Experiencia en una entitat de voluntariat

 

JORNADA ANUAL DE REVISIÓ DEL VOLUNTARIAT:

ESTABLIR GRUPS DE TREBALL

RESUM GRUPS DE TREBALL

REPENSANT EL VOLUNTARIAT

VOLUNTARIAT ES UNA ACTIVITAT AFEGIDA A LES OBLIGACIONS

                    LABORALS FAMILIARS  SOCIALS O RELIGIOSES

-             Per a què fer voluntariat?  

o            Per millorar la vida d’ altres i donar-los esperança.

o            Per treballar sense cobrar en favor dels altres

o            Per suplir  a la administració en la atenció als mancats d’habilitats laborals, per disminucions psico-físiques , persones grans sense recursos, o com a  resultat de desnonaments.

o            Per un món millor, més just i solidari, oferir oportunitats per a tothom

o            La proximitat  a la gent necessitada invita a  donar gràcies a Deu perquè la providència arriba a tothom.

o            Donant afecte, escolta i  consideració a persones que pateixen I pal·liar els problemes de persones sense llar, donant acolliment, tractament, inserció social i laboral, afavorir el benestar de les persones desfavorides i compensar les diferències socials retornant a la societat allò que hem rebut en escreix.

 

-             Per a què fer voluntariat amb persones sense llar?

o            Perquè són persones molt vulnerables i necessitades I  els manquen recursos per una vida digna i és la situació més dura d’exclusió social i aprofitem el recurs que tenim a ma per ajudar a donar dignitat a persones que els manca, i fer-los la vida més agradable.

o            Perquè tenim el do i la capacitat per estar al seu costat i treballar per la seva felicitat i dignitat personal, donant-los servei i  temps personal, i ajuda per desenvolupar els seus recursos personals.

o            Per denuncia i responsabilitat social.

 

-              Fer-ho en el recurs que ens resulti mes facil col·laborar

o            Perquè es el recurs que tenim al abast

o            Per tractar-se d’un ambient  familiar.

o            Pel seu carisma humà

o            Per proximitat

o           

o            Perqué hi trobo gent senzilla amb una estructura assumible

o            Perquè m’agrada l’ambient i hi tinc un lloc

o            Perquè s’ofereix un servei eficient i eficaç

o            Em sento molt sostingut per l’organització, es veuen els resultats i les persones ateses estan contentes.

o            M’agraden molt les  arrels humanes del projecte.

o            Aquí hi ha humanitat, professionalitat i compromís.

o            Perquè és una organització seriosa i eficient, és un centre de dimensions assumibles i familiar.

o            Perquè calia un lloc que donés preferència a l’acollida.

o            Perquè cuiden els voluntaris, i la feina que fan els professionals està ben feta.

 

-             Què trobo a faltar quan no vinc?

-                         Se suposa que no es per negligència

o            Enyoro el grup, l’alegria de trobar-nos.

o            El goig de col·laborar.

o            Si no vingués hi hauria un buit important a la meva vida.

o            La relació amb gent diversa.

o            El contacte amb les persones, la comunicació, té un sentit allò que hi fem.

o           El centre forma part de la meva vida.

o            La llum que el voluntariat et dóna.

 

 

MANUAL D’ACOLLIDA DE VOLUNTARIAT

 

-             Què he de saber quan començo?

o            El tipus de Centre, el servei que ofereix, la seva infraestructura.

o            Accions concretes a fer.

o            El projecte,  la normativa (i el seu perquè), el funcionament del centre.

o            Que hi ha seguretat

o            Que s’ha de tenir molta paciència.

o            Que l’objectiu fonamental és l’acollida i el compromís ha de ser seriós.

o            Com has de relacionar-te amb les persones ateses, pautes de relació amb elles.

o            Quina és la problemàtica de les persones sense llar, com és la persona que acompanyaré.

o            Que no hi vas per fer beneficència sinó per a col·laborar perquè les persones puguin recuperar la seva vida.

o            Les actituds i aptituds necessàries per a fer aquest treball.

o            Les meves funcions.

o            Els ideals del centre

o            La meva missió.

o            Quants voluntaris hi ha.

o            En què consisteix ser un voluntari d'aquest centre

             Què espero trobar-me quan arribo al centre?

o            Una entitat que no sigui només un servei sinó una promoció de la persona, que treballi per la dignitat de la persona.

o            Gent que doni afecte a les persones ateses, amb paciència i comprensió.

o            Camaraderia, participació, actitud positiva i afecte.

o            Bon rotllo, neteja.

o            Tracte cordial i proper.

o            Voluntaris identificats amb la entitat i col·laboradors i coherents amb els companys del voluntariat.

Voluntaris nous, siguin presentats als companys  abans que se els assigni una feina concreta i al assignar-les la feina siguin acompanyat per una persona experimentada.

o            Ser ben acollit.

o            Que tot estigui organitzat evitant improvisacions desconcertants.

 

-             Com repercuteix l’equip de voluntaris/les persones ateses/l’equip professional/els voluntaris de la resta de dies el fet de no atenir-me a la normativa?

o            Genera conflictes entre voluntariat i persones ateses.

o            Cal ser molt curosos en un tracte que respongui a les autentiques necessitats dels usuaris, valorades per el educador social o la assistenta social segons correspongui, així i tot hi haurà qui estarà disgustat per no entendre les raons del altre.

o            Es produeixen injustícies, iniquitat.

o            Es crea desorientació als voluntaris i als usuaris contrarietat, caos.

o            Es dificulta el servei, suposa un problema per a la resta de voluntaris.

 

-             Què m’enduc al final del matí?

o            Satisfacció, alegria, pena, indignació a vegades  per manque de recursos en l’administració pública.

o            Haver sabut entrar en un món divers.

o            Depèn de com hagi anat el dia: satisfacció/disgust.

o            Amb les mans plenes, moltes vegades reps més del que dónes.

o            Tranquil·litat, feliç cansament, a vegades un sufoco. 

o            Reflexió i propostes de millora.

o            Inquietud per la situació.

o            Alegria trobar els companys.

o            Sensació bon equip professional i voluntaris.

o            Satisfacció per haver escoltat a qui ho necessitava, per haver sentit empatia per les persones ateses, per haver sigut buscat per conversar.

o            Algun disgust que es pot convertir en aprenentatge.

 

 

REORGANITZANT EL MATÍ

 

-             Per a què oferir esmorzars?

o            Per satisfer la fam

o            Com reclam per tal de conèixer el centre.

o            Perquè tinguin un lloc de referència al matí.

o            Per iniciar el dia amb energia

o            Una etapa en la normalització

o            Per afavorir el contacte social

o            Per criar un vincle amb ells

 

o            Per oferir acollida, vincle, afecte.

 

-             Per a què oferir servei de consigna?

o            Per a millor higiene, confort i ordre al menjador. Evitar conflictes.

o            Perquè les persones ateses sentin que algú està tenint cura de les seves coses, per seguretat.

o            Per conèixer perfil usuaris.

o            Per evitar que entrin aliments, ampolles.

o            Una mena de control de l’ingrés.

o            Per ordre al centre és imprescindible

 

-             Per a què oferir servei de dutxes i rober?

o            Perquè és una necessitat bàsica, per dignitat.

o            Per salut.

o            Per a la bona convivència.

o            Per poder estar amb altres persones.

 

-             Per a què oferir activitats ocupacionals?

o            Per a la integració a la vida social, laboral i a la convivència de les persones que utilitzen el centre.

o            Per recuperar habilitats i hàbits.

o            Per ocupar el temps buit, per sentir-se útils i ocupats.

o            Per dignitat, per millorar autoestima.

o            Perquè és un temps que es comparteix amb voluntaris, fent que les persones ateses s’integrin en realitats habituals de la societat.

o            Per l’enriquiment  que significa i el redescobriment de les capacitats pròpies.

o            Per fer seguiment de la seva salut.

o            Per afavorir el contacte amb la família (internet).

 

-             Per a què fer reunió de dia?

o            Per intercanviar impressions, les experiències viscudes serveixen per a la resta. Sintetitzar feines i acceptar suggeriments.

o            Per conèixer problemàtiques que es poden presentar i plantejar solucions.

o            Per conèixer millor les persones ateses per poder-t’hi relacionar millor

 

o            Perquè crea corresponsabilitat

o            Per coordinació posterior

o            Per rebre i donar informació (conèixer el funcionament del centre, de la reunió de Coordinació, etc.)

o            Per organitzar següents dies i valorar la forma com s’ha fet, cercant millores.

o            Per afavorir la cohesió de l’equip

o            Pot ser que alguns voluntaris considerin que aquesta reunió no és necessària, pero aquest control repetitiu construeix la historia del centre.

 

-             Per a què omplir el full de dia?

o            Per control i constància de tot el que passi (voluntaris, material, persones ateses, etc.)

o            Perquè quedi registrat les necessitats i el que ha de fer-se millor.

o            Per millorar i buscar solucions, i quedi constancia de la regularitat del servei i les seves oscilacions.

o            Perquè els responsables del centre coneguin incidències, propostes i necessitats.

o            Per estadístiques, comunicació i organització interna.

 

 

PROPOSTES DE MILLORA

 

-             Esmorzars (cuina i menjador)

                   Que les responsables de logística indiquin al full la quantitat d’embotit que s’ha de posar en cada entrepà, per a que sigui homogeni.

Augmentar el “contingut” dels entrepans, mes proteina.

o            Fomentar el consum de fruita.

o            Millorar la coordinació entre cuina i menjador.

o            Fer poques excepcions en el menjar.

o             Permetre repetir cafè.

o            Preguntar els usuaris què troben a faltar.

o            Fomentar el diàleg voluntaris/persones ateses.

o            Una persona especialitzada en conversa.

o            Més acompanyament.

o            

o         

 

 

-             Consigna

o            Informatitzar.

o            Potser caldria crear una targeta

o            Usar consigna per anar a dutxes i rober.

o            Millorar les llistes. Als dilluns és molt complicat.

 

-             Dutxes i rober

o            En algun cas fer dutxar-se abans d’esmorzar.

o            Donar una bossa perquè portin només xampú, i altres coses imprescindibles a la dutxa.

o            Posar dispensador de xampú-gel de dutxa,crema hidratant i colonies, Ganivetes i sabó d’afeitar,crema depiladora, tallaungles, banys de peus amb sals minerals, pomades i desinfectats per petites ferides, tiretes, crema per dolors musculars.

o            Fer una mínima selecció de la roba abans de posar a la rentadora.

o            Començar abans; qui dorm al carrer a les 8 del mati ja está disponible.

o            Agilitzar la classificació de la roba en estoc.

o            Informatitzar, eliminar les fitxes.Cal tenir un equip que ho sapiga gestionar.

o            El voluntari/a que estigui a la dutxa ha de saber omplir les fitxes, col·locant en l’ordre correcte nom i cognom.

o            Millorar el control de qualitat de la roba.

o            Comunicar por whatsapp les necessitats específiques de roba.

o            Millorar la coordinació perquè tothom actuï igual.

o            Donar més informació als usuaris sobre normativa.

 

-             Activitats

o            Donar curso de correcta alimentació.

o            Donar curso d’autoestima.

o            Criar taller de Música.

o            Obrir espai per a parlar amb les persones ateses.

o            Netejar més els espais d’activitats

o            Més premsa per llegir. o facilitasr la informacio conectada a les xarxes

o            Estimular més les persones ateses perquè participin.

o            Analitzar els productes del taller per millorar les vendes.

 

-             Reunió de dia

o            Sempre millor si hi assisteix un professional.

o            Comprometre’ns a quedar-nos per tal que es facin sempre.

o            Que es faci obligatòria. Donar-li la importància que es mereix.

o            Ha d’estar un professional.

 

o            Que no s’allargui més enllà de les 12.00 h.

o            Que es faci al rober perquè les persones que hi són puguin participar.

o            Que almenys una persona d’informàtica participi.

o            Hauria de ser inexcusable fer-la

 

-             Full de dia

o            Llegir les informacions en la reunió de dia.

o            Fer que les persones d’informàtica tinguin accés a la informació.

o            Si es milloressin les eines de registre, es facilitaria omplir-lo.

 

HABLAR MAL DEL VECINO ES HABLAR MAL DE LA LEY.

 

“Hermanos no hableis mal los unos de los otros, quien habla mal de un hermano o lo juzga, habla mal de la ley y juzga la ley. Y si tu juzgas la ley, en lugar de cumplirla, te haces juez de ella.

Pero  ten en cuenta que de legislador y juez solo hay uno, quien puede salvarte o hecharte a perder, Así pues ¿tu quien eres para juzgar a otros?” (Jm..4.11-12.)

Este texto de la carta del Apostol Jaime es muy contundente en sus afirmacions, . Si juzgas al hermano juzgas la ley, y es que se trata de que el hermano como tu, es obra de Dios y es tal cual Dios lo ha hecho, y representa la ley que Dios ha puesto en la naturaleza. Las caracteristicas de cada persona son obra de Dios tal como Él la ha querido, por lo tanto no podemos juzgar a nadie en funcion de sus sensibilidades, capacidades  o limitaciones, y como actua en funcion de elles.

REspeto al propio cuerpo  en todas sus funciones , y segun la espontaneidad de las mismas, comer cuando hay hambre, descansar al estar cansado,dormir cuando el sueño  nos invasde, defecar cuando se presenta la necesidad,otro tanto con la miccion  o el orgasmo, mover la musculatura con ginasia cuando la agilidad del cuerpo lo requiere, sin esclavizarse a nada , sin adicciones  que aceleren el funcionamiento de determinades funciones , mantener  un desarrollo  y funcionamiento equilibrado de los diferentes ámbitos  del cuerpo, de las diferentes funciones , sin reprimirse, siguiendo el ritmo del cuerpo  que varia según los cambios de tiempo ,  las estaciones y la edad .

 En cuanto a las ganas de moverse o en cuanto a tener mas o menos apetito en alimentarse, por temperatura o  por presión admoferica hay unos alimentos mas apropiados que otros según el tiempo, El cuerpo suele marcar que alimentos apetecen más en  unas oasiones o en otras.

Tambien el tiempo juega su papel en la apetència sexual, así como la producción de semen varia según la alimentación que se ha consumido, y de la misma manera varian  los periodos de ovulación femenina.

Respeto la espontaneidad de todo tipo de apetència humana ,que en principio requiere via libre, para evitar reprimirse, acomplejarse,llenarse de escrupulos,verguenzas,temores, evitando reconocer la verdad ta cual es.

 Hay como complemento a la espontaneidad la educación de estos apetitós, que sin violentarlos permiten regular su funcionamiento creando costumbres y sujetando las apetències a una cierta regularidad, como por ejemplo  si tengo unes hores fijadas para COMER , la apetència de comer  se me despertarà a las hores previstes para el consumo de alimentos y así en el sueño, se nota su pesadez en las hores asignadas para dormir  cada dia, en el cansancio cuando el cuerpo detecta en si poca resistència al esfuerzo muscular, o  el corazon se acelera por encima del ritmo habitual, o la respiración se hace más costosa.

 Se trata de respetar la creació  según el equilibrio y las pautas originales que proporciona la misma naturaleza  a las que hay que atender ,en las sucesivas variaciones a lo largo de la vida.

Creo sinceramente  que la Sociedad actual està llena de complejos , condicionantes, adicciones, que obstaculizan el funcionamiento normal del cuerpo humano. Hemos de evolucionar hacia una educacion saludable en todas las áreas de nuestra actividad humana como Sociedad decidida a que haya transparència a nivel social, sin que nadie se sienta señalado o excluido o apartado por sus caracteristicas fisicas o fisiológicas, de inteligència o de afectividad.

El gran desenfreno sexual que hay en la sociedad actual,es devido a la falta de educacion en este ámbito, al encontrarse con la realidad sin que nadie le haya informado adecuadamente,sin que haya reconocido abiertamente las pautes de educacion sexual que el mismo cuerpo sol·licita , entonces se originan temores, verguenzas, complejos, para que nadie reconozca su cuerpo al desnudo, o la reacción opuesta, el exibicionismo, que ante el genero contrario tiende a las violaciones.

Otro aspecto, dentro el matrimonio,es generalment cuando la mujer se niega a las relaciones sexuales abiertas, o se niega el marido para no cargar con la responsabilidad de mas hijos. Eso crea  un descontento tan agudo, que fuerza la separación traumatica y violenta de la pareja, de manera que quedan enquistados sentimientos y sensaciones , y frustraciones en el consciente y subconsciente de la persona, que resultan insuportables, originando venganza contra la pareja o los hijos, en caso de persones muy rudas  o poco equilibrades.                                              Resultado es que en menos de un año mas de 100 mujeres han muerto a manos de la pareja sentimental, anulando este, así el objeto que produce su dolor, y como eso caso por caso salta a los medios de comuicacion, mas individuos lo ven como la salida desgraciada de sus sentimientos, però salida eficaç, ya que para ellos   todo acaba en la tumba. Aqui fallan tambien los principios de más nivel que podrian frenar en muchos casos la decisión de matar a la pareja.

DESDE EL PRINCIPIO LA TIERRA DE LA PROMESA

 

 

Dios y Abram hacen un pacto

Dios: “No tengas  miedo, yo soy el escudo que te proteje, y tu recompensa serà enorme”

Abram: “Dios soberano, no tengo hijos y me moriré sin descendència”

Deu li respon :” tu heredero será un hijo que saldrà de ti,  y tu descendència serà numerosa como las estrelles del cielo y las arenas del mar”.

Abraam se lo creyó.

Viendo que no tenia hijos pensó que a lo major no iba a ser de Sara,su  mujer, y se unió a la sierva Agar para tener descendència y de ella tuvo el hijo Ismael a sus 86 años

Abram tenia 99 años cuando Ismael tenia 13.y el con todos los Hombres de la casa de Abram fueron admitidos al pueblo bendecido por Dios en Abram.

Posteriormente Dios promete en una nueva aparición un hijo a Abram de Sara, el hijo de la herència Isaac, nace cerca de un año mas tarde .

Viviendo todos en la casa paterna Ismael jugava con Isaac como hermanos que eran, pera Sara pidió a su marido que  el heredero de la casa fuera Isaac y no Ismael , y este se vió obligado en favor de la paz a echar de casa a Ismael con su madre que fué a vivir a la franja de Gaza; para no compartir la herència de Isaac.

Sara mort als 127 años y la entierran al Hebrón.

Isaac se casa con su prima Rebeca , filla de un hermano de Abram

 Y este para no compartir la herència de Isaac con los hijos de una segunda esposa de la que tuvo 9 hijos mas, a estos com habia hecho con Ismael les repartio  donacions para que fuera a vivir lejos para que Isaac pudiera desenvolverse con anchura como heredero de la casa paterna.

Isaac pasó la herència a Jacob, que con sus 12 hijos desarrolló un pueblo que fué salvado por Dios de una ambruna en Egipto donde pasó 400 años donde habian pasado a ser un pueblo de segundo orden, agrícola y ganadero  de cultura distinta de la egipcia pagana, y en esta dinàmica fueron esclavizados y en buena parte a col·laborar el las Construcciones monumentales egipcias.

 Fueron liberados de Egipto por decisión divina y volvieron a su país de origen donde se habian instalado muchos otros pueblos que fueron eliminados por conquista, però se les pidió un respeto para los herederos de los otros hermanos de Isaac entre ellos los ismaelites.

Cuando volvieron a poseer la tierra que Dios ya havia dado a  Abram era absurda la confrontación el abuso de unos a los otros, y la guerra entre los descendientes de  los hermanos, y hay que tenerlo en cuenta ahora.

Palestina està ocupada por los descendientes de los hermanos de Isaac, y a Israel descendientes de Isaac, no les es licito el menosprecio de los descendientes de sus hermanos como no lo fué a la vuelta de Egipto, sinó que mas bien hicieron pactos de paz y convivència entre ellos.

Eso es lo que se espera ahora mas allà de la confrontación el respeto mutuo entre todos creyentes en un único Dios, aunque con religiosidad desarrollada de manera distinta.             

Exigencias de la sociedad sobre atención sanitaria:

 

La atención sanitaria universal es intocable.

Todos los ciudadanos nativos o residentes tienen derecho de ser atendidos sanitariamente.

Que los mas ricos paguen por los más pobres.

Las agrupaciones de asistencia sanitaria financiadas por sus socios independientes trabajan en paralelo a la seguridad social y debilitan a esta, tanto las asociaciones de médicos como de pacientes.

El copago en atención médica, y copago farmaceutico.

En el caso de familias con personas discapacitadas tienen derecho a transporte sanitario gratuito.

No tenemos una cartera común sanitaria.

CONCORDIA I COL·LABORACIO ENTRE PAÏSOS

 

Cal la igualtat entre els ciutadans dels diferents països, i això s'aconsegueix per la concòrdia i col·laboració entre ells.

El que progressa mes ràpid per les seves condicions, característiques des seus habitants, de la seva mineria, agricultura, ramaderia, clima, recursos hídrics, situació en el mapa, tot això marca diferencies entre països, però no es obstacle per una col·laboració que beneficiï a tots.

Cal posar de relleu que el estil de vida i el volum de necessitats dels habitants de un o altre país, difereixen i a cops àmpliament, de totes maneres cal entendre que la imatge que uns comporten es mes encisadora que la que aporten altres, que les costums son molt diverses entre uns i altres.

Els que mes progressen els convé fer una mirada als que ho fan mes lentament, i caldrà tenir-se unes exigències mútues en quant a planificació, i magnitud de despesa; evitant en tot cas les fugues de recursos en favor de interessos personals.

Apello a la justícia distributiva, perquè les fugues de recursos fàcilment  es donen en els que estan en pitjors condicions i desitjant fer un salt a una situació de mes prestigi; es per això que cal una planificació concordada i en funció del benefici mutu, sobretot entre països que comparteixen fronteres.

Actualment amb la intel·ligència artificial, es poden aconseguir, valoracions molt precises respecte les necessitats i recursos  de cada part, fins i tot respecte a la natalitat estimulant-la quan calgui o frenant.la, si es preveu un excés de població no assumible, sempre  respectant la dignitat humana.

 

Tota aquesta reflexió genèrica la podem aplicar en la relació entre Catalunya i Espanya.

En la taula de diàleg son aquets els punts que es tindrien que tractar. Espanya te una constitució quasi federal, amb bona voluntat podríem aproximar-nos a aquesta situació sense perdre ni la unitat ni la monarquia.

Ara be en la taula de diàleg tindria que sorgir la administració autònoma dels impostos de manera que Catalunya decidís que s’aporta a Madrid, com ho fa el país Basc, en funció dels pressupostos de cada estat federal, i llur urgència  en el conjunt, donant preferència a lo que beneficia a mes gent. No pot  sota ma actuar una mentalitat militar, decidint  de forma partidista els interessos generals del país.

Si ara els que vivim a Catalunya som 9.000.000 d’habitants, em de saber com l’entenen els que hi viuen; sabem també que hi ha milers de catalans escampats per el mon, catalans que tenen els seus drets en la terra d’origen.

Seria necessari un referèndum acordat sense anar a màxims, de tempteig per seguir negociant la manera com governar el país.

Hi ha ara moltes desconfiances i enveges respecte al nostre país, en el conjunt de Espanya, ens creuen molt ambiciosos i poc generosos, perquè ens veuen com la mula que cal portar-la ben lligada.

Demostrem que no tenim cap interès de escapada, però tampoc som un botí de conquesta, ni nosaltres sentir-nos conquerits.

Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,

 

“fer comprendre sentències intel·ligents,”

Paraules de Proverbis que ens porten a reflexionar  sobre el desenvolupament del esser humà de manera que els mes grans cuidin del desenvolupament dels mes joves els donin formació es a dir els donin les eines necessàries per posar en pràctica les seves habilitats i els ensenyin a  manipular-les, considerem el mot eines en el sentit mes ampli, no sols per oficis sinó per tota professió, en la llengua, en la imatge, en el estudi de tota la natura, qualsevol cosa de la que parli la Viquipedia.

Fer conèixer la saviesa  es farina d’una altre remesa, vui dir que això es una part important i necessària  en el creixement de la persona, i en el mot saviesa s’inclou el desenvolupament ètic i espiritual , la capacitat de elecció, i saber la argumentar de forma: 

coherent 

adequada 

i oportuna; 

coherent perquè no entri en contradicció amb cap àmbit de la vida humana i social,  

adequada perquè encaixi sense forçar-la en el lloc on s’aplica  la decisió, 

i en tercer lloc oportuna  s’apliqui en el moment convingut, ni abans ni després.

La intel·ligència humana  es capaç d’assolir els principis lògics o pautes que regeixen la conducta humana en concordança amb la evolució de tot el mon, però les nostres decisions no es poden escapar per la tangent si volem mantenir la pauta, el ritme de evolució del mon, que ens està subordinat, però no per mantenir-lo a interès de una persona particular, en aquest sentit tot el mon material es un be comú i com a tal l’hem de tractar.

 

 

 

 

3 procurar una formació completa

que porti a ser just, recte i honrat

 

Si tot el mon , nosaltres inclosos, es un be comú ens cal formar-nos en tots els àmbits de la nostra personalitat, de manera que hagem après quin es un comportament  just, respectuós amb el be comú es a dir amb les altres persones i els seus interessos legítims personals familiars laborals,

Dins el concepte de justícia  que la persona està el disposar dels mitjans  necessaris per completar el creixement personal i atendre  els fills en el  mateix sentit, i donar a la societat el treball que per vocació he escollit fer.

Coherent: la coherència consisteix en du a terme els criteris exposats de forma ben coordinada, cosa que requereix seny i bon equilibri en la persona protagonista, tan quan exerceix aquestes qualitats i habilitats hom pot escalar  responsabilitats superiors en el conjunt social.

Digna: Tan quan mes proper hom es troba de la plenitud Humana,  major es la seva dignitat; amb tot vull remarcar que per el sol fet de ser persona humana, esta equipada amb el cos humà capaç de totes les habilitats comuns  a la humanitat com es el llenguatge, l’anima, la relació humana, la entesa, i l’esperit amb la capacitat de enlairar-se en el mon espiritual capaç de considerar  que hi ha,  qui ha creat y governa tot lo que hi ha , i entrar en el mon simbòlic, i el extracte de la filosofia o les matemàtiques, la analítica.

La veritat: que hom reconeix tan quan te una confirmació interior d’allò que es correcte, es el nivell de consciència, de reconèixer l’entitat de les coses.

 

 

4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts,

als joves, coneixement i prudència;

En el procés de desenvolupament de la persona tothom, un o altre cop es troba bloquejat, com sense veure per on continuar , i amb la impressió de que esta descepcionant a qui ha confiat en ell, resulta realment frustrant, per això es parla de proporcionar Sagacitat als inexperts, es a dir , que un expert acompanyi a estimular la sagacitat al novell per poder respondre a les exigències de la societat.

La sagacitat pot conduir  a la persona a ser imprudent, impetuósa  de manera que en ocasions  en lloc de tenir encert la esguerri, necessitant com a complement la educació en el coneixement i en la prudència.

El coneixement  analitza la situació i pot escollir entre els diferents aspectes la actuació mes apropiada, que pot donar un millor resultat, o pot fer menys mal. El coneixement ens fa actuar amb sentit de responsabilitat, ens permet respondre  el motiu per el que hem pres una o altre decisió.

Finalment la prudència demana ser educada, per no fer les coses de tabalot, fins i tot ben pensades, justes, però cada cosa al seu moment, de manera que oportunament puguin ser acceptades per la majoria; la prudència pondera com i quan afecten als demés les meves decisions, i quins sentiments desvetllarà en els demés que poden ser d’acollida o de rebuig, la prudència dons ens demana saber explicar perquè i quan hem decidit  una actuació que els afecta.

 

 

“El savi que escolti a les persones que han estat educades en la justícia, que son coherents, dignes,  autèntiques, sagaces, entenimentades i prudents,  augmentarà el  seu saber; i l’home instruït hi trobarà el camí.”

I es que les persones que han estat educades correctament en el tracte amb els demés escampen saviesa, i tan els que ja comparteixen saviesa, com els que acaben la etapa de la seva educació  per incorporar-se a la vida adulta, hi trobaran el camí a seguir.

Quan les coses van per aquest camí la pau y la entesa es produeixen espontàniament i la prosperitat els acompanya

 

 

“Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:”

Les persones amb llarga vida aporten en general una experiència  i bona voluntat a les noves generacions al explicar allò que creuen, perquè ensenyen en funció del que han viscut.

En una  família la prole si es assenyada farà cas dels ensenyaments del seu pare, tot i així hi farà les seves reflexions per assumir tota la veritat dels ensenyaments que rebé.

Vull remarcar que hi ha com un fil conductor que enllaça les famílies a traves del temps així com van enllaçades les erugues dels pins que cada primavera surten de terra i s’enfilen als arbres per aniuari.

Parlo de la successió en el temps que dona continuïtat a la espècie, engendrant cada generació a la següent , amb el mateix afany que cada any els arbres donen els seus fruits.

Així com la vida passa de generació en generació també el desenvolupament de la persona en tots els sentits  es reprodueix  en cada traspàs de generació; es aquest el deure  dels fills de prestar atenció als pares, perquè es reprodueixin en cada generació les condicions que necessiten per la seva continuïtat.

La fillada,  nens o nenes en relació amb la mare escoltaran la instrucció que els dona, i la ponderaran; tindran en compte els matisos particulars que hi posa segons la seva sensibilitat, així el conjunt de la instrucció de pare i mare queda enriquida. Pare i mare eren abans els educadors exclusius dels seus fills, ara la vida escolar aporta una amplitud de contactes i informació que abans no existia, la tindran que contrastar amb la de la família, i fer-se propi, allò que li val.

Es de esperar que els criteris mes fonamentals per la vida provenen de la paraula i el comportament dels pares, i els altres mirar de encaixar-los amb aquests

(DE S. Sol)

Per Jesús no ens lliura del judici ni les accions bones o dolentes, ni el compliment dels deu manaments» «Tot això, per Jesús, forma part del passat.» Déu és bo i no castiga: estima els homes i dones com un pare estima els fills. «La Paraula de Déu [que s’encarna] serveix per a curar la ceguesa i el seu Esperit ajuda a seguir endavant, lliurant-nos de tot mal si la nostra voluntat s’identifica amb la d‘Ell

Amb tot Jesús just, ha d’obrar en conseqüència segons la nostra conducta sigui o no, conforme a la seva voluntat.

 

 

9” com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.”

De la figura humana el front es la part mes noble que guarda al seu darrera el cervell el òrgan  de mes noble activitat y a on el home queda mes ben definit, i adornar-lo amb una diadema es un reconeixement  d’aquest lloc preferent, es un honorar la persona en lo que la distingeix, i sobre el coll i la pell del pit els collarets son  un decorat que assenyalen la persona  distingida.

D’entrada diu com,  es un terme comparatiu, parlem de la impressió que fa el fill quan es presentat en societat, ja amb el bagatge de educació que li han donat els pares i això el fa respectable digna de la mateixa  confiança que el entorn social tenia amb els pares i que invita a prosperar

Aquest verset fa referencia al respecte i atenció que els fills han de tenir  respecte als pares , i que queda recollit en el 4r. Manament de la llei del Sinaí .La experiència unit al amor dels pares per els seus fills, fa que aquests puguin  rebre i assumir la saviesa que els pares posseeixen i els hi transmeten.   

Aquest assumir lo que els pares li transmeten, fa als fills dignes de la diadema signa  de la saviesa , i els collarets signe del prestigi, del ben obrar, de la responsabilitat assumida, en successió de la generació dels pares, signa de festa i joia, quan els fills assumeixen la llibertat de decidir amb seny sobre les responsabilitats de la vida.

 

 

Fill meu, no et deixis ensarronar

per gent sense escrúpols

sense més ni més, paren trampes a l’home bo.

¡Que fàcil es, quan tens una posició social, que t’afalaguin  els aduladors! Tan fàcil com acaronar en el cor aquestes paraules agradables, i créixer la pròpia valoració per damunt  de la realitat de les pròpies limitacions, i refusar la correcció fraterna. Els que te afalagant son gent que volen destruir-te, per col·locar-se ells en el teu lloc o posicionament social.

“Gent sense escrúpols” aquí el sentit d’aquesta expressió es de gent que no respecta  les altres persones , ni a Deu, i passa per el damunt dels drets aliens, trepitjant-los; son gent que en contes de complir els seus deures es dediquen a fastiguejar als altres, intentant suplantar-los, Son envejosos, i insidiosos, en els que no se els pot confiar res, perquè tot ho malmeten, i que per divertir-se preparen trampes al home bo.

 

11 que et diuen: «Vine amb nosaltres

i posem-nos a l’aguait per vessar sang;

Seguim amb la gent sense escrúpols i aquí es posa mes de relleu la seva malicia: matà per fer-se amb els bens dels altres, ambiciosos a desdir. I així si no ha pogut quedar-se amb lo teu  t’invita a  associar-te a ell per fer el mal: Posem-nos al aguait, a veure a qui li trobem un punt dèbil  per llençar-nos com llops sobre ells  i arruïnar-los, per assassinar-los, vessar sang.

Cal tenir en compte que al nostre entorn així com hi ha gent bona col·laboradora i respectuosa

També estem envoltats de gent, que marginada, s’entregà al mals esperits  que volen la destrucció de la nostra societat  i a vegades  de manera molt rebuscada.

RETRAT DEL EGOISTA I DEL JUST

 

3 Aconseguirem tota mena de riqueses,

ens farcirem la casa de rapinya.

El egoista, tancat en un mon que caduca, no pensa  que li arribarà el dia que ho tindrà que deixar tot, si te assegurat de manera regular lo que necessita per viure ¿Perquè en vol mes?

Tot allò que excedeix de lo necessari es inútil, i lo millor que pot fer es repartir-lo entre els que li fa falta, i així li dona una utilitat, tractem de la justícia retributiva: que cada  u tingui lo que necessita, i això s’aconsegueix repartint be la riquesa d’aquest mon.

A aquest mon hi ha molta riquesa emmagatzemada revinguda inútil, no productiva de mes riquesa i a canvi mantenint a molts en la pobresa, es a dir que no tenen els mitjans ni de supervivència ni de desenvolupament personal i de la espècie.

Tan quan ofereixes a la societat el mitjans de desenvolupament personal aquesta es torna productiva i útil, perquè qui estava passiu sense fer res en quant te mitjans per treballar treballa, i beneficia la societat, i així la societat creix  , per altra banda el creixement de la societat a nivell reproductiu, sense que  es produeixi la justícia  retributiva sols produeix emmagatzemar pàteres al fons del Mediterrani.