LAS 3 GENERACIONS

Transcripció de una tertulia feta al centre cívic:

1ªGeneració valor de viure del propi esfor.

Treball, honradesa, austeritat,previsió, generositat; desenvolupa industria i grans empreses.

Treball com oportunitat  i porta de un futu millor.Construccio de la societat del benestar.

Ajuda a casa dels fills adults.Vacances compartides , barates i properas.

Que els fills no pasin per les estretors dels pares.

2ª G Viure dels pares essent adults. Problemes de especialitzaciò i recerca de feina adecuada. ¿La evolucio tecnologica que hi te a veure?

El nivell de confort establert porta al endeutament.(cotxe per feina, habitatge car,cuina,forn, nevera,rentaplats,rentadora,secadora, PC, internet, tele, llum, gas, aigua corrent, calefacció, telefon, aparells de audio).

3ª G. Canviar el movil per tenir mes aplicacions o una pantalla mes gran , aplicacions que no utilitzaré. Acumulo,PC, llibre electonic, tablet,  movil. Aspiro a la casa controlada electronicament.

Luxes? (cotxe luxos, yot, habitatge, festes). Viure de credits endeutats per demunt de  les propies posibilitats. Malgastar, ingenieria financiera banca, ho vull tot ja, papa donam. Pasem de la alimentacio sencilla a quedar be  amb plats i vins molt selectes. Fardar de endeutament. Omplir facilment la butxaca,especulacio, corrupció.

TERTULIA SOBRE LES TRES GENEACIONS.

Ara anirem a reflexionar sobre tot aixó al voltan de la taula mentra  fem un pica pica.

Prego que parlem en positiu.

la trampa de molta industria, ejem. Electrodoméstics, que consumim generalment, es fan per que puguin durar un temps determinat, 4 o 5 anys, i aixì sostenir un mercat que segueix fabrican lo mateix, sense millores, per esgotar la inversió feta, i el producte surti a mitat del cost inicial. Els grans negocis estan fets a base de enganyar al poble.El tenir que anar cambiant els electrodomestics, en uns terminis marcats per la industria, es un dels elements que han provocat la crisi.

En l’habitatge está clara l’especulalció: Si el cost es de 10 es ven per 20 aprofitant-se de la necesitat del comprador, i despres si no pots pagar els terminis el banc se et queda l’habitatge.

Sobre les subvencions de Europa a Espanya des de el 1985 fins el 2010, ens han donat uns 350.000.000.000€ per el nostre desenvolupament. Catalunya ha contribuit en el mateix termini amb 650.000.000.000€

¿Com s’han administrat aquets diners  perque fosim el mes rentables posible? Cal demanar comptes als diferents governs del estat espanyol que em tingut en el periode, així com dels diners que ens han donat per el rescat dels bancs, i que no han repercutit en el benestar del poble.

En quant al inserso per a matrimonis allà ens hi juntem.

Alló que está pasan amb la  meva nora quan acabá la carrerra.Vaig anar a fer-los parlar sobre com cobraven de la empresa: una mica  per  compensar costos i una altre mica  per cobrar en negre, cobrabem en negro lo que feien, i aixo el cap de la empresa ho deia amb la  boca ben plena. Y tenia una inmobiliaria i  tres casas, ara ho regenta el fill.

Ames del sou el sobret, el qual  suposa que declaraban sous por sota del cost de la nómina i per lo mateix la seguretat social en sortia perjudicada.

Crec que els preus han de ser proporcionals  a les necessitats de cada u, es clar que un dels principis es que les empreses  necessiten acumular uns diners per ser competents respecto a les altres del mateix ram, per la investigació e innovació ,incrementan el patrimoni de la empresa pero no per  enriquir-se personalment.

Aixó de les cortines tan fa . Clar pero la meva  consogra las ha fet per la meva nora, pero no em refereixo a la col·laboració puntual entre pares i fills, es tracta de que sisitemáticament els fills no visquin a costa dels pares.

ES discutible el que entre tots hem arruinat el païs , y que el païs es fantástic i  tambe es discutible.

vull confesar-vos que quan jo vaig treballá a la empresa privada el meu sou, com a molt, era la mitat de lo que vaig cobrar despres com educador social depenen de la Generalitat. Hi ha una desproporció. ( El cost per adolescente resident en el centre es va multiplicá enormemente, crec que la Degaia no encertaba  en la correcta gestion dels centres en comparació del rendiment que  en funció de la  seva educació s’en treia, por la aplicació d’unes normatives que no se ajustaban a la realitat.)

Tothom volia entrar a treballar a la Generalitat. No tothom pot entrar a treballar a la Generalitat, un  meu nebot fa 16 anys que treballa a la Generalitat i encara no está fixa.

Parlo del año 52, quan el meu marit cobraba una miseria, despres ha estat millor, les primeres festes de Nadal  que he passat, el sou el tenia en un calaix de la taula. Cadescú ha fet el que ha pogut i gracies que avui estiguem aquí.

Jo he estat callat perque he intentat situarme pero puc parlar per estar tota l’estona xerran.

Tinc un net que te la teva edad, la gent jova parla de la seva experiència.  Parlaras de que quan  et vas casar tenia la casa posada amb un televisor amb un rentaplat, o rentadora.

No me he casat encara per lo cual aquestes previsions no hi son, be al pis de solter si que tenia rentadora i 4 coses mes , pero no estaba totalment equipat. Fa 18 anys que visc en parella.

 la meva jova va viure 25 anys, i va

Abans de seguir endavant vull veure quin es el plantejaments dea tertulia perque veient la presentacio i tot aixó, tinc una disjuntiva.

Entenc el plantejament global i el compateixo , pero baixant al concret hi ha una serie de palntejaments que no comparteixo.

Jo soc de la segona generacio els meus pares de  Castelló i Hosca han deixar les seves terres per questió de necesitat, i per buscar-se les garrofes, i han treballat moltissim, i jo que soc el tercer fill no es que ho hagi trobat tot fet, pero  tenim un problema en la tercera generació, i ara ja ho podem dir, que no viura millor que els seus pares.

I això ho tinc clar perque tinc una filla de 15 anys un de 9 i un de 3 anys i em sap greu i em dol.

Com Observador de la societat tinc diverses visions d’això.

¿Com s’ha comportat la nostra generació perque ho tinguin pitxor els que venen al darrerra?

¿Com ha canviat el ambit laboral , especialitats profesionals , unes que han desaparegut o han quedat com testimonials, i altres  de noves que han aparegut.?

 La capacitacio laboral de gran nombre de persones  que treballen en precari, que no sembla posible millorar-la, i la única sortida laboral  es de peons o manobres en la construcció o en la recollida de productes del camp, per l’alimentació, i la venta ambulant ...

¿Com millorem la productivitat i el mercat per una millor compensació económica del treballador?

Per això aquí a Catalunya pensem que hem d’anar a la societat del coneixament. La societat que inventa que troba nous recursos, que crea nova industria perque tingui sortida laboral la gent que ve al darrera. Catalunya es un païs amb pocs recursos naturals, peró ha estat capaç de ser el primer de l’área mediterranea d’industrialitzar-se, i ser rentable.

Una altre cosa es que La meva generació, Jo estic ajudant els meus fills, perque la meva pensió em permet viure a un bon nivell, pero no tinc despeses de coche, el pis de propietat amb les despeses mínimes , els serveis , internet i telefonia els minims necesaris. Alimentacio sencilla.etc. No tinc despeses amb viatges al voltant del mon com altres jubilats.

El meu fill va possar una fruiteria  i a banda i banda e’instalaren peersones procwdents dels països arabs i si el meu fill venia la fruita a tres los otros a dos;amb aquesta competència va tenir que tencar i es va tenir que posar a a sou en una empresa de Nates.

Els germans de la meva nora, que no se d’on vingueren, li van fer la vida imposible i no ha pogut seguir, i al fill i la seva familia sols els he tingut que ajudar en això.

Els meus pares, Van comenzar a treballar; quan vaig venir aquí al c/. Mora d’Ebre,  el meu marit era un teixidor, feia boses, i aixì varem pujar la filla, amb 46 anys. Viuda desde els 40.em vaig  posar a treballar amb 4 fills que tenia.

Jo vivia amb els meu pares sempre,amb una casa que el meu pare va fer  i ara fa 20 anys que va morir i em va deixar a mi la casa, i ara jo tambe ajudo a la meva filla. Com que li va agafar el ictus i ella es va quedar viuda amb 32 anys,  dons ara la tinc cada dia a casa meva, ve a dinar i em dona uns diners perque jo cobro poc de pensió, perque en aquells anys en que va morir el meu marit la pensió que em va deixar era baixa, perque a la vidua li asignen la mitad de la  que correspon al marit, essent així que les despeses de la casa i manutenció continuen augmentant de cost i els ingressos no.

Amb el relat de la presentacio no hi estic d’acord encara que si amb el fons,  perque culpabilitza la 1ª generació perquè es dedica, tan com pot, a que als fills no els falti de res.

Qui no s’esforça o no aprofita les oportunitats que te, tindra les seves consequencies. Si fem l’anàlisis a nivell global ens podem trovar amb molts paralelismes.

A Espanya no ha pasat res que no hagi pasat a nivell internacional , pot ser que perque vam tenir una guerra i un dictadura en alguns aspectes ens ha retrasat el canvi.Tots els mecanismes ho facilitan.

Jo per exemple em vaig comprar un pis molt econòmic, i es on continuem vivint,  malgrat tot van pensar que el meu marit i jo treballariem tant quan puguesim per surar; pero el pis es la nostra vellesa, si demà ens passa qualsevol cosa als dos i els fills no ens poden cuidar, perque treballen el dos en un horari molt llarg, de les 8 del mati fins a les 8 del vespre, i si no em pot cuidar a mi, no puc tenir una persona que em cuidi, en canvi si el banc em pot donar uns diners a canvi que els deixi el pis quan em mori, aixó em permet continuar vivint dignament. Penso per mi donç, que el pis es com una guardiola.

La funció del pis no es ser una guardiola,  sino tenir un sostre, sota el format de familia que vulguis, la finalitat del pis es viure-hi. Ni es per invertir ni per ser guardiola , ni solució per el futur, ni per especular, comprar-lo per 20 i vendre-l per 30, el problema es que es permeti aquesta especulació.

Nosaltres el varem comprar 1.500.000 pts.la seguent venta del inmoble va ser per 18.000.000 i la tercera per 45.000.000 pts.

La cosa está en el poder adquisitiu de cada u, quan traballaba en la privada el sou era baix, perque pot ser en funció que hi ha un baix rendiment, tambe en funcio de que l’empresari procura enriquir-se; i al entrar a treballar a la generalitat cobrava el doble;  aixó ens parla de un desajust entre la privada i la pública; el govern disposa dels diners que ha recollit dels ciutadans lliure d’Impostos, en canvi la empresa privada paga impostos per tot.

Tu has parlat de una pensió que no et dona per viure, No es el mateix quan entren dos pagas a una familia, la jubilació de la meva dona es la mitad de la meva.

Quan et quedas vidua, la pensió que cobrava el marit te la redueixen a la mitad, no ho entenc perque porta moltes despeses la casa no sols es tracte de una boca menys.

Inclus si tu tens la teva pensio et posen la disjuntiva, al quedar vidua, sobre cobrar la mitat de la pensió del marit o quedarte amb la teva. No pots tenir entrades per dos jubilacions.

La pensió sempre es un import menor al sou que cobraves, i a mes a mes d’aixó pagues impostos , la retenció de cada mes , que en part et retornaran al fer la declaració de renda.

No es tracta de fastigajar a la gent , sino de mantenir el estat amb les retallades als sous i pensions, perque hi ha un conjunt de serveis públics dels que disfrutes, atenció médica, serveis socials, etc. Que s’han de financiar  amb la riquesa que s’ha produit  amb el treball dels ciutadans.

El 21% del iba son moltisims milions, i carregan cada transacció del génere, en materia prima, en producte acabat a la venta al major, i en la venta al detallista, i finalment al consumidor del producte.4 vegades  es carrega i s’acumula  sobre el preu del génere.

El ajuntament que carrega el IBI sobre el habitatge, que any a any ha anat creixent  fins i tot quan els inmobles han baixat els preus, fins que generalment se ens ha duplicat.

Vaig tenir que anar al Clinic amb el meu fill mitja  perque  canviaba una dent que li feia molt mal i a la nit de tornada amb un taxi el taxista em va dir: la pujo a casa pero abans per aqui sols hi pujaba a les putes.

El 1962 la riera era riera, i Mora d’Ebre tenia que pujar-lo caminant fins la baixada Sant Marià. Ara el 87 i el Metro ens van molt be.

Amb la tarjeta reduida et surt a 0’40 € el viaje, i mès per qui la te gratis per tenir pocs ingressos .

Renfe tambe fa descomptes del 40% a jubilats amb la tarjeta de la Caixa, perque un cop al any anem a veure la familia que tenim por la resta de Espanya.

Els fills tenen tots el seu pis propi menys el gran .

Estem parlan de la nostra situació actual.

El mes gran problema es lo que ha dit el Robert : Els que venen darrera nostre com viuran. 

La vanalitat dels twits que la gent se els creu, i es repliquen amb abundancia, els virals,  i cada cop mes l’accés d’informacions ens fan perdre el nort.

Com que no podem fer res ¿ perque preocuparnos?

Abans de marxar de casa dels meus pares al 20 anys, un dia discutin amb el meu pare, li vaig respondre jo: ara he treballat amb mes feines diferents que tu, amb 21 anys habia passat per  bastantes empreses. Ell casi tota la vida en la mateixa empresa on va anar aprenent , on va anar creixent amb responsabiltats.

A mi la feina que mes m’ha durat igual ha estat de 5 o 6 anys, i no em considero un mal profesional , he cambiat per voluntad propia,  per remodelació de la empresa, perque volia fer un canvi de tipus de feina.

En això jo soc de la segona generació, i la principal diferencia es que, hi ha mes contractes pero de menys hores i de menys remuneració, amb les facilitats que hi ara per fer i desfer contractes laborals , i si mirem el conjunt  la masa laboral es igual que fa uns anys i la masa salarial es inferior a la de fa uns anys. Tot plegat els exits que proclama el govern de Madrid son falsos. la feina está mes repartida , peró repartin miseria.

Jo vaig ser contratada al col·legi Reina Elisenda fin a la jubilació el any 2000, i la meva feina era el menjador del colegi, donar el dinar als nen, fregar el plats; ara la cosa no funciona aixì.

La empresa on treballaba el meva filla van anar tancant les sucursals de tota Espanya, fins que va quedar sensa feina i gracies a Deu que ha trobat feina de telefonista en una empresa auxiliar del banc Sabadell, i amb 51 anys gracies que es pugui jubilar amb aquesta feina.

A la primera generacio si algú l’acomiadaven tenia a veure amb la seva a actitud davant la feina, actualment te a veure amb decisions estrategiques de la empresa, i no te res a veure amb la qualitat laboral de la persona, si al final s’han de reduir dos treballadors pot ser qualsevol independentment de la qualitat profesional, pot ser tambe si aquell lloc de treball es mes o menys imprescindible per la empresa, i a lo millor qui ha comes l’error es l’empresari. Es com amb l’assumpte dels pisos.

¿El model de mes esforç en la feina creieu que es el millor model? No.

Treballar menys per treballar tots no es solucio perque aixo vol dir treballs en precari, poques hores i poca remuneració.

