I per aixó: El Pare vulgué reconciliarse tot l’univers per la sang de la creu de Jesucrist
Jesús va mori des-sangrat a la creu, aixó, amb tot, era
menys important que reconciliar-se tot l’univers.
El Pare per reconciliar-se el univers, tolera la mort de
Jesús a la creu, i la reconciliacio ve
per el perdó universal otorgat desde la creu per Jesús alegant ignorancia, així
refeia tot alló que per el pecat s’habia desequilibrat desde els inicis de la
humanitat a la terra.
En el moment que el delinquent que morí asl seu costat ,
sortin de la ignorancia reconeix la divinitat, la justicia perfecta de Jesus,
es automaticament admes a la plenitud a
la que está destinat.
UN cop resusscitat de la mort per no morir mes, Jesús en
el pas de la situacuó mortal a la inmortal, ens obra a nosaltres el pas a la
inmortalidad prevista inicialment per Deu, pero barrat perque els homes desde el principi s’habien
desvinculat de residir en el fill de Deu la seva propia plenitut, pero en Jesús
Deu ha restaurat la plenitud a la que estem destinats de manera que la tenim
disponible si la acollim.
¿Qui es el fill de Deu perque tingem que residir en ell,
i qui es que en ell conté la plenitud del que existeix? Aquí nosaltres hem de
sortir de les nostres categories humanes, y considera la naturalesa intemporal
i inmaterial de Deu, similar a la nostra ánima i nivell de consciencia, on
copsem el espai espiritual d’origen inmaterial. Si ens obrim a aquesta dimensió
podrem admetre la realitat del Deu que
goberna la seva creacio i de la que en som part; es en aquest nivell espiritual
que em de reconeixer la naturalesa del fill de Deu, i per aixó sabernos
inclosos en ell, i en ell arribar a la nostra plenitud.
El hecho de que el Hijo de Dios en sintonia perfecta con su
padre,
