L'únic argument sòlid perquè les dones no puguin ser
ordenades preveres és que Jesús, quan en el darrer sopar va encomanar als seus
comensals de fer aquell ritu com a memorial seu, els comensals en principi eren
homes.
Els altres tres arguments principals que s'acostumen a donar
a més d'aquest són:
El primer, que com que el capellà representa Jesucrist sempre l'evocarà més fàcilment un home que una dona; El primer argument no crec que calgui ni intentar rebatre'l,
El segon, que la tradició de l'Església sempre ho ha fet aixi; Respecte al segon crec que és bastant clar que aquesta és una qüestió totalment marcada per la cultura dels moment.
El tercer, que antropològicament escau més a l'home que a la dona aquest ministeri.
El primer, que com que el capellà representa Jesucrist sempre l'evocarà més fàcilment un home que una dona; El primer argument no crec que calgui ni intentar rebatre'l,
El segon, que la tradició de l'Església sempre ho ha fet aixi; Respecte al segon crec que és bastant clar que aquesta és una qüestió totalment marcada per la cultura dels moment.
El tercer, que antropològicament escau més a l'home que a la dona aquest ministeri.
Respecte al tercer,vui dir que em resulta curiosa aquesta mena d'antropologia, que
m'imagino que està basada en la relació sexual, entenent aquesta relació com
l'acció d'un principi actiu -l'home- sobre un principi passiu -la dona-, cosa
que com a mínim resulta altament discutible.
Doncs tornem a l'argument inicial. Si donem per bo que al
darrer sopar només hi eren Jesús i els dotze apòstols, i que els que han de
continuar fent present el memorial de Jesús han de tenir les característiques
d'aquells primers a qui se'ls va encarregar, podríem dir que les
característiques bàsiques que compartien els apòstols eren tres: ser homes,
ser jueus i ser dotze -una xifra emblemàtica, significant les dotze tribus
d'Israel-. Per tant, els qui haurien de poder presidir l'Eucaristia haurien de
ser homes, ser jueus i ser dotze a tot el món. Però el cas és que d'aquestes
tres característiques només es dona valor a una, la de ser homes. Cosa que
desqualifica bastant tota l'argumentació.
Però hi ha encara una segona qüestió, en aquesta mateixa
línia. Resulta que, en el darrer sopar, Jesús va dir als dotze apòstols, i
només a ells: "Feu això, que és el meu memorial". Però resulta que
abans, prenent el pa, els havia dit també: "Preneu i mengeu-ne tots".
I passant-los el calze els havia dit igualment: "Preneu i beveu-ne
tots".
Ho va dir als dotze
apòstols, a dotze homes. A cap dona.
Doncs, si del fet que l'encàrrec de presidir l'Eucaristia el
va fer a dotze homes en deduïm que només els homes poden presidir-la, també,
del fet que l'encàrrec de menjar el pa i beure el vi també el va fer només a
homes, n'hauriem de deduir amb la mateixa seguretat que les dones no poden
combregar, que això és una cosa reservada només a homes.
Tot això que estic dient ho he tret d'un article de
Karlheintz Ruhstorfer publicat en el número 229 de Selecciones de Teología.
Però l'autor no es queda aquí i, després de dir aquestes coses, va més a fons i
reflexiona sobre la poca solidesa teològica i cristològica que hi ha darrere la
negativa a l'ordenació presbiteral de les dones.
Déu, en Jesús, va assumir la condició humana en la seva
totalitat. Tot ésser humà, sigui home o dona, porta plenament en el seu rostre
la imatge de Jesús i, per tant, la imatge de Déu. Per assumir la condició
humana, que és finita, Déu no va pretendre assumir tótes les modalitats
d'aquesta condició, perquè això, precisament, hauria estat antihumà. Jesús va
ser home i no dona, Jesús va ser jueu i no grec, Jesús va ser lliure i no
esclau. Però sant Pau ja ens va aclarir, a Gàlates 3,28, que això no vol dir
que els homes, els jueus i els lliures portin més intensament gravada la imatge
de Jesús: "En Jesús, no hi ha jueu ni grec, no hi ha esclau ni lliure, no
hi ha home ni dona". També ens va aclarir, a 2 Corintis 5,16-17, que els
cristians som una creació nova, en la qual no compta el que siguem "segons
la cam".
Doncs bé. Resulta que la prohibició que les dones puguin ser
preveres liquida aquests principis. Perquè resulta que, segons aquesta prohibició,
hi ha éssers humans que poden assumir plenament la imatge de Jesús, inclosa la
de cap de la comunitat, i altres que no, que no poden assumir la imatge de
Jesús en la seva totalitat: els està vetada la imatge de cap de la comunitat,
per un motiu que no és "de l'Esperit", és a dir, que no depèn de L’esperit
de cada persona que el fa més o menys apte per a aquesta tasca això que en
llenguatge cristià anomenem els "carismes"-, sinó que el veto és per
un motiu "de la carn": ho tenen prohibit per causa del sexe amb què
van néixer.
Les dones, doncs, segons l'actual disciplina eclesiàstica,
són menys imatge de Jesús que els homes. Les dones són una imatge coixa de Jesús.
Ja es veu, que això no pot ser. Déu vulgui que canviï aviat.
JOSEP LLIGADAS
No hay comentarios:
Publicar un comentario