ERRADICAR EL SESELLARISME

 

Erradicar el sensellarisme és possible i necessari

En un moment en què el risc de pobresa a Catalunya és una realitat a abordar amb urgència, on es posen en dubte drets fonamentals com el dret al padró, porta d’accés a drets bàsics universals, on s’evidencia que la pobresa té rostre de dona, on les causes estructurals de la pobresa s’uneixen a una recrudescència de discursos d’odi cap a les persones en situació de vulnerabilitat social; en aquest moment, el suport de totes les persones per a una societat digna i justa és imprescindible.

Els immigrants sense documentació que arriben en pàteres no se els fa fàcil poder inscriure-s en el padró con a ciutadans a casa nostre i companys en el nostre trevall i prosperitat del país, els cal tenir un domicili quan de fet no en tenen cap.

El dret a un domicili, tenir un sostre sota el que poder descansar, un lloc per tenir roba de reposició, poder rentar-se la bruta , i posar-se roba neta, un lloc on poder dutxar-se, un seient i una taula en poder menjar tranquil·lament, un microones o cuina per poder escalfar o coure els aliments.

En el cas de disminucions físiques per malalties, malformacions, accidents, les persones que no tenen el suport de una família ni la capacitat de disposar de un domicili personal, necessiten un suport molt complert de serveis socials, i hi ha persones que no el tenen.

La mala presencia de una persona, invita a una sensació de rebuig, però no ens podem guiar per aquest sensació; la tal persona sols pateix de indigència i cal que hom la ajudi a superar-la, i pot presentar mal humor, perquè la seva situació li resulta incomoda.

Hi ha també persones que de ben petites se han sentit rebutjades per els familiars mes propers, per problemes en la entesa entre els seus pares, i en llur capacitat de sostenir-lo; també aquestes van  pidolant qui els atengui.

Els que han sortit de centres penitenciaris, o tenen data i hora per entra’hi, estan inquiets, i els hem de asserenar per poder-los prestar algun servei útil de sostre, de alimentació, de vestuari, de higiene personal, de relacions humanes, en oposició a la soledat que pateixen generalment, i els riscos, de exposar-se a menyspreu, a agressions sexuals, a violència que requereixi Asistencia mèdica, o els invalidin, o els hi robin la vida.

Un altre risc son les dependències les servituds que sense ser-ne conscients els tenen lligats a unes costums i rutines denigrants, per mantenir la subsistència.

Tots aquests necessiten de la comunitat social una atenció molt amplia, i tots hem de tenir proximitat i cura d’ells, equilibrant la disposició dels bens materials i relacionals entre els membres de la societat esforçant-nos perquè tots contribueixin al be social.