LA META DE JESÚS I L’INICI D’UNA NOVA COMUNITAT
Comentaria a l’evangeli de l’Ascensió del Senyor – B (Mc
16,15-20)
Per: Fray Marcos
Avui SE ENS PRESENTA un Jesús enlairant-se
físicament més enllà dels núvols. Aleshores, com se ha de interpretar l'Ascensió del Senyor de que ens parlen els evangelis? En primer lloc intentant
apropant-nos al sentiment que van tenir els primers cristians amb la
resurrecció i aparicions de Jesús, i van recollir els evangelistes. Sense
pretendre «arribar a saber la veritat», ni-haurà prou, com diu un proverbi
oriental, «en sortir de el error».
Lluc que és el més rigorós narrant els fets, només ha deixat escrit que Jesús «es va
separar d’ells i fou elevat al cel». En la narració de Marc llegida avui hi ha
una mica més de fantasia teològica: «fou endut al cel i s'assegué a la dreta de
Déu» (Mc 16,19).
En segon lloc, avui sabem que aquest final del evangeli de
Marc és un afegit canònic, del sg.II. Això ens permet deduir, que si el fet fos
històric la haurien documentat tots els evangelistes. Per tant, estem davant
de una narració que intenta transmetre el esdeveniment com «una veritat de fe».
Totes les cultures antigues tenen narracions de ascensions i
raptes. Sense moure-nos de la Bíblia tenim el rapte de Elies, tal i com ho
explica el seu deixeble Eliseu. I en el Gènesi es parla de la ascensió de Henoc
(Ge 5,24)
Jesús, el Senyor, «fou endut al cel». Parlar del cel, al
segle I, equivalia a distanciar-se de la terra com espai físic, per endinsar-se
en un misteri que només els astròlegs en sabien alguna cosa i on la teologia
situa i és oracle de Déu. En el baptisme de Jesús de l'evangeli de Marc,
llegim: «I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava»
(Mc 1,10) i, en aquest cel obert Jesús retorna a la divinitat.. .
A l’A.T, els profetes van fer referència a Jesús, al seu
patiment i mort a que fou sotmès pels homes, per fer pedagogia en relació «al
servent sofrent» que ha estat reivindicat per Déu, i glorificat per aquells que
van viure, en primera persona la experiència de la pasqua, que la Cristología ha
anat estructurant en una cronologia seqüencial: Pasqua, Resurrecció, Ascensió,
glorificació i Pentecosta». Es tracta de celebracions que es van anar
introduint en la litúrgia de la Església de forma escalonada.
Amb la ascensió al cel, «el home Jesús assoleix la meta
definitiva: ser una sola realitat amb Déu»; el gran misteri que escapa de una
possible comprensió vist només des del punt de vista físic
El Verb encarnat, de que ens parla Joan en el pròleg del seu
evangeli, retorna al lloc de origen: «Tot se ha complert» (Jn 18,30), diu Jesús
des de la creu..És el camí que hem de seguir els cristians i que els nostres
avantpassats van condensar amb aquestes paraules: «De Déu naixem i a Déu
tornem».
Els quaranta dies que van de la Pasqua a la Ascensió, no són
altre cosa que una explicació plausible de un temps simbòlic, el que va de la
conversió a la estructuració de una nova comunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario