Archivo del blog

jueves, 30 de septiembre de 2021

Un repas a la propia vida.

 

“Mireu com el Senyor us ha conduit fins ara ¿Perquè dubtar?.”

Aquesta paraula del Deuteronomi ens porta a una reflexió personal: Fem un exercici de memòria ¿respecte a quants compromisos el resultat no depenia de nosaltres, i en canvi la cosa ha tirat endavant? Recerca de parella, recerca de feina, criança dels fills, selecció d’estudis, ajuts familiars, com me he sortit del riscos de salut. Riscos esportius i laborals, Riscos familiars. Riscos de habitatge.

Tot i això ara estic aquí viu i amb prou salut i medis de subsistència, en el meu habitatge.

¿Quantes situacions perilloses he superat en la vida?

Si soc sincer no he arribat aquí per els meus mèrits,

Sinó perquè he tingut molts suports de persones que han cregut amb mi, i la providència  a traves de elles m’ha conduit fins avui, malgrat els desenganys i desacords, i experiències fallides, aquí estic.

Si la meva vida no te explicació sense la providència, decididament puc fiar-me de la providència ¿ No cal que dubti? Perquè ara que hi penso  se que he estat protegit per una força invisible però real; conten dons i agraït.

miércoles, 29 de septiembre de 2021

¿Com li anirá a una generació que prescindeix de Deu?

 

“Si deixeu a Deu de banda no durareu ni una generació i sereu dispersats, però si en la desgracia el Cercas de tot cor i amb tota l’anima, el trobaràs i l’obeiràs, tindrà misericòrdia de vosaltres perquè no oblida la promesa que us ha fet el vostre Deu, l’únic.” (Deut.)

La generació occidental arreu creu en general que amb el seu coneixement de la natura, la psicologia  la sociologia ,la medicina, la  tecnologia te el mon a les seves mans , però una pandèmia els deixa a tots descol·locats, unes grans bosses de  desplaçats, persecucions fanàtiques en nom de una religió, porta la por i la misèria a un munt de països, explotadors de mines a canvi de un plat d’arròs, on hi treballen nens despullats, i homes sense descans , que no els dona per pujar una família, mentre el material que extreuen  es ven a les grans empreses de telefonia, informàtica, joieria, i els explotadors es forre-n d’or.

Tots aquests poden mirar lliurament per els seus interessos, sense mes responsabilitat, que el seu benestar i confort, eliminant en tot cas les molèsties que comporta tenir i mantenir una família, dedicar-se a les relacions sexuals lliures ,i excloure tota criatura que en surti d’aquetes relacions.  Fruir de vacances en llot  als llocs mes idíl·lics del mon, i dels aliments mes exòtics.

Buscaràs tot això però com tot mortal no tardaràs en estar sota terra oblidat de tothom després de una vida estèril, i buida, avorrida.

Però hi ha un camí per sortir d’aquestes rutines , que acumulant allò que mai utilitzaràs, perquè una vida no dona per tan:  Es tracta de orientar el teu projecte de vida envers als altres, a la generació humana, que et permeti deixar hereus de un estil de vida que construeix el mon, que reconeguis que per sobre el mon hi ha  un actor  diferent que se sap amb dret de marcar-nos unes pautes de conducte,  i demanar-nos un respecte, ell el que es sense nom i sense figura però que se ha manifestat en diferents ocasions de manera espectacular, i que la seva veu la podem localitzar en la nostra consciencia, i que el mon no es tan per aprofitar-nos d’ell com per contemplar-lo amb respecte  com la obra del seu creador, fruint de que col·lectivament se ens hagi donat una casa tan meravellosa, i rica.

¿On acaben els nostres drets? Allà on comencen els drets del altres.

¿On se sustentant els nostres drets? En els nostres deures i responsabilitats, així ens obliguem a  respectar la dignitat aliena com la nostra, en una relació de igualtat.

No tenim dret a marcar diferencies socials, castes, classes que ens sotmeten a uns a estar al servei dels altres, tots voluntàriament estem al servei els uns dels altres, per fer créixer la societat en persones i benestar, i d’ella rebem els mitjans de subsistència adequats a la nostra situació, els mitjans que ens permeten complir amb els nostres deures envers la societat i el seu creador.

Per això Moisès va demanar al Faraó que els deixes sortir a adorar el seu Deu a la muntanya i a dedicar-li culte, i que després tornarien a les seves feines, i per això les coses van anar maldades per els egipcis ja que s’hi van oposar. Es Deu qui te la iniciativa i marca les pautes.

Crec sincerament que la societat actual necessita una reflexió, un canvi de orientació, que no el porti a la destrucció total, sinó a fruir sòbriament i amb gratitut  de tot lo que se ens dona.

El discernimiento

 

 

Contradicción entre las decisiones que por sentido común tomamos a partir de nuestros pensamientos y las estrategias que organizamos, apenas contando con la reacción de los contrincantes, oposición o colaboradores.

Eso que he expuesto frecuentemente queda como el criterio decisivo para emprender  nuestro actuar, pero si verdaderamente Jesús sentado a nuestro lado como nuestro permanente asesor apunta a otra solución, hemos de tenerla muy clara para seguirla.

Ahí surge una cierta contraposición entre las decisiones de Dios y las nuestras, es el momento de aceptar que nuestras decisiones tienen un corto recorrido, y una visión miope y que nos conviene fiarnos de la inspiración  que el Señor nos ofrece, porque este es el camino del éxito en nuestro ámbito social. Condición: hemos de tener bien claro lo que es inspiración de Dios y reflexionar-lo con el corazón limpio y sincero, y reconocer que sale de lo hondo de nuestra conciencia, para que no caigamos en errores de los que luego culparemos a Dios.

Garantia de felicitat

 

Estic conten i satisfet del nostre Deu perque es únic, ell m’alliberat del esclavatge, obsesions, idees fixes , que ni em deixaven trevallar, ni dormir, culpavilitats ficticies que m’atormentaven, i en privaben de la llibertat, per actuar de manera imparcial, complexes d’una educación  partidista.

Ara  tinc al conciencia tranquila,  puc ser imparcial en els meus judicis, res del que pasa per el mon m’angoixa ni m’asusta. Em sento enormamment protegit per Deu;

la meva mentalitat s’ha obert a totes les cultures i ideologies, i aixó te una consequencia molt saludable i es que dels error i encerts del altres, ni condemnes ni aplaudeixes, no et poses en el lloc del jutja del altre, ni de tu mateix, conscient de les limitacions que tots tenim, i que ens  inclinan als errors i ens obren  als encerts, encerts que no podem afirmar amb rotunditat, perque no arribem a coneixer el seu abast.

No ens movem amb vritats absolutes sino mes aviat en un continu mar d’incerteses, que sols en Deu trova un suport estable que mereix tota la meva confiança, i aprecio mes que la meva vida.

Unes consequencies de tot aixó es que no hi ha ofensa, menysteniment, burla  que faci forat en mi; la meva dignitat no depen de les relacions humanes sino de la obra que el Senyor fa en mi i de la meva fidelitat envers Ell. Bo es que els altres respectin la meva dignitat, cosa que obra en favor d'ells. Desde aquest punt de vista no em sento ofes per re , i m'estalvio el patiment i els trencaments de relacions humanes que comporta.

Per el mateix motiu no tinc re a perdonar, perqué no se  el valor de les paraules i actuacion dels altres respecte  mi, ni quines motivacions els porta a fer el que fan.

Deu sí que ho coneix i ja fará el que calgui per corretgir els errors.

Ell en darrer terma purificará tota la meva vida conduint-la a una felicitat eterna.

lunes, 20 de septiembre de 2021

Sobre la violència de gènere

 

Sobre la violència de gènere

No crec que el problema en al violència de gènere sigui la gelosia de un respecte de l’altre encara que en algunes ocasions aquest sigui el motiu principal.

La gelosia es produeix en la sospita que la parella no ha estat fidel, i aquesta sospita neix de que el mateix que sospita no ha estat fidel , i per això considera que els altres com a molt son tan dèbils com ells, mai que la parella es mes forta i es manté fidel malgrat un no ho sigui.

També a partir d’aquí la voluntat de a fiançar-se en la pròpia conducta crea un malestar davant la parella que porta a hom que es vagi allunyant de ella , fins que la companyia resulta insuportable.

Les desavinences en la practica del dia a dia son una altre raó , o en les despeses que un o altre fa, o en la voluntat de tenir fills, o de tenir relació sexual sobretot per part del marit però sols per plaer i no per engrandir la família, en això s’arriba al moment de destorbar la companyia en el llit, i la voluntat de dormir en solitari, o cercar  la relació sexual i afectiva fora de la parella de compromís.

O quan hi ha fills si s’arriba a la separació domiciliaria el problema de qui se’n fa càrrec, quan, com, despeses dels fills, influenciar els fills en contra del pare o de la mare.

S’arriba a crear una situació d’odi, tan quan mes amor hi hagut, tan mes intens es l’0di que es desperta, la sensació de fracàs sobretot en el home, de no estar acollit en els seus desitjos, de no sentir-se valorat en casa com en  la seva posició laboral, o entre els amics de tertúlies,  de no tenir la llibertat, com de jova, de sortir de farra a les nits, de sentir el pes de las responsabilitats familiars, a vegades amb incapacitat per assumir-les, la manca de atractiu per la seva companya o company i alhora al despertar-se en el seu cor un nou atractiu per una altre persona.

Tot això comporta una situació de humiliació personal, una degradació de la pròpia dignitat, una ofensa al amor propi, que produeix un intens e insuportable sofriment, que aboca a la decisió de suprimir la persona objecte que li produeix aquesta sensació de fracàs i humiliació de trencar els llassos afectius, econòmics, de convivència; perquè per ell ja no es una persona amb qui es delibera de tu a tu per igual, sinó un objecte a destruir, per quedar alliberat de la seva presencia o influencia o dependència en la seva vida.

 

NOVIATGE NECESARI?

 

PARELLA HUMANA COM PROYECTE DE VIDA

 

Des de que dues persones entren en contacte i s’estableix una sintonia entre elles per arribar a fer un projecte de vida mutu en vistes a constituir una família calen moltes mes coses.

No val amor a primera vista, cal comprovar si el altre es deixa menjar per la gelosia, per fanatismes, per subjectivismes, per poca objectivitat en les decisions, per gustos divergents que posen límits al compromís,   si hom està disposat a compartir la pròpia economia o sols a contribuir en les despeses comunes, amb una quota individual, si participen a parts iguales o proporcionals als ingressos de cada u, en disposar d’un habitatge i Les despeses dels seus serveis per crear el caliu de una llar comuna.

Cal en primer lloc un enamorament que estableix un clima de confiança mútua, vull dir una estimació mútua afectiva del altre que em permet descobrir com poden ser complementaris en les diferents funcions i relacions al transcurs de la vida.

Cal una total sinceritat i transparència per part dels dos amb renuncies perque no condicionin el lliure actuar del altre en tots els aspectes pràctics ,  així demostro que la estimació que li tinc  passa per el damunt de totes les meves preferències subjectives, i manifesto alhora la pròpia dignitat , que l’altre ha de reconèixer i valorar com a garantia de la confiança mútua que cal per una convivència sense problemes, insuperables.

Alhora es van definint  les característiques de cada u en vistes a la complementarietat mútua, això demana saber respectar per ambdós bandes la llibertat i iniciativa del altre.

En les funcions tractem de les capacitats, habilitats que hom ha desenvolupat per poder desempallegar una activitat útil en la societat humana.

I en quant a relacions mostrem la capacitat de iniciar negociacions amb tercers que ens situïn a un nivell de estabilitat e implantació social que permeti a hom respondre de unes obligacions amb la societat que aquesta li agraeixi adequadament i compensant el seu esforç amb els mitjans que necessiti per mantenir el servei que ofereix.

A mes a ames de tot això hi ha el punt de la complementarietat on no es tracte de no trepitjar-se en el mutu servei sinó de reconèixer que aquell que viu amb mi no li passa per el cap altre cosa, i així complementàriament  construeixen la seva convivència.

Cal entendre que la convivència abasta  tots els aspectes de la vida, el econòmic , el afectiu, disposar de habitatge comú, mobiliari i vestuari acordat, tenir cura responsable de lo que en comú permet realitzar el objectiu comú en la vida, fonamentalment la creació de una família.

Es mol important que els recursos de sosteniment de la família es posin a disposició en comú i per acord del dos.

 

 

 

 

 

 

 

domingo, 12 de septiembre de 2021

Evolució de la escola durant el segle 20 a Catalunya

 

A partir d’una escola diferenciada entre nens i nenes que sols cobria 4 anys de la vida infantil dels 6 als 10 anys, on sols se ensenyava a llegir i , a escriure, aritmètica (les 4 regles), geometria elemental, educació cívica anomenada urbanitat,  i el catecisme d’aquell temps de  la religió catòlica , ( els 10 manament, els sagraments, un recull de pregaries, els manaments de la Església, i la historia sagrada) , Historia de Espanya, ensenyança tota ella  voluntària per les famílies que poguessin inscriure els fills en les escoles del ajuntament, d'aquí que el analfabetisme era bastant extens, sobretot entre les dones.

Al entorn d’aquesta educació pública existia la educació privada de pagament de les entitats religioses, costejada per les famílies que per la seva condició econòmica destacaven en la societat del seu entorn.

Tot era aprenentatge memorístic que no fomentava mes habilitats que la memòria.

A Barcelona  es va remoure la ensenyança amb el pressupost del Ajuntament del 1908 aprovat per la majoria del consistori, que incloïa innovacions molt importants.

Nous materials educatius,

Renovar infraestructures: Biblioteca, gimnàs, Sala d’actes, menjadors escolars, dutxes,  laboratoris, camps de jocs, horts per practiques agrícoles. Manualitats, música, dibuix, educació física, aules no massificades.

Republicans i Nacionalistes donaren suport al canvi en educació, al votar a favor del pressupost municipal ,ideològicament neutral, en abril del 1908.

Automàticament va tenir la oposició de la Església, a l’alcalde Domènech SAnllehy,  l’obligant a retirar del pressupost el punt de la neutralitat religiosa, i juntament amb la dreta integrista, el van destituir. El 1909  la  mobilització de reservistes per enviar-los a la guerra contra el Marroc, va provocar una revolta popular ofegada per la dreta amb la setmana tràgica.

El franquisme que va venir al darrera amb 1.000.000 de morts de guerra mes les execucions de neteja ideològica que van venir després, va imposar per la força la ensenyança dels reaccionaris, i va quedar per la historia  tot aquell plantejament nou que l’ajuntament de Barcelona havia proposat.

 Implantada de nou la monarquia, amb constitució democràtica de les autonomies, cada vegada que els partits de esquerres han governat han procurat tirar endavant  petites fites d’aquell plantejament, integrar nens i nenes en les aules...

Ara  hi ha entitats que viuen  de oferir tots aquells serveis que  l’escola per estructura no pot oferir, per exemple cursets de natació, tocar instruments musicals, gimnàs, activitats agrícoles, segon quines habilitats manuals.

Encara la força de les institucions dependents de l’Església, i la extrema dreta es mantenen en oposició amb les esquerres polítiques, donant una inestabilitat, al mètodes pedagògics que s’apliquin.

sábado, 11 de septiembre de 2021

Que s'espera de nosaltres

 

    ¿Què s’espera de nosaltres ?

 

Deu  no vol,  que posem coses a la seva disposició,  ni que ens privem de forma onerosa o dolorosa per honorar-lo, regraciar-nos amb ell, aplacar-lo, aconseguir el seu favor,  o ens reclami danys i perjudicis  per les nostres actuacions que s’han apartat del seu projecte. 

 

Deu no vol que sacrifiquem vides animals o humanes  i les cremen fins a una combustió total , per congraciar-nos amb ell,  o que  fem cerimònies o ens neguem allò que necessitem per la nostra felicitat, per aconseguir el seu favor a base de mèrits nostres, no ens ho  exigeix.

 

Vol que l’escoltem quan ens parla a cau d’orella, ens parla a la nostra consciencia ,ens parla al nostre cor. L’ únic que ens cal es en la escolta saber quina es la seva voluntat  acollir-la i fer allò que ella proposa que es ni mes ni menys conèixer la llei que ha posat als nostres cors, aquell afany per fer en el curs de  la vida de forma sostinguda, tot allò que ens convé, aquella voluntat de ser veritable i autènticament feliços, que en tot moment afavoreixen la vida.

 

Aquest es el camí perquè es produeixi  el retorn al nostre esser original, superar la situació actual.

 

DAR VALOR A ERRORES Y...

 

Como darnos valor a nuestros errores  y locuras y                                                                                                        considerarnos que nos marcan de por vida, manteniéndonos en la marginación incluso nos  convencemos y asumimos lo miserables que somos.

“Salmo 49/48: os diré palabras juiciosas, una reflexión que  he pensado maduramente.

Fijo la atención en algo que me intriga y lo digo con gozo.

¿Qué hombre podrá pagar su rescate?

 No compararé el derecho a vivir permanentemente, viendo la muerte a mi alrededor.

Pero el Señor me guardará, protegido de las garras de la muerte.”

Completare mis días de vida, sin ser absorbido por la muerte, sino mediante un traspaso liberador al encuentro de mi Dios que me habrá rescatado de mis errores y locuras, de la marginación pasando a tener una sociabilidad de pleno derecho, reconociéndome en toda mi dignidad, libre de los condicionamientos de mi vida actual. pero eso sí uno mas sin privilegios ante el Dios que me dio la vida.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

SINTOMAS QUE EXPERIMENTO DE ENVEJECIMIENTO

 

A ccontinuación manifiesto los signos de envejecimiento con que me encuentro cosa que supongo que muchos podran detectar lo mismo i esta descripción les podrá ser útil.:

POCO ESFUERZO ME CANSA Y TENGO QUE ECHARME UNA HORA A DESCANSAR

INCONTINENCIA URINARIA

DISMINUCIÓN AUDITIVA

OPERADO DE CATARATAS DE AMBOS OJOS, Y AL AÑO SE ME OSCURECE LA VISION

FALLOS EN EL LENGUAJE, EN LA CONVERSACION PALABRAS QUE NO ME SALEN.

INSEGURIDAD EN EL ANDAR – LAS PIERNAS ME FLAQUEAN, ME APOYO EN UN PALO

PARADO ME MANTENGO DE PIE APENAS UNOS MINUTOS

AGRANDAMIENTO DE LA PROSTATA IMPIDE EL PASO DE LA ORINA

SEMEN ESCASO Y ENSANGRENTADO - EROTISMO COMPULSIVO – AUSENCIA DE ERECCIÓN

ARRITMIAS CARDIACAS.

MOVIMIENTOS COMPULSIVOS INCONTROLADOS DE PIERNAS HASTA LA CINTURA

TEMBLORES DE MANOS,

LENTO A REACCIONAR AL VOLANTE, IMPOSIBLE CONDUCIR SIN RIESGO

martes, 7 de septiembre de 2021

LA CULTURA IDENTITARIA

 

"Mirad las aves del cielo, ellas no siembran ni siegan", decía Jesús a sus discípulos para enseñarles a confiar en Dios. El hombre tradicionalmente ha mirado a los animales, especialmente a los animales libres, para aprender de ellos y a partir de cierto momento, para entender mejor nuestra situación como humanos.

 

En la modernidad esta tendencia se ha consolidado. Konrad Lorenz estudiaba varias especies para demostrar que la violencia puede y debe limitarse: los animales pueden pelear por jerarquía y poder, pero no lo hacen hasta la muerte y aceptan la rendición y la huida, excepto de las hormigas porque "son las únicas que hacen la guerra", poniéndolas como ejemplo de colectivo ciego y deshumanizado.

Muchos activistas homosexuales y teóricos de la revolución sexual proponen el modelo de los monos bonobos, que serían, dicen, pacíficos y alegremente promiscuos, ofreciendo sexo a cambio de servicios o amistad, y sexo desinhibido de todos con todos.  12 reglas para la vida, contra la cultura del resentimiento hablando de cómo incluso las langostas tienen jerarquías. Defendía así que la jerarquía es algo natural en las especies, también en la humana, algo que aporta orden y eficacia y seguridad y que por lo tanto la búsqueda absoluta del igualitarismo es absurda y dañina.

 

Las langostas tienen jerarquías, es normal que las tengan los hombres Incluso Benedicto XVI, en Caritas In Veritate, su tercera encíclica en 2009 desarrollaba la idea de una "ecología humana": «Si no se respeta el derecho a la vida y a la muerte natural, si se hace artificial la concepción, la gestación y el nacimiento del hombre, si se sacrifican embriones humanos a la investigación, la conciencia común acaba perdiendo el concepto de ecología humana y con ello de la ecología ambiental. Es una contradicción pedir a las nuevas generaciones el respeto al ambiente natural, cuando la educación y las leyes no las ayudan a respetarse a sí mismas».

análisis sociocultural de la Revolución Sexual y su efecto en la familia y el bienestar.

Una mujer católica, provida y profamilia, busca llegar a personas que no lo son. Quizá por eso no menciona a Benedicto, aunque la idea es la misma: hemos roto nuestro ecosistema humano, que es la familia y eso nos está volviendo locos, hasta violentos, como pasa con el lobo separado de su manada o la cría elefante separada de su madre.

Ante jóvenes activistas provida se proponen: "Seis reglas

- Usar la moralidad del movimiento por el bienestar animal

- buscar aliarse con el movimiento a favor del medio ambiente

En "Gritos primigenios" evoca un sonido: "un coyote en el desierto, alejado de su manada en la noche". Como coyotes asustados, solos y agresivos: la revolución sexual nos lleva a la violencia resentida; ha llevado a la soledad de hombres y mujeres, que se dañan mutuamente y desconfían unos de otros. "la histeria inexplicable de la política identitaria no es más que eso".

La "política identitaria", el "nosotras contra ellos", el "tenemos derecho a todo porque ellos nos oprimieron siempre", el resentimiento, el "tenemos que pegar antes de que nos peguen"... se ha disparado en Occidente en los últimos años por una razón ecológica: se ha roto el ecosistema humano que es la familia.

La Revolución Sexual, con sus pocos hijos, padres ausentes, parejas volátiles, niños abordables, escasez de parientes y de lazos de sangre, ha roto el ecosistema natural organizativo del hombre -que es el mismo que el lobo, del elefante, de la orca, del suricata, de casi todos los animales complejos- que es la familia.

 

 

Individuos frágiles y heridos, sin el apoyo de una familia fuerte, buscan nuevas estrategias (a menudo inconscientes) para camuflarse y sobrevivir.

Dedico un capítulo al feminismo actual, un feminismo muy distinto al que había antes de la Revolución Sexual.

Mujeres, criadas sin padres, educadas para desconfiar de los hombres, a veces dañadas por hombres, muchas mujeres tratan de ser más groseras, malhabladas, violentas y fornicadoras que los hombres, como si eso les hiciera parecer "fuertes". De nuevo, es el aullido del coyote solo y asustado.

"Sólo quiero conseguir algo", "soy una zorra como tú", cantaba la cantante Pink,  ilustrando bien esta agresividad.

Muchas cantantes que dicen ser feministas hacen vídeos de tonos pornográficos presumiendo de promiscuas. Cuando feministas de "vieja escuela" las regañan porque ellas mismas se cosifican reciben insultos groseros y violentos. "50 sombras de Grey" era la historia en que un adulto rico abusa de una niña (aunque el libro diga que ella es adulta, es niña en todo) y se presentaba como algo liberador para las mujeres.

Compensar la falta de atención masculina duradera

¿Por qué tanta violencia en el feminismo actual? Son estrategias no necesariamente conscientes, igual que el leopardo de las nieves no es consciente de sus cambios de piel según la estación que le ayudan a camuflarse. Buscan "compensar la escasez de atención masculina duradera y la ausencia de protección masculina".

"La revolución sexual redujo el número de hombres con los que se podía contar para que fueran protectores de vez en cuando, y de diversas maneras. En las familias rotas la figura paterna se mantiene a distancia y muchas veces ese vínculo paternal se ha eliminado para siempre. El ethos del sexo recreativo difumina la línea entre el protector y el depredador y a muchas mujeres les es difícil reconocer dónde está la diferencia.

Además, "el declive de la familia ha reducido el número de hombres que ofrecen un afecto y una compañía de naturaleza no sexual. Ya hay menos hermanos, primos, tíos y hombres con los que se contaba para que defendieran a madres, hermanas o hijas de otros hombres que las trataran mal. Al mismo tiempo, la sobreabundancia de parejas sexuales disponibles ha hecho que sea más difícil mantener la atención de cualquiera de ellas, al igual que la pérdida del prestigio social y moral del matrimonio, que antiguamente era lo que en último término captaba la atención definitiva de los hombres".

 

Así, "el resultado es que muchas mujeres se encuentran más vulnerables y frustradas. La retórica furiosa, arrogante y malhumorada del feminismo promete a las mujeres lo que no pueden encontrar en otros lugares: protección. Comunica un mensaje: 'vamos a controlar a los hombres por otros medios'."

 

Quien de verdad les ha dañado es la revolución sexual, con su soledad y sus daños afectivos. "El enemigo no es algo tan abstracto como lo binario, o el patriarcado o la norma de género. El verdadero enemigo son los lazos débiles de la familia y comunidad, el esposo y los hijos".

 

Premiar la androginia, castigar lo muy masculino o muy femenino

 

Mientras tanto, la sociedad castiga lo muy masculino o muy femenino y premia la androginia. Para que no haya conflicto entre hombres abusones y mujeres heridas y resentidas (todos ellos marcados por la soledad), parece buscarse que, simplemente, no haya ni hombres ni mujeres. Muchos cuerpos policiales rebajan sus exigencias y ahora aceptan personas de mucha menos estatura y fuerza física. Y en 2019 un juez de EEUU dictaminó que es inconstitucional que sólo los hombres puedan ser reclutados en caso de levas militares en guerra.

 

Algunas  estadísticas: los varones admiten que prefieren tener hijos varones. Como tras la revolución sexual van a tener solo uno o dos vástagos, si nace una niña, muchos tratarán de proyectar en ellos sus pasiones, como los deportes de contacto (hockey, rugby, fútbol) que se han ido llenando de niñas.  Con niveles más altos de estrógenos, una pelvis más ancha, más escasez de calcio y vitamina D y otras características físicas, está ya medido que las chicas se lesionan más que los chicos en estos deportes.

Por ser varón, eres  malo  o peligroso... intenta no ser tan varón.

Mientras tanto, a los niños varones se les empieza a educar en la idea de que sólo por ser varones son malos. No hace falta que se les diga explícitamente. En una familia rota, donde el padre no murió heroicamente en la mar o en la guerra, sino que se fue, o no se sabe quién es, o mamá lo echó, queda claro que el hombre no es de fiar, mientras la esforzada madre hace esfuerzos titánicos admirables.

Así, un niño varón tendrá la tendencia a parecerse lo menos posible a un hombre (esos que no son de fiar, y a los que de hecho casi no trata ni conoce) y querrá mostrar que es inofensivo siendo lo más femenino o andrógino posible.

"Mujeres cada vez más combativas que reaccionan a hombres cada vez más distantes, y por otro lado hombres ansiosos que están aprendiendo la lección social de que lo femenino debe ser temido". Pero la especie humana depende del amor y confianza entre hombres y mujeres: la androginia y la desconfianza dañan a nuestra especie.

Los síntomas de "la histeria" de las políticas identitarias y su causa es la Revolución Sexual, que incluye, entre otras cosas:

- anticoncepción

- divorcio exprés

- nacer fuera del matrimonio

- vientres de alquiler

- absoluta libertad erótica (sexo sin compromiso, etc...)

- prostitución omnipresente

- el aborto, como algo "sacrosanto"

- pornografía, a la que ya no combaten ni las feministas

- desdén y desprecio a la religión tradicional... la que ayudaba a mantener familias fuertes. Sin combatir la revolución sexual no se vencerán a las política identitarias

 

Hay políticos de izquierda tradicional o de derecha liberal que critican y combaten las políticas identitarias, desde la redefinición de hombre y mujer, hasta las cuotas étnico-sexuales, los pronombres cambiados ("elles", el femenino genérico, "los y les camaradas")... pero considero que no conseguirán nada porque no están dispuestos a combatir la causa de fondo: la Revolución Sexual.

 

"La política identitaria  no es tanto política como un grito primigenio, es el resultado de la Gran Dispersión, una dispersión familiar sin precedentes que lleva ya 60 años y parece imparable".

Mientras no se combatan los males de la Revolución sexual, seguirán rompiéndose familias, niños y niñas solos y heridos crecerán dañándose unos a otros, los coyotes, asustados e histéricos sin su familia, seguirán aullando desesperados y mordiendo a quien se les acerque.

Uso del sexo como conviene según el instinto, teniendo en cuenta que la finalidad principal es la generación humana con todo, la pareja humana, requiere a lo largo de la vida vivir el sexo con alegría, con naturalidad, con estimulación frecuente, con el disfrute propio de la relación sexual, gozando de la mutua estimulación hasta culminar en el orgasmo. Donde se produce la relajación, de la persona en favor de un descanso profundo, o la  de afrontar la actividad diaria  con nuevo equilibrio y lucidez.

La relación no productiva desde el punto de vista de la generación humana, está dentro del funcionamiento normal, del cuerpo humano, por lo tanto debe considerarse una actividad regular normal en el transcurso de la vida humana, y aunque a partir de la adolescencia, en las distintas etapas de la vida no se experimenta por igual, en la edad adulta uno ha llegado a la máxima potencia, y capacidad  en asumir y  tener conciencia, y experimentar la máxima necesidad de mantener la relación sexual y hacia la edad senil la exigencia de la capacidad de excitación y orgasmo va de bajada, pero eso no quita que el instinto sexual sigue presente aunque con menos fuerza, aún más allá de los 80 años  cosa a tener en cuenta, en favor del equilibrio psico-fisiológico de la persona.

Debo decir que este es el vínculo más fuerte por el que hombre y mujer se complementan mutuamente, y la  relación sexual es el signo y emblema de dicha complementariedad.

Por eso la sociedad con el incremento de la educación en este sentido pierde tabúes, complejos, prevenciones, cobra naturalidad y transparencia, viviendo cada uno la sexualidad según la siente; cosa a tener en cuenta a la hora de constituirse la pareja, y de las variaciones en experimentarla a lo largo de la vida; con todo dados los fuertes contrastes culturales de nuestra sociedad, aún en distintas franja de edad, conviene ser prudentes para no escandalizar, creando rechazos y mal vivir en el seno de nuestra sociedad, ya que muchos consideran esta temática exclusivamente en el área de la intimidad personal, pero los frutos de generación humana son celebrados abundantemente por nuestra sociedad. Nacimiento y aniversarios, las despedidas de soltero y las bodas, aniversarios de la vida en pareja.

En las religiones Abrahamicas, hay celebraciones religiosas que conmemoran todos estos hechos, de ahí la importancia que tienen en la sociedad y cultura.

COMPLEMENTARITAT EN LA ESPECIE HUMANA

 

De la conversa amb Guillem sobre la complementarietat entre home i dona o en quant a la parella humana.

Si la dona no reconeix els elements de complementarietat en ella respecte al home, en el punt mes primitiu que es la capacitat  de procrear mitjança una acció conjunta , comporta discòrdia a nivell de parella, ; si es tracta de condicionar el fet reproductiu,  acontentar al home, i després avortar voluntàriament, cosa que crea una sensació de buidor, i de comportament frustrant a nivell  de consciencia, produint alhora un avorriment respecte a la funció sexual o reproductora, es perd la il·lusió de fer quelcom útil que prometi un futur familiar, i la complementarietat resulta molesta.

Si es el home per raons econòmiques o de llibertat respecte als fills que es nega a la acció reproductora,  la dona veurà aquest tipus de relació com a cosa rutinària per acontentar al mascla , però amb l’actitud, de desitjar cada cop menys aquesta relació, i el home decantarà la seva necessitat de buidar el semen, amb la masturbació, la pornografia, o la infidelitat, i si te fills amb la dona creixerà una despreocupació, un allunament afectiu vers els fills.

La dona no sap com lligar el home als compromisos familiars, i aquet cada cop es distancia mes de la atenció als fills o a la dona.

La dona davant la sensació de fracàs en la seva relació de parella, pot derivar cap a la  beguda alcohòlica o deixadesa, o altres productes que alteren el equilibri psicològic.

Compartir llit resulta molest, les activitats compartides de la llar del oci van quedant en res, de manera que cada u va a lo que li plau mes personalment, i el distanciament entre els dos queda del tot   definit, i tot per la voluntat de anar cada u a la seva prescindint de la complementarietat .

La voluntat ja  no es fer créixer un projecte conjunt fins el seu terme ,compartint cada u segons les seves habilitats les feines comunes de la llar, neteja, cuina, manteniment, educació dels fills, vigilant el seu progres equilibrat vers la edat  adulta, explicant en que i com seran acollits per la societat, cuidant el desenvolupament de la seva persona en tots els àmbits de la seva personalitat: ètic respecte als altres, qualitats, capacitats, habilitats per desenvolupar activitats útils a la societat.

Es la manera de obtenir persones integrades, satisfetes de si mateixes, agraïdes per tot lo que la vida els ha donat.

Per la complementarietat cal en comú estar entusiasmats per el projecte que acabo de manifestar, i mantenir constantment un diàleg que ens permeti arribar fàcilment a acords en tots els aspectes que es van desenvolupant  al llarg de la vida, es necessari abandonar tot partidisme, tot elitisme, tot selectivisme, en favor d’allò que es mes apropiat.

Jesús en el centro de la creación

 

Deu vulqué que residis en ell

la plenitud de tot el que existia

 per ell Deu volgué reconciliar-se tot l’univers

posant la pau en to lo que hi ha

tan a la terra cvom al cel

per la sang de Jesucrist a la Creu.

 

Tots els vivents amb tots esls astres del cel , y tot  el mon mineral en fi tot t el que existeix al cel i a la terra,no aconsegueixen la seva plenitut si no es en Jesucrist.

¿Que entenem per plenitut?

 Es asolir  el objectiu per el que hem estat creats,

com Adam i Eva abans de pecar disposaben en plenitut de la gracia,

de l’èscolta del assessorament de Deu,

amb una positiva y afectuosa relació amb Deu,

un agrait reconeixement de la bondad de tota la creació,

con a sortida del cor de Deu y la seva capacitat creadora,

un disposar dels elements de l’entorn per la alimentació,

un decobrir  com utilitzar  desarrotllant tecnologies de confort pedres, terra, plantes  y animals.

La relació entre humans respectuosa

reconeixen mutuament les exigencies  de la naturalesa de cada ú.

El desenvolupament de  les facultats i habilitats de cada ú.

 

Aixó s’enten per plenitut asolir l’objectiu fixat per Deu per a cada u de nosaltres mitjançá el nostre desenvolupament,  a través del temps  que se ens dona a cada u.

 

Jesucrist.:: El mitjà que Deu ha posat al nostre abast, per restablir en nosaltres l’estat original, amb ell no podem malversar el nostre temps.

 

Volguer reconciliar-se tot l’univers:

es un retorn a l  armonía,

a la coherencia entre tot,

a la no confrontació,

a la complementariat entre tot el que existeix,

la convivencia en pau.

Es el Pare etern  que per agrair a Jesús la feina feta, estableix a pau en la terra.

 

I el mérit de Jesucrist  que per la sanag vessada en la creu

ens ha perdonat,

s’ha mantingut ferm en la seva aliança,

 por tan així arriba al culmen la seva gestió entre els humans.

La dobla vida: Crist viu en mi. Afirmació de fe.

 

La dobla vida: Crist viu en mi.  Afirmació de fe.

Això es el meu cos entregat per vosaltres.

això es la meva sang vesada per vosaltres.

Perdona’ls Pare perquè no saben el que fan

Mengeu el meu cos, i beveu la meva sang

Si no ho feu, no tindreu vida en mi.( ni ell tindrà vida en nosaltres ).

Jesús està vivint nostre  dia a dia en el nostre cos en la nostra sang.

“¡Que maravilla es que Cristo vive en mi!” diu la cançó.

Em cal un respecte, reverencia, per el Crist , que dia a dia està seguint la meva  vida en mi, dintre meu barrejant la seva carn amb la meva i la seva sang amb la meva. El ADN de Crist el porto dins meu.

La hostia convertida amb carn humana viva.

El vi de la copa convertit amb sang humana viva.

Els sants devots de la eucaristia, incorruptes. Testimonis del segle XXI.

¿Comunió amb Crist què significa?

Qui compleixi lo que li mano, vindrem a ell, i farem estada en ell.

L’Esperit de Deu, sant, donat als homes a la Pentecosta.

Il·lumina la nostra intel·ligència, per retrobar-nos en el fons de la nostra consciència, i activa l’afecte i sentiments a favor de descobrir i desenvolupar la seva presencia en nosaltres.

Ens submergim en el misteri de la creació ¿Que son?¿Qui ens guia? ¿A on anem a parar?

Nosaltres fem el pa que presentem com ofrena a Deu , d’acció de gracies, on per una banda recollim  allò que es donat, el blat, i per altre presentem la nostra activitat, pastar i coure el blat, en gratitud  del que som i tenim.

El mateix fem al collir el raïm, extreure el suc per fer el vi, i presentar-lo a Deu com mostra de gratitud, i de quedar-nos a la seva disposició per fer la seva voluntat.

Ell acceptant la nostra ofrena ho converteix en un do que depassa totalment  allò que es la nostra ofrena. Ell mateix se ens dona en allò que ha estat la matèria de la nostra ofrena.

El símbol contingut en aquets fets es la nostra vida, allò que la alimenta i la fa créixer, pa i vi, menjar i beguda, que ens alimenta i ens dona caliu.

Jesús  principi i fi de la creació, Senyor de tol lo creat, s’ha apropat al gènere humà, part de la creació, per dignificar-lo, fins a on sols ell es capaç de fer, implicant-se, barrejant-se personalment  en la vida creada, dèbil i imperfecta.

El Crist viu en el seu cos  s’uneix al meu cos viu i així les dos vides viuen en mi perquè la carn de Crist no desapareix en mi sinó que es una invitació a millorar la meva vida en favor de la seva. Ell s’integra en la meva vida per millorar-la, per compartir-la, conviure amb mi , perquè  mai em senti sol, sempre tinc amb qui desfogar-me , amb qui celebrar, a qui consultar, da qui rebre consol, amb qui asserenar-me quan estic estressat, neguitós, impotent, ofès, contrariat.