Jesús va acceptar que tota la maldat del mon caigués sobre seu, de manera que ell que no va fer mal a ningú sinó que mes aviat va afavorir molta gent va experimentar la ingratitud de la societat del seu entorn, que amb enveja dels seus dons, es tornaren contra ell fins a desitjar-li i causar-li la mort, de la forma mes cruel que en sabien, com una venjança de la bondat que havien rebut, com enganyats per quelcom impossible, però que alhora desmuntava els muntatges egoistes que tenien muntats, la mentirà en la que tots plegats vivien, tan grossa que individualment no en sabien sortir, conformats en un viure arrossegat darrera els que estaven esclavitzats darrera el seu egoisme i esclavitzaven els altres, quedant així tots subjugats uns als altres, lluny del alliberament que els proposava Jesús.
Jesús va acceptar
ser víctima de la ràbia de la gent sense
protestar, i saben que era un disbarat el que feien amb ell, els va perdonar
incondicionalment en mix del sofriment.
Aquesta es la
seva pròpia dinàmica, i que des de la seva personalitat divina durarà indefinidament
per a tot home o dona que visquin en la
terra; es la compassió davant la misèria nostra, es el seu cor tendre que ens
estima sense límits en tot el que som, tenim i fem, com la part mes noble de la
creació, amb qui per naturalesa som els únics amb qui Ell pot entrar en diàleg.
Està decidit a
que no es malmeti la espècie humana sobre la terra, sino que tingui un destí gloriós prop de Deu, que es
per lo que ha estat creada. ja podem estar ensorrats en la mes indigna misèria,
dignes de tot menyspreu, en la vergonya mes profunda, que res importa davant el
perdó i restauració que Jesús ens ofereix gratuïtament, sense cap interès ,
sols per coneixents dignes davant Ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario