Per ser comunitat en sortida em pregunto com haig de fer per conèixer la justícia de Deu i comunicar-la per convencer a totes les nacions que vinguin a adorar-lo.
La justícia de
Deu, eus aquí el problema , per això vaig a una reflexió bàsica: El creador que
ens maravella per la inmensitat del univers i veure que tot ell està en un
moviment continuu i armonios, i també per el fenomen de la vida en la terra i
que entre els essers vius hi destaca el
esser humà, per la capacitat no sols de captar tot el que hi ha sinó, per
poder-ho referenciar i administrar .
Aquesta voluntat divina
harmoniosa, poderosa i activa, que vol i decideix, lo que li sembla be,
ho aprecia, ho estima i ho manté en la existència, manifesta la justícia de
Deu.
Es així que jo
participan de voluntat pròpia puc o no
seguir les pautes d’aqueta justícia, si
no les segueixo espatllo el projecte
diví tan en quan a mi pertoca i m-enfrento automaticamet al que ha estat
el meu creador. Aixó es fer-ma mal a mi
i al meu entorn, es provocar sofriment.
Seguir el funcionament natural de la vida produeix la felicitat, al contrari la ambició, o la voluntat de destruir per
provocar misèria, produeix angoixa i desconcert, sensació de fracàs i de haver
ocupat les meves habilitats i coneixements de forma inútil i sense profit.
Queda definida la justícia i els seus fruits.
Ara em toca saber-la desglossar i presentar de forma assequible perquè sigui
acollida per tercers, a partir dels nivells mes senzills, envers als mes
complexes, de manera que ens porti a la perfecció total quasi sense donar-nos
‘en, i a la satisfacció de la nostra
vida.
En aquesta dinàmica
aconseguiré els objectius , que per la meva part altres s’acostin a reconèixer
el creador a acollir-lo i a respectar-lo.
Ara be això es molt
genèric i la humanitat ha anat creixent però molt a trancas i barrancas fins el
moment oportú en que va sorgir un mestre
que ens va aclarir els àmbits de la nostra vida, en els que ens havia estat mes
difícil actuar com cal.
Jesús de Natzaret
fou la persona que ens donar llum definitiva
a com cal que sigui la nostra conducta per donar els resultats que ell espera
en el horitzó de la nostra vida. A semblança d’ell hem d’assolir la justícia que
ens correspon, i la humanitat en conjunt
arribarà un dia, ignot per nosaltres, a reconèixer
l’obra de Deu segons el seu designi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario