NOVIATGE NECESARI?

 

PARELLA HUMANA COM PROYECTE DE VIDA

 

Des de que dues persones entren en contacte i s’estableix una sintonia entre elles per arribar a fer un projecte de vida mutu en vistes a constituir una família calen moltes mes coses.

No val amor a primera vista, cal comprovar si el altre es deixa menjar per la gelosia, per fanatismes, per subjectivismes, per poca objectivitat en les decisions, per gustos divergents que posen límits al compromís,   si hom està disposat a compartir la pròpia economia o sols a contribuir en les despeses comunes, amb una quota individual, si participen a parts iguales o proporcionals als ingressos de cada u, en disposar d’un habitatge i Les despeses dels seus serveis per crear el caliu de una llar comuna.

Cal en primer lloc un enamorament que estableix un clima de confiança mútua, vull dir una estimació mútua afectiva del altre que em permet descobrir com poden ser complementaris en les diferents funcions i relacions al transcurs de la vida.

Cal una total sinceritat i transparència per part dels dos amb renuncies perque no condicionin el lliure actuar del altre en tots els aspectes pràctics ,  així demostro que la estimació que li tinc  passa per el damunt de totes les meves preferències subjectives, i manifesto alhora la pròpia dignitat , que l’altre ha de reconèixer i valorar com a garantia de la confiança mútua que cal per una convivència sense problemes, insuperables.

Alhora es van definint  les característiques de cada u en vistes a la complementarietat mútua, això demana saber respectar per ambdós bandes la llibertat i iniciativa del altre.

En les funcions tractem de les capacitats, habilitats que hom ha desenvolupat per poder desempallegar una activitat útil en la societat humana.

I en quant a relacions mostrem la capacitat de iniciar negociacions amb tercers que ens situïn a un nivell de estabilitat e implantació social que permeti a hom respondre de unes obligacions amb la societat que aquesta li agraeixi adequadament i compensant el seu esforç amb els mitjans que necessiti per mantenir el servei que ofereix.

A mes a ames de tot això hi ha el punt de la complementarietat on no es tracte de no trepitjar-se en el mutu servei sinó de reconèixer que aquell que viu amb mi no li passa per el cap altre cosa, i així complementàriament  construeixen la seva convivència.

Cal entendre que la convivència abasta  tots els aspectes de la vida, el econòmic , el afectiu, disposar de habitatge comú, mobiliari i vestuari acordat, tenir cura responsable de lo que en comú permet realitzar el objectiu comú en la vida, fonamentalment la creació de una família.

Es mol important que els recursos de sosteniment de la família es posin a disposició en comú i per acord del dos.