deixem de banda els perills.

 

2 “Com fa la mort  mateixa, engolim-lo de viu en viu;

per bo que sigui, llancem-lo a la fossa. “

La gent sense escrúpols es diu : per bo que sigui engolim-lo de viu en viu.

Ja va be que siguem bones persones però el perill sempre està al, aguait esperant que flaquegem per un punt dèbil, i a les hores, ens enderrocaran del tot si no tenim qui ens ajudi a  surar, i ens restauri, però ho aniran intentant mentre tinguem vida , una i altre vegada, i a la fi hi ha molta gent que finalment cauen de ple a les seves mans.

Les persones que vivim en aquest mon, constantment vivim temptades de fer el mal que no voldríem i deixar de fer el be que volem, convivim amb el mal i amb la gent  que s’hi ha rendit i en son col·laboradors, i cal que  d’aquestes coses en siguem conscients des de la infància, i aprenem a discernir el be del mal , i ens enamorem del be per tenir-lo com a preferent en tota ocasió, segons el criteri ; estima els altres com et tindries que estimar tu mateix, i saber reconèixer els àmbits en que tenir-lo present:

En primer lloc el autoconeixement de quins son els propis límits, i entendre que cada u els te diferents, i això ens pot enganyar a creure que no son correctes coses  que sí son correctes, i que tu sols estàs dins la teva pell i no en la dels altres per això no pots jutjar a ningú per allò que fa sense perjudicar a ningú.

2n. En positiu conèixer les teves habilitats i qualitats o capacitats per fer tot allò que pot ser bo per els altres, el servei als altres segons la acollida que pot tenir , això impedirà que tu ambicionis allò que el altre te, o que temis perdre allò que ja tens, per lo tan descartaràs la gelosia, i el egoisme.

3r. Respectar els demés com a iguals,  sense voler que et siguin submisos ni aprofitar ten d’ells, sinó que segons la teva capacitat els atendràs en lo que puguis de les seves necessitats, no exigiràs dels altres  per a tu lo mateix que tu fas als altres. Tu fas en aquest mon el paper que et toca, i cada u el que li pertoca.

4t. Cuidar-te i mantenir el nivell de servei que puguis; no deixis que el desànim et domini, que caiguis en dependències  que t’impedeixi ser allò que has de ser, drogues, sexe, jocs, diners, mandra.

5è. Tenir una visió de la vida mes enllà de la rutina, considerar que la vida te un sentit, i que tota la orientació, positiva en la feina  i en la conducta ètica condueixen a una fi venturós, com a mínim a una mort tranquil·la i confiada.

6è. Es positiva la opció personal de creure en un Deu provident  que ens acompanya silenciosament i ens defensa en els perills, que està mes enllà del univers però al hora hi es present perquè gracies a ell tot existeix, en aquest sentit ens devem a ell que ha posat les pautes per les que el mon funciona i nosaltres en ell, i que per solidaritat hem de seguir-les  per no fer-nos mal ni a nosaltres ni als altres.