Archivo del blog

lunes, 29 de noviembre de 2021

SERVICIOS PÚBLICOS

 

Me sabe mal los disparates que se hacen en política , y entre los jueces.

En general no los hay suficientes para hacer las coses bien hechas, cuando en el parlamento no hay voluntad  en una parte del mismo, o en un ámbito más amplio,  en hacer planteamientos realistas, los que han de hacer las leyes  para gobernar al pueblo con justicia e imparcialidad,

Las controversias interesadas  entre parlamentarios hacen inutil y superfluo el parlamento, porque no regulan la actividad el pueblo de forma equilibrada, motivo por el que se les ha escogido para que en sintonía con el pueblo regulen su conducta, y en lugar de hacer este Trabajo como son ineficaces han de imponer sus partidismos a través de los jueces.  Y se impone el descontento social.


También  el poder judicial está corrompido , y no siguen los criterios que deben regir este estamento atender y clarificar cuales son las obligaciones individuales en favor del bien social, como por ejemplo  la obligación de evitar contagios en una pandemia, a partir de las medidas que se proponen desde los responsables políticos asesorados por los expertos en salud pública.

Y disparate mas gordos cuando los jueces no se enteran  de lo más elemental entre deberes y derechos  como en el caso de no respetar la vida humana en gestación  cuando la obligación es conducirla a un nacimiento normal y el cuidado materno subsiguiente , el derecho está en gestionar el desarrollo de los hijos , no en asesinarlos en el seno materno. Y declaran legítimos derechos que no corresponden a ningún deber u obligación o acogen manifestaciones ,no solo jueces sino también políticos, que atacan a los medios laborales de otros ciudadanos sin motivo justificado como romper escaparates y entrar al saqueo de tiendas , grandes almacenes o centros Comerciales, o los botellones nocturnos que  alteran el descanso de otros ciudadanos, o por exceso de alcohol u otras ingestas, agreden y  recalentados por los excesos violan a otros ciudadanos inocentes. No hay ni leyes ni fuerzas de orden público ni sentencias que sean capaces de parar estos desmanes. Las autoridades cívicas, políticas, y judiciales, no detienen los abusos de la ambición en contra de la debida distribución de bienes y la recompensa que los esfuerzos laborales de la población exigen en justicia, así como el derecho a una vivienda digna que permita el correcto desarrollo de la gente, en conocimientos habilidades, preparación, vestuario y alimentación, descanso, creación de familias, en un ámbito distendido y seguro, donde los hijos suban felices y responsables teniendo garantizados sus deberes y derechos que les correspondan en cada momento.

domingo, 28 de noviembre de 2021

LAS BIENAVENTURANZAS

 

 

Pobreza de Espíritu es don de Dios. Voy a Dios con las manos vacías, libre de  apego a lo material,. Reconocemos la felicidad en personas que no tienen nada, sin ambiciones y sin envidias.

Todos tenemos dones a usar para llevar los demás a Dios.

Bienaventurados los humildes porque heredarán la tierra. María ejemplo  que agradece lo que Dios ha hecho en ella; afrontar con paz los momentos duros; humildad es la virtud de la verdad. Seamos transparentes ante Dios y los hombres. Lo .heredamos todo. no disponemos de ello por nuestros méritos sino porque se nos ha dado

Bienaventurados los que trabajan por la paz, porque serán llamados hijos de Dios. Una vez estamos en paz con Dios, porque nada nos culpa en su presencia, reconciliados con Dios,  con los demás y conmigo mismo. No se trata de no tener conflictos, sino de tener un orden correcto, una disposición del corazón en  favor de la paz. TRABAJO POR RESOLVER CONFLICTOS, y pedir a Dios como resolverlos, empezando por romper el hielo primero en relación a las partes enfrentadas.

Bienaventurados los misericordiosos porque recibirán misericordia. Perdonar (el hijo pródigo), no guardar rencor, ni venganza, perdono: Quiero que seamos amigos; en el perdonar hay aceptar una justicia que no es mía y el recordar sin dolor.

Bienaventurados los que sufren, porque serán consolados; nos hacen sufrir las injusticias que se dan en el mundo con Cristo, es unir mi corazón con el de Cristo. La esperanza nos mitiga el sufrimiento, porque nos da el convencimiento de que Cristo vino a mi vida.

Bienaventurados los perseguidos por causa de la justicia, o por nuestra amistad con Dios, Mantenernos fieles a nuestro amigo nos hace felices; perseguidos al ser disconformes con las injusticias de este mundo, al tener dolor por los pecados de este mundo cuando buscamos la justicia. Un obispo perseguido en E.U por defender la inmigración, defensor de la verdad en oposición a los halagos de este mundo.

