Venerar el Senyor és primícia de coneixement,
només els insensats rebutgen saviesa
i formació.
¿Qui es el Senyor?¿Perquè un Senyor? ¿Jo respecte al univers que soc?¿Perquè una intel·ligència i consciència humana?¿D’on venim? ¿Qui hi ha donant suport a tota la existència?
Sols podem atribuir-lo a algú inabastable, únic, origen de la nostra intel·ligència
i dels nostres sentiments origen de la organització de la vida en el mon, i de
la seva permanència. Al menys en el imaginari humà cal una explicació que tanqui el cercla de les
nostres inquietuds, i en el moment que ho donem per bo ens decidim venerar-lo,
es el punt on reconeixem la nostra petitesa , els nostres límits davant l’infinit
i font de tot be, es aquí que el nostre coneixement inicia un camí de fonamentació de la seva reflexió.
La persona que no sap situar-se en el lloc que li toca
en el conjunt del univers, tan agosarat que segurament es valora de manera inadequada, rebutja el seny
que ens obra a la saviesa del misteri i no permet la formació en el àmbit apropiat,
dins dels límits que li pertocant.
Nota: A part de tots el simbolismes que es poden trobar en la Bíblia, Als llibres històrics que son molt mes concisos que els actuals llibres de historia, hi podem trobar fets sorprenents, les experiències de Abraham, el pas del mar roig, les figures de Josep i Moisès, tot el profetisme, David i Salomó la persona de Jesús de Natzaret, fets que no s'expliquen des de la ciència i la reflexió natural, crec, dons que en hi hem de presentar amb una actitud real de acceptació d'allò que ens sobrepassa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario