ACTITUD POBRE-ACTITUD RICA

 

Tancats en aquest mon estem inclinats a fer disbarats contínuament però Deu ha obert en nosaltres una capacitat de valorar les coses que ens es exclusiva entre els essers vius.

I en aquest sentit podem entendre que Maria la mare de Jesús el Messies, està plena de gracia, i està contínuament en presencia del Para que la ha creat mitjança la voluntat colaboradora dels pares carnals Joaquim i Anna; per tot això i per haver acceptat la  maternitat del fill de Deu ,tothom en parlarà be d’ella.

Cal notar la complementarietat dels dos nivells de la realitat: el pare celestial ,el Deu que realitza la seva obra, i els pares terrenal que amb la seva acció confirmen la voluntat de Deu.

Nosaltres no estem plens de gracia ni estem en presencia del Para sense barreres, en plena relació de familiaritat.

Jesús ha dit :Qui m’ha vist a mi ha vist el Para. ¿Com s’entén això, perquè fuig totalment de les nostres coordenades? Sembla dir que Jesús es la imatge del Para, que Ell ens transmet ¿dels seus valors, del fonament del mon, i la seva estabilitat.

¿1hi ha alguna muntanya sagrada?¿Qui podrà viure amb Deu a la muntanya sagrada?¿Deu viu en una muntanya, si diuen que es  espiritual i no material com una muntanya es la seva seu?

¿qui podrà viure amb  Deu a la muntanya sagrada? Qui es just, diu la veritat, no ambiciona re de ningú i parla be de tothom. No es demana  res material sinó uns valors que estan en lo espiritual.  Derroca a los poderosos i encalça els humils.

Ens elegí  en ell, ens destinar a ser fills seus. Ningú m’ha demanat  si volia ser escollit, i que em suposa aquesta elecció, que no pot ser al marge de la meves decisions. ¿Es que pot ser l’home, integra fill de Deu, mantenint-se sempre en confrontació?

Copsar aquest nivell es cosa de saviesa: Així coneixem la seva voluntat.

Pot ser ara que hi ha qui vol suplir aquesta mancança amb la , intel·ligència artificial, però tot lo que experimenta  en aquesta, son ombres, fantasies, enganys, mentires, fabulacions.                                                                                                                                                                                                                                                                              

Busquis on busquis la única sortida d’aquest laberint, nomes la trobaràs en el misteri que se ha realitzat en Maria al engendrar i parir el fill de Deu. No hi ha paraules per expressar lo que suposa el misteri del Nadal i després el de la mort, i resurrecció de Jesús, i la presencia del Esperit Sant.

Les promeses de Crist estan per complir, el Magnificat: Enderroca els poderosos, omple de  bens als pobres i els rics s’entornen sense res,   i les benaurances: benaurats els pobres, els humils, els compassius els perseguit per ser justos, o el “soc humil” i proper de cor i acollidor, o els manaments: on la estimació preferent ha de ser per Deu, i tot seguit   cal estimar tot lo que Deu ha creat i respectar-ho tal com ell ho ha fet.

Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Deu ens anomena fills seus i ho som, però el mon no ens reconeix perquè no l’ha reconegut a ell. Som fills però encara no s’ha manifestat allò que serem.

Es clar que qui no entre en la fe, en creure lo que no s’hi arriba pel raonament pragmàtic, per la demostració científica, o la captació sensible , aquesta persona pertany al mon, i intenta salvaguardar-se a si mateixa per mantenir-se en el estatus que te, es qui estima tan la seva vida, que refusa el testimoniatge de morir per saber-se fill del Pare Deu, i destinatari de les seves promeses, així el cristià no estima tan la seva vida que li faci por la mort, convertint-se aquest fet en la major llibertat humana.

Els pares que no volen que els seus fills entrin en aquesta dualitat, els amaguen tota la dimensió espiritual, i es queden en una formació tecnològica o a molt donar una formació estètica.