Bienaventurados los puro de corazón;  verlo todo desde el amor de Dios, con el corazón unido a Dios y no pegado a las cosas, si me veo a mi y a los  demás, y a Dios como El nos ve, con corazón limpio transparente,  generoso , desinteresado, realista, nos encontraremos en presencia de Dios, porque no os ofuscará el pecado. Si  veo con amor a mis hermanos que no dan ejemplo, los trataré como Jesús lo hizo con la Magdalena.

Bienaventurados los que tienen hambre y sed de justicia, porque serán saciados. Tengo una bipolaridad entre la injusticia de este mundo y la justicia  de Dios; el justo sabe esperar por ver como Dios se nos manifiesta.

--------------------

Vivir las bienaventuranzas es  dar los pasos para ser auténticamente felices en libertad, centrado en Dios y en los hermanos y no en mí mismo. Hay más felicidad en dar que en recibir, más en amar a otros que  en encerrarnos en nosotros mismos.

jueves, 28 de octubre de 2021

L'acompanyament, I'ajuda que més necessita el pacient

 


El nostre col·laborador David Masobro és I'autor del llibre "La casa de les petites alegries", un relat de diverses experiencies com a voluntari en un hospital psiquiátric,

Fa més de 15 anys que David Masobro col-labora setmanalment, a través d'una associació, en I'hospital pslquiátric del Recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet

Acompanya els pacients del centre, els quals es troben en situacions molt diverses i molt dures.

 Grácies a la petició de molta gent que Ii ho ha demanat, Masobro ha escrit el libre La casa de les petites alegries, on relata en 61 testimonis la realitat d'aquests centres.

La delegació de Pastoral de la Salut de l' Arquebisbat de Barcelona ha presentat el llibre a Sant Pau del Camp. En I'acte, van intervenir I'autor del llibre, la infermera i delegada de Pastoral de la Salut, María José Martínez Lapeña; la missionera Reyes Hernández; i Pim Queralt, membre de l'lnstitut Femení del Pradó.

Hernández i Queralt van coincidir destacant que el gran protagonista de I'obra és I'acompanyament que es fa al malalt i que la seva lectura és una gran oportunitat per coneixer una realitat desconeguda per a moltes persones,a través d'un testimoniatge fidel,

Masobro va explicar als assistents que I'elecció del títol va ser fruit dels seus sentiments: malgrat la situació de dificultat de cada malalt, a ell, en aquest acompanyament, Ii ha acabat omplint la vida amb alegria. No només recull el testimoni dels pacients, sinó que també surten experiencies amb familiars i professionals.

Aquests últims,segons va destacar I'autor en la presentació, necessiten un altre llibre a part per la gran tasca que fan. Al acabar la presentació, va dir que el seu lIibre és una memoria dels malalts i del "Crist que pateix amb ells".

 

EL EGO

 

Antonio Renom, un lluitador que malgrat la malaltia va decidir no ser víctima, diu coses interessants com aquestes a La Contra: 

"Te hace cometer muchos errores, del ego no nace nada. A menudo, sentirse responsable de los que nos rodean e intentar solucionarles la vida (en lugar de simplemente acompañarles)

 no es más que ego disfrazado de salvador". I afegeix també que: 

"El entrenamiento consiste en internarte en el túnel del estrés, y en él descubres que todo pasa. Y reduces tu ego al mínimo

 porque, después de que aflore lo peor y lo mejor de ti, acabas dándote cuenta de que no es útil para salir

 de esa situación, como tampoco lo es el pensamiento".



viernes, 22 de octubre de 2021

AMOR A DEU I AL PROISME.

 


 

¿Com estimar Deu que no veiem? Estimant al germà que veiem poden    conduir-nos    al creador que ha parlat per els profetes i a la nostra consciència. Ell s’ha fet visible en Jesús i tots els fets prodigiosos que ha manifestat la seva divinitat.

L’amor de Deu inclou l’home en la seva integritat

Les manifestacions del amor de Deu en nosaltres produeixen alegria al sentir-nos estimats i a partir del signes voler ser estimats per Jesús, i entendre que es Deu qui provoca l’amor a traves de la vida

nostra.                                                                                                    

 

Nous matisos in crescendo fins que la sintonia sigui total. Ell amagat en la meva intimitat, m’abandono en ell, i m’omple de joia.

Així en Deu i amb Deu estimo al germà objecte del amor de Deu tan com jo; identifiquen la nostra voluntat amb la seva, i el nostre sentiment més enllà de l’experiència  exterior del altre, descobreixo el seu anhel interior d’un gest d’amor, d’atenció en veure-ho amb els ulls de Jesús. Això sosté viva la relació amb Deu.

 

sábado, 16 de octubre de 2021

DIOS ES AMOR Y CREACIÓN

 


Somos objeto del amor de Dios y eso significa que para Él somos muy valiosos. Eso exige que nos amemos unos a otros al reconocer el valor que para Dios tiene el hermano.

Hemos de partir de escuchar a las persones para saber lo que de verdad quieren y en su deseo más profundo se encuentra la imagen de Dios, fundante de los sentimientos de bien, amor y paz. (bien incluye esperanza confianza, eficacia en el hacer).

Cada uno a partir de  lo dicho aspire al máximo possible para él, y así comprenderemos a Dios porque vivimos en su vida, igual que a mi, que me amo como soy, Dios está enamorado de todo el mundo.

El amor no solo es estima sino también reconocimiento de que el otro es otro diferente a mi, es valorar su diferencia y darle la libertad de ser quien quiere ser, porque si soy capaz de amar lo que no compagina conmigo sencillamente por el valor de ser y existir, porque ahí está , mi amor será auténtico porque no se trata de cambiar al otro sino que yo aprenda a  aceptar y apreciar de otra manera.

Como Dios no es posesivo en su amor, así nosotros. Pues Él entra si le abrimos la Puerta, pues su amar no es exigente; es gratuito, respeta la libertad.

Proyectamos en Dios nuestro deseo de amar, y así delegamos en Él lo que nos toca hacer.

Tal como tratamos a los Hombres, trataremos a Dios; si su amor es gratuito el nuestro ha de ser gratuito para poder sintonizar; nuestra sintonía entre Hombres nos permite tenerla con Dios.

Somos Iglesia en misión; el amor se derrama hacia fuera, reconociendo que la manera de amar  a Dios que no vemos, es amando a quien vemos. Así se expresa el amor de Dios tratando a todos por igual.

miércoles, 13 de octubre de 2021

Moisés una vida versatil.

 

Moisés:

Fill d’una hebrea de la tribu de Leví als 3 mesos de néixer es abandonat a la sort del riu. La filla del Faraó el rescata i l’adopta, l’alleta la mara que s’ofereix a fer-ho i de pas l’instrueix en les característiques dels Hebreus.

 Se suposa que la mara va tenir una relació continuada a traves d’uns  anys amb el seu fill, i que aquest tenia llibertat per a visitar-la, ja que la filla del faraó se suposava que tindria culturalment una influència molt mes forta que la mara.

Certament Moisés va rebre tota la cultura  i instrucció al mes alt nivell que oferia la cort del Faraó i va ser contat entre els savis de Egipte.

La incidència amb un egipci mort per Moisés per maltractar uns hebreus, el va obligar a fugir del país.

Moisès vestit com a membra de la família real de Egipte

Va a Madian fora de les fronteres egípcies.

Dies de fam solitud i incertesa, assedegat, cansat de corre mon sense cap objectiu, seu a la vora de un pou on s’espera  que els pastors de la zona  portin els seus ramats a veure.

Un cop mes els seus sentiments humanitaris el porten a fer un gest de solidaritat i justícia amb unes dones pastores que tenien que abeurar el seu bestiar,  darrera d’elles arriben uns altres pastors que en pla masclista les fan fora per donar preferència als seus ramats; Moisés surt a favor d’elles  i obliga als pastors que les deixin abeurar primer.

Elles s’entornen i el deixen vora el pou, pot ser per reclamar als que s’hi acostaven, quelcom de menjar,  que podia ser pa formatge, o llet.

El pare de les noies assabentat del favor que les havia fet, i reconeixent els bons sentiments de Moisès, les envia a buscar-lo per invitar-lo a casa.

Ell accepta .

Jetró pare de les7 germanes era el Sacerdot de Madian, Moisès explica la seva situació es queda com refugiat acollit a casa seva, i prenent el ofici de pastor fent-se  càrrec de una part del ramat del acollidor.

 Amb la convivència S ‘he enamora de Sipora una de les germanes, amb qui s’hi casa de la que te un fill que li posa el nom fill de Emigrant, perquè el seu pare ha estat immigrant a aquesta terra.

Ja situat sembla que s’han acabat els problemes, però aquí venen els plans de Deu sobra ell, per arribar a ser un dels líders mes importants en la historia de Israel, configurant la antiga família de Jacob, com una nació amb lleis pròpies, i característiques peculiars, posseint un territori conquerit en part a pobles de gegants alguns fins a 4 metros de alçada( mes tard en temps de David encara hi havia gegantins com Goliat)

Un bon dia pasturant les ovelles vora el Sinaí veu un esbarzer  encès     però que no es consumia.

 

Per curiositat s’ha apropa. I de cop i volta sent una veu que surt del esbarzer.

“Moisés, Moisés” ell contesta “Soc aquí”

li contesta “ No t’acostis, i descalçat perquè trepitges terra sagrada, Jo soc el Déu del teu pare,  el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.”

Moisés te por i es tapa la cara, dons està davant un fet sorprenent i misteriós que no sap per on sortirà.

¿Com es que el Deu del seu poble es manifesta a ell que havia matat un home, que era un fugitiu de Egipte, que era tartamut, que havia format família amb una estrangera, que s’havia desvinculat del poble hebreu, que era perseguit a mort per el faraó?

En tot això hi ha alguna incoherència, no pot ser, i Deu ara segueix amb la clatellada mes forta:” El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble, perquè els vull donar una terra que regalima llet i mel”.

Com es Deu que ho vol, em sento obligat a fer-ho, així i tot

Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte ,ja que si torno a Egipte estic condemnat a mort.

“Jo soc amb tu” i tindràs una senyal que vindreu aquí i m’adorareu a aquesta muntanya.

Be però això quan serà? I si em pregunten qui m’envia que dic?  Respon  el “Jo soc el  qui soc”, amb això queda clar que no es tracta de un ídol mes.

I en quant al moment de gestionar el alliberament dels hebreus: “Ves a reunir els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre,  perquè he vist com us tracten a Egipte;  us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país que us donaré..”

Els israelites t’escoltaran i a les hores ves davant el faraó amb els ancians israelites.

“El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.”

¿I com aconseguírem convèncer el Faraó?.

Moisés ja estava demostrant aquí una Important capacitat de gestió, una personalitat madura, de alt nivell, per portar a terme una missió tan complexa com serà aquesta.

De totes maneres  la missió es de tals dimensions que supera totalment la capacitat de Moisés, i a les hores com Deu es el que ha decidit  portar-ho a la practica, Ell suplirà totes les mancances dels homes   per fer exitosa la missió; així l’home col·labora en el pla de Deu, i Deu es qui el fa exitós. Una pauta que es repeteix en cada persona.

 

I Deu comença a donar-li senyals creïbles per convèncer que la missió ve de Deu

Li diu Llança el bastó a terra.

Ell l’hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es feu enrere.

    4 El Senyor li va dir:

—Allarga la mà i agafa-la per la cua.

Ell va allargar la mà i l’agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó.  5 El Senyor va afegir:

—Així creuran que se t’ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.

    6 El Senyor li digué encara:

—Posa’t la mà al pit.

Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.

    7 Després el Senyor li digué:

—Posa’t altra vegada la mà al pit.

Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.

    8 El Senyor va afegir:

—Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. 9 I si tampoc no et creuen ni fan cas d’aquests dos prodigis, ves a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l’aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang.

Tot i així Moisès s’excusa dient que ni sap parlar

Deu li diu ”¿No soc jo qui dona la paraula  la vista o l’oïda?.”

Encara Moisès no es veu en cor de fer lo que Deu li encomana, i això indigna a Deu, i concedint-li diu : Ve cap aquí el teu germà levita, Aarón, li expliques tot el que t’ha passat i ell serà el teu col·laborador.” Així Moisès ja no se sentirà sol davant el perill.“ Ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu”.

Es troben els dos germans: i a partir d’aquí comença la realització del projecte de Deu sobre Israel.

Saben que ja no hi eren els que el perseguien, s’acomiada de Jetró, i se’n va a visitar els seus germans a Egipte amb la dona i els seus fill, l’acompanya Aarón, carrega la mula i se’n van. Al Egipte reuneixen els ancians d’Israel, els expliquen el pla de Deu, els convencen, van a veure el faraó, es nega a complir la voluntat de Deu, i per debilitar la seva resistència Déu li envia les 7 plagues , després de les quals accedeix, però quan ja marxen aplega l’exercit i amb ell al front va a perseguir els israelites, que moren en el pas del mar Roig.

El Faraó no es deixarà convèncer mai, per això te l’orgull de ser el capdavanter del poble i ningú te autoritat per sobra d’ell. Però  amb el Deu dels Hebreus això no es així, es Deu qui te la última paraula, i el faraó quedarà anul·lat i oblidat.