Símptomes de la religió en el mon contemporani:

Característiques actuals de la religiositat:

-individualització de l’experiència religiosa
-desinstitucionalització “ “ (menys institució)
-desecularització “ “ (menys del segle,mes espiritual)
-revifalla de l’espiritualitat.
-Afirmació de la llibertat religiosa
-Transformació de les filiacions religioses
-Realisme místic 3 personatges que evoquen la trinitat
-Canvi, recerca, i incertesa, cercant estabilitat.
-Crisi, conversió: experiència iniciàtica.
-tensió entre el culte oficial i la conformació de la pròpia experiència de fe (el culte institucional es proposta que pot afavorir la pròpia experiència de fe)
-oposició entre la doctrina oficial i la reflexió personal (la doctrina oficial es base per la reflexió personal)
-La adscripció religiosa obeeix a lògiques de bricolatge. opcions identitaries afectives i religioses son objectes de consum i no de producció. religió=símbol com un souvenir, trivialitzada. Catedral= un camp de futbol, “Messi el Messies.”
-Emoció, intuïció, coherència interna validen les creences personals.
-Manca la comunitat creient.
-La identitat personal configura la religió de cada u.
-Bondat, compassió, i intel•ligència, tots les reconeixen, però cal que ens analitzen interiorment, per evitar la corrupció.
-Hom pot deixar una religió com qui pot canviar de club, i això treu força a la institució i a la comunitat religiosa.
-Estem acostumats a la provocació, a la diferència,i a la tolerància en coexistència pacifica en societat pluralista. No es protesta contra les heretgies, la blasfèmia,o el delicte. La provocació artística ofensiva com a mitja per adquirir notorietat, no es cosa bona, perquè incita a la discriminació, odi, i violència, aprofitant amb burla o escarniment, una qualitat dels altres no triada. (He nascut en el si de la comunitat cristiana,no la he triada,no es correcte que es burlin de mi per ser cristià)
RELIGIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ
En un programa tv en el que s’entrevista a un representant religiós que exposa les seves creences, davant un públic divers, el diàleg a nivell de iguals,fa que la lògica vertical queda substituïda per la horitzontal.
-Satisfacció de curiositat religiosa, per el Crist històric i el evangelis apòcrifs.
-Hi ha una manera de veure el fet religiós com ingenu i irracional supersticiós i fanàtic, i font de molts mals que patim.
-A la TV pública ha de ser neutrals, la privada sense faltar a la veritat tenen mes marge.
-Prendre partit per una valoració positiva de la fe.
TV = una àgora on es delibera sobre les diferents propostes de salvació, la veritat de les creences, i els dubtes de la fe.
-Es tracta de promoure una participació responsable en una religió, de forma desprivatitzada.
-Presentar un debat públic assenyat que contribueixi al us responsable de la llibertat religiosa, com exercici de l’autonomia privada i pública.