SOBRE LA DELINCUENCIA

 SOBRE LA DELINCUENCIA

Personas especializadas en atender a persones encarceladas por haber delinquido, nos cuentan que los delincuentes han vivido situaciones de desconcierto en sus vides tan profundes que les lleva a prescindir del entorno para buscarse la vida por su cuenta, de manera que si ellos no se han sentido respetados ellos tampoco están comprometidos a respetar a los demás, y sus bienes.

La actitud ante estas persones es entender su situación, y darles mucho amor, no se trata de denunciar en cuanto sea posible, si no darle la vuelta a la situación, y mantenerse en actitud amistosa con una llamada al orden, una actitud de compañerismo, tratamos de sobreseer individualismos de rebeldía caducos fuera de contexto.

Hacemos que la contención sea proporcionada a la falta e inteligible por la persona en cuestión, siempre en función del beneficio común; saber interpretar en el momento oportuno el reconocimiento de la falta por el infractor.

En el trato con estas persones procuremos que siempre estén ocupadas con algo que les gusta y aprovecha a la Sociedad, para evitar los tiempos muertos que angustian y despiertan sentimientos de heridas latentes que conducen a delinquir de nuevo.

 

MAS ALLÁ DEL HUMANISMO

 La especie humanan, mas allá de resolver la propia subsistencia, Mas allá de ser atento y colaborador con los demás, nuestro ser requiere de ratos de experimentar espiritualidad, discernimiento, parar y sumirse en una otra dimensión que tranquiliza, destruye el estrés, y el cansancio, es como ponerse a contemplar el mar en un atardecer de primavera, es un entrar en la propia conciencia, en el silencio interior para descubrir el yo profundo sujeto al plan que el creador tiene para mi.

De ahí salen los pasos acertados en el transcurso de mi vida, ello define la etapas de mi vida, las decisiones que configuran mi vida, ahí captamos nuestro destino , desapercibido si nos mantenemos en el ruido exterior de las rutinas laborales, familiares, o de ocio, es bueno un receso de vez en cuando que nos centra en nuestro vivir, nos conecta con el Creador a quien podemos agradecer lo que somos y tenemos, y planear que y como haremos en adelante, porque circunstancias hay en la vida de cada uno para saber decidir correctamente ante las bifurcaciones que se nos presentan.

CAMUFLAJE

Para no ser yo mismo en mis relaciones sociales, por respetos humanos, por no sentirme entendido en mis  pensamientos , sentimientos o convicciones, por temor a sentirme burlado, marginado, menospreciado, no integrado en el grupo con el que estoy en contacto, estoy ante ellos con convicciones insegures, poco elaborades.

Por otra parte, ahora no puedo salir de casa si no es con una silla motorizada, y me doy cuenta que ante cualquier dificultad tengo cerca persones dispuestas a echarme una mano, incluso acompañarme un trayecto, como el otro día Juan y su mujer que al vernos en apuros mi mujer y yo nos ayudaron a volver a casa. Como estos por todas partes surge gente dispuesta a ayudarnos. Desde que tengo dificultad en salir a la calle, tanto yo como mi mujer, siempre encontramos una mano amiga, que nos coge del brazo, que nos ayuda a subir o bajar unos escalones, a traspasar una acera en males condiciones o con pendiente lateral.

La calle para mí se ha convertido en una zona de compartir con la gente amigablemente, sin saber que mentalidad tienen o que ideología profesan, sencillamente se trata de ayudar a quien lo necesita; lo del buen samaritano de una manera u otra ha calado en nuestra Sociedad.

Económicamente, cuando en mi tierra se hace una maratón benéfica para investigación de determinades enfermedades, los millones caen como lluvia de mayo, mucha gente colabora con aportaciones económicas; lo mismo digo con el banco de alimentos para atender a persones o familias que se encuentran en la miseria porque se han quedado sin Trabajo, ni vivienda en la marginación mas absoluta. 

El poder de convicción no descansa en ideologías ni en religiones, sino en estar despiertos a las necesidades ajenas y atenderlas.

MALPARLAR- HABLAR MAL DE

MALPARLAR

Germans no malparleu els uns dels altres.El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la llei, i judica la llei.

¿De quina llei parlem? No de les lleis humanes sinó de una llei fonamental constitutiva de el desenvolupament i evolució del mon del home i de tota criatura viva.

Per això judicar o malparlar de la manera de ser o de  fer de una altre persona o  no acceptes les seves qualitats o habilitats o deficiències que aquella persona te es judicar o malparlar de la llei.

 No parlem  de la ambició ,o agressivitat que aquella persona te , no parlem d’allò que directament fa mal als altres.

Tot allò que depèn del menyspreu, humiliació o desconsideració dels demes, tot el que no respecta la dignitat dels altres trepitja la llei ,perque el que es, es obra de Deu  i si no ho apreciem estem menystenint l’obra de Deu, la llei de Deu.

I si tu judiques la llei, estàs en contra al menys en alguns aspectes, els que judiques, i essent així que Deu tot ho ha fet be, te enfrontes amb aquesta voluntat de Deu i en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutja.

Ara be de legislador i jutja nomes n’hi ha un de sol. I es que no et pots atribuir allò que es competència de Deu i has de acceptar que les coses son com son i no depèn de tu canviar-les, en canvi tot allò que  experimentes o vols per el be de la societat en que vius es conforme a la llei de Deu.

 

  

RELACIO ENTRE MARE FILL I PARE

       

Maria   mara del Fill de Deu, tan quan aquest s’encarna en ella, fet per l ‘Esperit Diví d’amor entre Pare i Fill.

Això que s’encarna en Maria es la manifestació de Deu als homes  en plenitud ;la vitalitat creadora del Pare de tot allò que existeix nosaltres inclosos, capaç de encarnar el seu Fill en una dona.

Deu ens demostra en la encarnació del seu Fill Diví com el Pare, que, si ell s’encarnà, nosaltres ens podrem divinitzar, tal com ell s’ha humanitzat. Així el procés també es pot donar a la inversa :Deu s’humanitza i nosaltres ens divinitzem.

Aquesta es la fita en la que nosaltres estarem.

En un altre lloc se ens diu: El fill ha estat engendrat, des de sempre i per sempre, abans de tota la creació , per la voluntat del Pare de produir en fora de sí mateix ,i al hora  de comunicar el seu amor en plenitud en el fill produint el Esperit Sant , així que en el Pare està el origen de tot. Es una explicació del origen del univers.

Els científics ens donen la mateixa explicació en el” big-bank” cercant l’origen de tot en un primer principi D'ENERGIA potent que s’ha desbordat en fora produint allò que coneixem com l’univers.    

Així com els defensors del bikbanc consideran que tot ha estat prodUIT AL ATZAR, yo considero que si nosaltres tenim una inteligencia selectiva i creadora,aquesta demana a la par  una inteligencia superior que ha produit la nostra, del contrari nosaltres no tenim cap sentit, i mes exigeix una inteligencia selectiva i creadora superior a la nostra capaç de definir el univers i totes les seves criatures tal com son  i tal com es generan.

LOS 5 COMPROMISOS DE SIMEON Y ANA

 1º Compromiso de servir

Simeón como siervo de Dios, plasmado en sus palabras “Ahora, Señor, según tu promesa, puedes dejar a tu siervo irse en paz”.

“Simeón no era el dueño de su vida, lo era Dios, y toda su vida fue de obediencia a la palabra de Dios. Nada le dio paz hasta que la palabra de Dios se cumplió. Tenía realmente un corazón de siervo”

Según el “corazón de siervo” de Simeón también hoy es posible reconocer la presencia de Jesús como hizo el anciano “cuando nos sometemos a Él y a su autoridad en todos los ámbitos de nuestra vida”.

“nos volvemos ciegos a la presencia de Dios cuando pretendemos ser los dueños absolutos de nuestro cuerpo, nuestro tiempo, nuestra sexualidad, nuestros recursos, nuestra salud, etc. Jesucristo debe ser verdaderamente el dueño de todos los aspectos de nuestra vida, y nosotros debemos someternos humildemente a Su señorío si vamos a reconocer Su presencia en nosotros”.

 

 

2º Compromiso de una vida santa

Simeón también se comprometió a una vida “agradable a Dios” e “inspirada por el Espíritu Santo”.

“Inspirados y sostenidos por el Espíritu Santo, cuanto más nos esforcemos por alcanzar la santidad, dependiendo totalmente de la gracia de Dios para lograrlo, más sentiremos su presencia y acción en nuestras vidas”,

“mediante la lucha incansable por erradicar el pecado y por nuestra negativa a dejarnos dominar por el egoísmo”.

 

3º Compromiso de rezar y adorar a Dios

La profetisa Ana,  “se entregó por entero a la oración y al culto, y ni la vejez ni la pérdida de su marido, nada le impidió rezar con perseverancia y sin pausa, de día y noche, en los buenos y en los malos momentos, fuese fructífera o no”.

Del mismo modo, invita a los fieles a imitar su ejemplo y comprometerse con su vida de oración.

 

4º Compromiso con la búsqueda de Jesús

Simeón y Ana viven “la esperanzada expectativa de la aparición del Mesías”  siguiendo el llamado de Jesús, “buscad y hallaréis”.

Entre otras formas, propone buscar a Jesús en el tiempo diario de oración con su Palabra, búsqueda que “debe llevar a la recepción frecuente de los sacramentos, especialmente la Eucaristía y la penitencia. Lo buscamos en otras personas que conocemos, teniendo en cuenta que “cuanto hagamos a uno de los más pequeños, a Él se lo hacemos” (Mt 25,40). Lo buscamos en los acontecimientos y circunstancias diarias de nuestra vida. No podemos reconocer su presencia oculta con nosotros si no lo buscamos consciente y voluntariamente”.

La iniciativa del discipulado siempre es de Dios; la respuesta, nuestra.

5º Compromiso de anunciar a Cristo

Como último de los compromisos para reconocer la presencia de Dios en el día a día, recuerda como Simeón y Ana hablaron de inmediato de lo ocurrido tras encontrar a Jesús, relatando el Evangelio cómo Ana “hablaba del niño a quienes esperaban la redención de Jerusalén”.

Devolver a Cristo su propio compromiso

Antes de concluir, recordar el compromiso de Cristo con cada uno de los fieles. Un compromiso tan grande que "voluntariamente se hizo uno de nosotros para liberarnos del diablo y del poder de la muerte y siempre está dispuesto a ayudarnos en nuestras luchas presentes. En virtud de la encarnación continua, Jesús está comprometido para siempre con nosotros, y nunca nos abandonará. Nos muestra su compromiso perenne en cada misa. Comencemos hoy a comprometernos verdaderamente con Él para poder reconocerlo con nosotros y anunciarlo a los demás”.

 

COMUNITAT CRISTIANA EN SORTIDA

Per ser comunitat en sortida em pregunto com haig de fer per conèixer la justícia de Deu i comunicar-la per convencer a totes les nacions que vinguin a adorar-lo.

La justícia de Deu, eus aquí el problema , per això vaig a una reflexió bàsica: El creador que ens maravella per la inmensitat del univers i veure que tot ell està en un moviment continuu i armonios, i també per el fenomen de la vida en la terra i que entre els essers vius  hi destaca el esser humà, per la capacitat no sols de captar tot el que hi ha sinó, per poder-ho referenciar i administrar .

 Aquesta voluntat  divina  harmoniosa, poderosa i activa, que vol i decideix, lo que li sembla be, ho aprecia, ho estima i ho manté en la existència, manifesta la justícia de Deu.

Es així que jo participan  de voluntat pròpia puc o no seguir les pautes d’aqueta justícia,  si no les segueixo espatllo el projecte  diví tan en quan a mi pertoca i m-enfrento automaticamet al que ha estat el meu creador. Aixó  es fer-ma mal a mi i al meu entorn, es provocar sofriment.

Seguir  el funcionament natural de la vida  produeix la felicitat, al contrari la  ambició, o la voluntat de destruir per provocar misèria, produeix angoixa i desconcert, sensació de fracàs i de haver ocupat les meves habilitats i coneixements de forma inútil i sense profit.

 Queda definida la justícia i els seus fruits. Ara em toca saber-la desglossar i presentar de forma assequible perquè sigui acollida per tercers, a partir dels nivells mes senzills, envers als mes complexes, de manera que ens porti a la perfecció total quasi sense donar-nos ‘en, i a la satisfacció  de la nostra vida.

En aquesta dinàmica aconseguiré els objectius , que per la meva part altres s’acostin a reconèixer el creador a acollir-lo i a respectar-lo.

Ara be això es molt genèric i la humanitat ha anat creixent però molt a trancas i barrancas fins el moment oportú en que  va sorgir un mestre que ens va aclarir els àmbits de la nostra vida, en els que ens havia estat mes difícil actuar com cal.

Jesús de Natzaret fou la persona  que ens donar llum definitiva a com cal que sigui la nostra conducta per donar els resultats que ell espera en el horitzó de la nostra vida. A semblança d’ell hem d’assolir la justícia que ens correspon, i la humanitat en  conjunt arribarà un dia, ignot per nosaltres, a  reconèixer l’obra de Deu segons el seu designi.

LO QUE COMPORTA LA EDAD AVANÇADA

 

¿Que comporta la edad avançada?

Ja estic en els 85 anys  amb limitacions precàries, abent estat 6 vegades hospitalitzat per diferents motius en una ocasió amb una llarga rehabilitació a Trauma i una altre a la UCI un mes, i ara si estic viu es per poder oferir quelcom  a les criatures humanes que viuen aquesta vida en aquest mon, poder ,pot ser, explicar la meva experiència ,els pensaments que m’emvolten per el cap.

Penso que estic en la última etapa de la meva vida, que me he equivocat moltes vegades sense haver tingut el discerniment encertat, i es que per cultura ambiental rebuda  no el tenia al abast. Ara a la meva edad  molts criteris s’han ampliat , la tolerància es inmensament  mes ampla, el meu cos està en mans d’altres; el meu pensament s’adresa a Deu com esperança de futur, traspassada la barrera de la mort. Tot s’em representa  com provisional, la vida m’ha ha obligat a despendrem de moltes coses, de moltes relacions humanes, malgrat els records son tusuts i continuan presents, espero conèixer que hi ha al darrera de tot això. Les meves pròpies costums  casolanes ,  les meves habilitats, les meves il·lusions, s’esmicolan devant meu, la expressió "no puc" es repeteix un vegada rera l’altre, disposat sempre a ajudar , ara no puc moure una cosa de un lloc a un altre dins de casa.

 La madacina  dins els progresos  actuals amb la tecnologia  IA encara te molt a dir, i el cert es, que està enormement limitada per  solucionar problemes molt genèrics; i fins i tot  en el coneixement del univers  malgrat el progres encara estem decobrin satèl·lits   en els planetes mes pregons.

La conclusió es que si la creació es, es perque Deu ho ha volgut, i si ho ha volgut es perque li agrada tenir-la, i si li agrada tenir-la es perque la estima, i a nosaltre com a  elements d’ella ens estima  i aquest amor respon a una historia que tenim cadascú, que en la nostra conciencia, la reconeixem a trancas i barranques, imperfecta i sols pensant el la providència creiem que  Ell refa totes les imperfeccions, fissures, mancances, forats , que han quedat en la nostra vida, tot en funció de la voluntat amorosa , que ens manifesta tan quan observem com ens purifica transformant-nos de persones carnals- tot allò que consisteix en el sustentament i confort d’aquí- en ens espirituals,  com a resultat del desprendiment  que se ens va produïm  a mida que ens acostem al moment definitiu del traspàs.

PROFETISME D’EPOCA

 JOAN ANDREU PARRA

La por i inseguretat, propies dels temps de mudanga, poden contrarestar-se amb una actitud profetica que permeti albirar i construir un mén nou.

Casa en flames... A banda d’una exitosa pellicula catalana podria ser una metafora de la situacié d’un mon, la casa comuna, convulsa, com prega el salmista: “Si els fonaments del mon s’esfondren, el just, pot fer-hi res?” (Salm 11,3). Precisament, quan els fonaments de la societat trontollen sén una bona bruixola “aquelles persones i tradicions que saben qué és passar per una crisi i han trobat enmig d’ella motius per continuar vivint, i fins i tot créixer. I és aqui quan apareixen dins                                                                   de la nostra historia els profetes i la profecia”, remarca el professor d’ Historia Antiga del’Església i Patrologia a la Universitat Pontificia Comillas, Fernando Rivas.

 Amb l’actual marc de policrisis, diversos analistas apunten a un canvi de paradigma: “Estem en un moment de transició  , de canvi, i és dificil sempre caracteritzar-los. Ja no estem en un moment unipolar, sinó que hi ha moltes potencies que tenen alguna cosa a dir en aquest sistema internacional, que contesten i que no veuen amb bons ulls aquell ordre internacional postguerra freda, dissenyat des d’Occident. Molts exemples ens hi fan pensar: els Estats Units i la Xina competeixen de tu a tu a nivell economic i tecnologic; Europa té una guerra al seu continent i ja fa temps que no s’esta expandint....”, observa Pol Bargués,  investigador sénior del CIDOB, centre d’investigació en relacions internacionals amb seu a Barcelona.

 Una de les claus la trobariem en el gestionament de I’antiga hegemonía d’Occident:

 “Als anys noranta semblava que tots els paisos veien amb bons ulls democratitzar-se i fer la transició cap a la liberal democracia i el lliure mercat. Són moments de molt multilateralisme, amb avenços  en questions com dona, pau, seguretat, canvi climatic, seguretat humana i desenvolupament, que ressonen en el sistema internacional i que’ONU; poc contestada en aquells moments, és capag d’impulsar. Aixo comença a canviar ja a finals dels  anys 2000, on hi ha un creixement d’altres poténcies que comencen a competir per recursos, per idees, amb altres valors. Per exemple, per a la Xina té més valor la sobirania que no pas la creixent interdependéncia o la promoció de la democracia”, Continua Vargués.

Precisament, durant el 2024 més de la meitat de la població mundial va exercir el seu dret a votar h dibuixat un mapa on “hi ha menys democracies que abans i hi ha una erosió de les democracies dins mateix d’Occident, que era el gran promotor d’aquest ordre liberal internacional. Si mirem Europa, hi ha un auge de partits d’extrema dreta, amb idees euroescéptiques, en contra de drets humans”, analitza Bargués.

 En efecte, Europa amb la arribada de Trump a la presidéncia dels Estats Units “perd la part principal que tenía en la defensa del’ordre liberal global. I aixo debilita la Unió Europea, perque esta més sola en aquesta defensa. Esta clar que Trump no promou el multi-lateralisme, no és un gran aliat d’Europa i vol accelerar aquesta guerra economica-tecnologica contra la Xina. Aixo té moltes consequéncies, la majoria negatives per a Europa,i també positives: que Europa ha de saber desmarcar-se i saber pensar-se com a continent que vol fer coses i que ha d’avançar més integrat i més ben coordinat”, remarca Bargués.

DESCONTENTAMENT DEMOCRATIC

 “Des del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa analitzem com és que aquest creixement de l’extrema dreta, amb aquests valors tan terribles, esta tenint resso en les classes treballadores. En paisos com Austria o Alemanya estan pujant de tal manera que perillen tots els avenços que s’han aconseguit pel que fa a génere, dones o immigració. Veiem que, certament, tenen un missatge tan simple que potser arriba molt directe, i avui no es contrasta a les xarxes socials on tot és molt circular: quan busques una cosa et reafirma en allo que has buscat, sense altres veus diferents que et facin reconsiderar” es lamentable. Anna Luque, copresidenta de ’MTCE. Aixo ha portat, segons Luque, a defensar obertament “conviccions no étiques, com ara que els immigrants no han d’estar aqui. Aquesta perdua del valor que tots som iguals, som fills de Déu i, per tant, germans, ens mena a una societat esquerpa, molt dura”. Aquesta regidora a I’oposició de Badia del Vallés també observa un cert declivi dels espais socials de convivéncia, descrits pel filosof Michael J. Sandel: “A Badia, que sempre ha estat un poble ple d’entitats, cada vegada en són menys, no hi ha jovent. No els cal o ells creuen que no els  cal aquesta convivéncia, on poder discutir de diferents temes.”

 Amb tot aquest magma de problemes, arriba el mercat de les solucions: “Les crisis són una crida d’atencié, amb una funció molt semblant a la que té el dolor en I’organisme huma. Es aqui on hi ha el nucli del problema, perqué hi ha dues maneres de sortir-ne: amb falses solucions o amb propostes que vagin a l’arrel del problema i ofereixin  mitjans i estrategies pºer sortir-ne de debo, fent-nos créixer i avançar”, remarca Fernando Rivas.El tambe conciliari de la ACO a Madrid alerta que “en I’ambit social aquestes solucions falses s’expressen habitualment amb dinamiques d’exclusió, recerca de bocs expiatoris, corporativisme, identitats socials excloents i reinicia a la propia responsabilitat en mans de lideratges autoritaris. A més, aquestes falses solucions estan alimentades per grups interessats a mantenir la situació de crisi, creant fins i tot nous problemes i noves crisis”                El biblista Joan Ramon Marin explica al document de I’ACO n. 23, Els llibres biblics dels profetes, l’etimologia de la paraula profeta:

“En hebreu es diu ‘nabi”. Probablement prové d’una llengua mesopotamica on el verb ‘nabu’ significa cridar. El substantiu profeta-nabi es podria entendre, aleshores, de dues maneres: aquell que crida (el profeta és el qui parla en públic i anuncia la paraula del Senyor), o bé, aquell que és cridat (el profeta és el qui ha rebut la paraula del Senyor i la missió de proclamar-la). Tots dos sentits haurien d’anar junts sense excloure’n cap: el profeta és un cridat que crida.” “Probablement ara la impressió  es que els profetes estan molt callats,o si mes no, no tenen ressó public, i mes veient gent com Musk, que acompaña Trump, que domina en xarxes i debats, i on sembla que van eliminant la gent dque diu coses amb cap i peus. Peró que no i hagi ressó  no vol dir que no hi siguin. S’ha de fer una mena de descoberta,potser es una época d’humilitat, cosa que no deixa de ser una virtud. Pero existeixen. Get que aguanta en el millor sentit de la paraula, que resisteix que es nega a aceptar que les coses no tenen remei. Valora Martin.

PSEUDOPROFETES  FALS0S DEUS

 Als libres de Jeremies i Ezequiel, són recriminats aquells falsos profetes que estan principalmente al servei del rei, o dels propis interessos,   Com indica Marin, “ser profeta per a aquesta gent és un negoci. Fins i tot diuen el que a la gent li agrada sentir, aixi, tothom esta content,aparentment. Tornant a Trump, hi ha un munt de gent d’empreses que s’han posat al seu servei amb un entusiasme sense cap mena de critica. Sempre al costat dels qui manen i aixo té poc a veure amb una vocació de servei. També tenim gent que s’arroga el titol de profeta, com si fossin grans il'luminats o que faran avançar el món, quan el que busquen és que ningú es mogui. Es un immobilisme nefast”.

Llegim a Jeremies: “El meu poble ha comés un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen I’aigua”

—(Jr 2,13) 0 “Qué se n’ha fet, dels déus que havieu fabricat?Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Juda, son tants com les teves ciutats” (Jr2,28). Un d’aquests déus que ens han de venir a salvar, avui en forma tecnologica, seria la intel-ligéncia artificial? “En el meu grup d’ACO hem vist que, si vols fer una pregaria, la IA te’n pot fer una de molt bonica, pero no té esperit. L’Esperit, el busquem, el tenim, i aixo ens ha d’ajudar a lluitar contra els falsos déus... Crec que ens hem amagat dins les xarxes socials, dins del teu regne petit i fácil amb els teus déus, i no ens enfrontem al que és la vida”, apunta Anna Luque.

A més, hi ha tot un xup-xup en la cultura de masses que pregona un dogma apocaliptic, del collapse, del caos global irreversible. Quins contrarelats podem trobar? “Potser aquesta mena d’ambient apocaliptic "hem centrat massa en la destruccié i menys en el missatge que hi havia de fons en la literatura biblica i apocrifa: el món que es vol construir, en positiu. I per tant, un missatge apocaliptic de la Biblia més proactiu, de construir un món nou, un cel nou i una terra nova. Nou vol dir utils, no vol dir simplement, canviar-los i ja esta”, precisa Marin.

“PROFETES DE LA PORTA DEL COSTAT”

 “El mateix naixement de ’Església esta marcat per esdeveniment de Pentecosta, la vinguda de I’Esperit, que fa que homes i dones, ebris de Déu, es converteixin en profetes, com ja havia vaticinat el profeta Joel i no s’acaba aqui la historia perqué el cristianisme, sobretot en els seus moments més critics i innovadors, sempre ha rebut el do de la profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble real, sacerdotal i profétic”, recorda Rivas. El teoleg es refereix per exemple, a començaments del segle IV, quan I’Església esta temptada de convertir-se en una institucio mes al servei de l’imperi, es veu sorpresa per I’aparicié dels monjos, els homes i les dones del desert; o segles, més endavant, en un altre moment fosc, trobem Francesc d’Assis i aixi fins avui amb homes i dones com Mahatma Gandhi, Carles de Foucauld, Etty Hyllesum, Martin Luther King, Helder Camara, Joan XXIII, Dorotee Sólle...

 Ara bé, com diu Marin “la idea de profecia a la Biblia és més amplia del que normalment pensem. Son profetes les persones, cert, pero també ho és la historia. Hi ha moments historics que són profétics, que anuncien ja un mon nou.I segurament s’hauria de dir, per extensió, que fins i tot les institucions (socials i religioses) poden ser profétiques”. En efecte, per a aquest vicari del Prat de Llobregat i consiliari mundial de la CIJOC, “quan I’Església deixa de ser profetica hi surt perdent ella i hi surt perdent el món al qual li toca servir. Segons com ho mirem i segons que entenguem per Església, sembla que aquesta funció mes aviat va fent pasos enrere, pero pot ser, rascant una mica, trobas que hi ha molta gent be normal,molt anónima, que es mou una mica,que preomou l’esperança a un nivell de vegdes molt propers i  molt simples,com un grupet que hem muntat a la parroquia amb motiu del jubileu,

Serien, parafrasejant el papa Francesc, els profetes de la porta del ;costat. “Una de les persones del grup que esmentava participa com a tertuliana en un programa local radiofonic i ens explicava que sempre intentava aixecar una mica la mirada en qualsevol tema que es discutis. Són actituds molt evidents, teoricament, pero escoltar, aixecar la mirada, son actituds molt necessaries.  Aixo passa a vegades per coses tan  concretes i tan inutils (semblaria) com reclamar i perseverar perque les escales mecaniques de I’estació de tren del Prat, que no funcionen fa un any, les arreglin”, remarca Marin. “Hem de buscar moments on treballar laa nostra fe,on escoltar el que ens diu I’evangeli, on superar el pessimisme fent-nos conscients que Déu ens acompanya. Tenim la sort de tenir una fe i, en el nostre cas moviments com I’ACO o la JOC, que ens recolzen i ens donen eines per no caure en aquest desanim”, valora Anna Luque. Aquesta praxi la reflectia el consiliari de ’MTCE, Stefan Eirich, a la felicitació de Nadal: “Els cristians actuem aqui i ara. Ens oposem decididament als qui utilitzen les males noticies de’economia i la politica, deliberadament col-locades, per augmentar el pes del jou opressor del present, que ja és gairebé insuportable. Posem limit als qui trepitgen els drets dels febles i indefensos amb la bota sorollosa del suposat dret del més fort.”

Tot aixó sense oblidar  que “La narrativa dominant a Europa és militarista i acompanyada d’urgéncia. Pero no és I'única. També hi ha una narrativa forta d’Europa com el continent de pau” que ha sabut integrar-se i resoldre els conflictes interns. Es poden ampliar les zones de pau, de cooperació internacional i  les relacions humanes i poden sortir altres narratives que ajudin a posar balanç i a veure que no tot és aquest tren desbocat cap a la guerra i l’apocalipsi. Hi ha d’haver nous lideratges que apostin per aquestes narratives més de pau i de construcció”, proposa Bargués.

 Obviament, profetitzar suposa el xoc amb els poders factics, criticats i denunciats constantment davant dels abusos comesos. De fet, les autoritats van prohibir I’entrada al temple de Jerusalem a Jeremies a causa de les seves predicacions critiques. “Cal un esfor¢ per no acomodar-se,continua Marin. Els profetes, els de la Biblia en el seu temps, majoritariament aquestes denuncies que fan és per una adaptació comoda, mandrosa, de no pensar. Es mandra de mirar la vida i revisar-la, posar-hi una mica de llum i actuar. Aquest conformisme, de I’aixo és el que hi ha’, és un tipus d’actitud que s’esta instal·lant massa, i les coses probablement poden ser diferents.” Abanda de la critica, els profetes també proposen maneres alternatives de mirar el mon, generant nous interrogants, maneres de pensar i d’actuar: “Al profeta li interessa,cobrir les possibilitats que amaga el present, imaginar i proposar futurs alternatius que Déu proposa i des d’aqui desafiar i oposar-se a la realitat dominant, que és sempre prosaica, i on el poble es limita a observar el que fan amb ell, sense experimentar allo que ell pot fer per si mateix”, subratlla Rivas. Seria bo ser conscients, com escrivia el jesuita Jesús Renau, que “també nosaltres des del nostre baptisme vam rebre una participació en el do profétic, en un esperit de novetat fonamentat en les Benaurances de Jesús. Estiguem atents al nostre interior per entendre qué espera el Senyor aquests dies que s’apropen per esdevenir una mica deixeples seus.

ANNA LUQUE

 “Aquesta pérdua del valor que tots som iguals, som fills de Déu i, per tant, germans, ens mena a una societat esquerpa, molt dura”

JOAN RAMON MARÍN

 “La impressió és que els profetes estan molt callats. Pero existeixen: gent que aguanta, en el millor sentit de la paraula, que resisteix, que es nega a acceptar que les coses no tenen remei”

FERNANDO RIVA

 “El cristianisme,sobretot en els seus moments més critics i innovadors, sempre ha rebut el do dela profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble real, sacerdotal i profetic”

POL BARGUES:

 “La narrativa dominant a Europa és militarista i acompanyada d’urgéncia. Pero no és I'única. També hi ha una narrativa forta d’Europa com el continent de pau”