Mt 9,10,8.
“Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de
Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu
dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar”.
Em cal prendre mes consciencia que estic immers
en Deu, com tota la seva creació, però de entre tota jo com persona que soc, i
no sols esser animat, Ell m’ha fet de tal manera que soc capaç de entrar en
diàleg amb ell, per a una relació personal, i es ell qui em posa unes pautes de
vida i em marca un camí per obtenir uns objectius que me ha marcat: Anunciar a
la gent que el regne de Deu
es A PROP. I perquè sigui convincent a esperits senzills aquest anunci va
acompanyat de cura de malalts, de resurrecció de morts, eliminar malalties infeccioses,
alliberar d’influència o possessió demoníaca; cal dedicar-se amb convicció i resolució confiant que Deu correspon al nostre anunci .
Em fa content. ser escollit entre tothom per
el meu trajecte personal. Ara a la darrera etapa de la vida miro enrere i veig el camí fet, que no es el
que he escollit sinó el que me he trobat en mig de la societat en la que me he
mogut, sempre obeint o cercant lo mes convenient en funció dels compromisos
presos, tot sovint experimentant per
conèixer mes a fons determinats aspectes de la vida, o per fruir-ne cercant el
equilibri o maduració humana en cada moment.
Tot el procés de desenvolupament personal ha
estat farcit de dubtes, incerteses, encerts i desencerts, relacions humanes
obertes, no excloent prèviament a ningú, respectant els compromisos adquirits,
sensible a una germanor universal, col·laborador em sigui o no agraït,
mantenint sempre el respecte que com a
persona tothom mereix, sense voler canviar el destí de ningú, essent permeable
a tota situació humana, fer i deixar-me fer.
