Archivo del blog

domingo, 19 de febrero de 2023

la docilitat a la consciencia em transforma

 

La paraula de Deu que m’ha tocat personalment es “Fes-me dòcil a la teva veu , transforma tota la meva vida ”



Encara m’incomodava el no poder fer allò que creia, en una paraula la obediència a lo que se em demanava sense discutir-ho, ni qüestionar-ho, sense queixar-me, sense que em produís mal humor, sense que disminueixi la meva joia en el Senyor.

No fer el que vull sinó ser fidel a allò que les circumstàncies demanen.

La meva personalitat va per el darrera de les necessitats del meu entorn, es la etapa de la vida en que no puc oferir el servei a la societat que voldria, obert a tot hom, segons la mentalitat que he conreat tota la vida, sinó limitar-me al àmbit familiar, a la esposa que m’ha salvat dos cops la vida , i que la seva preocupació per mi li ha provocat el deteriorament, amb angoixa, amb la sensació de debilitat que requereixi un constant suport per part meva, un estar al seu servei en tot i per tot, no em deixa anar sol enlloc, sempre tinc que anar amb ella, perquè si jo tinc que sortir ella també al meu costat, si ella ha de sortir , jo tinc que sortir al seu costat. Si anem a comprar de alimentació, ella te configurats els seus gustos, i jo em tinc que emmotllar a ells, perquè tan comprant com cuinant ella farà com li sembli. Es veritat que programem els àpats conjuntament, però a la hora de la veritat, ella combina els ingredients com li sembla, i en les quantitats que li sembla, fins als extrems de tenir que menjar tres dies seguits el mateix.

Prendre vi en els àpats no entra en el seu ideari, i si entra en calçador, no es pot passar de ½ vaset. Hi ha plats que sempre queden exclosos, i que mai compartirà, si jo li demano, se em concedirà com cosa molt especial i sols per a mi, no ho puc compartir.

En la alimentació, en les compres, en la higiene, ella te els seus estocs particulars, cosa que m’obliga a mi tenir els meus.

En quant a la acumulació a casa d’objectes amb un valor sentimental, després de mes de 50 anys, tot l’espai està ocupat per els objectes, objectes que sols ocupen un lloc però ni abans ni ara ni mai tindran cap utilitat, allà estan en pla de museu. De natural el meu estil de vida es senzill i de pobre, amb voluntat de donar tot allò que em sobra als que ho puguin necessitat.

Ella prefereix tenir un coixí de reserves perquè si quedes viuda, pogués tirar de beta amb un bon nivell de vida, al estil de petit burges, ja que necessita de moltes coses personalment perfumeria, pellucaria, vestuari, calçat adequat a cada temporada ,higiene.

També ella es de gastar amb prudència, i de donar almoines de 1 euro als pobres que demanen per el carrer; no es el meu estil de tractar la pobresa, amb ingenuïtat, sinó amb recursos institucionals professionalitats que intenten resoldre el problemes de penúria social de forma més integral, i es aquí on jo aportaria recursos si res em frenés.

Un altre aspecte de la vida no coincident es la nostàlgia, la enyorança, els records de la joventut i primera etapa de la vida adulta; la evolució tecnològica i comercial de les últimes dècades no va amb ella, i s’hi ha situat totalment al marge, i això impedeix compartir, amb ella sobre les actuals estructures socials.

En Quant als aspectes polítics i de justícia del nostre país, no vol sentir parlar i s’oposa radicalment, al sentiment de identitat de Catalunya que malda per crear el seu estil de organització sociocultural amb plena sobirania, sense dependre de mentalitats alienes.

Així com Jesús a la creu va renunciar a tot, la família la evangelització, als apòstols , a la seva societat, al seu país, a la seva activitat quotidiana, no per fer-se la víctima sinó confiant amb el Pare que a la llarga seria alliberat de tots els mals criteris que l’arrossegaven, així jo no se a on em portarà aquest canvi complert de la meva vida, però se que serà per be en mans del Pare que es tot amor, testimoni de comunió i de pau i de veritat.

 

ES tiempo de ver la vida en positivo

miércoles, 8 de febrero de 2023

MIRADA SOBRE TURQUIA Y SIRIA

  Ante la desgracia de Turquia y Siria considero el perjuicio físico.  que produce un grave desequillibrio en la nación. Permitidme considerar la parte espiritual,de cada individuo con una conciencia personal  que en su último momento debe responder de su conducta, acudo al Dios que perdona nuestras ofensas hechas a él o a las demás personas   así como nosotros perdonamos a los que nos ofenden.

Eso me hace pensar en la multitud de culpas que puede haber en el corazón de cada persona, pero que como en el caso de aquel que fué ajusticiado a la derecha de Jesús pedirle que se acordara de él cuando estuviera en su reino, y por esa suplica Jesús  no tuvo en cuenta ni asesinatos ni robos, ni malos tratos que ese hombre hubiera hecho en su vida que le merecieron la muerte en cruz.

Analizo qué supone esta  frase para justificar la respuesta: El acuerdate de mi  cuando los dos esten muertos como puede acordarse? Cree que hay una nueva vida justa y feliz para los que aman la  justicia y la verdad, y que la actitud con que muere Jesús está fuera de como suele reaccionar cualquier persona, algo admirable y extraordinario que honestamente hay que aceptar; pero añade cuando estés en tu reino. 

En esta frase le acepta como Mesias  y participe de la naturalez divina; acepta tambien que Jesus ha sido crucificado injustamente.

Es todo eso lo que arranca la respuesta de Jesús; al reconocerse él culpable, acoge el perdon de aquellos a quienes ofendió, y no considera las ofensas que el hubiera recibido, ya que  más ofendió él que no le hubieran ofendido.

Así ese hombre se hace merecedor  de un perdon total; eso esperamos que haya ocurrido con la mayoria de los difuntos en esta desgracia de Turquia y Siria; gente sencilla que  no tenia nada que perdonar y que en consecuencia han merecido entrar a la presencia de Dios  en una vida feliz.