CONCILIACIÓ VIDA FAMILIAR I LABORAL
Des de que en la societat del benestar s’ha generalitzat el en la família treballin a sou fora de casa, home i dona tenim un nou risc per el foment de la natalitat una nova forma d’abandó infantil en la nostra societat del benestar ja que els pares la major part del dia no poden estar en contacte amb els fills sobretot si tractem dels tres primers tres anys de vida en els que les criatures necessiten qui respongui a la seva necessitat de comunicar-se. Es el temps dels aprenentatges més basics i de la major dependència psicoafectiva mes forta dels pares.
La natalitat ha caigut a Catalunya i a Espanya per primera vegada en un dècada.
Les raona d’aquesta baixada del 5% el 2009, son tres:la crisi, el descens dels embarassos en els immigrants i la disminució de dones entre 25 i 35 anys que estiguin en condicions de dedicar-se a la maternitat. Les empreses valoren negativament en quant a la producció laboral, la maternitat, i axó desmotiva a les dones que vulguin ser mares.
Cal motivar les empreses que facilitin la natalitat entre els seus empleats.
Els homes molts queden al atur i no poden aportar a la família recursos econòmics suficients. Les prioritats de les persones entre 25 i 35 anys i la seva concepció de la família son també motiu de no decidir-se per procrear, per altre banda els ajuts per natalitat han disminuït, tot i no ser suficients per moltes famílies dins l’estendard de vida que tenim a la nostra societat
Els avis, els cangurs o el parvulari tenen una funció substitutiva però de menys qualitat que l’atenció que els pot oferir la mare o el pare.
La mare desprès de portar-lo 9 mesos a dins, com a mínim 3 mesos mes la mare l’alleta amb els seus pits i axó suposa una relació molt profunda entre mare i fill que dona seguretat i estabilitat a la criatura començant a formar el caràcter que completarà entre la infància i adolescència
Veiem les dificultats actuals d'aquesta conciliació, la importància de no rebre una atenció adequada en els primers anys de vida; que per trobar veritables solucions cal partir del infant mateix i escoltar-lo, la importància de donar a conèixer les seves necessitats bàsiques,
Com enfocar aquesta lluita? O que les empreses tinguin un parvulari al que en diferents moments del dia la mare hi tingui accés,o reduint la jornada laboral de manera que la mare disposi de mes temps per relacionar-se amb la criatura,donats els nous mitjan de treball en molts casos la feina es pot resoldre , via informàtica, des de casa
Una entitat de voluntariat que ha t reballat el tema es “Els 4 vents” i hi podeu accedir a traves de la web: wwwAvents.org, o per telèfon i fax. 93 412 06 61 o per e.mail: infor@4vents,org.
perquè el tema de la conciliació de la vida familiar i laboral? Perquè ens preocupa veure com afecta als infants aquesta, conciliació? Per que quan es parla de conciliar la vida familiar i laboral a continuació ve la pregunta, que necessitem per col·locar els infants?, però no ens preguntem, Com podem conciliar les dues vides, la familiar i la laboral.? Es realment possible aquesta conciliació?, i Que necessitem per fer-ho sense que els mes dèbils paguin les conseqüències per aquest motiu i sense que la dona-mare deixi o suspengui la seva vida laboral.?
Per intentar respondre aquestes preguntes, ens hem plantejat fer aquesta reflexió, que ens afecta com a professionals i com a mares.
a vegades, hi ha un conflicte d'interessos per conciliar el dret superior de l'Infant (o sigui no perjudicar-lo) i les necessitats, laboral / econòmiques de la família, especialment si es monoparental i amb dificultats per manca de xarxa familiar i social.
Com a mares perquè els horaris son amplis i poc compatibles amb els escolars, especialment si la xarxa familiar també esta en situació laboral activa.
podem ressaltar que cal una regulació que faciliti la conciliació de la vida familiar. Hi ha d'haver un millor coneixement social de l’Infant petit i de les seves necessitats. Les solucions han d'anar mes enllà de la creació de recursos per col·locar els infants.
Catalunya presenta un 21% de pobresa infantil. Aquestes taxes podrien baixar a nivell mitja europeu amb unes polítiques mes agosarades, facilitant des de el govern una educació de la iniciativa social i empresarial per reduir o eliminar la pobresa infantil; cal tenir en compte que l’exclusió social te conseqüències sobre la salut mental dels infants.
En axó ens estem jugant tan la salut de les noves generacions com la eficiència de les empreses, per disposar de personal adequadament equilibrat en un futur.
Es constata que les famílies amb mes poder adquisitiu utilitzen els avis i cangurs com a suport per la conciliació i les que estan en situació de pobresa, les Institucions. Hem comprovat els canvis que es produeixen en el comportament dels infants quan el seu horari fora de la llar s'amplia en excés.
La importància de l'etapa que va des del naixement fins els 3-6 anys es molt important en el desenvolupament humà i determina intensament la constitució bio-psicologica adulta. També cal ressaltar que en les primeres etapes de la vida, es construeix l'arquitectura del nostre inconscient, el qual condicionarà alguns aspectes de la nostra vida conscient, per sempre mes, i finalment, que una bona criança en aquesta etapa precoç; de la vida es la millor protecció possible per evitar el desenvolupament d'un trastorn mental,
Aquest abandó es dona no tan sols en el si de famílies desestructurades i amb pocs recursos, sinó també en famílies benestants.
Conclusions i propostes
1. Cal una regulació que faciliti, realment, la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.
2. S'ha d'abordar el tema dels horaris professionals adaptant-los als escolars, tot acceptant les reduccions de jornada.
3. Hi ha d'haver un coneixement social de l’Infant i de les seves necessitats, mes enllà d'un coneixement tècnic. S'ha de creure en l’Infant petit; creure que es portador de drets; que mereix un respecte; que te drets de participació; que pot tenir un diàleg amb els adults i que ens pot influir. Aquest es el veritable motiu de la conveniència de equilibrar la vida familiar i la laboral. L’Infant mateix ens dirà, a la seva manera, que s'ha de regular. Cal transmetre als infants línies clares, tendresa i contenció.
4. Afavorir la formació dels pares i la dels professionals. Ajudar el cuidador/a a comprendre l'infant.
Es imprescindible fer també un treball amb els progenitors, familiars i persones responsables si es vol influir, de manera suficient" en el procés de criança d'un infant. Cal valorar mes les persones que tenen cura d'ell. La condició ineludible per la substitució d'una figura representativa per a l'infant petit es l'estabilitat i la individuació de la figura substitutiva.
5. Els pares han d'estar físicament i mentalment presents amb els infants.
6.Més enllà de la creació de recursos per col·locar els infants. Els pares han de poder estar amb els seus fills i saber-los escoltar. Si la regulació no va al fons del problema es pot produir o provocar una mena d’abandó infantil difícil de superar. Aquest abandó, o semi-abando, no deixa de ser un maltractament, i es dona en totes les classes socials; per això s'ha de pensar que pot afectar a tots els infants, no solament als identificats com de risc. L'abandonament es una forma significativa de maltractament, i mes difícil de detectar.
7. Tant en àmbits desestructurats com benestants podem trobar pares disposats a complir amb les seves responsabilitats, però impossibilitats per les circumstancies socials i/o laborals. Mes que el possible populisme d'inaugurar guarderies, seria millor
subvencionar els pares per tal que dediquessin temps a criar els seus fills fins els 3 anys. L'augment d'hores fora de la llar dels infants comporta canvis importants negatius en la seva conducta.
8. Es podria crear una assegurança i/o crèdit de maternitat que faciliti que els pares puguin dedicar-se a la criança dels infants.
9. Subsidiariament cal que l’administració publica cerqui els ajuts contra la pobresa infantil.
11. Aplicar L’Observació General del Comitè dels Drets de l'Infant, dedicada a la realització dels drets de L’infant en la petita Infància, proposa tot un projecte d’actuació respecte a la petita infància. (web. wwwAvents.org).
