Deu vulqué que residis en ell
la plenitud de tot
el que existia
per ell Deu volgué
reconciliar-se tot l’univers
posant la pau en to
lo que hi ha
tan a la terra cvom
al cel
per la sang de
Jesucrist a la Creu. ( Col.1, 19-20)
Tots els vivents amb
tots esls astres del cel , y tot el mon mineral en fi tot t el que
existeix al cel i a la terra,no aconsegueixen la seva plenitut
si no es en Jesucrist.
¿Que entenem per
plenitut?
Es asolir el
objectiu per el que hem estat creats,
com Adam i Eva abans
de pecar disposaben en plenitut de la gracia,
de l’èscolta del
assessorament de Deu,
amb una positiva y
afectuosa relació amb Deu,
un agrait
reconeixement de la bondad de tota la creació,
con a sortida del
cor de Deu y la seva capacitat creadora,
un disposar dels
elements de l’entorn per la alimentació,
un decobrir com
utilitzar desarrotllant tecnologies de confort pedres, terra,
plantes y animals.
La relació entre
humans respectuosa
reconeixen mutuament
les exigencies de la naturalesa de cada ú.
El desenvolupament
de les facultats i habilitats de cada ú.
Aixó s’enten per
plenitut asolir l’objectiu fixat per Deu per a cada u de nosaltreas
mitjançá el nostre desenvolupament, a través del temps que se
ens dona a cada u.
Jesucrist.::
El mitjà que Deu ha posat al nostre abast, per restablir en
nosaltres l’estat original, amb ell no podem malversar el nostre
temps.
Volguer
reconciliar-se tot l’univers:
es un retorn a l
armonía,
a la coherencia
entre tot,
a la no
confrontació,
a la complementariat
entre tot el que existeix,
la convivencia en
pau.
Es el Pare etern
que per agrair a Jesús la feina feta, estableix la pau en la
terra.
I el mérit de
Jesucrist que per la sang vessada en la creu
ens ha perdonat,
s’ha mantingut
ferm en la seva aliança,
por tan així
arriba al culmen la seva gestió entre els humans.
