El projecte de la propia vida normalment és la del que s'ocupa de les coses temporals:, és a dir crear família i procurar a les persones aliments, vestit, i, habitatge cultura i educació, salut, transport, organització social i justícia, oci, tant en sectors primaris com secundaris.
Tenim en consideració tot això vui parlar de allò que ens ocupa..
Cal una atenció especial per podem escollir la feina correctament, Per això quan treballem, treballem des de la atenciò a la consciència i som instruments de realització allò que conve a la societat. Sense buscar mes raons que reconèixer que les coses son així. El company al que ens podem adreçar com a treballador, és aquell que està al costat la major part de la seva vida, i parlar-li de tu a tu, de la utilitat, de l'oportunitat, de la compensació de la nostra feina, es positiu.
Però quan nosaltres hem escollit la feina, no progressarà, o distorsionarà altres sectors de la nostra vida com el familiar, espiritual...
Si desenvolupem la feina a l'escolta de la consciència es notarà en molts detalls, i en moltes coses sorprenents, propis de l'originalitat de l'interior de la pessona.
-Treball que beneficiï a la societat és el que amb interès il·lusió eficàcia i feina ben feta si vols digues productiva o rentable en favor de la gent, es l'únic que dona satisfaccio.
Per principi cada u ha rebut unes qualitats i temperament que l'àmbit social i familiar ha cuidat de desenvolupar, Perquè en el pla de conjunt hom, en el seu cor, m'ha vist situat aquí en les feines que estic fent, en l'entorn familiar, laboral i social en el que em moc.
I hom s'alegra de veure-m'hi situat a on soc, i del fet que jo estigui realitzant el pla d'amor i progrés per la part que em toca.
La interiorització i ghaver assumit el treball depèn fonamentalment de si he acollit el treball que em corresponia, o si jo amb el cor brut d'egoisme i vanitat he escollit allò que no em pertoca distorsionant allò que es correcte.
Quan un està en la feina correcta respecte a les diverses situacions i tasques com ve d'un cor senzill i humil la relació surt fluida sincera, i eficaç. Els èxits responen a allò que un fa perque s'hi trova no per merits. Segons feines responsabilitats i ambients el camp laboral pot ser motiu de continuades temptacions, quan neixen de la voluntat d'un mateix, pero cal considerar que sols es el servi que em tocava fer a la humanitat mai l'esca de la temptació.
En altres paraules: la feina amb aquesta actitud, és nota la professionalitat, no hi ha oportunisme, esperit de discòrdia, de competitivitat, o reivindicatiu sobretot quan un està ja en una situació de privilegi respecte a altres treballadors.
No treballem per ambició econòmica, sí, per poder viure del fruit del nostre treball, i la recta intenció en aquest punt es nota en què hom disposa dels diners responsablement i sempre en vistes a una utilitat positiva, no per aparentar, vanitat, o caprici, no per fugir dels propis complexos que en realitat nomes és mal dissimulen
Treballem per viure dignament, però aquesta paraula es distorsiona, i la dignitat a vegades ralla en el luxe, o el malbaratament. La dignitat està en un pare Damià de Veuster que mort entre els leprosos, la dignitat està en Jesús que mort despullat i malferit a la creu, la dignitat està en disposar dels recursos necessaris per complir com cal la voluntat de Deu. Tot allò que excedeixi d'aquí difícilment és justificable com a dignitat. La dignitat està en el cor senzill i generós no està en el sibaritisme i marginar.
Ens cal sempre fer llum sobre la verdadera dignitat de la vida i el treball, l'envergadura i qualitat del nostre servei és voluntat de dignitat autèntica.
Cal abordar el tema amb cor senzill pacient i generós que reclama el nostre treball.
Les relacions humanes en la feina: Normalment el nostre treball és treball d'equip, va coordinat amb altres treballs, altres feines, que altres fan, les conseqüències econòmiques també estan en relació amb les feines que altres fan. Que els costos siguin proporcionats a un intercanvi just de béns. Ni costos massa baixos que creïn opressió, ni tan alts que creïn privilegis, no ofegar el mercat ni per rebentar preus ni per preus inassequibles per públic que ho necessita.
Hi ha tasques i situacions que superen les nostres possibilitats: i és un bon punt per reflexionar i reconèixer aquestes situacions i saber-les torejar perquè a on nosaltres no hi arribem d'entrada despres sense saber com ho assolim, i allò que semblava insuperable s'ha superat gracies a fets providencials que hem de reconèixer. En l'empresa i les persones tot te un rerafons que va mes enllà de la voluntat personal de cada u, per les que la riquesa del mon arriba a les nostres mans elaborada, preparada per consum en una varietat de presentacions i utilitats meravellosa. És admirable aquella ciència que utilitza els homes per mostrar-nos tanta riquesa, a traves dels segles, però sobretot en el nostre mon, digne de apreci i de la nostra admiració. Digne de reconeixement ..