Lo que cal es crear mes feina i de qualitat que per el seu rendiment pugui ser ben remunerada.

¿L’objectiu de la vida es treballar?

Una de les coses bones de la vida es treballar, entenent per treballar aquella feina que hom fa a gust en favor de la societat en que viu, i de la que reb la compensació remunerada per cobrir les despeses que necesita per viure dignament.

Aixo te un punt de generar frustracions: jo soc disenyador grafic, i soc politic i estic aprenent , i apendre en una cosa fantastica i maravellosa.

Catalunya amb 7.500.000 entre politics i desenyadors grafics no funciona, calen forners, repartidors de pitzes, i t’aseguro que hi ha coses de la meva feina que no m’agraden; a mi se em fa molt dificil que la persona que es dedica a posar llaunes a estanteries de un supermercat disfruti amb la seva feina, per ser igual que estic treballant jo, o persones que estan en una mina.

Cal distingir entre feines creatives i feines no creatives, pero de fet hi ha moltes mes feines no creative que creatives. Una persona que estigui posant cargols en una cadena de muntatge, o que estigui vigilant que s’hi posi aquesta enganxina en la cadena de muntatge, cal veure si les feines que fas et compensen personalment o no, no parlo sols de la compensacio económica sino si aquella feina t’ajuda a realitzar-te com a persona.

Vaig començar a treballar els 14 anys , fa 30 anys em va sortir la oportunitat de ser educador social en un centre civic , i ho disfruto; encara que tambe he passat moments de crisi i de depresió, encara que tambe amb altres feines, i hi fa molt el temperament i caracter personal.

Visc amb la meva companya des de fa 30 anys, tinc un fill legalitzat, un cop tens la persona amb la que t’etens, veus que la teva vida te sentit, ja m’avia resignat a la feina , dic: accepto això perque no tinc mes remei, pero quan em va sortir la oportunitat vaig ser valent i em vaig tirar a la piscina, deixo un treball fixe gris en una empresa grisa i ho vaig deixar per treballar en quelcom que no sabia com m’aniria, era voluntari al meu barri con el Barrau aquí amb l’associació de veins. I quan es van començar a obrir centres cívics arreu, i va sorgir una generacio de gent dedicada a això, jo m’hi vaig enganxar, vaig anar a la universitat i era el yayo de la clase, pero vull dir que un pot dominar la situació; ara aixó es complicat ho dic perque el meu fill es ingenier electric, tot just titulat, ara está treballant a mitja jornada, está esperant unes entrevistes a la Seat illusionat per poder-hi treballar .

Som de la generacio que el meu pare no em va donar estudis universitaris, els estudis me els vaig pagar jo treballant i estudiant,i nosaltres sí  volem i podem donar estudis universitaris als nostres fills.

Som d’aquesta generació del mig que també ho em passat dificil, peró que amb força de voluntat hem tirat endavant; hi ha gent que no ho ha soportat i ja no son aquí.

HI ha molta gent que ens deien  a netajar escales , i responien jo mai a la vida perque ho consideraven humiliant. Jo amb 55 anys  va morir el marit , i si vaig estar disposada a anar a netajar escales.

Estudiaba i treballaba en una ferreteria, un familiar em pagaba el Col·lego Sil de pagament, al meu fill i ara tambe es ingenier i el net ho es de avions i está treballant a Madrid que li ha sortit una feina, acabada la carrera amb 24 anys. 

Es tracte que ens sentim particeps  i colaboradors  del resultat final del conjunt de les feines d’una empresa  per oferir un producte acabat que produirá un benefici a la societat, o que ha facilitat una acció comercial.

Corre no obstant  el criteri  que treball es una activitat laboral per conta d’altri o com autonom obligada, en funció de una remuneració económica, on no es te en compte si reporta un benefici social  o si la activitat representa una realització personal, o si la remuneració ha de representar una acumulació indaguda de riquesa creant desigualtats socials .

Hi ha hagut 4 o 5 persones que m’han dit em sap molt greu  pero no puc venir pero invit