La dobla vida: Crist viu en mi. Afirmació de fe.

 

La dobla vida: Crist viu en mi.  Afirmació de fe.

Això es el meu cos entregat per vosaltres.

això es la meva sang vesada per vosaltres.

Perdona’ls Pare perquè no saben el que fan

Mengeu el meu cos, i beveu la meva sang

Si no ho feu, no tindreu vida en mi.( ni ell tindrà vida en nosaltres ).

Jesús està vivint nostre  dia a dia en el nostre cos en la nostra sang.

“¡Que maravilla es que Cristo vive en mi!” diu la cançó.

Em cal un respecte, reverencia, per el Crist , que dia a dia està seguint la meva  vida en mi, dintre meu barrejant la seva carn amb la meva i la seva sang amb la meva. El ADN de Crist el porto dins meu.

La hostia convertida amb carn humana viva.

El vi de la copa convertit amb sang humana viva.

Els sants devots de la eucaristia, incorruptes. Testimonis del segle XXI.

¿Comunió amb Crist què significa?

Qui compleixi lo que li mano, vindrem a ell, i farem estada en ell.

L’Esperit de Deu, sant, donat als homes a la Pentecosta.

Il·lumina la nostra intel·ligència, per retrobar-nos en el fons de la nostra consciència, i activa l’afecte i sentiments a favor de descobrir i desenvolupar la seva presencia en nosaltres.

Ens submergim en el misteri de la creació ¿Que son?¿Qui ens guia? ¿A on anem a parar?

Nosaltres fem el pa que presentem com ofrena a Deu , d’acció de gracies, on per una banda recollim  allò que es donat, el blat, i per altre presentem la nostra activitat, pastar i coure el blat, en gratitud  del que som i tenim.

El mateix fem al collir el raïm, extreure el suc per fer el vi, i presentar-lo a Deu com mostra de gratitud, i de quedar-nos a la seva disposició per fer la seva voluntat.

Ell acceptant la nostra ofrena ho converteix en un do que depassa totalment  allò que es la nostra ofrena. Ell mateix se ens dona en allò que ha estat la matèria de la nostra ofrena.

El símbol contingut en aquets fets es la nostra vida, allò que la alimenta i la fa créixer, pa i vi, menjar i beguda, que ens alimenta i ens dona caliu.

Jesús  principi i fi de la creació, Senyor de tol lo creat, s’ha apropat al gènere humà, part de la creació, per dignificar-lo, fins a on sols ell es capaç de fer, implicant-se, barrejant-se personalment  en la vida creada, dèbil i imperfecta.

El Crist viu en el seu cos  s’uneix al meu cos viu i així les dos vides viuen en mi perquè la carn de Crist no desapareix en mi sinó que es una invitació a millorar la meva vida en favor de la seva. Ell s’integra en la meva vida per millorar-la, per compartir-la, conviure amb mi , perquè  mai em senti sol, sempre tinc amb qui desfogar-me , amb qui celebrar, a qui consultar, da qui rebre consol, amb qui asserenar-me quan estic estressat, neguitós, impotent, ofès, contrariat.