Sobre la violència de gènere
No crec que el problema en al violència de gènere sigui
la gelosia de un respecte de l’altre encara que en algunes ocasions aquest
sigui el motiu principal.
La gelosia es produeix en la sospita que la parella no ha
estat fidel, i aquesta sospita neix de que el mateix que sospita no ha estat
fidel , i per això considera que els altres com a molt son tan dèbils com ells,
mai que la parella es mes forta i es manté fidel malgrat un no ho sigui.
També a partir d’aquí la voluntat de a fiançar-se en la pròpia
conducta crea un malestar davant la parella que porta a hom que es vagi allunyant
de ella , fins que la companyia resulta insuportable.
Les desavinences en la practica del dia a dia son una altre
raó , o en les despeses que un o altre fa, o en la voluntat de tenir fills, o
de tenir relació sexual sobretot per part del marit però sols per plaer i no
per engrandir la família, en això s’arriba al moment de destorbar la companyia
en el llit, i la voluntat de dormir en solitari, o cercar la relació sexual i afectiva fora de la
parella de compromís.
O quan hi ha fills si s’arriba a la separació domiciliaria
el problema de qui se’n fa càrrec, quan, com, despeses dels fills, influenciar els
fills en contra del pare o de la mare.
S’arriba a crear una situació d’odi, tan quan mes amor hi
hagut, tan mes intens es l’0di que es desperta, la sensació de fracàs sobretot en
el home, de no estar acollit en els seus desitjos, de no sentir-se valorat en
casa com en la seva posició laboral, o
entre els amics de tertúlies, de no
tenir la llibertat, com de jova, de sortir de farra a les nits, de sentir el
pes de las responsabilitats familiars, a vegades amb incapacitat per
assumir-les, la manca de atractiu per la seva companya o company i alhora al
despertar-se en el seu cor un nou atractiu per una altre persona.
Tot això comporta una situació de humiliació personal,
una degradació de la pròpia dignitat, una ofensa al amor propi, que produeix un
intens e insuportable sofriment, que aboca a la decisió de suprimir la persona
objecte que li produeix aquesta sensació de fracàs i humiliació de trencar els llassos
afectius, econòmics, de convivència; perquè per ell ja no es una persona amb
qui es delibera de tu a tu per igual, sinó un objecte a destruir, per quedar
alliberat de la seva presencia o influencia o dependència en la seva vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario