“Si deixeu a Deu de
banda no durareu ni una generació i sereu dispersats, però si en la desgracia
el Cercas de tot cor i amb tota l’anima, el trobaràs i l’obeiràs, tindrà
misericòrdia de vosaltres perquè no oblida la promesa que us ha fet el vostre
Deu, l’únic.” (Deut.)
La generació occidental
arreu creu en general que amb el seu coneixement de la natura, la psicologia la sociologia ,la medicina, la tecnologia te el mon a les seves mans , però una
pandèmia els deixa a tots descol·locats, unes grans bosses de desplaçats, persecucions fanàtiques en nom de
una religió, porta la por i la misèria a un munt de països, explotadors de
mines a canvi de un plat d’arròs, on hi treballen nens despullats, i homes
sense descans , que no els dona per pujar una família, mentre el material que
extreuen es ven a les grans empreses de
telefonia, informàtica, joieria, i els explotadors es forre-n d’or.
Tots aquests
poden mirar lliurament per els seus interessos, sense mes responsabilitat, que
el seu benestar i confort, eliminant en tot cas les molèsties que comporta
tenir i mantenir una família, dedicar-se a les relacions sexuals lliures ,i
excloure tota criatura que en surti d’aquetes relacions. Fruir de vacances en llot als llocs mes idíl·lics del mon, i dels
aliments mes exòtics.
Buscaràs tot això
però com tot mortal no tardaràs en estar sota terra oblidat de tothom després
de una vida estèril, i buida, avorrida.
Però hi ha un camí
per sortir d’aquestes rutines , que acumulant allò que mai utilitzaràs, perquè una
vida no dona per tan: Es tracta de
orientar el teu projecte de vida envers als altres, a la generació humana, que
et permeti deixar hereus de un estil de vida que construeix el mon, que
reconeguis que per sobre el mon hi ha un
actor diferent que se sap amb dret de
marcar-nos unes pautes de conducte, i
demanar-nos un respecte, ell el que es sense nom i sense figura però que se ha
manifestat en diferents ocasions de manera espectacular, i que la seva veu la
podem localitzar en la nostra consciencia, i que el mon no es tan per
aprofitar-nos d’ell com per contemplar-lo amb respecte com la obra del seu creador, fruint de que col·lectivament
se ens hagi donat una casa tan meravellosa, i rica.
¿On acaben els
nostres drets? Allà on comencen els drets del altres.
¿On se sustentant
els nostres drets? En els nostres deures i responsabilitats, així ens obliguem
a respectar la dignitat aliena com la
nostra, en una relació de igualtat.
No tenim dret a
marcar diferencies socials, castes, classes que ens sotmeten a uns a estar al
servei dels altres, tots voluntàriament estem al servei els uns dels altres,
per fer créixer la societat en persones i benestar, i d’ella rebem els mitjans
de subsistència adequats a la nostra situació, els mitjans que ens permeten
complir amb els nostres deures envers la societat i el seu creador.
Per això Moisès
va demanar al Faraó que els deixes sortir a adorar el seu Deu a la muntanya i a
dedicar-li culte, i que després tornarien a les seves feines, i per això les
coses van anar maldades per els egipcis ja que s’hi van oposar. Es Deu qui te
la iniciativa i marca les pautes.
Crec sincerament
que la societat actual necessita una reflexió, un canvi de orientació, que no
el porti a la destrucció total, sinó a fruir sòbriament i amb gratitut de tot lo que se ens dona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario