativa popular.
Això es
una manipulació de la democràcia molt barroera , però es fa molt a tot arreu,
aquí som mes cues, però els del broc gros fan, i ja t’ho faràs.
Ens
fan jugar al joc de la democràcia però corrupcions i trampes n’hi ha agut a tot
arreu, tenen retingut aquell que va fer públics els contes de molta
gent , i això no es un problema judicial es un problema polític. Es la revenja
.No se quants segles fa que la justícia diu que l’estat no ha de fer
revenja , i es continua fent. El llibre
de la república ja diu : Quan un país està dirigit per un imbecil es que
aquells que l’han escollit també son iguals.
Fa
a la vora de tres mil anys que es va escriure això: “Feliç l’home que no es
guia per els consells dels injustos, ni els camins dels pecadors ni s’asseu en
companyia dels descreguts, i estima de cor la llei del Senyor, medita les lleis
de nit i dia.”
El
problema aquí es, quins son els consells dels injustos, com es pot escatí qui
es el just i qui no , la segona diapositiva que hem posat aquí es
aquella que definim que es justícia: Justícia es fer el be desinteressadament
en favor dels altres.
Criteri
per fer justícia: mira quines son les necessitats dels altres discerneix,
separa de lo que es correcte de allò que es incorrecte, pot ser consultant a la
teva consciencia, te molta importància la consciencia de cadascú, d’una manera
sincera i oberta, i a les hores sabràs que es just i que es injust, per tu,
fent aquest raonament.
¿Com
li faig canviar d’opinió? Crec que ens hem de exercir en una mirada
introspectiva, i veure dins nostre que hi ha de just i que d’injust.
“No
me creas si de algo te hablé, pero si mi vida es para todos, entonces creeme.”
Una
frase de Elder Cámara , va dir: “El mon està al reves, los que aman
no creen, y los que dicen que creen no aman.” Obras son amores y no buenas
razones. per el que fan els coneixereu La vritat a vegades fa plorar, i això
també pasa.
La
ignorància dona pas al fanatisme , el ignorant es el que no vol
saber,cal veure quin profit en pots treure de la teva vida.
Som
una mateixa espècie i si ens creuem entre nosaltres els fills son fèrtils això
defineix la espècie, si es creuen el burro i el cavall surten mules que son
estèrils.
Avui
m’han enviat un waschap d’una dona africana sobre el tema de les ablacions,
esgarrifós. En aquets llocs es impossible pensar en una altre cosa.
Als
estats del Missouri i Mississipí era lo normal tenir esclaus.
Vull
dir que hi ha tot un procés de las mateixes societats que ha de canviar, han de
escoltar hi ha de haver gent com Mandela, Luter King, Abraaam Lincol, com els
de aquí catalans, calen perquè canvií la societat catalana, però al
mateix moment poden sorgir uns Hitlerss o Musolinis , que van ser
escollits per el poble, gracies a la manipulació.
Ha
estat 20 anys cantant en una coral, de la adoració nocturna, a soles
pot ser una persona fantàstica però davant d’altres li riuen les gracies o si
crida la atenció a algú despòticament tothom calla, es un tipus de esclavatge,
Hitler ha sortit de aquesta actitud.
Dins
la historia de la humanitat estem vivint una época nova hi ha molts
llocs així, i això es un guany històric, que els que volem una cosa
mes arreglada estem per la mitat, en relació que la gent era mes mesella. Un
dels països mes avançats mes educats es el Japó on la majoria de la
gent serien capaços de donar la vida per el seu emperador, Hi ha un cost de la
cultura tradicional de la que ens cal treballar la seva evolució.
Aquest
últim punt que diu que la espècie humana sense moral no
se sosté : La Moral son les normes que la societat s’ha imposat per
poder conviure i tirar endavant, que no es la llei natural, que no son els deu
manaments, sols son unes normes que s’han imposat.
Ara la justícia , la ètica, es diferent, la
ètica es fonamenta en els valors humans en els drets i els deures.
La
moral de las religions monoteistes, la jueva per exemple va
ser deixada de banda per Jesús de Natzaret, en suport dels drets i
deures fonamentals de les persones. Després les esglésies cristianes han
recuperat una moral que a molts no els encaixa.
Estem
en una època que hem de mirar sobretot la ètica, reconèixer tot el que son
valors interiors i comunitaris nostres, reconèixer la escala que va des de els
mes fonamentals als mes derivats, això ens dona una llibertat que la moral no
te.
La
moral t’obliga a complir una sèrie de normes, la ètica no.
Prefereixo normalment parlar de ètica mes que de moral, el mon
actual se’n va cap el camí de la ètica i deixa de banda la moral.
Veig que la joventut fa el que li dona la gana , fuig de compromisos
establerts d’abans, i per exemple les parelles, tenen una
llibertat per canviar de parella, falta de tota estabilitat, estic
amb un home o una dona i si al cap d’un temps , no sintonitzem com pensàvem
perquè sempre surten nous aspectes que ens qüestionen en la convivència, veiem
que hi ha falta de sintonia , ens separem i me’n vaig amb un altre, per no ser
un reprimit sexual.
Avui
dia posar condicions a aquesta gent que s’ajunten , que no es casen, ¿Qui es
casa per la església als nostres dies? Ben poca gent. El meu fill es va casar
quan la seva nena tenia 5 anys i així d’altres, “Carlos tiene una
hija ,y estuvo muchos años viviendo en pareja sin casarse.”
La
moral de actituds, la cosa es quines actituds tenim davant d’una situació
concreta, davant de que el fill va d’ajuntat i no de casat, davant de que el
treball es temporal per ½ any i desprès espavilat, perquè la empresa
no vol contractes definitius; i qué em pagaran per el contracte que
em fan , si no em resol la vida .
Tot
això implica una sèrie de actituds de acceptació o de rebuig, per
ser moral hem de estar per damunt del que son costums i lleis emanades de
parlaments, no sempre a gust de tothom, totes les lleis humanes estan per sota
del que son els drets humans.
Això
ens porta a una llibertat responsable, no podem utilitzar la
llibertat al nostre caprici sinó que cal que sigui responsable, hem de tenir
aquesta mirada interior de discernir a nivell de consciència què es
lo que cal fer i lo que no cal fer, i tira endavant allò que cal fer. Això es
la llibertat responsable.
Prioritat
del amor i funció secundaria de la llei, depèn de lo que entenguem
per amor, amor es aquesta tendència nostra, això que ens surt de
dins de apreciar els altres , estimar-los, tenir i conquerir simpatia, i
amistats.
L’amor
es aquest moviment positiu en favor dels altres. Això es la prioritat del amor
i per això les lleis humanes son perifèriques al amor, el amor està per damunt
de les lleis. Aquí a Catalunya estem en això, no es un sentimentalisme sinó que
es allò que ens marca la consciencia cap a on hem d’anar, i els altres diuen
que per aquí no volem que hi aneu.
La
profunditat del nivell personal a base de despertar els factors
positius de cada individuo, això ho acabo de comentar , els factors positius es
allò que nosaltres ens sentim inclinats a fer, i amb lo que fruïm fent-ho,
perquè fruïm , uns cantant, altres fent dibuixos... fruïm d’allò que
ens surt del cor.
