El noi m’ha provocat aquets pensaments, I he cercat el bon criteri:En primer lloc cal eliminar el dolor, la rabia, el disgust, la rebelia contra alló que em condiciona la vida i em paralitza sensa cercar sortides que em facin sortir d'aquest cercla vicios o tencament. :
Intenta ser productiu per els altres i obtindras el seu suport, sense cercar mes compensació que la que els altres creguin justa,segons el benefici que els hi reportes, t’anirás resituan i així oblidaras les anyorances, l’horfandad, la soledad i el ahillament, i medrarás fins a asolir els objectius de plena socialització en la teva vida, i complirás amb alló que et fará feliç.
Pot ser bo també per altres persones.
Davant una perdua la solució no está en tencarse en el record de la perdua, sino obrir-te a la societat que t'emvolta, on hi tens el teu suport real, per seguir vivint amb il·lusió.
Tot aixó es un voler expresar sintonia amb el teu pensar y sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario