Cal la igualtat entre
els ciutadans dels diferents països, i això s'aconsegueix per la concòrdia i col·laboració
entre ells.
El que progressa mes
ràpid per les seves condicions, característiques des seus habitants, de la seva
mineria, agricultura, ramaderia, clima, recursos hídrics, situació en el mapa,
tot això marca diferencies entre països, però no es obstacle per una col·laboració
que beneficiï a tots.
Cal posar de relleu
que el estil de vida i el volum de necessitats dels habitants de un o altre país,
difereixen i a cops àmpliament, de totes maneres cal entendre que la imatge que
uns comporten es mes encisadora que la que aporten altres, que les costums son
molt diverses entre uns i altres.
Els que mes progressen
els convé fer una mirada als que ho fan mes lentament, i caldrà tenir-se unes exigències
mútues en quant a planificació, i magnitud de despesa; evitant en tot cas les
fugues de recursos en favor de interessos personals.
Apello a la justícia
distributiva, perquè les fugues de recursos fàcilment es donen en els que estan en pitjors condicions
i desitjant fer un salt a una situació de mes prestigi; es per això que cal una
planificació concordada i en funció del benefici mutu, sobretot entre països
que comparteixen fronteres.
Actualment amb la intel·ligència
artificial, es poden aconseguir, valoracions molt precises respecte les necessitats
i recursos de cada part, fins i tot
respecte a la natalitat estimulant-la quan calgui o frenant.la, si es preveu un
excés de població no assumible, sempre respectant
la dignitat humana.
Tota aquesta
reflexió genèrica la podem aplicar en la relació entre Catalunya i Espanya.
En la taula de diàleg
son aquets els punts que es tindrien que tractar. Espanya te una constitució quasi
federal, amb bona voluntat podríem aproximar-nos a aquesta situació sense
perdre ni la unitat ni la monarquia.
Ara be en la taula
de diàleg tindria que sorgir la administració autònoma dels impostos de manera
que Catalunya decidís que s’aporta a Madrid, com ho fa el país Basc, en funció
dels pressupostos de cada estat federal, i llur urgència en el conjunt, donant preferència a lo que
beneficia a mes gent. No pot sota ma
actuar una mentalitat militar, decidint
de forma partidista els interessos generals del país.
Si ara els que vivim
a Catalunya som 9.000.000 d’habitants, em de saber com l’entenen els que hi
viuen; sabem també que hi ha milers de catalans escampats per el mon, catalans
que tenen els seus drets en la terra d’origen.
Seria necessari un referèndum
acordat sense anar a màxims, de tempteig per seguir negociant la manera com governar
el país.
Hi ha ara moltes desconfiances
i enveges respecte al nostre país, en el conjunt de Espanya, ens creuen molt
ambiciosos i poc generosos, perquè ens veuen com la mula que cal portar-la ben
lligada.
Demostrem que no
tenim cap interès de escapada, però tampoc som un botí de conquesta, ni
nosaltres sentir-nos conquerits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario