JOAN ANDREU PARRA
La por i inseguretat, propies dels temps de mudanga, poden
contrarestar-se amb una actitud profetica que permeti albirar i construir un
mén nou.
Casa en flames... A banda d’una exitosa pellicula catalana
podria ser una metafora de la situacié d’un mon, la casa comuna, convulsa, com
prega el salmista: “Si els fonaments del mon s’esfondren, el just, pot fer-hi
res?” (Salm 11,3). Precisament, quan els fonaments de la societat trontollen
sén una bona bruixola “aquelles persones i tradicions que saben qué és passar
per una crisi i han trobat enmig d’ella motius per continuar vivint, i fins i
tot créixer. I és aqui quan apareixen dins de
la nostra historia els profetes i la profecia”, remarca el professor d’
Historia Antiga del’Església i Patrologia a la Universitat Pontificia Comillas,
Fernando Rivas.
Amb l’actual marc de
policrisis, diversos analistas apunten a un canvi de paradigma: “Estem en un
moment de transició , de canvi, i és
dificil sempre caracteritzar-los. Ja no estem en un moment unipolar, sinó que
hi ha moltes potencies que tenen alguna cosa a dir en aquest sistema
internacional, que contesten i que no veuen amb bons ulls aquell ordre
internacional postguerra freda, dissenyat des d’Occident. Molts exemples ens hi
fan pensar: els Estats Units i la Xina competeixen de tu a tu a nivell economic
i tecnologic; Europa té una guerra al seu continent i ja fa temps que no s’esta
expandint....”, observa Pol Bargués,
investigador sénior del CIDOB, centre d’investigació en relacions
internacionals amb seu a Barcelona.
Una de les claus la
trobariem en el gestionament de I’antiga hegemonía d’Occident:
“Als anys noranta
semblava que tots els paisos veien amb bons ulls democratitzar-se i fer la transició
cap a la liberal democracia i el lliure mercat. Són moments de molt
multilateralisme, amb avenços en questions
com dona, pau, seguretat, canvi climatic, seguretat humana i desenvolupament,
que ressonen en el sistema internacional i que’ONU; poc contestada en aquells
moments, és capag d’impulsar. Aixo comença a canviar ja a finals dels anys 2000, on hi ha un creixement d’altres
poténcies que comencen a competir per recursos, per idees, amb altres valors.
Per exemple, per a la Xina té més valor la sobirania que no pas la creixent
interdependéncia o la promoció de la democracia”, Continua Vargués.
Precisament, durant el 2024 més de la meitat de la població
mundial va exercir el seu dret a votar h dibuixat un mapa on “hi ha menys
democracies que abans i hi ha una erosió de les democracies dins mateix
d’Occident, que era el gran promotor d’aquest ordre liberal internacional. Si
mirem Europa, hi ha un auge de partits d’extrema dreta, amb idees
euroescéptiques, en contra de drets humans”, analitza Bargués.
En efecte, Europa amb
la arribada de Trump a la presidéncia dels Estats Units “perd la part principal
que tenía en la defensa del’ordre liberal global. I aixo debilita la Unió
Europea, perque esta més sola en aquesta defensa. Esta clar que Trump no promou
el multi-lateralisme, no és un gran aliat d’Europa i vol accelerar aquesta
guerra economica-tecnologica contra la Xina. Aixo té moltes consequéncies, la
majoria negatives per a Europa,i també positives: que Europa ha de saber
desmarcar-se i saber pensar-se com a continent que vol fer coses i que ha
d’avançar més integrat i més ben coordinat”, remarca Bargués.
DESCONTENTAMENT DEMOCRATIC
“Des del Moviment de
Treballadors Cristians d’Europa analitzem com és que aquest creixement de l’extrema
dreta, amb aquests valors tan terribles, esta tenint resso en les classes
treballadores. En paisos com Austria o Alemanya estan pujant de tal manera que
perillen tots els avenços que s’han aconseguit pel que fa a génere, dones o
immigració. Veiem que, certament, tenen un missatge tan simple que potser
arriba molt directe, i avui no es contrasta a les xarxes socials on tot és molt
circular: quan busques una cosa et reafirma en allo que has buscat, sense altres
veus diferents que et facin reconsiderar” es lamentable. Anna Luque,
copresidenta de ’MTCE. Aixo ha portat, segons Luque, a defensar obertament
“conviccions no étiques, com ara que els immigrants no han d’estar aqui.
Aquesta perdua del valor que tots som iguals, som fills de Déu i, per tant,
germans, ens mena a una societat esquerpa, molt dura”. Aquesta regidora a
I’oposició de Badia del Vallés també observa un cert declivi dels espais
socials de convivéncia, descrits pel filosof Michael J. Sandel: “A Badia, que
sempre ha estat un poble ple d’entitats, cada vegada en són menys, no hi ha jovent.
No els cal o ells creuen que no els cal aquesta
convivéncia, on poder discutir de diferents temes.”
Amb tot aquest magma
de problemes, arriba el mercat de les solucions: “Les crisis són una crida
d’atencié, amb una funció molt semblant a la que té el dolor en I’organisme
huma. Es aqui on hi ha el nucli del problema, perqué hi ha dues maneres de
sortir-ne: amb falses solucions o amb propostes que vagin a l’arrel del
problema i ofereixin mitjans i estrategies
pºer sortir-ne de debo, fent-nos créixer i avançar”, remarca Fernando Rivas.El
tambe conciliari de la ACO a Madrid alerta que “en I’ambit social aquestes
solucions falses s’expressen habitualment amb dinamiques d’exclusió, recerca de
bocs expiatoris, corporativisme, identitats socials excloents i reinicia a la
propia responsabilitat en mans de lideratges autoritaris. A més, aquestes
falses solucions estan alimentades per grups interessats a mantenir la situació
de crisi, creant fins i tot nous problemes i noves crisis” El biblista Joan Ramon Marin
explica al document de I’ACO n. 23, Els llibres biblics dels profetes, l’etimologia
de la paraula profeta:
“En hebreu es diu ‘nabi”. Probablement prové d’una
llengua mesopotamica on el verb ‘nabu’ significa cridar. El substantiu
profeta-nabi es podria entendre, aleshores, de dues maneres: aquell que crida
(el profeta és el qui parla en públic i anuncia la paraula del Senyor), o bé,
aquell que és cridat (el profeta és el qui ha rebut la paraula del Senyor i la
missió de proclamar-la). Tots dos sentits haurien d’anar junts sense excloure’n
cap: el profeta és un cridat que crida.” “Probablement ara la impressió es que els profetes estan molt callats,o si
mes no, no tenen ressó public, i mes veient gent com Musk, que acompaña Trump,
que domina en xarxes i debats, i on sembla que van eliminant la gent dque diu
coses amb cap i peus. Peró que no i hagi ressó
no vol dir que no hi siguin. S’ha de fer una mena de descoberta,potser
es una época d’humilitat, cosa que no deixa de ser una virtud. Pero existeixen.
Get que aguanta en el millor sentit de la paraula, que resisteix que es nega a
aceptar que les coses no tenen remei. Valora Martin.
PSEUDOPROFETES FALS0S
DEUS
Als libres de
Jeremies i Ezequiel, són recriminats aquells falsos profetes que estan principalmente
al servei del rei, o dels propis interessos,
Com indica Marin, “ser profeta per a aquesta gent és un negoci. Fins i
tot diuen el que a la gent li agrada sentir, aixi, tothom esta
content,aparentment. Tornant a Trump, hi ha un munt de gent d’empreses que
s’han posat al seu servei amb un entusiasme sense cap mena de critica. Sempre
al costat dels qui manen i aixo té poc a veure amb una vocació de servei. També
tenim gent que s’arroga el titol de profeta, com si fossin grans il'luminats o
que faran avançar el món, quan el que busquen és que ningú es mogui. Es un
immobilisme nefast”.
Llegim a Jeremies: “El meu poble ha comés un doble mal: m’ha
abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes
esquerdades, que no retenen I’aigua”
—(Jr 2,13) 0 “Qué se n’ha fet, dels déus que havieu
fabricat?Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus,
Juda, son tants com les teves ciutats” (Jr2,28). Un d’aquests déus que ens han
de venir a salvar, avui en forma tecnologica, seria la intel-ligéncia
artificial? “En el meu grup d’ACO hem vist que, si vols fer una pregaria, la IA
te’n pot fer una de molt bonica, pero no té esperit. L’Esperit, el busquem, el
tenim, i aixo ens ha d’ajudar a lluitar contra els falsos déus... Crec que ens
hem amagat dins les xarxes socials, dins del teu regne petit i fácil amb els
teus déus, i no ens enfrontem al que és la vida”, apunta Anna Luque.
A més, hi ha tot un xup-xup en la cultura de masses que
pregona un dogma apocaliptic, del collapse, del caos global irreversible. Quins
contrarelats podem trobar? “Potser aquesta mena d’ambient apocaliptic "hem
centrat massa en la destruccié i menys en el missatge que hi havia de fons en la
literatura biblica i apocrifa: el món que es vol construir, en positiu. I per
tant, un missatge apocaliptic de la Biblia més proactiu, de construir un món
nou, un cel nou i una terra nova. Nou vol dir utils, no vol dir simplement,
canviar-los i ja esta”, precisa Marin.
“PROFETES DE LA PORTA DEL COSTAT”
“El mateix naixement
de ’Església esta marcat per esdeveniment de Pentecosta, la vinguda de
I’Esperit, que fa que homes i dones, ebris de Déu, es converteixin en profetes,
com ja havia vaticinat el profeta Joel i no s’acaba aqui la historia perqué el
cristianisme, sobretot en els seus moments més critics i innovadors, sempre ha
rebut el do de la profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble
real, sacerdotal i profétic”, recorda Rivas. El teoleg es refereix per exemple,
a començaments del segle IV, quan I’Església esta temptada de convertir-se en
una institucio mes al servei de l’imperi, es veu sorpresa per I’aparicié dels
monjos, els homes i les dones del desert; o segles, més endavant, en un altre
moment fosc, trobem Francesc d’Assis i aixi fins avui amb homes i dones com
Mahatma Gandhi, Carles de Foucauld, Etty Hyllesum, Martin Luther King, Helder
Camara, Joan XXIII, Dorotee Sólle...
Ara bé, com diu Marin
“la idea de profecia a la Biblia és més amplia del que normalment pensem. Son
profetes les persones, cert, pero també ho és la historia. Hi ha moments
historics que són profétics, que anuncien ja un mon nou.I segurament s’hauria de
dir, per extensió, que fins i tot les institucions (socials i religioses) poden
ser profétiques”. En efecte, per a aquest vicari del Prat de Llobregat i
consiliari mundial de la CIJOC, “quan I’Església deixa de ser profetica hi surt
perdent ella i hi surt perdent el món al qual li toca servir. Segons com ho
mirem i segons que entenguem per Església, sembla que aquesta funció mes aviat
va fent pasos enrere, pero pot ser, rascant una mica, trobas que hi ha molta gent
be normal,molt anónima, que es mou una mica,que preomou l’esperança a un nivell
de vegdes molt propers i molt simples,com
un grupet que hem muntat a la parroquia amb motiu del jubileu,
Serien, parafrasejant el papa Francesc, els profetes de la
porta del ;costat. “Una de les persones del grup que esmentava participa com a
tertuliana en un programa local radiofonic i ens explicava que sempre intentava
aixecar una mica la mirada en qualsevol tema que es discutis. Són actituds molt
evidents, teoricament, pero escoltar, aixecar la mirada, son actituds molt
necessaries. Aixo passa a vegades per
coses tan concretes i tan inutils
(semblaria) com reclamar i perseverar perque les escales mecaniques de I’estació
de tren del Prat, que no funcionen fa un any, les arreglin”, remarca Marin.
“Hem de buscar moments on treballar laa nostra fe,on escoltar el que ens diu
I’evangeli, on superar el pessimisme fent-nos conscients que Déu ens acompanya.
Tenim la sort de tenir una fe i, en el nostre cas moviments com I’ACO o la JOC,
que ens recolzen i ens donen eines per no caure en aquest desanim”, valora Anna
Luque. Aquesta praxi la reflectia el consiliari de ’MTCE, Stefan Eirich, a la
felicitació de Nadal: “Els cristians actuem aqui i ara. Ens oposem decididament
als qui utilitzen les males noticies de’economia i la politica, deliberadament
col-locades, per augmentar el pes del jou opressor del present, que ja és
gairebé insuportable. Posem limit als qui trepitgen els drets dels febles i
indefensos amb la bota sorollosa del suposat dret del més fort.”
Tot aixó sense oblidar que “La narrativa dominant a Europa és
militarista i acompanyada d’urgéncia. Pero no és I'única. També hi ha una
narrativa forta d’Europa com el continent de pau” que ha sabut integrar-se i
resoldre els conflictes interns. Es poden ampliar les zones de pau, de cooperació
internacional i les relacions humanes i
poden sortir altres narratives que ajudin a posar balanç i a veure que no tot
és aquest tren desbocat cap a la guerra i l’apocalipsi. Hi ha d’haver nous
lideratges que apostin per aquestes narratives més de pau i de construcció”,
proposa Bargués.
Obviament,
profetitzar suposa el xoc amb els poders factics, criticats i denunciats
constantment davant dels abusos comesos. De fet, les autoritats van prohibir
I’entrada al temple de Jerusalem a Jeremies a causa de les seves predicacions
critiques. “Cal un esfor¢ per no acomodar-se,continua Marin. Els profetes, els
de la Biblia en el seu temps, majoritariament aquestes denuncies que fan és per
una adaptació comoda, mandrosa, de no pensar. Es mandra de mirar la vida i revisar-la,
posar-hi una mica de llum i actuar. Aquest conformisme, de I’aixo és el que hi
ha’, és un tipus d’actitud que s’esta instal·lant massa, i les coses
probablement poden ser diferents.” Abanda de la critica, els profetes també
proposen maneres alternatives de mirar el mon, generant nous interrogants,
maneres de pensar i d’actuar: “Al profeta li interessa,cobrir les possibilitats
que amaga el present, imaginar i proposar futurs alternatius que Déu proposa i
des d’aqui desafiar i oposar-se a la realitat dominant, que és sempre prosaica,
i on el poble es limita a observar el que fan amb ell, sense experimentar allo
que ell pot fer per si mateix”, subratlla Rivas. Seria bo ser conscients, com
escrivia el jesuita Jesús Renau, que “també nosaltres des del nostre baptisme
vam rebre una participació en el do profétic, en un esperit de novetat
fonamentat en les Benaurances de Jesús. Estiguem atents al nostre interior per entendre
qué espera el Senyor aquests dies que s’apropen per esdevenir una mica deixeples
seus.
ANNA LUQUE
“Aquesta pérdua del
valor que tots som iguals, som fills de Déu i, per tant, germans, ens mena a
una societat esquerpa, molt dura”
JOAN RAMON MARÍN
“La impressió és que
els profetes estan molt callats. Pero existeixen: gent que aguanta, en el
millor sentit de la paraula, que resisteix, que es nega a acceptar que les
coses no tenen remei”
FERNANDO RIVA
“El
cristianisme,sobretot en els seus moments més critics i innovadors, sempre ha
rebut el do dela profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble
real, sacerdotal i profetic”
POL BARGUES:
“La narrativa dominant a Europa és militarista i
acompanyada d’urgéncia. Pero no és I'única. També hi ha una narrativa forta
d’Europa com el continent de pau”
