En la infància i adolescència la educació es fa tan a través de la família com a traves de la escola ; se ensenya tan a valorar la pròpia vida com la dels altres, la convivència , el desenvolupament de les pròpies facultats i habilitats, la sensibilitat pròpia dels 5 sentits, afectes i sentiments i coordinar-ho amb les dels altres, de manera que de generació en generació es mantingui un bon teixit social , laboral, i de manteniment de la espècie. Es preocupant que en la nostra societat actual sols un 25% de les dones tenen fills.
El menys teniment
dels altres, manifest en els líders actuals de mes amplia influencia, el rus,
el Norte americà el jeu, provocant les guerres i culpant als altres ,com exemple,
sabent que no son els únics, i sabent
que tenen el suport dels seus pobles. Cal denunciar ben alt aquesta
perversió de la societat actual, ja que així estem abocats a la pròpia extinció.
Enfront d’aquest
poder que esta extraordinàriament desenvolupat, tenim totes les organitzacions
de voluntarietat en favor dels pobres, desplaçats, disminuïts psicofísics, les
religions que neixen del cristianisme, els partits polítics que s’oposen a la
actitud criminal de polítics que governen,
i englobant-los a tots la educació en la
cultura dels valors humans del respecte mutu, la col·laboració, y l’estimació mútua.
En la naturalesa humana ultra tot el desenvolupament de tots els valors humans, tenim la capacitat de conèixer i experimentar la relació amistosa amb el Deu que ens ha fet en origen, i que s’ha manifestat en la persona de Jesús de Natzaret, del qual ens queden escrits i testimonis abundosos com de cap altre, a través de la historia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario