La gestació
i la criança dels fills es el major servei que la dona pot fer a la humanitat i
mes dilatat en el temps, per això ha de acceptar tan com sigui possible la
copulació amb el marit, a qui aquest acte també li dona la major dignitat, en
quant ofereix la creació de nova vida i
vida humana, la de mes qualitat que hi ha en aquest mon.
Tan
del home com de la dona tota altre activitat li ve al darrera en importància, i
ve al servei de la activitat principal que es la generació humana.
Hebreus , musulmans i altres religions ho
consideren així; ni els cristians de occident , ni agnòstics ni ateus ho
consideren igual.
La
dona ha de festejar altres formes d’apoderament, autonomia, independència,
dedicant-se a altres activitats de tipus laboral i econòmic, ambicionant càrrecs
de responsabilitat a empreses que les absorbeixen la activitat que tindrien que dedicar als
fills.
En
la situació actual es bo que el marit comparteixi amb la muller les
responsabilitats familiars, i de la llar, posat que els dos tenen feina
remunerada fora de casa, i que generalment els es necessària, tenint en compte la
complexitat de les necessitats de les vides humanes , en la societat actual, envoltada
de aparells i tècniques, que li fan la vida mes lliure en les necessitats primàries
:alimentació, descans, manteniment de la forma física, higiene, relacions
afectives, humanes en el temps lliure i de oci.
Aquesta
situació actual al occident, frena la adquisició de fills, i queda empobrida
respecte altres civilitzacions i cultures mes primitives, cosa que produeix un
descens relatiu de la cultura
occidental, respecte a les cultures
existents en països menys evolucionats, que tenen molts mes fills, que
surten endavant com poden, però que a la fi son competència que ens omplen les
terres amb la immigració al pobles d’occident, fins que dintre de poc
ostentaran el poder entre nosaltres, i
ens forçaran a sotmetre’ns a les seves lleis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario