“fer comprendre sentències intel·ligents,”
Paraules de Proverbis que ens porten a
reflexionar sobre el desenvolupament del
esser humà de manera que els mes grans cuidin del desenvolupament dels mes
joves els donin formació es a dir els donin les eines necessàries per posar en pràctica
les seves habilitats i els ensenyin a
manipular-les, considerem el mot eines en el sentit mes ampli, no sols
per oficis sinó per tota professió, en la llengua, en la imatge, en el estudi
de tota la natura, qualsevol cosa de la que parli la Viquipedia.
Fer conèixer la saviesa es farina d’una altre remesa, vui dir que això es una part important i necessària en el creixement de la persona, i en el mot saviesa s’inclou el desenvolupament ètic i espiritual , la capacitat de elecció, i saber la argumentar de forma:
coherent
adequada
i oportuna;
coherent perquè no entri en contradicció amb cap àmbit de la vida humana i social,
adequada perquè encaixi sense forçar-la en el lloc on s’aplica la decisió,
i en tercer
lloc oportuna s’apliqui en el moment convingut,
ni abans ni després.
La intel·ligència humana es capaç d’assolir els principis lògics o
pautes que regeixen la conducta humana en concordança amb la evolució de tot el
mon, però les nostres decisions no es poden escapar per la tangent si volem
mantenir la pauta, el ritme de evolució del mon, que ens està subordinat, però
no per mantenir-lo a interès de una persona particular, en aquest sentit tot el
mon material es un be comú i com a tal l’hem de tractar.
3 procurar una formació completa
que porti a ser just, recte i honrat
Si tot el mon , nosaltres inclosos, es un be comú ens
cal formar-nos en tots els àmbits de la nostra personalitat, de manera que
hagem après quin es un comportament
just, respectuós amb el be comú es a dir amb les altres persones i els
seus interessos legítims personals familiars laborals,
Dins el concepte de justícia que la persona està el disposar dels
mitjans necessaris per completar el
creixement personal i atendre els fills
en el mateix sentit, i donar a la
societat el treball que per vocació he escollit fer.
Coherent: la coherència consisteix en du a terme els
criteris exposats de forma ben coordinada, cosa que requereix seny i bon
equilibri en la persona protagonista, tan quan exerceix aquestes qualitats i
habilitats hom pot escalar
responsabilitats superiors en el conjunt social.
Digna: Tan quan mes proper hom es troba de la plenitud Humana, major es la seva dignitat; amb tot vull remarcar que per el sol fet de ser persona humana, esta equipada amb el cos humà capaç de totes les habilitats comuns a la humanitat com es el llenguatge, l’anima, la relació humana, la entesa, i l’esperit amb la capacitat de enlairar-se en el mon espiritual capaç de considerar que hi ha, qui ha creat y governa tot lo que hi ha , i entrar en el mon simbòlic, i el extracte de la filosofia o les matemàtiques, la analítica.
La veritat: que hom reconeix tan quan te una
confirmació interior d’allò que es correcte, es el nivell de consciència, de
reconèixer l’entitat de les coses.
4 Volen proporcionar sagacitat als
inexperts,
als joves, coneixement i prudència;
En el procés de desenvolupament de la persona tothom,
un o altre cop es troba bloquejat, com sense veure per on continuar , i amb la
impressió de que esta descepcionant a qui ha confiat en ell, resulta realment
frustrant, per això es parla de proporcionar Sagacitat als inexperts, es a dir
, que un expert acompanyi a estimular la sagacitat al novell per poder
respondre a les exigències de la societat.
La sagacitat pot conduir a la persona a ser imprudent, impetuósa de manera que en ocasions en lloc de tenir encert la esguerri,
necessitant com a complement la educació en el coneixement i en la prudència.
El coneixement
analitza la situació i pot escollir entre els diferents aspectes la
actuació mes apropiada, que pot donar un millor resultat, o pot fer menys mal.
El coneixement ens fa actuar amb sentit de responsabilitat, ens permet respondre el motiu per el que hem pres una o altre
decisió.
Finalment la prudència demana ser educada, per no fer
les coses de tabalot, fins i tot ben pensades, justes, però cada cosa al seu
moment, de manera que oportunament puguin ser acceptades per la majoria; la
prudència pondera com i quan afecten als demés les meves decisions, i quins
sentiments desvetllarà en els demés que poden ser d’acollida o de rebuig, la
prudència dons ens demana saber explicar perquè i quan hem decidit una actuació que els afecta.
“El savi que escolti a les persones que han estat
educades en la justícia, que son coherents, dignes, autèntiques, sagaces, entenimentades i
prudents, augmentarà el seu saber; i l’home instruït hi trobarà el
camí.”
I es que les persones que han estat educades
correctament en el tracte amb els demés escampen saviesa, i tan els que ja
comparteixen saviesa, com els que acaben la etapa de la seva educació per incorporar-se a la vida adulta, hi
trobaran el camí a seguir.
Quan les coses van per aquest camí la pau y la entesa
es produeixen espontàniament i la prosperitat els acompanya
“Fill meu, fes cas del mestratge del
pare,
no rebutgis la instrucció de la mare:”
Les persones amb llarga vida aporten en general una
experiència i bona voluntat a les noves
generacions al explicar allò que creuen, perquè ensenyen en funció del que han
viscut.
En una família
la prole si es assenyada farà cas dels ensenyaments del seu pare, tot i així hi
farà les seves reflexions per assumir tota la veritat dels ensenyaments que
rebé.
Vull remarcar que hi ha com un fil conductor que enllaça
les famílies a traves del temps així com van enllaçades les erugues dels pins
que cada primavera surten de terra i s’enfilen als arbres per aniuari.
Parlo de la successió en el temps que dona continuïtat
a la espècie, engendrant cada generació a la següent , amb el mateix afany que
cada any els arbres donen els seus fruits.
Així com la vida passa de generació en generació també
el desenvolupament de la persona en tots els sentits es reprodueix
en cada traspàs de generació; es aquest el deure dels fills de prestar atenció als pares,
perquè es reprodueixin en cada generació les condicions que necessiten per la
seva continuïtat.
La fillada, nens o nenes en relació amb la mare escoltaran
la instrucció que els dona, i la ponderaran; tindran en compte els matisos
particulars que hi posa segons la seva sensibilitat, així el conjunt de la
instrucció de pare i mare queda enriquida. Pare i mare eren abans els educadors
exclusius dels seus fills, ara la vida escolar aporta una amplitud de contactes
i informació que abans no existia, la tindran que contrastar amb la de la
família, i fer-se propi, allò que li val.
Es de esperar que els criteris mes fonamentals per la
vida provenen de la paraula i el comportament dels pares, i els altres mirar de
encaixar-los amb aquests
(DE S. Sol)
Per Jesús no ens lliura del judici ni les accions
bones o dolentes, ni el compliment dels deu manaments» «Tot això, per Jesús,
forma part del passat.» Déu és bo i no castiga: estima els homes i dones com un
pare estima els fills. «La Paraula de Déu [que s’encarna] serveix per a curar
la ceguesa i el seu Esperit ajuda a seguir endavant, lliurant-nos de tot mal si
la nostra voluntat s’identifica amb la d‘Ell
Amb tot Jesús just, ha d’obrar en conseqüència segons
la nostra conducta sigui o no, conforme a la seva voluntat.
9” com una diadema t’adornaran el
front,
t’engalanaran com els collarets.”
De
la figura humana el front es la part mes noble que guarda al seu darrera el
cervell el òrgan de mes noble activitat
y a on el home queda mes ben definit, i adornar-lo amb una diadema es un
reconeixement d’aquest lloc preferent,
es un honorar la persona en lo que la distingeix, i sobre el coll i la pell del
pit els collarets son un decorat que
assenyalen la persona distingida.
D’entrada
diu com, es un terme comparatiu, parlem
de la impressió que fa el fill quan es presentat en societat, ja amb el bagatge
de educació que li han donat els pares i això el fa respectable digna de la
mateixa confiança que el entorn social
tenia amb els pares i que invita a prosperar
Aquest
verset fa referencia al respecte i atenció que els fills han de tenir respecte als pares , i que queda recollit en
el 4r. Manament de la llei del Sinaí .La experiència unit al amor dels pares
per els seus fills, fa que aquests puguin
rebre i assumir la saviesa que els pares posseeixen i els hi transmeten.
Aquest
assumir lo que els pares li transmeten, fa als fills dignes de la diadema
signa de la saviesa , i els collarets
signe del prestigi, del ben obrar, de la responsabilitat assumida, en successió
de la generació dels pares, signa de festa i joia, quan els fills assumeixen la
llibertat de decidir amb seny sobre les responsabilitats de la vida.
Fill
meu, no et deixis ensarronar
per
gent sense escrúpols
sense
més ni més, paren trampes a l’home bo.
¡Que
fàcil es, quan tens una posició social, que t’afalaguin els aduladors! Tan fàcil com acaronar en el
cor aquestes paraules agradables, i créixer la pròpia valoració per damunt de la realitat de les pròpies limitacions, i
refusar la correcció fraterna. Els que te afalagant son gent que volen
destruir-te, per col·locar-se ells en el teu lloc o posicionament social.
“Gent
sense escrúpols” aquí el sentit d’aquesta expressió es de gent que no
respecta les altres persones , ni a Deu,
i passa per el damunt dels drets aliens, trepitjant-los; son gent que en contes
de complir els seus deures es dediquen a fastiguejar als altres, intentant
suplantar-los, Son envejosos, i insidiosos, en els que no se els pot confiar
res, perquè tot ho malmeten, i que per divertir-se preparen trampes al home bo.
11
que et diuen: «Vine amb nosaltres
i
posem-nos a l’aguait per vessar sang;
Seguim
amb la gent sense escrúpols i aquí es posa mes de relleu la seva malicia: matà
per fer-se amb els bens dels altres, ambiciosos a desdir. I així si no ha pogut
quedar-se amb lo teu t’invita a associar-te a ell per fer el mal: Posem-nos
al aguait, a veure a qui li trobem un punt dèbil per llençar-nos com llops sobre ells i arruïnar-los, per assassinar-los, vessar
sang.
Cal
tenir en compte que al nostre entorn així com hi ha gent bona col·laboradora i
respectuosa
També
estem envoltats de gent, que marginada, s’entregà al mals esperits que volen la destrucció de la nostra
societat i a vegades de manera molt rebuscada.
