La fe no me
admira, sí la esperanza con convicción cierta.
Dios es mi
luz y mi salvación ¿a quien temeré? No hay amenaza que me impida confiar en Él.
Una misèria
finita siempre puede ser cubierta por una misericòrdia infinita.
Una borrasca
en el corazón humano se convierte en bien
ofrecida a Dios.
Esperar, pero
lo que está en mi mano no aplazarlo.
Podre
convertir-me mes tard? No perquè serà mes difícil, la repetició de pecats es
converteix en hàbit.
La esperança
es basa en la bonhomia de Deu manifestada
en Crist amic de pecadors; hem estat buscats, trobats i tractats
d’aquesta manera.
I a mes a
mes esperem amb certesa la gloria;
aquesta es la situació dels que esperem. Seguim les crides en confiança sense saber com ens en sortirem,
però ens condueix a la llum intel·lectual, amor del verdader be , i alegria
que transcendeix tota dolçor.
Som fills de
la esperança, la sorpresa i admiració de
Deu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario