Notes del recer de Pascua

 

Jesús es paraula per comunicar-se amb mi , entrar en diàleg amb mi, que per això m’ha fet a imatge i semblança seva.

La meva capacitat de comprensió, de diàleg, de apreciar i de estimar i crear, es lo que es nota la seva imatge en el meu esser.

El nostre diàleg amb Deu  te 2 àmbits  complementaris:

1r. La creació, nom de Deu.

2n. La salvació, identificació amb   Jesús, perdó.

Compte que lo contrari es la soledat, el desconcert (no acceptar-se a si mateix, o no acceptar els altres), i la mort.

Allunya’m Senyor,  de trencar el diàleg amb tu, no em deixis sol, perquè reculo en el teu camí.

Ell sempre ha posat damunt meu la seva ma ; soc jo que visc ofuscat i no ho reconec.

Vull estar  mes atent, saber millor com te expresses en mi.

Me has teixit a les entranyes de la meva mare, i no em reconec com a imatge teva de manera prou conscient, perquè inclogui tot el meu existir, dubtes, incoherències, decisions preses per el meu compte, mancances en la escolta de la paraula.

¿I vosaltres que dieu qui soc jo? Se qui es per les obres que he reconegut d’ell:

-Experiència de salvació: Anar a confessar-me i experimentar immediatament una alegria desbordant.

-Estar sol en un recés i m’agafen ganes molt intenses de abraçar-me a  una imatge de Jesús crucificat , i experimentar intensament el seu amor.

-pregar per altres i comprovar com Jesús ha escoltat la pregaria.

-Enfrontar-me en nom de Jesús, al maligne en persones infectades i tranquil·litzar-les.

-Pregar per un ludòpata i quedar curat.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           -Pregar per una persona que rebutjava el seu cos i sortir-ne guarida

-persones que per la pregaria d’intercessió han quedat relaxades , com adormides.

Jesús humanitat de Deu.

Paraules essencials: La unió amb Deu depèn de tenir cura del germà.

Diferents conceptes bíblics de la mort:

-la física com fi natural de la nostra permanència a la terra.

-la mort violenta , no volguda.

-La mort per condemna, desgraciada.

-La mort de la comunitat  creient, o del seu representant.

- La mort per eutanàsia, o per cuidats pal·liatius, com a conseqüència de sedació.

LA ESCOLTA

 

La escolta ha de alimentar la nostre set de totalitat que portem tots en el inconscient.

Escoltant ens adonem de com pensa i experimenta l’altre persona.

Però ens hem de formar per saber escoltar, escolta que s’ha aprèn en la lectura de textos profundament humans com els de la bíblia i en la reflexió d’aquell. En els que es reflecteixen en el nostre cor hi trobem la saviesa del saber viure.

En les  reunions comunitàries  per aprendre a escoltar es llegeixen textos que ens ensenyen l’art d’escoltar i on cada u esplaia allò que porta al seu cor.

Tot allò que diuen les persones que aprenen a escoltar manifestant els seus sentiments i experiències ha de quedar secret en la reunió, i no fer-ne xafarderes o comprometent negativament a algú dels participants.

En els 1.000 anys de Sant Pere de les Puel·les,. S’ha mantingut la sincronització de sentiment i pensament de les participants en la comunitat i amb la comunitat de persones seglars que s’hi uneixen..

Al participar en aquestes reunions tinguem en compte que tots hem estat fets  el mateix fanc, però també amb la mateixa dignitat, i per els mateixos motius hem de gaudir de un  esperit fraternal en el que es fa fàcil el diàleg, ja que tots tenim els nostres errors , o depenem de les nostres frustracions, i en aquest esperit fraternal retrobarem la justícia y la pau.

A partir d’aquí construïm una societat mes sana, sense violències ni exclusions, però amb el sentit de pertinença a un poble.

DEU UNA CRIDA AL DIALEG (Gris 5-2-23)

 

Un a un podem ser assumits en Deu 

La totalitat del àmbit humà pot ser assumit en Deu, 

però Deu no pot ser assumit en plenitud per una persona humana

això ens aporta humilitat en el sentit mes pregon.

Maria deia :El Senyor ha fet amb mi meravelles: ¿quines meravelles ? 

1.-Fer-la plena de gracia, 

2.-la presencia de Deu en ella de forma permanent i plena segons la seva capacitat de Deu, 

3.-Deu que engendrà en ella de forma consentida un fill alhora diví  i humà, 

4.-donar-li un traspàs a la eternitat alhora de cos i ànima.

5.- des de la eternitat col·laborar en la salvació dels homes mitjança múltiples aparicions i fets impossibles a la iniciativa humana, com determinades guaricions .

6.-La universal pregaria de intercesió   que li atribuïm quan li demanem que pregui per nosaltres.

7.- La singularitat de la seva feminitat recordada per be al pas del temps  per totes les  generacions humanes.

Malgrat tot ella es declara com serventa de Deu, renunciant a tota la seva iniciativa i autonomia, secundant tan sols la iniciativa de Deu.

I es que Deu por assumir del tot a Maria però ella no pot assumir del tot a Deu perquè Deu es mes gran que ella.

Però el pertànyer a Deu individualment  no ens resta consciencia de ésser submergits en Ell com a col·lectiu, fonament de la nostra sinodalitat, i del paper que cadascú tenim en la comunitat humana i cristiana, mes amplis dels que la institucionalització que s’ha produït a traves dels segles en la Església.

Jesús va facultar als 72 que va enviar a donar a conèixer en seu missatge amb tots els mitjans necessaris per aconseguir el  èxit.

Fora dels estaments institucionals se estan donant carismes, gracies de misericòrdia que s’endinsen en la matèria dels sagraments institucionals, reservats a la jerarquia eclesiàstica.

Com actualment els nivells d’informació i de discerniment estan molt mes estesos, es fa necessari un anàlisi mes afinat de les competències de cadascú, i facilitar un ventall mes ampli del que ara està definit, contant que la gracia no està sotmesa als límits de la institució.

De tot això es dedueix que Deu  manifesta el que vol a les persones humanes, per la seva situació principal i es coherent que porti la iniciativa, nosaltres a canvi  participem del seu amor i de la acollida de la seva iniciativa; aquí es fonamenta la nostra interlocutòria amb ell,

Si hem estat infidels a la acollida demanem misericòrdia perquè Ell fet un de tants ha viscut tota la debilitat humana compadint-se així dels cops que defallim, restaurant allò que nosaltres malmetem, si em estat restaurats en allò que no se optés per les nostres forces, el sentiment que es desperta es l’agraïment, la lloança , la confiança, la admiració. 

El diàleg  amb Deu per una banda  te el cos de les nostres faltes i mancances,

 per altre el dels favors que li reconeixem, 

una tercera font de diàleg rau en la contemplació de la obra de Deu,  el diàleg respecte el nom de Deu, allò que ens demostra qui es Deu, la seva creació.

Una quarta es fonamenta en la esperança del seu regne

La quinta està en que es compleixi allò que Ell vol per nosaltres, aquí a la terra.

L a sexta que no faltin els bens de la terra per el nostre sustenta ment.

La sèptima que li mostrem com el nostre perdo condiciona el seu.

A la nostra debilitat es sumen les temptacions del maligne  per això conscients de que el seu pla sobre nosaltres es conduir-nos a bon terme , també el diàleg pot consistir sobre les ajudes  que necessitem per superar les temptacions.

O en últim terme aquelles malalties que no estan per concloure la nostre estada a la  terra també les parlem amb Deu.

José Mª Farré

LIBERTAD PARA AMAR

 

No puedes atender las necesidades de tu hermano,sin distinción de sexos, si no tienes una auténtica libertad interior, que no solo te permita atender a sus necesidades mas perentorias, sinó solventarselas cuando uno mismo no puede. Esa capacidad de ayudar y amar no es possible mientras uno no tenga la libertad interior que le permita con espontaneidad i sencillez ofrecer la ayuda que requiera, especialmente cuando hay que atender  ancianos, enfermos y  disminuidos.

Esta es la cercania humana  a la que hay que llegar por el amor universal, a la comprensión interior, del otro que te descubra aquellas necesidades que él no manifiesta, y que puedas atender como si te lo hicieras a ti, y en ello està tambien la aceptación de  tu ayuda, cuando haya una relación autenticamente  fraternal, sin secretos entre ambos, sin aprensiones ni temores a ofender la sensibilidad, ni acusacions,  la ayuda serà aceptada con gratitud y la dignidad de ambos respetada.

Hay otro factor  y son tus fuerzas para ofrecer la ayuda , si has de mover un paralítico impedido de movilidad, has de tener fuerzas y herramientas apropiades, sinó has de pedir ayuda a terceros, y eso entra en el amor fraterno; a  veces incluso hay que forzar un cuidado como es la alimentación, si el enfermo tiene pereza de comer por causa de las dificultades que tiene, o no quiere   moverse por pereza o dolores, o se abandona porque ya quiere morir; el amor afectuoso y respectuoso  que perciba el enfermo impedirà que se abandone, y acepte la muerte natural cuando llegue.

Otro factor es la experiència y preparación necesarias para atender a ancianos y enfermos como cuidador con resposabilidad, sabiendo lo que haces y para qué lo haces, observar los efectos beneficiosos y perjudiciales de la medicación  y comentarlo al medico o sanitario que lo atiende, saber interpretar de entrada las variaciones en mejor o peor de la salud de la persona cuidada, e informar al medico.

Permanencia de la humanidad en la tierra

 

El mayor reto que tenemos la humanidad es nuestra permanència en la tierra. De ahí que la funcion generacional es gratificante y a la vez requiere la màxima responsabilidad, somos individuos però no podemos existir sin la colaboración de otra persona al inicio, y del conjunto de la humanidad despùes,  necesitamos vivir en Sociedad trabajamos para otros y recibimos de  ellos  la recompensa de nuestro Trabajo.

La educación los primeros años de vida va orientada a saber vivir y convivir, y cuya actividad se orientarà en beneficio de la comunidad y propio como miembro de la comunidad.

La guerras se originan cuando un pueblo pierde ese equilibrio y en lugar de buscar el beneficio común, le estorba el opuesto e intenta eliminarlo para imponer su ley. El conjunto de la humanidad no puede tolerar ese despropósito, y se opone a él.

Por otra parte hay que saber repartir equitativamente la riqueza de los  pueblos, Si a un pueblo le faltan bienes de subsistència, otros le tendran que subministrar dichos bienes a cambio quizás de otro tipo de riqueza que este pueda ofrecerles, y de la que esten faltos aquellos, de manera que el valor que unos ofrecen de sus excedentes sea semejante a aquello con lo que les recompensan  los otros.

El pundonor de ser pueblo predominante es una aberracion, y suele mostrar la deficiència de no haver sabido negociar  adecuadamente con los demàs, cada pueblo tiene su propia riqueza sinó en la superfície en el subsuelo, o en el mar adyacente, y en eso los habitants de cada lugar han de acomodarse para subsistir, de lo contrario se producen las grandes  migraciones dificiles de suportar por los pueblos acogedores que tienen un major nivel de vida,  però que tienen dificultad en integrar a la población sobrevenida.

No quiero ser extremista  pero me es facil entende la actitud de aquellos pueblos que consideran de máxima importancia la generacion humana  forzando el aparejamiento entre hombre y mujer,y vivir en situaciones dificiles en las  que se produce facilmente una merma  considerable de individuos .

Al revés que otras sociedades partidarias del aborto porque pretenden limitar sus nacimientos porque ya estan satisfechas con las condiciones de vida de que disfrutan.

Bien, pues hablando de la generación humana,la pareja debe disfrutar en la cópula y deba saberla hacer de la manera más gratificante y más natural como lo que es uno de los actos mas primordiales de la vida, a partir de la adolescència,la persona ha de ir aprendiendo el funcionamiento de los organos sexuales,  y no està de mas atender a vídeos y peliculas que informan detalladamente de facilidades y dificultades que se encuentran en el mismo, para lograr que se produzca el orgasmo en el  momento adecuado y simultaneo, para ello hay que ver observar conocer y tocar los organos de la pareja, y detectar cuando las condiciones son las apropiades  para completar la unión intima. Actualmente hay gavinetes médicos que informan y solucionan los problemes que se pueden presentar en las actuaciones más importantes  de la vida personal.

Talibanes , musulmanes ,judios, etc son los mas protectores,de la generación humana, pues protegen a las mujeres,para que los aparejamientos sean con el hombre que se les  asigna, garantizando engendros seguros, y ella así se dedique casi exclusivamente a la maternidad y a los Trabajos que de ella se deriban, es una concepción de la vida y Sociedad de la que en occidente nos hemos alejada demasiado.

 El enpoderamiento de la mujer  su liberalizacion laboral, su autosuficiència, disminuye la atención a la prole y al hogar familiar, al igual que la poca solidez de la pareja en un hogar común y una economia común en un amor bien consolidado, nos distrae de lo principal al multiplicar los afanes de la vida, el Trabajo, el ocio, la moda, la tecnologia, atender independientemente, al hogar de uno y otra , limitar los hijos a uno o dos y tardiamente en defensa de una vida laboralmente activa para ambos, però eso nos lleva a pocas relaciones sexuales en la pareja  a proliferar en abortos a una disminución de la población activa, que no llegarà a  a abastecer a los jubilados ya ancianos.

Responsabilitats preferents i encontre de civilitzacions

 

La gestació i la criança dels fills es el major servei que la dona pot fer a la humanitat i mes dilatat en el temps, per això ha de acceptar tan com sigui possible la copulació amb el marit, a qui aquest acte també li dona la major dignitat, en quant ofereix la creació de  nova vida i vida humana, la de mes qualitat que hi ha en aquest mon.

Tan del home com de la dona tota altre activitat li ve al darrera en importància, i ve al servei de la activitat principal que es la generació humana.

 Hebreus , musulmans i altres religions ho consideren així; ni els cristians de occident , ni agnòstics ni ateus ho consideren igual.

La dona ha de festejar altres formes d’apoderament, autonomia, independència, dedicant-se a altres activitats de tipus laboral i econòmic, ambicionant càrrecs de responsabilitat a empreses que les absorbeixen  la activitat que tindrien que dedicar als fills.

En la situació actual es bo que el marit comparteixi amb la muller les responsabilitats familiars, i de la llar, posat que els dos tenen feina remunerada fora de casa, i que generalment els es necessària, tenint en compte la complexitat de les necessitats de les vides humanes , en la societat actual, envoltada de aparells i tècniques, que li fan la vida mes lliure en les necessitats primàries :alimentació, descans, manteniment de la forma física, higiene, relacions afectives, humanes en el temps lliure i de oci.

Aquesta situació actual al occident, frena la adquisició de fills, i queda empobrida respecte altres civilitzacions i cultures mes primitives, cosa que produeix un descens relatiu  de la cultura occidental, respecte a les cultures  existents en països menys evolucionats, que tenen molts mes fills, que surten endavant com poden, però que a la fi son competència que ens omplen les terres amb la immigració al pobles d’occident, fins que dintre de poc ostentaran el poder entre nosaltres,  i ens forçaran a sotmetre’ns a les seves lleis.