Moisés una vida versatil.

 

Moisés:

Fill d’una hebrea de la tribu de Leví als 3 mesos de néixer es abandonat a la sort del riu. La filla del Faraó el rescata i l’adopta, l’alleta la mara que s’ofereix a fer-ho i de pas l’instrueix en les característiques dels Hebreus.

 Se suposa que la mara va tenir una relació continuada a traves d’uns  anys amb el seu fill, i que aquest tenia llibertat per a visitar-la, ja que la filla del faraó se suposava que tindria culturalment una influència molt mes forta que la mara.

Certament Moisés va rebre tota la cultura  i instrucció al mes alt nivell que oferia la cort del Faraó i va ser contat entre els savis de Egipte.

La incidència amb un egipci mort per Moisés per maltractar uns hebreus, el va obligar a fugir del país.

Moisès vestit com a membra de la família real de Egipte

Va a Madian fora de les fronteres egípcies.

Dies de fam solitud i incertesa, assedegat, cansat de corre mon sense cap objectiu, seu a la vora de un pou on s’espera  que els pastors de la zona  portin els seus ramats a veure.

Un cop mes els seus sentiments humanitaris el porten a fer un gest de solidaritat i justícia amb unes dones pastores que tenien que abeurar el seu bestiar,  darrera d’elles arriben uns altres pastors que en pla masclista les fan fora per donar preferència als seus ramats; Moisés surt a favor d’elles  i obliga als pastors que les deixin abeurar primer.

Elles s’entornen i el deixen vora el pou, pot ser per reclamar als que s’hi acostaven, quelcom de menjar,  que podia ser pa formatge, o llet.

El pare de les noies assabentat del favor que les havia fet, i reconeixent els bons sentiments de Moisès, les envia a buscar-lo per invitar-lo a casa.

Ell accepta .

Jetró pare de les7 germanes era el Sacerdot de Madian, Moisès explica la seva situació es queda com refugiat acollit a casa seva, i prenent el ofici de pastor fent-se  càrrec de una part del ramat del acollidor.

 Amb la convivència S ‘he enamora de Sipora una de les germanes, amb qui s’hi casa de la que te un fill que li posa el nom fill de Emigrant, perquè el seu pare ha estat immigrant a aquesta terra.

Ja situat sembla que s’han acabat els problemes, però aquí venen els plans de Deu sobra ell, per arribar a ser un dels líders mes importants en la historia de Israel, configurant la antiga família de Jacob, com una nació amb lleis pròpies, i característiques peculiars, posseint un territori conquerit en part a pobles de gegants alguns fins a 4 metros de alçada( mes tard en temps de David encara hi havia gegantins com Goliat)

Un bon dia pasturant les ovelles vora el Sinaí veu un esbarzer  encès     però que no es consumia.

 

Per curiositat s’ha apropa. I de cop i volta sent una veu que surt del esbarzer.

“Moisés, Moisés” ell contesta “Soc aquí”

li contesta “ No t’acostis, i descalçat perquè trepitges terra sagrada, Jo soc el Déu del teu pare,  el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.”

Moisés te por i es tapa la cara, dons està davant un fet sorprenent i misteriós que no sap per on sortirà.

¿Com es que el Deu del seu poble es manifesta a ell que havia matat un home, que era un fugitiu de Egipte, que era tartamut, que havia format família amb una estrangera, que s’havia desvinculat del poble hebreu, que era perseguit a mort per el faraó?

En tot això hi ha alguna incoherència, no pot ser, i Deu ara segueix amb la clatellada mes forta:” El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble, perquè els vull donar una terra que regalima llet i mel”.

Com es Deu que ho vol, em sento obligat a fer-ho, així i tot

Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte ,ja que si torno a Egipte estic condemnat a mort.

“Jo soc amb tu” i tindràs una senyal que vindreu aquí i m’adorareu a aquesta muntanya.

Be però això quan serà? I si em pregunten qui m’envia que dic?  Respon  el “Jo soc el  qui soc”, amb això queda clar que no es tracta de un ídol mes.

I en quant al moment de gestionar el alliberament dels hebreus: “Ves a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre,  perquè he vist com us tracten a Egipte;  us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país que us donaré..”

Els israelites t’escoltaran i a les hores ves davant el faraó amb els ancians israelites.

“El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.”

¿I com aconseguírem convèncer el Faraó?.

Moisés ja estava demostrant aquí una Important capacitat de gestió, una personalitat madura, de alt nivell, per portar a terme una missió tan complexa com serà aquesta.

De totes maneres  la missió es de tals dimensions que supera totalment la capacitat de Moisés, i a les hores com Deu es el que ha decidit  portar-ho a la practica, Ell suplirà totes les mancances dels homes   per fer exitosa la missió; així l’home col·labora en el pla de Deu, i Deu es qui el fa exitós. Una pauta que es repeteix en cada persona.

 

I Deu comença a donar-li senyals creïbles per convèncer que la missió ve de Deu

Li diu Llança el bastó a terra.

Ell l’hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es feu enrere.

    4 El Senyor li va dir:

—Allarga la mà i agafa-la per la cua.

Ell va allargar la mà i l’agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó.  5 El Senyor va afegir:

—Així creuran que se t’ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.

    6 El Senyor li digué encara:

—Posa’t la mà al pit.

Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.

    7 Després el Senyor li digué:

—Posa’t altra vegada la mà al pit.

Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.

    8 El Senyor va afegir:

—Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. 9 I si tampoc no et creuen ni fan cas d’aquests dos prodigis, ves a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l’aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang.

Tot i així Moisès s’excusa dient que ni sap parlar

Deu li diu ”¿No soc jo qui dona la paraula  la vista o l’oïda?.”

Encara Moisès no es veu en cor de fer lo que Deu li encomana, i això indigna a Deu, i concedint-li diu : Ve cap aquí el teu germà levita, Aarón, li expliques tot el que t’ha passat i ell serà el teu col·laborador.” Així Moisès ja no se sentirà sol davant el perill.“ Ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu”.

Es troben els dos germans: i a partir d’aquí comença la realització del projecte de Deu sobre Israel.

Saben que ja no hi eren els que el perseguien, s’acomiada de Jetró, i se’n va a visitar els seus germans a Egipte amb la dona i els seus fill, l’acompanya Aarón, carrega la mula i se’n van. Al Egipte reuneixen els ancians d’Israel, els expliquen el pla de Deu, els convencen, van a veure el faraó, es nega a complir la voluntat de Deu, i per debilitar la seva resistència Déu li envia les 7 plagues , després de les quals accedeix, però quan ja marxen aplega l’exercit i amb ell al front va a perseguir els israelites, que moren en el pas del mar Roig.

El Faraó no es deixarà convèncer mai, per això te l’orgull de ser el capdavanter del poble i ningú te autoritat per sobra d’ell. Però  amb el Deu dels Hebreus això no es així, es Deu qui te la última paraula, i el faraó quedarà anul·lat i oblidat.