Archivo del blog

martes, 7 de septiembre de 2021

COMPLEMENTARITAT EN LA ESPECIE HUMANA

 

De la conversa amb Guillem sobre la complementarietat entre home i dona o en quant a la parella humana.

Si la dona no reconeix els elements de complementarietat en ella respecte al home, en el punt mes primitiu que es la capacitat  de procrear mitjança una acció conjunta , comporta discòrdia a nivell de parella, ; si es tracta de condicionar el fet reproductiu,  acontentar al home, i després avortar voluntàriament, cosa que crea una sensació de buidor, i de comportament frustrant a nivell  de consciencia, produint alhora un avorriment respecte a la funció sexual o reproductora, es perd la il·lusió de fer quelcom útil que prometi un futur familiar, i la complementarietat resulta molesta.

Si es el home per raons econòmiques o de llibertat respecte als fills que es nega a la acció reproductora,  la dona veurà aquest tipus de relació com a cosa rutinària per acontentar al mascla , però amb l’actitud, de desitjar cada cop menys aquesta relació, i el home decantarà la seva necessitat de buidar el semen, amb la masturbació, la pornografia, o la infidelitat, i si te fills amb la dona creixerà una despreocupació, un allunament afectiu vers els fills.

La dona no sap com lligar el home als compromisos familiars, i aquet cada cop es distancia mes de la atenció als fills o a la dona.

La dona davant la sensació de fracàs en la seva relació de parella, pot derivar cap a la  beguda alcohòlica o deixadesa, o altres productes que alteren el equilibri psicològic.

Compartir llit resulta molest, les activitats compartides de la llar del oci van quedant en res, de manera que cada u va a lo que li plau mes personalment, i el distanciament entre els dos queda del tot   definit, i tot per la voluntat de anar cada u a la seva prescindint de la complementarietat .

La voluntat ja  no es fer créixer un projecte conjunt fins el seu terme ,compartint cada u segons les seves habilitats les feines comunes de la llar, neteja, cuina, manteniment, educació dels fills, vigilant el seu progres equilibrat vers la edat  adulta, explicant en que i com seran acollits per la societat, cuidant el desenvolupament de la seva persona en tots els àmbits de la seva personalitat: ètic respecte als altres, qualitats, capacitats, habilitats per desenvolupar activitats útils a la societat.

Es la manera de obtenir persones integrades, satisfetes de si mateixes, agraïdes per tot lo que la vida els ha donat.

Per la complementarietat cal en comú estar entusiasmats per el projecte que acabo de manifestar, i mantenir constantment un diàleg que ens permeti arribar fàcilment a acords en tots els aspectes que es van desenvolupant  al llarg de la vida, es necessari abandonar tot partidisme, tot elitisme, tot selectivisme, en favor d’allò que es mes apropiat.

No hay comentarios: