“Mireu com el
Senyor us ha conduit fins ara ¿Perquè dubtar?.”
Aquesta paraula del Deuteronomi ens porta a una reflexió
personal: Fem un exercici de memòria ¿respecte a quants compromisos el resultat
no depenia de nosaltres, i en canvi la cosa ha tirat endavant? Recerca de
parella, recerca de feina, criança dels fills, selecció d’estudis, ajuts familiars,
com me he sortit del riscos de salut. Riscos esportius i laborals, Riscos familiars.
Riscos de habitatge.
Tot i això ara estic aquí viu i amb prou salut i medis de
subsistència, en el meu habitatge.
¿Quantes situacions perilloses he superat en la vida?
Si soc sincer no he arribat aquí per els meus mèrits,
Sinó perquè he tingut molts suports de persones que han
cregut amb mi, i la providència a traves
de elles m’ha conduit fins avui, malgrat els desenganys i desacords, i experiències
fallides, aquí estic.
Si la meva vida no te explicació sense la providència,
decididament puc fiar-me de la providència ¿ No cal que dubti? Perquè ara que
hi penso se que he estat protegit per
una força invisible però real; conten dons i agraït.
No hay comentarios:
Publicar un comentario