LO QUE COMPORTA LA EDAD AVANÇADA

 

¿Que comporta la edad avançada?

Ja estic en els 85 anys  amb limitacions precàries, abent estat 6 vegades hospitalitzat per diferents motius en una ocasió amb una llarga rehabilitació a Trauma i una altre a la UCI un mes, i ara si estic viu es per poder oferir quelcom  a les criatures humanes que viuen aquesta vida en aquest mon, poder ,pot ser, explicar la meva experiència ,els pensaments que m’emvolten per el cap.

Penso que estic en la última etapa de la meva vida, que me he equivocat moltes vegades sense haver tingut el discerniment encertat, i es que per cultura ambiental rebuda  no el tenia al abast. Ara a la meva edad  molts criteris s’han ampliat , la tolerància es inmensament  mes ampla, el meu cos està en mans d’altres; el meu pensament s’adresa a Deu com esperança de futur, traspassada la barrera de la mort. Tot s’em representa  com provisional, la vida m’ha ha obligat a despendrem de moltes coses, de moltes relacions humanes, malgrat els records son tusuts i continuan presents, espero conèixer que hi ha al darrera de tot això. Les meves pròpies costums  casolanes ,  les meves habilitats, les meves il·lusions, s’esmicolan devant meu, la expressió "no puc" es repeteix un vegada rera l’altre, disposat sempre a ajudar , ara no puc moure una cosa de un lloc a un altre dins de casa.

 La madacina  dins els progresos  actuals amb la tecnologia  IA encara te molt a dir, i el cert es, que està enormement limitada per  solucionar problemes molt genèrics; i fins i tot  en el coneixement del univers  malgrat el progres encara estem decobrin satèl·lits   en els planetes mes pregons.

La conclusió es que si la creació es, es perque Deu ho ha volgut, i si ho ha volgut es perque li agrada tenir-la, i si li agrada tenir-la es perque la estima, i a nosaltre com a  elements d’ella ens estima  i aquest amor respon a una historia que tenim cadascú, que en la nostra conciencia, la reconeixem a trancas i barranques, imperfecta i sols pensant el la providència creiem que  Ell refa totes les imperfeccions, fissures, mancances, forats , que han quedat en la nostra vida, tot en funció de la voluntat amorosa , que ens manifesta tan quan observem com ens purifica transformant-nos de persones carnals- tot allò que consisteix en el sustentament i confort d’aquí- en ens espirituals,  com a resultat del desprendiment  que se ens va produïm  a mida que ens acostem al moment definitiu del traspàs.