Salm 126,
“Es el Senyor qui construeix la casa, qui guarda la
ciutat, Ell dona diariament el aliment als seus amics,”
“La millor herencia son els fills,do del Senyor, els
fills que heu tingut quan erau joves,”
“Els descendents son la millor recompensa, son com les fletxes
en mans d’un guerrer”
La millor defensa per el guerrer es tenir el buirac ple
de fletxes, i saber-les disparar amb encert; ningú se li acostarà a discutirli
els seus bens,la seva justícia, la seva pau, perque els fills sortiran en la
defensa del seu pare, i qui se els
enfronti es tindrá que retirar.
Ens invita el salm a omplir la casa de fills perque ningú
com ells atendran als pares en la seva vellesa.
Desde la observació al meu entorn puc deduir que
generalment home i dona necessiten tenir
fills ,i tenir-ne cura fins que aconsegueixin la seva autonomia
El desitg mes
profund humanament parlant, tan del home com de la dona, es tenir fills, tot
just s’aparellen, i per facilitar-ho, tenen el plaer en la unió mútua, fruir-la,
perquè poc temps després assumiran una nova responsabilitat davant del mon: un
nou fill.
Jo no entenia a Juan Pau II, però després de
reflexionar-ho he entès que la generació humana es un tema prou seriós com per
no convertir-lo en un joc, sinó en un compromís social .
L’amor no sap fer-se enrere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario