Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,

 

“fer comprendre sentències intel·ligents,”

Paraules de Proverbis que ens porten a reflexionar  sobre el desenvolupament del esser humà de manera que els mes grans cuidin del desenvolupament dels mes joves els donin formació es a dir els donin les eines necessàries per posar en pràctica les seves habilitats i els ensenyin a  manipular-les, considerem el mot eines en el sentit mes ampli, no sols per oficis sinó per tota professió, en la llengua, en la imatge, en el estudi de tota la natura, qualsevol cosa de la que parli la Viquipedia.

Fer conèixer la saviesa  es farina d’una altre remesa, vui dir que això es una part important i necessària  en el creixement de la persona, i en el mot saviesa s’inclou el desenvolupament ètic i espiritual , la capacitat de elecció, i saber la argumentar de forma: 

coherent 

adequada 

i oportuna; 

coherent perquè no entri en contradicció amb cap àmbit de la vida humana i social,  

adequada perquè encaixi sense forçar-la en el lloc on s’aplica  la decisió, 

i en tercer lloc oportuna  s’apliqui en el moment convingut, ni abans ni després.

La intel·ligència humana  es capaç d’assolir els principis lògics o pautes que regeixen la conducta humana en concordança amb la evolució de tot el mon, però les nostres decisions no es poden escapar per la tangent si volem mantenir la pauta, el ritme de evolució del mon, que ens està subordinat, però no per mantenir-lo a interès de una persona particular, en aquest sentit tot el mon material es un be comú i com a tal l’hem de tractar.

 

 

 

 

3 procurar una formació completa

que porti a ser just, recte i honrat

 

Si tot el mon , nosaltres inclosos, es un be comú ens cal formar-nos en tots els àmbits de la nostra personalitat, de manera que hagem après quin es un comportament  just, respectuós amb el be comú es a dir amb les altres persones i els seus interessos legítims personals familiars laborals,

Dins el concepte de justícia  que la persona està el disposar dels mitjans  necessaris per completar el creixement personal i atendre  els fills en el  mateix sentit, i donar a la societat el treball que per vocació he escollit fer.

Coherent: la coherència consisteix en du a terme els criteris exposats de forma ben coordinada, cosa que requereix seny i bon equilibri en la persona protagonista, tan quan exerceix aquestes qualitats i habilitats hom pot escalar  responsabilitats superiors en el conjunt social.

Digna: Tan quan mes proper hom es troba de la plenitud Humana,  major es la seva dignitat; amb tot vull remarcar que per el sol fet de ser persona humana, esta equipada amb el cos humà capaç de totes les habilitats comuns  a la humanitat com es el llenguatge, l’anima, la relació humana, la entesa, i l’esperit amb la capacitat de enlairar-se en el mon espiritual capaç de considerar  que hi ha,  qui ha creat y governa tot lo que hi ha , i entrar en el mon simbòlic, i el extracte de la filosofia o les matemàtiques, la analítica.

La veritat: que hom reconeix tan quan te una confirmació interior d’allò que es correcte, es el nivell de consciència, de reconèixer l’entitat de les coses.

 

 

4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts,

als joves, coneixement i prudència;

En el procés de desenvolupament de la persona tothom, un o altre cop es troba bloquejat, com sense veure per on continuar , i amb la impressió de que esta descepcionant a qui ha confiat en ell, resulta realment frustrant, per això es parla de proporcionar Sagacitat als inexperts, es a dir , que un expert acompanyi a estimular la sagacitat al novell per poder respondre a les exigències de la societat.

La sagacitat pot conduir  a la persona a ser imprudent, impetuósa  de manera que en ocasions  en lloc de tenir encert la esguerri, necessitant com a complement la educació en el coneixement i en la prudència.

El coneixement  analitza la situació i pot escollir entre els diferents aspectes la actuació mes apropiada, que pot donar un millor resultat, o pot fer menys mal. El coneixement ens fa actuar amb sentit de responsabilitat, ens permet respondre  el motiu per el que hem pres una o altre decisió.

Finalment la prudència demana ser educada, per no fer les coses de tabalot, fins i tot ben pensades, justes, però cada cosa al seu moment, de manera que oportunament puguin ser acceptades per la majoria; la prudència pondera com i quan afecten als demés les meves decisions, i quins sentiments desvetllarà en els demés que poden ser d’acollida o de rebuig, la prudència dons ens demana saber explicar perquè i quan hem decidit  una actuació que els afecta.

 

 

“El savi que escolti a les persones que han estat educades en la justícia, que son coherents, dignes,  autèntiques, sagaces, entenimentades i prudents,  augmentarà el  seu saber; i l’home instruït hi trobarà el camí.”

I es que les persones que han estat educades correctament en el tracte amb els demés escampen saviesa, i tan els que ja comparteixen saviesa, com els que acaben la etapa de la seva educació  per incorporar-se a la vida adulta, hi trobaran el camí a seguir.

Quan les coses van per aquest camí la pau y la entesa es produeixen espontàniament i la prosperitat els acompanya

 

 

“Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:”

Les persones amb llarga vida aporten en general una experiència  i bona voluntat a les noves generacions al explicar allò que creuen, perquè ensenyen en funció del que han viscut.

En una  família la prole si es assenyada farà cas dels ensenyaments del seu pare, tot i així hi farà les seves reflexions per assumir tota la veritat dels ensenyaments que rebé.

Vull remarcar que hi ha com un fil conductor que enllaça les famílies a traves del temps així com van enllaçades les erugues dels pins que cada primavera surten de terra i s’enfilen als arbres per aniuari.

Parlo de la successió en el temps que dona continuïtat a la espècie, engendrant cada generació a la següent , amb el mateix afany que cada any els arbres donen els seus fruits.

Així com la vida passa de generació en generació també el desenvolupament de la persona en tots els sentits  es reprodueix  en cada traspàs de generació; es aquest el deure  dels fills de prestar atenció als pares, perquè es reprodueixin en cada generació les condicions que necessiten per la seva continuïtat.

La fillada,  nens o nenes en relació amb la mare escoltaran la instrucció que els dona, i la ponderaran; tindran en compte els matisos particulars que hi posa segons la seva sensibilitat, així el conjunt de la instrucció de pare i mare queda enriquida. Pare i mare eren abans els educadors exclusius dels seus fills, ara la vida escolar aporta una amplitud de contactes i informació que abans no existia, la tindran que contrastar amb la de la família, i fer-se propi, allò que li val.

Es de esperar que els criteris mes fonamentals per la vida provenen de la paraula i el comportament dels pares, i els altres mirar de encaixar-los amb aquests

(DE S. Sol)

Per Jesús no ens lliura del judici ni les accions bones o dolentes, ni el compliment dels deu manaments» «Tot això, per Jesús, forma part del passat.» Déu és bo i no castiga: estima els homes i dones com un pare estima els fills. «La Paraula de Déu [que s’encarna] serveix per a curar la ceguesa i el seu Esperit ajuda a seguir endavant, lliurant-nos de tot mal si la nostra voluntat s’identifica amb la d‘Ell

Amb tot Jesús just, ha d’obrar en conseqüència segons la nostra conducta sigui o no, conforme a la seva voluntat.

 

 

9” com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.”

De la figura humana el front es la part mes noble que guarda al seu darrera el cervell el òrgan  de mes noble activitat y a on el home queda mes ben definit, i adornar-lo amb una diadema es un reconeixement  d’aquest lloc preferent, es un honorar la persona en lo que la distingeix, i sobre el coll i la pell del pit els collarets son  un decorat que assenyalen la persona  distingida.

D’entrada diu com,  es un terme comparatiu, parlem de la impressió que fa el fill quan es presentat en societat, ja amb el bagatge de educació que li han donat els pares i això el fa respectable digna de la mateixa  confiança que el entorn social tenia amb els pares i que invita a prosperar

Aquest verset fa referencia al respecte i atenció que els fills han de tenir  respecte als pares , i que queda recollit en el 4r. Manament de la llei del Sinaí .La experiència unit al amor dels pares per els seus fills, fa que aquests puguin  rebre i assumir la saviesa que els pares posseeixen i els hi transmeten.   

Aquest assumir lo que els pares li transmeten, fa als fills dignes de la diadema signa  de la saviesa , i els collarets signe del prestigi, del ben obrar, de la responsabilitat assumida, en successió de la generació dels pares, signa de festa i joia, quan els fills assumeixen la llibertat de decidir amb seny sobre les responsabilitats de la vida.

 

 

Fill meu, no et deixis ensarronar

per gent sense escrúpols

sense més ni més, paren trampes a l’home bo.

¡Que fàcil es, quan tens una posició social, que t’afalaguin  els aduladors! Tan fàcil com acaronar en el cor aquestes paraules agradables, i créixer la pròpia valoració per damunt  de la realitat de les pròpies limitacions, i refusar la correcció fraterna. Els que te afalagant son gent que volen destruir-te, per col·locar-se ells en el teu lloc o posicionament social.

“Gent sense escrúpols” aquí el sentit d’aquesta expressió es de gent que no respecta  les altres persones , ni a Deu, i passa per el damunt dels drets aliens, trepitjant-los; son gent que en contes de complir els seus deures es dediquen a fastiguejar als altres, intentant suplantar-los, Son envejosos, i insidiosos, en els que no se els pot confiar res, perquè tot ho malmeten, i que per divertir-se preparen trampes al home bo.

 

11 que et diuen: «Vine amb nosaltres

i posem-nos a l’aguait per vessar sang;

Seguim amb la gent sense escrúpols i aquí es posa mes de relleu la seva malicia: matà per fer-se amb els bens dels altres, ambiciosos a desdir. I així si no ha pogut quedar-se amb lo teu  t’invita a  associar-te a ell per fer el mal: Posem-nos al aguait, a veure a qui li trobem un punt dèbil  per llençar-nos com llops sobre ells  i arruïnar-los, per assassinar-los, vessar sang.

Cal tenir en compte que al nostre entorn així com hi ha gent bona col·laboradora i respectuosa

També estem envoltats de gent, que marginada, s’entregà al mals esperits  que volen la destrucció de la nostra societat  i a vegades  de manera molt rebuscada.