En la Bíblia està la solució del problema entre palestins e Israel.
Cap el final dels 40 anys de desert de Israel
a la sortida de Egipte, propera ja la
conquesta de la terra promesa, els pobles que descendien del tronc d’Abraham i
que no se havien traslladat a Egipte en els
anys de hambruna, y vivien en territoris contigus a la terra promesa, al passar
Israel per el seu territori tenien que entrar en negociació amb ells, i evitar
la guerra, por raó del parentesc, y ser hereus de la promesa que Deu va fer a
Abraham, de que els multiplicaria como las sorra del mar o las estrelles del
cel, y que de alguna manera professaven la fe en el Únic Deu creador.
Tot al contrari del que tenien que fer
amb els pobles pagans: exterminar-los a
tots els que habitaven la terra que ells conquistaren per voluntat divina.
Amb els Palestins sense que perdin la seva identitat, i es mantinguin com un poble, una nació amb el
seu territori propi, un altre que el de
Israel, cal negociar y conviure, perquè
també ells son descendents de Abraham el
pare en la fe, beneits y protegits per Deu.
En
Deuteronomi cap.2 diu:
2 »Finalment , el
Senyor em digué: 3 “Ja n’hi ha prou de vorejar aquestes muntanyes. Dirigiu-vos
cap al nord. 4 Dona aquestes instruccions al poble: Ara passareu ran del territori dels vostres germans, els descendents
d’Esaú, que viuen en aquesta regió de Seïr.
Ells tindran por de vosaltres, però aneu amb compte: 5 no
els ataqueu, perquè no us donaré ni un pam de terra del seu país.
La muntanya de Seïr,
l’he assignada en herència a Esaú. 6 Pagueu
amb diners el menjar necessari i l’aigua per a beure. 7
Recorda que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que
has emprès. Ha vetllat per tu
mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta
anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t’ha mancat res.
I “Ara passaràs la
frontera de Moab i, travessant el país d’Ar, 19 arribaràs davant mateix del
territori dels ammonites. Però no
provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no
us donaré res del seu país. És a ells que l’he donat en possessió.”
Testifiquen aquets fets los textos del Deuteronomi, pobles
que en aquell temps també havien sorgit , sacerdots y profetes. A Madian el
sogre de Moisés, en Jerusalem Melquisedec, Balaam amb la burra, que per
voluntat i respecte a Deu no podia maleir a Israel, profeta afamat en diversos reines, como Moab i
Madian.(Nm 22,12)etc.
Conclusió: Els arabs ara palestins son descendents de Esaú i de Lot, i com a
tals no poden fer la guerra entre ells i els Israelites, bombardeixan-se mutuament
sino que han de cercar acords mutus de convivencia, amb plenitut de drets per
les dos bandes.
Cal que uns i altres siguin fidels a lo que Deu vol dels
seus pobles, i en aquest cas com Israel es mostra mes fort, ha de tenir la
comprensió i misericordia amb els mes devils, en pactes de respecte mutuu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario