A partir d’una escola diferenciada entre nens i nenes que
sols cobria 4 anys de la vida infantil dels 6 als 10 anys, on sols se ensenyava
a llegir i , a escriure, aritmètica (les 4 regles), geometria elemental,
educació cívica anomenada urbanitat, i el
catecisme d’aquell temps de la religió catòlica
, ( els 10 manament, els sagraments, un recull de pregaries, els manaments de la
Església, i la historia sagrada) , Historia de Espanya, ensenyança tota
ella voluntària per les famílies que poguessin inscriure els fills en les escoles del ajuntament, d'aquí que el analfabetisme era bastant extens, sobretot entre les dones.
Al entorn d’aquesta educació pública existia la educació privada
de pagament de les entitats religioses, costejada per les famílies que per la
seva condició econòmica destacaven en la societat del seu entorn.
Tot era aprenentatge memorístic que no fomentava mes
habilitats que la memòria.
A Barcelona es va
remoure la ensenyança amb el pressupost del Ajuntament del 1908 aprovat per la
majoria del consistori, que incloïa innovacions molt importants.
Nous materials educatius,
Renovar infraestructures: Biblioteca, gimnàs, Sala d’actes,
menjadors escolars, dutxes, laboratoris,
camps de jocs, horts per practiques agrícoles. Manualitats, música, dibuix,
educació física, aules no massificades.
Republicans i Nacionalistes donaren suport al canvi en
educació, al votar a favor del pressupost municipal ,ideològicament neutral, en
abril del 1908.
Automàticament va tenir la oposició de la Església, a l’alcalde
Domènech SAnllehy, l’obligant a retirar
del pressupost el punt de la neutralitat religiosa, i juntament amb la dreta
integrista, el van destituir. El 1909
la mobilització de reservistes per
enviar-los a la guerra contra el Marroc, va provocar una revolta popular
ofegada per la dreta amb la setmana tràgica.
El franquisme que va venir al darrera amb 1.000.000 de
morts de guerra mes les execucions de neteja ideològica que van venir després,
va imposar per la força la ensenyança
dels reaccionaris, i va quedar per la historia
tot aquell plantejament nou que l’ajuntament de Barcelona havia proposat.
Implantada de nou
la monarquia, amb constitució democràtica de les autonomies, cada vegada que els
partits de esquerres han governat han procurat tirar endavant petites fites d’aquell plantejament, integrar
nens i nenes en les aules...
Ara hi ha entitats
que viuen de oferir tots aquells serveis
que l’escola per estructura no pot
oferir, per exemple cursets de natació, tocar instruments musicals, gimnàs,
activitats agrícoles, segon quines habilitats manuals.
Encara la força de les institucions dependents de l’Església,
i la extrema dreta es mantenen en oposició amb les esquerres polítiques, donant
una inestabilitat, al mètodes pedagògics que s’apliquin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario