EL SALMON NACE EN EL RIO, BAJA AL MAR Y SE
REPRODUCE EN LAS FUENTES DE LOS RIOS, LOS MENOS CONSIGUEN LLEGAR. LAS CRIAS
DESPROTEGIDAS SIGUEN SU INSTINTO SUPERIOR EN CONTRA DE SU VOLUNTAD Y SUBEN CONTRACORRIENTE CON TAL ESFUERZO QUE LOS HACE DESFALLECER
Jesús como llegó al principio del rio:
Getsemaní. Tristeza y angustia. Padre en quien confio librame del miedo y la
angustia en la soledad. No pudieron acompañarlo los apóstoles, solo Jesús, solo
el Padre con Él.
Intentaria esquivar el problema, no queremos
sufrir y echamos la culpa a Dios , lo contrario de Jesús.
GEtsemani es lugar de luz; amar el dialogo con
el Padre.
El padre habla a nuestro corazon
Getsemani se convierte en gracia si no te
encierras en el porqué de la desgracia:
Muerte inútil y sin sentido no se aclara en la
escritura.
El Senyor ens doni la gracia de seguir abandonats en ell sense buscar la
salvació en la paraula, la compassió, ni en l’amor que no es continuo; vaig a la paraula, a la compassio i al amor, tot
gemagant.
Tot hom està immers en la societat en la seva organització
social, mundana, ja que del mon, del cosmos creat, no sen surt sinó per la
mort.
El baptisme ens fa veure segons les exigències
del Esperit. Som en el mon dels homes amb la seva vida econòmica, política, social.
Des de viure la fe en el monaquisme al segla
4t a viure la fe en seglar en institucions caritatives, evangelitzadores,
professionals fins arribar a la santificació del matrimoni i la família.
Així en perfecta consciencia tot hom pot abordar la seva plenitud des de qualsevol vocació i ámbit.
¿Com expressar la relació del home amb Deu? El
cristianisme es revelació de Deu als homes,
a cada ú personalment dins la historia per salvar-los.
Tot hom necessita expressar allò que es i
sent, i en aquest marc hi ha la expressió religiosa, o la relació personal amb
Deu.
La acció salvadora de Deu ens ve a traves de
signes.
La nostra resposta afirmativa a la acció de
Deu, consentiment, gratitud, esperança, es el nostre do total, als actes d’amor
en servei al proïsme.
No hem rebut un esperit d’esclaus per viure en
el temor, sinó de fills de Deu que l’escoltem, que n’estem agraïts i que ens
desperta la estimació vers Ell ; així que en la mida que l’escoltem l’estimem.
En la pregaria comunitària, manifestem els
nostres sentiments vers Deu amb la ajuda de cants, himnes de lloança i gratitud
alhora que escoltem el seu Esperit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario