Archivo del blog

martes, 18 de julio de 2023

EL PERDÓ

 

No puc perdonar si no sóc ofès – si no falto als demés no em poden perdonar.

Si falto  a la voluntat de Déu, es a dir al pla magnífic que ell te per a mi, el decepciono i li tinc que demanar perdó.

Perjudicar física o moralment a una altre persona es anar contra la voluntat de  Deu, perquè ell vol el benestar i la felicitat de cadascú de nosaltres .

Deu en un dels seus diàleg amb els homes ens diu: Si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres.                   

La condició humana no està exenta voluntària o involuntàriament de ofendre o faltar als altres; la capacitat limitada i variable en el transcurs de la vida humana per comprendre les persones amb les que convivim es impossible evitar les  topades i les diferents maneres de fer, la invasió de competències del altre, o descepcionar per no complir allò que se espera de mi, i   que segur incomoden a mes d’un; conseqüència hem de demanar perdó, i hem de perdonar.

Així també Deu en el seu nom que avarca tota la creació l’incomodem amb les nostres errades, i  hem de demanar-li perdó.  

Està clar que el perdó entre humans  implica també el pardo de Deu, es correlatiu, així si ens perdonem entre nosaltres , queden perdonades les nostres marrades.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

En la església cristiana ¿ a que ve la confessió? En primer lloc es tracta de un reconeixement de les pròpies errades, en segon lloc la comunitat cristiana com a cos de Crist ha estat ofesa per mi i li tinc que demanar perdó, que si no tinc cap rancúnia contra ningú, automàticament rebo el perdó a traves de un responsable de la comunitat, que a continuació dona una penitencia perquè el penedit tingui en compte no ensopegar en la mateixa pedra.

           Reconciliació es arribar a tenir un mateix punt de vista, uns mateixos criteris, una sintonia, unitat de sentiments i afectes,

2-     Perdó: es no tenir en compte la ofensa o perjudici que m’han fet, estimar l’altre fraternalment, perque jo també puc mantenir oposició a l’altre, perjudicant-lo en els seus bens en la seva dignitat o bona fama.

Rememoro aquí lo que fa temps vaig comentar del bon lladre crucificat amb Jesús.

No hay comentarios: