La ascètica que
la nostra civilització exigeix amb les dades pròpies del nostre temps, modifica
la manera de pregar per ferla pròpia del nostre temps.
A traves dels
mitjans audiovisuals igual que amb la Bíblia ens poden posar en la presencia de
Deu, nosaltres que som creació seva , creativa.
No hem de
necessitar els esquemes antics per pregar, podem tenir la presencia de Deu
canviant les paraules o en base de un rentat de cara.
Les comunitats
cristianes han de demostrar la eficàcia, la ajuda que aporten a la societat, de
manera que les persones es retrobin amb si mateixes i s’expressin lliurament en
la pregaria, i s’incorporin activament dins l’historia de salvació. El molt de
temps dedicat a la pregaria resta temps a les tasques domestiques i
professionals. Els oblats encara que participin en les pregaries dels monjos en
la resta del temps viuen a casa seva y es guanyen la vida fent aquell ofici que
volen.
Podem fer : vida solitària
o vida comunitària.
En el matrimoni o en
el celibat
En medi rural o en
medi urbà
Tot això dona
lloc a moltes variants.
La família te la
vida domestica com a principal referent, això es pot inserir en una comunitat
mes amplia de convivència local com la comunitat “el arca”.
Hom pot viure en
comunitat de persones cèlibes. També hom pot alternar diverses llars, cenobites
alternant, o entre el camp i la ciutat.
Laics que
participen d’una espiritualitat d’una ordre com a tercera ordre o oblats o
confrares.
Vida rural es en
general mes independent es tracta de inserir-te en un estat o un altre de vida.
En la ciutat hi ha mes serveis possibles al abast, i mes llibertat.
Comunitats
laiques de Renovació carismàtica a
catòlica amb aprofundiment humà i espiritual.
La vida
professional: El jova sense ofici en el monestir trobarà lo que li encaixi, però
si atrau a un home modern amb una professió,
podrà continuar-la en un monestir però en general tindria que aprendre un de nou
segons les necessitats del monestir.
El comú de la
vida espiritual no està en contradicció amb les professions u oficis que cada u
ha escollit com el mes adequat per a ell; es pot compaginar en comunitats vilanes; la informàtica acosta
es comunitats cristianes aïllades als altres laboral i culturalment.
Vida privada entra
en aquest àmbit: vida domestica, professional, religiosa, cultural, artística, el
lleure personal, gustos, amistats, compromisos, polítiques.
Forces físiques i
intel·lectuals, possibilitats financeres, tot això ajuda a concretar la pròpia
vocació cosa que ho possibilita la autonomia individual.
Exemple: el
Guillem ha escollit la vida monàstica en matrimoni, en llar familiar i sense
vida professional integrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario